L'Hereu Riera

On és el sostre del cel? Al capdamunt d’una escala de 234 meravellosos graons posats l’un darrere l’altre per al nostre plaer per un futbolista extraordinari nat a Rosario (Argentina) i crescut, fins a l’alçada d’un gegant, a Barcelona (Catalunya). Gràcies a aquest petit gran home, enorme jugador de futbol del FC Barcelona, tota la culerada hem pogut tocar el cel amb els dits.
I avui, 20 de març del 2012, primer dia de la primavera d’estiu, el nostre petitó s’ha fet (encara més) gran, fent els seus personals gols 232 (rècord del Club, fins ara en mans de César), 233 i 234 com a jugador del Barça.
Quina nit, la d’aquest dia! Quina sort, la nostra, d’haver pogut veure i viure tot això!, quin privilegi!
Gràcies, Leo!!!!

Podia ser (encara) millor: podia ploure. I ha plogut, justament avui, després d’una llarga espera, també sobre el Camp Nou. El cel s’ha afegit a la festa!

“A la bandolera em duia la primavera el vint de maaaarç!”…

_{M’hauria agradat estar despert
aquell matí que amb un vestit verd
entre uns bladars
ell va arribar.}

_{Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d’ocells les mans
i cel amunt
els anava escampant.}

_{El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
i a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.}

_{M’hauria agradat estar despert
o haver deixat els balcons oberts
i en el meu son
intuir com…,
teules i branques s’omplen de nius
i el roc eixut torna a mullar-se al riu
i el crit agut
d’una perdiu.}

_{I del conill la mirada
i olorar la matinada
que a la bandolera
ens va dur la primavera
el vint de març.}

_{M’hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d’un roc com un lluert
de panxa al sol
i amb un flabiol,
i haver sortit a rebre’l com cal
i guarnir amb flors de paper els portals
com si fos temps
de carnaval.}

_{Però aquell matí jo dormia
tranquil, perquè no sabia
que a la bandolera
em duia la primavera
el vint de març.}
_________________________________

[_{Imatge de l’entradeta: penyabogarde.blogspot.com}]