EL RACO DEL MENUT

Les activitats internivells són aquelles que en una mateixa activitat participen infants de diferents edats. 

En la llar d’infants podriem fer-ho entre les classes dels caminants (1-2 anys) i la classe dels maternals (2-3 anys) i en el segon cicle d’educació infantil ho podriem fer entre P3-P4-P5.

De fet, es podrien fer moltes activitats de coneixença entre el padrí i el fillol. Fer un mural representatiu amb les preferències de colors, menjars, personatges de contes, animals preferits de cada infant.

A les portes de setmana santa es podria aprofitar i dedicar una sessió on es faria un mural dedicat a la setmana santa, pintar ous, conills… i l’elaboració d’una mona de pasqua que aprofitariem per degustar l’últim dia de classe amb la presència dels pares i mares al patí de l’escola.

Dies abans, padrins i fillols escriuran una circular als seus pares – demanant un ou de xocolata, un donut, plomes per decorar el donuts, llaminadures i l’últim dia de les vacances ens encarregarem de fer la mona per després intercanviar mones entre Padrins i fillols. Canviarem lleugerament la tradició perquè tothom pugui rebre la mona, d’aquesta manera, treballem la generositat entre els infants.

CONCRECIÓ DELS OBJECTIUS I CONTINGUTS DEL DECRET 101/20120 QUE ESTABLEIX EL CURRÍCULUM DE PRIMER CICLE D’EDUCACIÓ INFANTIL

Objectius:

-Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional i anar-se formant una imatge positiva de si mateixos i de les altres persones

-Adquirir progressivament hàbits bàsics i d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia

-Progressar en la comunicació i expressió ajustada als dferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de diversos llenguatges

-Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social

PER ÀREES:

Descoberta d’un mateix:

-Identificació com a persona, coneixement d’algunes característiques personals pròpies per assolir el grau de seguretat afectiva i emocinal corresponent al seu moment maduratiu

-Domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos i utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana

-Participació amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes d’alimentació, repòs, higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i orientant-se en les seqüènciese temporals quotidianes i en els espais que li són habituals

Descoberta de l’entorn natural i social:

-Comprensió i apreciació progressiva de l’entorn immediat, iniciant-se en el coneixement i l’adquisició de comportaments socials que facilitin la integració en els diferents grups socials en què participa

-Participació en festes, tradicions i costums de la comunitat a la qual pertany, mostrant interès i curiositat

Comunicació i llenguatges:

-Comprensió de les intencions i dels missatges que li adrecen les persones adultes i altres infants, identificant i emprant els diferents senyals comunicatius (gest, entonació) i valorant el llenguatge oral com un mitjà de relació amb les altres persones

-Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres

Són molts, els beneficis que aporta fer aquest tipus d’activitats, els infants interactuen entre ells, potencien les experiències emocionals, els nens més grans els ajuda a potenciar l’empatia, la solidaritat i els petits es troben més reforçats amb seguretat i autoestima.

Les relacions no són simètriques i els ajuda a adquirir competències socials noves. Els infants més grans desenvolupen conductes de comprensió, es cuiden dels menors, i mostren inclinacions prosocials d’assertivitat i habilitats de lideratge, adapten el seu comportament a les competències dels més petits. En canvi, els més petits adquireixen les habilitats del més grans.

Des de el blog, us desitjo una feliç setmana santa i una molt bona mona de pasqua!

ML.

Els malsons provoquen un despertar amb ansietat, crits, plors…un cop despert, l’infant té un record detallat del contingut del son i una forta sensació de realitat d’aquests continguts que li produeixen por.

Succeeixen durant la fase REM (rapid eye movements) de son, sovint al final de la nit. Què podriem fer per evitar que l’infant tingui por o vagi desapareixent els seus temors? Abans d’anar a dormir evitar mirar pel·lícules de terror, bèl·liques, d’acció… El recurs del conte pot ser una bona oportunitat abans d’anar a dormir, podem inventar-nos nosaltres mateixos la història i fer que el nen/a sigui el protagonista d’un conte on venç la por als monstres. L’infant se sentirà identificat amb el personatge i veurà que realment no passa res.

ALTRES CONTES:

 
De Sean Taylor. Editorial Joventut. Conte on desmitifica la imatge dels monstres i mostra un monstre simpàtic que es fa amic del protagonista.

De Santi Balmes. Editorial Principal de los libros. Disponible per iPhone iPod Touch i iPad. La Martina és una nena que no pot dormir a les nits perquè té por dels monstres.  A l’altra banda del terra, hi ha la nena-monstre Anitram (Martina al revès) que té por dels humans. Una nit la Martina i l’Anitram dormint es coneixeran per primera vegada. 

 
De Gustavo Roldán. Editorial Thule. Altra visió simpàtica dels monstres on els nens i nenes poden simpatitzar amb aquestes bèsties.

També podem comptar amb la col·lecció “Son, vine son” editada per La Galera. Són un grapat de contes que tracten sobre els diferents trastorns i problemàtiques abans d’anar a dormir.

-La Negri té malsons (Marcelo E Mazzanti) Tracta sobre els malsons.
-La nit del lloro (Cristina Sans) Sobre l’insomni.
-Quin és el meu llit? (Núria Garcia Caldés) Quan dorms en un llit que no és el teu.
-Se’m ha escapat (Noe Bufarull) Sobre l’Enuresi nocturna.
-Un intrús a la habitació (David Montserrat) Un convidat especial per compartir habitació.
-És fosc, tinc por (Martí Ribas) La por a la foscor.

Sobre la por a la foscor també la podem tractar a la llar d’infants, anirirem baixant les persianes de forma progressiva fins que s’hi sentin còmodes i procedirem a fer  un joc de llanternes. Es pot organitzar un recorregut per l’aula, experimentar amb les diferents intensitats de llum, fer ombres deixant una mica més de claror…

Si més enllà de la foscor, la por als monstres, desconeguts o altres temors persisteixen, hauriem de consultar amb un especialista ja que poden derivar a problemes interns del infant. 

ML. 

Nosaltres, com a educadors infantils no hem de resoldre el problema, ja que això és competència dels professionals de la salut, hem de contribuir a fer la prevenció detectant tant aviat com sigui possible la simptomatologia de la malaltia que s’està incubant.

És fonamental observar detalladament els indicadors que els nens manifesten respecte a la seva salut. A part de les manifestacions físiques (febre, diarrea, vòmits…) també poden expressar d’una forma no verbal a partir de les seves conductes com per exemple: estats anímics com la tristesa, manca d’activitat i energia, nerviosisme, inquietud, insomni, inapetència a l’hora dels àpats…són altres formes de comunicar-se i fer-nos saber que alguna cosa no va bé.

Cal tenir les fitxes degudament emplenades de cadascun dels infants, amb les seves dades personals i de salut actualitzades, juntament amb la cartilla de la seguretat social i les vacunes. En la fitxa també ha de constar els números de telèfon dels pares per notificar la situació de l’infant o sol·licitar que el vinguin a recollir.

També haurem de tenir a la vista i a prop els telèfons del CAP, hospitals, ambulància, taxi i altres serveis d’urgència o emergència que puguem necessitar.

Hem de tenir molt en compte les següents pautes per fer una bona prevenció:

-Observar: Per detectar bé els possibles símptomes de la malaltia, cal fer una minusiosa observació a l’estat i coloració de la pell i mucoses (erupcions cutànies, exantemes, taques, vesícules, envermelliment…) un control de la temperatura corporal – febre – observar si es produeixen estornuts, mucositat, irritabilitat, manca de gana, vòmits, diarrees, etc.

-Avisar immediatament els pares o tutors legals: És de vital importància que estiguin avisats perquè s’encarreguin de l’infant malalt i consultin el pediatra. 

-Col·laborar: Amb el personal assistencial sanitari i els pares comunicant els símptomes detectats. L’educador infantil mai administrarà de manera lliure medicaments pel seu compte , sinó únicament els prescrits pel pediatre i amb l’autorització per escrit dels pares o tutors legals.

-Procurar animar i distreure: Dins del que sigui possible a causa de la seva malaltia.

-Estimular la gana: Exceptuant si hi ha una dieta especial prescrita pel pediatra. Sempre que sigui possible i segons la malaltia.

En resum, les actuacions principals de l’educador infantil han de ser:

-Aplicació de mesures preventives
-Observació i detecció de signes d’alerta
-Comunicació d’incidències: família i/o professionals de la salut

És important valorar la gravetat, saber actuar amb rapidesa i decisió.

Un cop, l’infant ja està amb els seus pares o està sent atès al hospital, des de la llar d’infants/escola s’enregistrarà la malaltia de l’infant i quines mesures s’han adoptat.

Si la gravetat ho requereix s’ha de fer un comunicat al Departament d’Educació. En casos de malaltia contagiosa s’ha de prendre mesures preventives adequadres per protegir els companys.

Sempre s’ha de comunicar als pares qualsevol incidència, canvi d’actitud, comportament ja que poden ser atribuïdes a un possible inici de malaltia, ja que són ells els qui s’han de fer càrrec de com evolucionen.

ML.

Durant dues setmanes podem programar a l’aula una unitat didàctica per treballar aquesta estació.

Utilitzarem el mateix procediment que les anteriors estacions. Posarem en situació als infants explicant en que consisteix la primavera, canvis de paisatge, clima, fruites típiques, tradicions i festes populars…en concret desenvoluparé una activitat per portar a pràctica aquesta primavera.

BROQUETES DE FRUITA 

OBJECTIUS: 

1.Conèixer els diferents aliments que s’utilitzen per aquesta època del any
2.Experimentar la percepció d’estímuls sensorials a partir de la manipulació d’aliments
3.Habituar-se a tenir cura dels elements del marc natural i social que té al seu abast
4.Iniciar-se en l’adquisió de vocabulari nou relacionat amb la primavera
5.Habituar als infants a la ingesta de fruita
6.Discriminar els diferents sabors que tenen les fruites

Banyar a un nadó acabat de nèixer no és cosa fàcil, i s’ha de procedir a fer un bany sec.

Encara no ha cicatritzat bé el cordó umbilical i el porta subjectat amb una pinça que el mateix hospital li va posar.

El cordó umbilical acostuma a tardar entre 8-10 dies a assecar-se i caure: és per això que durant aquest temps és important netejar la pell i la ferida.

Per la cura del cordó umbilical necessitem:

-Guants
-Gases estèrils
-Alcohol de 70 graus

El procediment per la cura del cordó umbilical és el següent:

-Rentar-se les mans i posar-se els guants
-Netejar bé la pell  que envolta el cordó umbilical amb gases amb solució desinfectant
-Subjectar la pinça del cordó umbilical amb una gasa i sucar bé la ferida amb gases amb solució desinfectant o alcohol de 70 graus
-Cobrir bé la ferida, i vigilar que no es mulli, fer-ho cada dia fins que s’assequi i caigui el cordó

El cordó umbilical no es pot mullar, fins que no caigui no banyarem al nen senser, per això en diem, bany sec.

Per fer el bany sec, utilitzarem una esponja vegetal humida en aigua i líquid antisèptic de ph neutre i guants, i rentarem el nen sense posar-lo en remull. Després de treure-li el sabó amb una tovallola mullada i assecar-lo bé es procedirà a la cura del melic, amb alcohol de 70 graus i gases, de manera que aquesta zona quedara desinfectada i seca el cordó caurà ben aviat.

Després ja podrem procedir al bany que tots coneixem, els primers dies només durarà un parell de minuts i es farà amb una banyera especial per al nadó situada a una certa alçada per no doblegar massa l’esquena del adult. Conforme el nen vagi creixent, la durada del bany anirà augmentant i també el seu tipus de banyera.

Quan el nen s’aguanti bé assegut ja el podrem banyar a la banyera gran sempre i quan l’infant estigui ben subjectat i posant els suports que faci falta.

L’horari per al bany seria ideal fer-ho cada dia a la mateixa hora, si el nen és molt mogut es recomana fer-ho al vespre, així es relaxarà i es tranquil·litzarà de manera que li costarà menys adormir-se.

A la llar d’infants banyarem el nen si ho creiem convenient per diversos motius (quan el nen vomiti o s’embruti de dalt a abaix…) tot i que és una activitat reservada a l’àmbit familiar encara que també és necessària si anem a passar uns dies fora amb els nens de colònies o bé si el nen/a està vivint en un centre assistencial. 
 
S’ha de tenir molt en comptes aquestes precaucions a l’hora del bany:

-Cal que sigui un moment agradable per al nen. Dir-li coses boniques, suaus i tenir molta paciència!

-És important subjectar bé el nen per evitar accidents. Cal tenir en compte que la pell mullada rellisca.

-Seria convenient no perllongar massa el bany per evitar que se’ns refredi

-No s’ha d’abusar de la colònia ni del sabó, poden arribar a produir irritacions a la pell. 

Per acabar, procedirem a fer els últims retocs perquè el nen/a es vegi bé i arreglat.
El rentarem, el vestirem i el pentinarem perquè faci goig. És important fer-ho amb un raspall molt suau, adequat a les característiques  de la pell del nadó i no s’ha d’utilitzar colònia durant les primeres setmanes. 

ML. 

Però que entenem per “Atenció a la diversitat”? Antigament es coneixia com “Educació especial” però al llarg dels anys ha anat evolucionant i inclou moltes més diferencies. Podem trobar característiques socials (la seva procedència geogràfica, socioeconòmic) diferències físiques, psicològiques, necessitats educatives especials que són els nens i nenes que per diferents motius els costa més aprendre.

Avui dia, podem trobar una inclusió dins de les escoles ordinàries, però no sempre ha estat així.

Antigament, cap a finals del segle XVIII molts nens NEE (necessitats educatives especials) no es consideraven com a educables i per tant pensaven que no feia falta que rebessin cap tipus d’educació.

A principis del segle XIX es va començar a considerar que els infants amb deficiències auditives i visuals poden ser educables i comencen a aparàixer institucions que intenen donar-los algun tipus de resposta educativa, però sempre al marge dels altres nens sense discapacitat. L’educació especial era considerada com un sistema educatiu paral·lel al sistema educatiu ordinari i sense cap punt de contacte entre ells.

Al final de la dècada dels cinquanta del segle XX té lloc un canvi de concepte en relació amb les atencions que requereixen les persones amb discapacitats, al costat dels centres especials comencen a aparèixer institucions que es resisteixen a seguir en aquesta línia. Durant la dècada dels seixanta i setanta l’educació especial també inclou alumnes amb problemes d’aprenentatge i de conducta.

Al 1978 es va crear a Espanya l’Institut Nacional d’Educació Especial. Es pretenia aconseguir que l’educació especial desaparegués com a tal i es pogués incloure dins del sistema general. Es va començar a parlar de normalització a partir d’aquí es va derivar tres principis més, integració escolar, sectorització de l’atenció educativa i individualització de l’ensenyament. Actualment encara podem trobar aquests principis.

A la dècada dels vuitanta, va sortir el concepte d‘escola comprensiva, volia oferir a tots els alumnes una educació comuna i individualitzada dins del mateix marc escolar per evitar la separació i segregació d’aquests alumnes. A partir d’aquí va sorgir una sèrie de normatives que van regular i donar suport a aquest procés.

Dins de les necessitats educatives especials podem trobar diverses característiques. Permanents, que vol dir que es mantindran al llarg del temps (per exemple infants amb síndrome de Down) o temporals, que vol dir que només estaran presents durant un determinat període de temps com per exemple, nens procedents d’altres països que tindrà NEE mentre no coneguin la llengua de l’escola. 

També hi haura altres nens (permanents o temporals) que estaran limitats a una o poques àrees del currículum com per exemple, un nen amb una malformació a la mà tindrà dificultats per realitzar activitats de caire manual però no té per què tenir per activitats de llengua oral.

Fins a la data, la Llei orgànica d’educació LOE ens parla d’alumnes amb necessitats específiques de la manera següent:

-Alumnes que presenten necessitats educatives especials derivades de discapacitat o trastorns greus de conducta

-Alumnes amb altes capacitats intel·lectuals (més coneguts com a superdotats)

-Alumnes per que diferents motius s’han incorporat tard al sistema educatiu espanyol, com per exemple alumnes que son d’altres països.

La LOE dedica l’equitat en l’educació, garantir la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes a través dels suports necessaris. Dins l’àmbit de Catalunya, hem de fer menció a l’estatut d’autonomia del 2006 dins del article 21:

“Les persones amb necessitats educatives especials tenen dret a rebre el suport necessari que els permeti accedir al sistema educatiu, d’acord amb el que estableixen les lleis”

La LEC (Llei d’educació de Catalunya del 2009) també tracta en diversos articles l’atenció als alumnes amb necessitats educatives específiques i que aquesta atenció s’ha de regir pel principi d’inclusivitat escolar.

A l’hora de fer una programació d’aula hem de tenir molt en compte els altres nivells de concreció (projecte educatiu del centre i la proposta pedagògica del centre) però la cosa varia quan ens trobem a l’aula amb alumnes amb necessitats especials que poden quedar exentes d’algunes activitats.

Els educadors i mestres disposem d’un model curricular obert i flexible que permet fer adaptacions a les necessitats educatives dels seus alumnes a través del PI (Pla individualitzat).

Un Pla individualitzat és la planificació educativa personalitzada respecte a les capacitats o competències bàsiques del cicle.

Es pot elaborar en qualsevol moment de l’escolaritat d’un alumne i en qualsevol etapa, a demanda del tutor o qualsevol altre educador/a o mestre/a si identifica que per al progrés d’un alumne no són suficients les mesures d’atenció a la diversitat planificades per la llar o l’escola. 

L’elabora l’equip docent del centre escolar coordinat pel turor/a més els professionals que participen en l’atenció educativa de l’alumne. També es demana col·laboració amb el pare i la mare. Aquest pla l’aprova el director/a del centre. Dins aquest pla ha d’incloure:

-Les dades personals del nen/a
-Els motius del PI
-La planificació dels objectius i les actuacions
-Els criteris d’avaluació
-L’horari del alumne

La durada del PI el determina l’equip docent que ha elaborat el pla, en funció dels objectius a assolir pel nen/a. Es pot finalitzar en qualsevol moment i abans del previst.

S’ha de fer constar en els documents d’avaluació, en el registre de l’Informe global individualitzat anual i en el Resum d’escolarització individual, a l’apartat d’observacions.

En altres articles concretaré més els tipus de necessitats educatives especials (visuals, auditives, motrius, de conducta…) i com fer el protocol d’actuació.

ML. 

La fotografia que il·lustro, sóc jo quan vaig fer 2 anys i com podeu comprovar li estic fent més cas a la caixa que no pas a la joguina que com es veu a la foto, està arraconada al sofà. 
 
Molts pares davant d’aquesta situació s’han trobat amb una frustració i sense entendre com pot ser que una caixa de cartró tingui més interès que no pas una joguina fantàstica que ha estat anunciada constanment per la televisió.

No sempre funciona la joguina estrella que fa mil coses, l’infant amb molt menys gaudeix i disfruta. Perquè el nen està amb una etapa que necessita desenvolupar la imaginació, la creativitat i on nosaltres veiem una caixa de cartró ells veuen un castell,  una casa, un garatge, com bé es pot comprovar en aquesta vinyeta

 
Per això hem de tenir en compte seleccionar joguines creatives que els nens i nenes puguin gaudir d’un joc lliure que permeti a l’infant mostrar-se tal i com és.

D’aquesta forma és contribueix al joc al desenvolupament cognitiu ja que l’infant només mirant o escoltant no aprén, necessita manipular, experimentar, explorar i desocobrir les diferents utilitats, és més important la qualitat que no pas la quantitat de joguines i amb petites coses podem construir-li un món de fantasia.

A mida que l’infant va creixent, la cosa va canviant, els nens i nenes comencen a ser més influenciables per la publicitat, el màrketing ho aprofita i la utilitza amb bombardeg sistemàtic dins dels mitjans de comunicació (programació i revistes infantils) utilitzant recursos visuals que magnifiquen l’aspecte del producte i indueixen a l’engany i la frutració. És important que els pares mirin la televisió amb els seus fills amb una actitud crítica i activa.

Per acabar, hi ha un curt anomenat “Las aventuras de la caja de cartón” que representa tot l’explicat en aquest artícle.

http://www.youtube.com/watch?v=bFIW2Ifg1nw

 ML.

Però anem a pams. Em centraré en el carnaval Vilanoví i com des de l’educació infantil podem treballar aquesta festa a l’aula.

Degut a que tenim molts recursos per la quantitat de festes que es fan explicaré breument com es cel·lebra el carnaval infantil i com des de l’aula en podem treure profit.

DIJOUS GRAS: Aquest dia és típic fer “la merengada”. A la tarda no hi ha classe, degut a la festa de la merenga. Des de les pastisseries elaboren un pastís enorme de nata i merenga per després acabar llençant-lo des de dalt de tot de l’edifici i empastifar a els nens i nenes que estan esperant. Es pot seguir la ruta de la merengada i anar de pastisseria en pastisseria fins acabar a la plaça de la vila i fer la guerra de la merenga. 

A l’aula, amb els més petits podem fer la nostra particular merengada i que els nens i nenes més petits manipulin i explorin la merenga empastifant-se. Pot ser una bona activitat sensorial, per estimular el gust, l’olfacte, la vista i el tacte.

ARRIVO: Dia que arriba sa majestat rei carnestoltes (rei dels poca-soltes). Elaborarem una disfressa que previament entre tots haurem escollit (si són massa petits, ho escollira l’equip d’educadors) i ens ho passarem d’allò més bé fent manualitats per després posar-nos la disfressa. Es demanara col·laboració amb algún pare per disfressar-se de carnestoltes i simular la seva arribada al centre escolar, tot fent un discurs i donant la benvinguda al carnaval. 

Algunes escoles, opten per sortir a la tarda pels carrers i fer la seva pròpia passarel·la, la ciutat ja disposa d’altaveus sonant la música del turuta a tot drap (el turuta és la música de les comparses de diumenge). Així nens i nenes gaudeixen el carnaval per després, esperar l’arribada de sa majestat carnestoltes envoltant de carrosses i fent el seu discurs a la plaça de la vila. Ara si, ara ja comença el carnaval de Vilanova!

EL CARAMEL: És un personatge per el públic infantil que arriba dissabte a la tarda. Algunes vegades ha fet la seva arribada en vaixell, altres en tirolina fins al escenari i ens amenitza la tarda amb molta molta diversió i música. 

Algunes escoles participen en aquesta festa formant una bandera amb el nom de l’escola i on els seus alumnes es concentren per anar al caramel. També col·laboren esplais. 

Un cop acabada la festa del caramel, tenim la visita del moixó foguer passejant-se pels carrers més cèntrics i sortint i amagant-se d’un bagul. 

LES COMPARSES: Festa per excel·lència del carnaval de Vilanova. Ja pot ploure, nevar o inclús patir una dictadura, que les comparses sempre estaran presents. Amb un centenar de banderes de diferents entitats vilanovines, i de totes les edats (a partir de 3 anys) tot i que hi ha una entitat on es poden apuntar a partir de 12 mesos i els passejen amb una barqueta.

La resta es passejaran per tota la ciutat, saltant, ballant, llençant caramels i finalitzant amb una batalla dolça al ritme del turuta, marxa militar  que des de 1950 els vilanovins sentim com el nostre himne.

Com anecdota, les comparses són molt més antigues que el turuta , ja que aquesta peça es va composar l’any 1926 per Roman de San José quan era tinent director.
Abans havia una altra música (que quasi tots els Vilanovins desconeixem) i que amb la dictadura es va canviar al turuta per contentar al règim. Tot i així, amb la democràcia no s’ha canviat la música degut a l’acceptació que ha tingut el poble, per ser una música alegre. No obstant, mentre per espanya és utilitzada per celebracions militars, nosaltres els vilanovins la utilitzem per celebrar el nostre carnaval, que de fet, no sabem si els hi faria gracia.

A l’aula els dies previs a la comparsa també té presència a l’escola ja que és una festa que agrada molt a petits i grans. Explicarem el conte de “En dolçet, el caramel que volia anar a la comparsa” . La seva autora és Susana Peix i l’editorial el cep i la nansa.

També podem elaborar els complements que s’utilitzen per anar les comparses, barretines, mantons i fer la nostra pròpia comparsa en una sessió de psicomotricitat (salts, girs, llençaments, desplaçaments…).

EL VIDALET: Neix a partir de la festa dels adults del Vidalot però adaptada als nens. Es fa dilluns a la tarda – no hi ha classe, les escoles l’agafen com a dia lliure de disposició- i es tracta de disfressar-se i passar-ho d’allò més bé a la plaça de la Vila amenitzada per una orquestra.

DIMECRES DE SENDRA: Mort del carnestoltes i del carnaval. Per la tarda podem visitar el cadàver del carnestoltes (algun cop, el seu cos reposa dins del teatre principal, altres en una plaça cèntrica…) i contemplar les seves vidues plorant desconsoladament. Se sol passejar l’ataud del carnestoltes mort per els carrers més cèntrics fins arribar a la plaça de la Vila i incinerar-ho davant de tots els Vilanovins. Després, procedirem a sopar pa amb tomàquet i sardines , d’aquí el nom de l’enterro de la sardina. 

A l’aula, tampoc ens oblidem de la mort del carnestoltes. Una activitat que es podria fer és pintar una sardina i després al pati, tots junts, fer el nostre propi funeral i cremar tot allò que abans hem pintat. Cantarem “a setze, a setze, a setze el vi, el pobre carnestoltes s’acaba de morir”.

Estem tristos però tots sabem que l’any que ve tornarem a rebre el carnestoltes.

ML.

De fet, un dels continguts transversals és l’educació ambiental on es treballarà el respecte i la cura del medi ambient. Ho podem fer de moltes maneres, a través de la vida quotidiana (les rutines i els hàbits) de jocs, tallers, racons…

ACTIVITAT Nº1. SORTIDA AL BOSC MÉS PROPER

La primera proposta seria fer una sortida perquè els infants observin la natura i s’adonin de la necessitat de mantenir l’entorn net. Al tornar a l’aula fariem una assamblea i reflexionariem sobre el que hem vist i fer-nos les preguntes següents:

Hem vist l’entorn net? 
Hem trobat alguna deixalla?
Com ho trobem millor, net o brut?
Que hem de fer per mantenir el bosc net?

És un bon moment per crear un clima càlid i acollidor i deixar que nens i nenes expressin el que senten, el que han vist i arribar a una conclusió que els pot fer entendre de la importància de mantenir els espais nets.

ACTIVITAT Nº2.  ENVÀS ON VAS?

Organitzariem un taller de reciclatge, demanant col·laboració amb les famílies i demanar que ens portin a classe tot tipu de residus (envasos de plàstic, de paper, de vidre…) nosaltres mateixos elaborarem amb caixes de cartró els contenidos fent la identificació amb el color corresponent. 

Després es pot organitzar grups petits i encertar on va cada envàs. Així els nens i nenes s’iniciaran al reciclatge i fer un bon ús dels residus deixant-ho al contenidor adequat.

ACTIVITAT Nº3. RACÓ DEL RECICLATGE

Pel primer cicle d’educació infantil seria indicat treballar-ho a partir de la vida quotidiana i a través dels hàbits i de les rutines podem dedicar un racó de l’aula al reciclatge, aprofitant el taller anterior, mantindriem els contenidors que hem creat per posar-los en aquest nou espai.

Quan esmorzem o estiguem brenant haurem de tenir cura de mantenir l’espai net, recollir, netejar i llençar a la brossa els envasos (envasos de iogurt, tetrabrick de suc…) al seu lloc corresponent. 

ACTIVITAT Nº4. REUTILITZEM ELS MATERIALS I LES JOGUINES

Pel segon cicle, una opció és la totes aquelles joguines de l’aula o objectes que no utilitzem a casa trobar-li un altre ús. D’aquesta forma, també estariem treballant el consum i l’ús i cura del material didàctic i de les joguines.

Entre tots podem posar tots aquells objectes i posar-les dins d’una bossa, l’educador/a en treuria un i diria:

-Tenim una llauna d’un refresc…quina utilitat podriem donar-li?

Els infants farien les seves propostes, d’aquesta forma els hi estimulariem la imaginació i també la capacitat de buscar recursos i no llençar joguines o altres objectes perquè s’ha trencat, és lleig o ja no m’agrada.

Fariem una llista a la pissarra de tot el que s’ha dit i dedicar una sessió a convertir un objecte en un altre.

I recordeu, com deia en capità enciam ‘els petits canvis són poderosos’

ML.  

 

Una rebequeria és una explosió nerviosa abundant més o menys violents, amb crits, cops, insults etc…és especialment freqüent entre els divuit mesos i els quatre anys i se sol donar quan l’infant ha fet una demanda que els seus adults de referència no volen o no poden satisfer.

La rebequeria és una conducta pròpia dels infants petits i que es dóna com a reacció a un estat emocional de ràbia o frustració. L’infant necessita sentir que la rebequeria, la barreja explosiva d’emocions és vàlida, que no la censurem i que l’acompanyem, mostrant-li que l’estimem, que respectem el seu procés, sense intervenir-hi, però sense abandonar-lo. Ens podem quedar al seu costat, observant el seu comportament, més endavant, una abraçada pot servir per fer-li entendre que el seguim estimant i a més servirà de contenció.

Davant de les rebequeries és aconsellar actuar de la següent manera:

-Mirar la criatura i posar-nos a la seva alçada, sense dir-li res, esperant amb paciència que li passi.
-Evitar mal físic que es pugui fer o que pugui fer als altres si el dany potser important
-Quan se la deixi fer, li hem de fer una abraçada
-Li hem de proposar una alternativa, després de la catarsi, necessita aferrar-se a algun èxit
-Si les rebequeries són molt freqüents i massa intentses per l’edat del infant, haurem de consultar a un professional.

Segons la meva experiència professional, m’he trobat casos de rebequeries i he pogut comprovar que és totalment cert que hem de deixar fer a l’infant, que expressi les emocions, que no intervenim – l’infant està bastant capficat i no entendra els motius que li poguem donar – i hem d’esperar a que un cop es calmi, donar-li el nostre afecte, comprensió, que l’entenem i aprofitar per dialogar amb ell. 

 A l’aula, podem elaborar un pla de la intervenció en col·laboració amb els pares:

Quadre d’observació setmanal

1. Només mostra rebequeries amb ordres concretes.
2. En quins moments moments li costa més obeir?
    2.1 A l’inici de la jornada diària
    2.2 En acabar la jornada del matí 
    2.3 Després de la migdiada
    2.4 Quan s’apropa l’hora de la sortida
3. En quin moment de l’activitat li costa més obeir?
    3.1 A l’inici de l’activitat
    3.2 En el trascurs de l’activitat
    3.3 En acabar l’activitat
4. En quines activitats li costa més obeir?
   4.1 Activitats de la vida quotidiana
   4.2 Joc dirigit
   4.3 Joc lliure
   4.4 Racons de joc
   4.5 Rotllana a l’entrada
   4.6 Rotllana a la sortida
5. En quins tipus d’activitat mostra més la seva col·laboració?
   5.1 Activitats de moviment
   5.2 Activitats tranquil·les
6. Com expresso les ordres?
   6.1 Amb exigència excessiva
   6.2 Amb tranquil·litat
   6.3 Amb desafiament
   6.4 Amb claredat
7. Li dono moltes consignes dins d’una mateixa ordre?
8. Com assumeix les ordres?
   8.1 Entén allò que li demano
   8.2 Para atenció al mateix temps que tothom
   8.3 Ignora les meves ordres en el moment en què les verbalitzo
9. Obeeix les ordres quan es troba immers/a en un joc?
10. Obeeix les ordres quan se li fa un elogi quan les acaba de complir?
11. Obeeix les ordres quan se li explica la raó de fer-ho?

 Pla d’actuació conjunt:

-Analitzar amb els pares el quadre d’observació
-Prendre decisions senzilles en un quadre que sigui significatiu per la nena
-Gràfic de decisions
-Què haig de fer avui?
-Comprovar si ha entès les ordres
-Al final del dia comprovar el gràfic amb l’infant
-Felicitar,motivar o amonestar

 ML.

Però què és l’esquema corporal? És la imatge mental que tenim del nostre propi cos, primer estàtica i després en moviment, en relació amb les diferents parts del cos i en relació amb l’espai i els objectes que l’envolten.

El cos és el primer mitjà de relació que tenim amb el món que ens envolta.

Gradualment l’infant “diferencia” el seu cos, les seves sensacions del món que l’envolta, això implica conèixer els límits del propi cos: cara, ulls, orelles, boca…

Els nadons no es perceben com a individus i no es poden diferenciar a si mateixos d’altres objectes, de manera gradual es van veient com a ens individuals, separats i diferenciats dels altres. 

Dels 3 als 4 mesos es descobreix les mans, dels 5 als 6 mesos els dits dels peus i a partir dels 2 anys es coneix directament el seu cos i la seva identitat amb el seu nom inclós.

Es de vital importància treballar l’esquema corporal durant el cicle d’educació infantil, podem treballar-ho de moltes maneres però sempre tindrem en compte a quin moment evolutiu es troba l’infant.

Al segon cicle d’educació infantil ho podem fer a través de projectes. Podem dedicar varies sessions a fer un projecte sobre el cos humà (investigar què sabem i què es vol saber, recerca d’informació, diferents activitats relacionades amb el cos humà…)

I pel primer cicle, ho podem fer a través de cançons, la popular cançó “En Joan petit” que assenyala diferents parts del cos a partir de la cantarella, o bé des de la vessant de la psicomotricitat.

En aquest cas, vull desenvolupar una activitat que podriem portar a terme durant una sessió psicomotriu.

CAÇEM DIFERENTS PARTS DEL COS 

OBJECTIUS 

-Treballar l’esquema corporal
-Potenciar la relació amb els companys
-Gaudir de l’activitat proposada 

DESCRIPCIÓ 

-Abans de començar la sessió, explicarem el funcionament de l’activitat. Repartirem a cada infant una fulla de gomets de diferents colors i formes. Tot seguit, els infants podran desplaçar-se i amagar-se per els diferents racons de l’aula de psicomotricitat, sota els túnels, entre coixins…

L’educador/a dirà: “Busquem la panxa d’en Jan…” i els infants hauran de dirigir-se cap en Jan i enganxar-li un gomet a la panxa. S’anirà anomenant tots els infants i diferents parts del cos com ara, el braç, l’esquena…

TEMPORALITZACIÓ

-La durada serà aproximadament d’uns 20 minuts.

RECURSOS ESPACIALS

-L’aula de psicomotricitat

MATERIAL

– Gomets de diferents colors i formes

AVALUACIÓ 

-Es mostra actiu i satisfet?
-Segueix les indicacions del joc?
-Coneix el nom dels nens amb qui juga?
-Va a buscar el nen/a que ha dit l’educador?
-Es desplaça tranquil/la per l’aula per buscar els companys?
-Quan el troba li enganxa el gomet?
-Enganxa el gomet a la part del cos que ha dit l’educador?
-Deixa que els seus companys li enganxin els gomets?
-S’amaga per l’aula? 

El proper divendres es Sant Antoni Abat i es cel·lebra els tres tombs. A Vilanova i la Geltrú en concret, és una festa que se celebra i de la qual és festa local. És costum que pels carres es donin tres tombs amb els cavalls, carros, i inclús altres bèsties, ja que també es fa la benedicció de diversos animals a l’esglèsia de Sant Antoni Abat.

Els dies abans, podem treballar aquesta festa a l’aula programant una unitat didàctica sobre els animals amb diversos recursos, contes, tallers, racons… es pot aprofitar l’avinantesa i fer un projecte sobre els cavalls, fent un auca dels tres tombs, manualitats, amb els més grans del segon cicle d’educació infantil una activitat que és molt típic és construir un cavall amb una escombra.

Hauriem de demanar col·laboració amb les families a través d’una circular demanant que el proper dia a classe el nen/a porti a classe un pal d’escombra. El cap dell cavall el fariem nosaltres amb cartolina i el pintariem i l’enganxariem a l’escombra.

Pels més petits, podriem llegir el conte “En Mateu i la Marta descobreixen ELS TRES TOMBS” un conte editat gràcies per l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’associació  organitzadora dels tres tombs, el text corre a càrrec de Pasqual Juan i Lloret i les il·lustracions de la Pilarín Bayés.

El conte ens explica que els protagonies – Mateu i Marta- estan a la masia dels seus avis i descobreixen el món rural: els animals, les feines del camp, les eines, els productes, la pagesia…el conte acaba amb la visita dels tres tombs de Vilanova.

Aquest conte ens serà útil per endinsar els nens dins de la festivitat de Sant Antoni i perquè coneguin les tradicions i festes populars.

ML.

Avui, dia per excel·lència dels regals i les joguines, parlare d’un altre tipus de joc. La panera dels tresors i el joc heurístic. Fa unes quantes setmanes vaig parlar sobre l’educació sensorial i vaig dir que un bon recurs seria aquest, en aquesta actualització explicaré de que es tracta.

La panera dels tresors és un joc adreçat a infants menors d’un any (de 6 a 12 mesos) que permet treballar l’educació sensorial i la logicomàtematica a partir d’uns objectes quotidians que afavoreixen la manipulació, l’exploració, l’estimulació dels sentits, la capacitat de coordinar ull, mà i boca. Desperta l’interès de l’infant per les coses que té al davant.

Els infants juguen sols amb els objectes de la panera, sense la intervenció del adult tot i que a la vegada hem de ser presents per donar-li confiança amb la nostra presència.

L’infant és totalment lliure i pot triar l’objecte que més li agrada i explorar-lo, el pot llepar, sacsejar-lo, acariciar-lo…

És important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses, a la panera podem posar uns 60-80 objectes variats és important fer una bona presentació i posar objectes nets i segurs.

Estimularan els sentits amb els diferents objectes, i conèixer les diferents textures, pesos, formes, olors, sabors, diferents sons que es produeixen al sacsejar, colors, formes, grandàries…a la panera podem posar diferents objectes fets de diferents materials.

Naturals: pinyes, petxines, castanyes, carabasses seques, plomes grans, pedra tosca, poma, taps de suro… 

De materials naturals: pinta d’os, calçador d’os, cabdell de llana, raspall de dents 

De cartró: Bloc petit amb espiral, paper vegetal, rotllo de paper higiènic, paper d’alumini, postals amb imatges conegudes 

De roba, goma, pell: Moneder de pell, roba de vellut, nina de drap, braçalet de pell, cintes de colors

De fusta: Castanyoles, capses petites, tambor, anella de tovalló, cullera, sonalls 

De metall: Cullera, timbre de bicileta, triangle musical, claus, xiulets 

S’ha d’anar amb molta cura de l’elecció dels objectes i que no suposin cap perill pels infants. Els objectes no han de ser més petits que una nou gran i sempre hem de ser presents mentre dura l’activitat.

La panera durarà fins que l’infant perdi l’interès.

Exemple d’una panera.

El joc heurístic

És una continuació de la panera dels tresors per a infants de 12 a 24 mesos, pensada per fer en petit grup (8-10 infants).

Es tenen en compte les noves capacitats dels infants, en especial la capacitat de moure’s de manera autònoma. La curiositat augmenta alhora que es va perfeccionant la coordinació ull-mà i la seva prensió. Permet als infants escollir els materials que més els interessa i realitzar-hi les accions i relacions que vulguin.

Igual que la panera, també hi haurà exploració i combinació dels objectes, un cop acabada l’activitat han de recollir tots els objectes i ficar-los a la bossa corresponent, l’educador/a no els recollirpa, deixarà les bosses obertes i verbalment ajudarà i orientarà els infants perquè facin la recollida i els convidarà a dipositar-ho tot a la bossa corresponent.

Amb el joc heurístic afavorim:

-L’experimentació amb els objectes
-La concentració de l’atenció
-La comparació i classificació dels objectes
-L’estructuració del llenguatge i del pensament
-La possibilitat d’actuar segons el propi ritme
-El valor de la conservació del material i del respecte als altres
-L’assoliment d’hàbits de treball
-La creació d’un clima de silenci i calma 

Es curiós com un joc que agrada molt els infants i que és de gran utilitat pot resultar tant senzill, pràctic i molt econòmic a l’hora de realitzar-lo. 

ML.