EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

La llibreta viatgera dels menuts

1
Publicat el 25 d'abril de 2019

Benvinguts,

Aviat farà 6 anys que vaig encetar aquest blog amb el propòsit de compartir experiències i recursos educatius. El blog ha crescut, s’ha anat fent gran i ha sorgit un producte molt engrescador que espero que sigui molt útil per les escoles i famílies. Us presento “La llibreta viatgera dels menuts”

 

La llibreta viatgera és un canal de comunicació entre la família i l’escola. A través d’aquesta llibreta tindrem la informació sobre l’infant i el seu entorn familiar i escolar.

La seva finalitat és facilitar el contacte entre pares/mares i educadors, d’aquesta manera afavorirem el contacte diari.

Per a més informació: hola@llibretaviatgera.cat

Publicat dins de General | Deixa un comentari

És normal…?

1

Sovint com a pares, tiets, mestres, educadors… ens fem preguntes sobre el desenvolupament integral de l’infant. Si es normal que a tal edat facin això o facin allò.

La evolució es crucial durant els primers quinze mesos en quant a les adquisicions motores. Es donen més canvis amb profunditat. Vegem-ho a continuació:

Primer mes

Trobem que el nadó té hipertonia* a les extremitats i la hipotonia** al cos del bebé. Durant el primer mes, anirà progressant, ja que no doblegarà tant les cames i els braços; el cap encara caurà cap endarrere.

En posició bocaterrosa es podrà veure una extensió i flexió de les cames intermitent que provoca una reptació. Molts nadons quan són al bressol, acaben xocant el cap contra el capçal perquè aquests moviments reflexos de tensió i extensió fan que es desplaci cap amunt.

El reflex de prensió i el nadó és capaç de resseguir un objecte situat a prop seu fins a un angle d’uns 90º.

Hipertonia: És l’augment del to dels músculs

Hipotonia: És la disminució del to muscular

 

Segon mes

Encara podem trobar hipotonia a l’esquena. L’infant encara no aguanta el cap perquè no té prou força a l’esquena. En canvi, si se’l manté assegut, encara que li “balli”, el pot mantenir dret només per uns intants.

També trobarem hipertonia a les extremitats, la posició fetal l’ha perdut força i encara està un pel flexionat. 

Quan l’infant es posa de bocaterrosa, aixeca una mica el cap fins a un angle proper als 45º

La prensió va desapareixent i acostuma a tenir les mans obertes. Segueix l’objecte que té al davant fins a un angle d’uns 180º

Tercer mes

Les espatlles del bebè han guanyat to muscular, i sostenen el cap tot i que la regió lumbar sigui feble i no pugui asseure’s.

Les cames encara no estan del tot estirades, de manera que el bebé reposa sobre el llit amb tota la pelvis per la part de les extremitats només pel taló.

Ja comença a conèixer les mans i s’exercita per conèixer-les millor. Les apropa i les allunya, les obre i les tanca. No existeix encara una intencionalitat d’agafar cap objecte, però quan entra en contacte amb un, l’agafa i és capaç de seguir l’oobjecte girant d’un costat a l’altre.

Quart mes

Quan se’ls posa de bocaterrosa, recolzat sobre els braços per tenir més força, aixeca el cap fins a formar un angle d’uns 90º amb la superfície on està estirat.

L’esquena agafa mçes força i quan se l’incorpora des d’una posició d’estirat, el cap segueix el cos i ja no li cau i deixa d’haver-hi cifosi (és una curvatura anormal de la columna vertebral a l’alçada de la regió dorsal).

Ja comença a girar-se i fer la volta, i es pot posar de costat. El sistema nerviós, encara immadur li fa fer moviments d’extensió i flexió sense voluntat pròpia.

Pel que fa a la prensió, als quatre mesos el coneixement de la mà i el perfeccionament a la vista l’empenyen a intentar agafar els objectes.

Cinquè mes

L’esquena ja no es corba. En posició de bocaterrosa, es pot incorporar, recolzant-se amb tot l’avantbraç, per aixecar encara més el cap i amb més seguretat que al quart mes.

L’infant ja pot estirar i arrosar les cames com si pedalegés. Si l’agafem per la cintura i se’l manté dempeus, pot mantenir la posició dreta, com si aguantés bona part del pes. Quan està de bocaterrosa, aixeca els braós i les cames i fa “l’avió”.

Ja comença a fer la prensió voluntària. Pot dirigir la mà cap a on vol i agafar un objecte. La prensió és palmar, això vol dir que els objectes els agafa amb els dits, sinó que els situa sota el palmell i tancant la mà aconsegueix fer-se’l seu.

Sisè mes

Quan l’infant està bocaterrosa encara s’aixeca més i pot recolzar-se amb l’avantbraç – una acció que ha après al cinquè mes-. això permet que li sigui fàcil elevar-se encara més.

Si l’infant està panxa enlaire, es pot incorporar una mica el cap i aixecant-lo respecte de la superfície on reposa. Ha descobert ja els peus i es passa llargues estones jugant-hi.

Quan està dempeus i agafat per la cintura, arronsa i estira les cames una vegada i una altra, fent un moviment molt similar al de saltar. S’anomena estadi del saltador.

A la prensió, ja la domina de forma voluntària. Agafa allò que veu però no cerca el que desapareix del camp de visió.

Setè mes

Ja pot mantenir-se assegut sol però necessita les mans per apuntalar-se i sovint, estira els braços cap endavant per buscar l’equilibri. Si té suport, pot alliberar els braços i fer servir les mans per jugar.

Canvia de posició quan està estirat, es capaç de girar-se cap a un dels costats. S’entreté jugant amb els peus i els pot llepar.

Pel que fa a la prensió s’inicia amb més precisió, amb pinça inferior, agafa l’objecte entre el dit gros i el dit petit. Agafa i deixa objectes a voluntat.

S’entusiasme amb els descobriments i s’entretè passant-se les coses d’una mà a l’altra, picant els objectes entre ells, agafant-ne un i deixant-ne un altre, perquè ha assolit el relaxament voluntari de la mà.

Vuitè mes

Ja pot asseure’s tot sol i és capaç d’estar´se assegut sense que l’ajudin. El to muscular i el coneixement que va adquirint de si mateix li ho permeten.

Si està en posició de bocaterrosa pot aixecar el cos i sostenir-se només amb els peus i les mans.

Pel que fa a la locomoció, gira rodant el cap a un costat i cap a un altre, rodant sobre si mateix.

És també capaç de seguir la trajectòria dels objectes i malgrat que desapareguin del camp de visió, sap que no desapareixen del món i els reclama.

Amb la prensió, el dit índex comença a tenir independencia respecte als altres dits de la mà i pot fer-ho servir, i inicia així el fer la pinça.

Novè mes

Ja pot començar a gatejar. Hi ha diverses maneres, alguns bebès ho fan asseguts i fent força amb els talons i les mans, impulsant-se i saltant sobre els malucs. Es pot posar dret, agafant-se a la pota d’una cadira, a la xarxa del parc…

A la prensió, es fa la pinça, tot i que d’una forma més rudimentària. Agafa els objectes que li atrauen l’atenció i els busca quan no els troba.

Dona els objectes a les persones del voltant, ja sigui perquè li demanen o per iniciativa pròpia.

Desè mes

L’infant ja gateja cap endavant, amb les mans i els genolls recolzats al terra. Ja fa intents de caminar tot sol, agafant-se als mobles que hi ha al seu entorn.

A la prensió, la pinça ara ja és més precisa i la fa amb la punta dels dits.

Dels 11 als 14 mesos

A partir dels 11 mesos, l’infant gateja de tal manera que ha evolucionat de manera que ara pot fer la marxa de l’ós gateja, sense recolzar els genolls a terra; això fa que els moviments siguin més ràpids. També comença a caminar agafant-se dels mobles o de les persones que l’envolten. També es pot deixar anar i caminar sense ajuda i pot ajupir-se i recollir objectes del terra sense caure.

A la prensió, el domini de mà es cada cop més bó i l’exercitarà posant en marxa també el coneixement de l’espai: obre i tanca ampolles, posa i treu objectes, encaixa figures dins d’un motlle i es passa els objectes d’una mà a l’altra amb facilitat ja que coordina bé els moviments.

Com que ja té assolida la independència del dit índex respecte de la mà farà que en l’exploració de tots els racons de la casa i farà que posi el dit a tots els forats que trobi. S’anomena exploració de la tercera dimensió.

Dels 15 als 18 mesos

L’infant ja camina sol, però l’equilibri encara és deficitari. El domini de la marxa li amplia el camp de mires, i li crida l’atenció enfilar-se perquè sent curiositat per l’altura. Pot pujar escales acompanyant-se de les mans, i gateja si va sol.

 

Pel que fa a la prensió, apila fins a dos cups l’un sobre de l’altre. Menja sol malgrat que els estris encara no els pugui utilizar adequadament. Ja sap passar les pàgines d’un llibre i pot reproduir un traç fet per un adult.

 

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Consultori Educatiu: La Queralt pregunta

1

Tornem amb el nostre consultori educatiu, Aquest cop és la Queralt qui ens fa arribar la següent petició:

Hola, Em dic Queralt Gómez i sóc estudiant d’educació infantil. Aquest curs he de fer la implementació a les pràctiques amb infants d’un any d’edat. Al centre on estic treballen amb propostes i no sé que fer ara mateix. Em podríeu donar alguna idea? Agrairia molt la vostra ajuda. Gràcies!

Programar una activitat per una classe de P1 no és gens fàcil ja que dins d’una mateixa aula ens podem trobar a infants amb diversos nivells evolutius diferents, recordem que aquests infants quan comencen el curs oscil.len entre els 20 mesos (nascuts en el mes de gener) i 9 mesos (els nascuts en el mes de desembre).

Sens dubte és la etapa per excel.lència per fer experimentació, manipulació i desenvolupament de la motricitat fina.

En aquest cas, prepararia un mural o una catifa (segons el que ens pugui ser més fàcil) amb diferents objectes i textures perquè els nens puguin palpar, tocar, manipular…

L’elaboració de l’activitat ens pot resultar fàcil de fer, ja que podem posar objectes de la vida quotidiana com plomes, botons, pompes, coto fluix, fulles seques, diferents textures (des de mocadors suaus, paper rugós, fins a textures aspres) tot això per potenciar el sentit del tacte.

Ho podem fer variat (diferents materials que no tenen cap temàtica en comú) o treballant una proposta concreta, com per exemple la tardor: (posariem fulles seques, pinyes, carbasses…) una proposta més marítima (sorra, petxines, cargols de mar, algues…) o bé treballant diferents aliments (cigrons, llenties, pasta (bullida o no) arròs…

*Tenim haurem de tenir molt en compte les al.lèrgies i intoleràncies alimentàries en el cas de que els nens vulguin tastar el menjar. 

És una proposta que si es fa una presentació bonica i acurada pot ser engrescadora per els infants i un cop més els apropariem a la descoberta de l’entorn natural.

 

 

Publicat dins de Educació Sensorial i etiquetada amb | Deixa un comentari

Consultori Educatiu: La Gisela pregunta

2

Bon dia,

Fa uns mesos, la Gisela ens feia arribar la següent petició: Com adaptar amb nens amb ceguesa el conte peix irisat ? Alguna idea . Gràcies 

En aquesta ocasió, no tenim edat dels destinataris i ens pot ser ser una mica més difícil pensar en quina activitat fer. No obstant, ens centrarem en que aquests infants son d’una classe de P2 (els infants d’aquesta classe oscil.len entre els 21 mesos (els nascuts al desembre) fins als 30 mesos (els nascuts al gener).

En aquest cas, si en el grup incorporem nens amb necessitats educatives especials, amb certa deficiencia visual, haurem de potenciar els altres sentits com l’olfacte i el tacte.

El nen cec seguiré un camí diferent al nen vident per assolir els continguts. El seu ritme serà més lent i necessitarà més intervenció per arribar a un complet desenvolupament.

La seva metodologia, serà clau saber quins factors i estratègies poden dificultar o afavorir el procés d’ensenyament-aprenentatge dels infants.

En aquest cas, podem utilitzar metodologies que afavoreixin l’atenció a la diversitat com els projectes, els tallers, els racons, etc.

A l’hora de de seleccionar el material hem de tenir en compte que sigui adaptat a les seves necessitats o fer nosaltres mateixos l’adaptació.  Per fer-ho, haurem de tenir molt en compte les seves característiques, el que volem aconseguir i les seves peculiaritats i necessitats de l’infant.

Per l’espai, és important tenir en compte l’eliminació de les barreres arquitectòniques per facilitar l’accés i la mobilitat. Les adaptacions de l’espai pot ser tant senzill com reordenar l’espai o senyalitzar els espais.

La temporalització es clau  donar temps a aquells alumnes que ho necessitin. Haurem de ser molt flexibles i canviar l’activitat per una altra segons qui sigui l’estat d’atenció i motivació.

ACTIVITAT 1 LA CAPSA DEL PEIX IRISAT 

Objectius:

  • Escoltar atentament el conte
  • Mantenir l’atenció
  • Gaudir amb la història
  • Conèixer l’entorn marí
  • Discriminar les diferents textures i sons

Temporalització: 

20 minuts

Material:

  • Conte “El peix irisat” de Marcus Pfister, editorial Beascoa

Desenvolupament:

L’educador/a explicarà el conte juntament amb els nens. Un cop estiguin asseguts, en silenci, se’ls introduirà el conte. L’educador farà molt d’emfasi amb la veu, a cada personatge li farà un to de veu diferent perquè l’infant el pugui reconèixe’l.

Tot seguit es farà la presentació de la capsa del peix irisat. Aquesta capsa estarà composada per:

-Teles de diferents textures

-Mocadors

_Peluix del peix irisat

-Pipes per fer bombolles

-estrelles de mar

-conxes

-Cargols de mar

-una altra capseta que contingui sorra del mar

Els infants anirán passant un per un el material i podrán tocar, olorar, manipular, escoltar (en cas dels cargols de mar on se’l podrán posar a l’orella…)

Avaluació:

Per fer l’avaluació tindrem en compte les capacitats dels infants i el seu moment evolutiu, a partir d’aquí establirem uns objectius. Un cop que els haguem establert, es farà una avaluació formativa d’aquesta sessió que formarà part de les avaluacions que anirem acumulant al llarg del període educatiu i que serà sintetitzat a l’avaluació final.

Tindrem una pauta d’obervació. La funció de la graella és delimitar en quins moments l’infant és competent i en quins moments expressa les seves mancances.

Publicat dins de Contes | Deixa un comentari

Consultori educatiu: l’Anna pregunta

6
Publicat el 9 d'abril de 2018

Hola a tothom!

Degut a que rebo correus electrònics preguntant-me diferents recursos educatius, he pensat en respondre els dubtes per aquí, d’aquesta manera, tothom podrà aprofitar-ho.

Fa unes setmanes rebia el correu de l’Anna, on em feia aquesta pregunta:

Hola, he estat mirant el teu blog i em sembla molt interessant. Et volia demanar si em podies fer alguna recomanació per treballar amb infants de P4 les dimensions del cos o l’expressió corporal a partir d’un conte.

És a dir, la idea seria començar explicant un conte sobre aquesta temàtica i tot seguit fet diverses activitats.
-Cantar cançons que tinguin com a tema principal les parts del cos
-Fer dansa, psicomotricitat
-Conversa de què poden fer amb les diferents parts del cos
-Fer un collage retallant diferents parts del cos i que ells creein
-Jugar a qui és qui o a la gallineta cega.
Moltes gràcies
Els recursos que proposes, Anna, són molt bons i variats. Per la representació del cos humà, un conte no és un dels meus recursos principals, crec que per la interiorització dels continguts és molt millor si s’utilitzen activitats més pràctiques, com una cançó gestual o mitjançant l’expressió verbal on acaben relacionant les parts del seu cos amb el seu propi cos.
De cançó, de ben segur que coneixes la d’en “Joan Petit”
La cançó va anomenant diferents parts del cos on el nen pots anar senyalant i ser coneixedor del seu esquema corporal.
Et deixo un grapat de cançons més, on van parlant de les diferents parts del cos i es pot fer la esquematització
L’abadia de Montserrat – El cos
Dàmaris Gelabert – Els mosquits
Si vols saber més cançons per treballar l’esquema corporal, tens un recull de cançons que parlen sobre el cos humà a “Amb el dit, dit, dit…” de Toni Giménez, Col.lecció: Cantem.
També una altra activitat relacionada amb l’esquema corporal i que es pot fer amb una sessió de psicomotricitat: és la caçera de parts del cos. L’educador pot anomenar una part del cos i el nen, amb un gomet s’ho pot enganxar a la part corresponent. També podem modificar-ho, i dir: “Busquem la panxa de la Mireia” i enganxar-li un gomet a la seva panxa.
Un mirall també acaba sent molt bona opció, per donar visibilitat a zones que l’infant no pot veure (com per exemple, nas, front, llavis…)
I una altra activitat, podria ser mitjantçant el joc simbòlic jugar a metges. Afavoreix totalment la relació de les parts del cos.
De contes, et recomano: Llibres Petits: El cos.
On poden aprendre el vocabulari del cos humà d’una manera fàcil i entenedora.
Espero que t’hagi servir d’ajuda, moltes gràcies per seguir-me i endavant!
Podeu seguir enviant els vostres dubtes en aquest mateix bloc, o al correu: elracodelmenut@gmail.com
Gràcies i molt bona setmana a tots.
Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

Curs online: Recursos pràctics de la estimulació sensorial en la primera infància

0

Benvolguts,

A partir del 26 de febrer imparteixo un curs online al portal educatiu infosal. Tracta sobre l’educació sensorial i tots els recursos práctics per una bona estimulació sensorial a la primera infància.

No oblideu que l’educació sensorial es una de les bases per el desenvolupament integral de l’infant. És una de les vies de comunicació entre l’infant i el seu entorn, i seria bó aplicar certes activitats per tenir una excel·lent estimulació.

Us animeu a conèixer en profunditat l’educació sensorial i tot el que podem arribar a fer?

Inscripcions, aquí!

http://infosal.es/courses/estimulacion-sensorial/

M’ha caigut una dent

2

Bon dia!

M’agradaria parlar-vos sobre la dentició. El moment en que ens comencen a sortir les dents (les dents de llet) fins que tenim les definitives.

Quan ens començen a sortir les dents? Aproximadament surten al voltant dels 6 mesos, tot i que es pot allargar fins els 12 mesos. Des d’aquest moment es van col.locant totes les dents de llet, que en total son unes 20.

Dels 6 mesos als 3 anys van sortint totes les dents de llet que anirem substituint per les dents definitives.

A continuació us exposo el calendari de dentició dels 0 als 12 anys:

Dentició de llet: 6 mesos – 1 any, surten les 8 incisives

Dentició de llet: 1 any – 18 mesos, 4 primeres premolars

Dentició de llet: 18 mesos – 2 anys, 4 canines

Dentició de llet: 2 anys – 2,5 anys, 4 segones premolars

Segona dentició: 6 anys, 4 primeres premolars

Segona dentició: 6 anys – 8 anys, 8 noves incisives

Segona dentició: 8 anys – 9 anys, 4 premolars

Segona dentició: 9 anys – 12 anys, 4 noves canines i 4 noves premolars

Segona dentició: 12 anys, 4 segones molars

És important tenir una bona higiene bucal des de les dents de llet, ja que també tindrem cura de les dents definitives. Per això, cal evitar la càries dental. 

Haurem de tenir en compte les següents pautes:

_Dels 0-6 mesos evitar l’addicció innecessària de sucre o mel en el xumet o biberó

_Si entre els 12-15 mesos no han aparegut les primeres dents de llet, consultarem a l’odontòleg

_Als 2 anys iniciarem a l’infant al raspallat de dents, perquè ho faci sol i de forma autònoma

_També haurem d’evitar el xumet i la utilització del biberó. Ja que perjudica la dentadura.

_Farem controls anuals amb l’odontològic

_A partir dels 6 anys ,surten els primers queixals definitius. Cal iniciar els glopeigs de solució fluorada.

La millor manera de promoure l’higiene bucal entre els infants, és que ells vegin que els adults també ho fan. Seria interessant que aquesta rutina la practiquin els adults en presència dels nens.

Cal acostumar a l’infant a rentar-se les dents després de cada àpat i no oblidar-se mai de fer-ho abans d’anar a dormir.

Per fer un bon raspatllat de dents, ens assegurarem que el raspall de dents és adequat per l’edat dels nens, amb una mida adient i amb uns filaments més tous i més curts. A l’hora de fer la neteja ho farem sense pasta dentifríca fins que l’infant sàpiga esbandir-se bé la boca.

L’obejctiu de la higiene bucal és evitar que els residus alimentaris es dipositin a les dents i formin una placa bacteriana, a causa dels bacteris que hi proliferen gràcies a la descomposició dels aliments. Ja que podria provocar càries o altres malalties dentals.

Referent a la caiguda de les dents de llet, és típic que vingui el rantoncito pérez,  l’àngel de les dents o la fada de les dents. 

Des de aquí us proposo un recurs que podeu utilitzar davant d’aquest esdeveniment.

Les postals XiuXiu (http://www.xiuxiu.cat/) ens proposen una postal perquè aquest moment sigui únic.

Instruccions perquè aquesta postal sigui màgica:

  1. Quan vagis a dormir obre la postal i introdueix la dent dins del regal
  2. Dorm profundament (fer veure que es dorm estarà penalitzat)
  3. Deixa que la màgia del Ratoncito Pérez es posi en funcionament.

Al matí t’esperarà una sorpresa!!!

Publicat dins de Higiene | Deixa un comentari

Som nens de P1: Què podem fer?

0

Bon dia a tothom!

Avui m’agradaria parlar de la importància alhora de programar les activitats. Hem de mirar que siguin activitats educatives, amb una prèvia estimulació i facilitar el desenvolupament integral dels infants. No és una tasca fàcil perquè hem de conèixer en quin moment evolutiu estan els nostres alumnes i ser coneixedors del què poden fer i que no. Que el temps, els espais, i els materials siguin adequats i assequibles per el que pretenem fer.

M’agradaria centrar-me en la classe de P1. Nens i nenes, que quan comencen el curs oscil.len entre els 20 mesos (nascuts en el mes de gener) i 9 mesos (els nascuts en el mes de desembre).

Haurem d’aprofitar les seves possibilitats motores, sensorials, emocionals, cognitives i comunicatives per conèixer l’entorn.

Sovint tendim a pensar erròniament que en aquestes edats els hi podem donar un dac/llapis/pinzell i pintar qualsevol dibuix. Ull! En aquestes edats en prou feines s’inicien en l’etapa del gargot, ja que fins els 18 mesos no comencen a fer els primers gargots (més informació: http://blocs.mesvilaweb.cat/MartaLuque/?cat=27 )

Per tant, quines activitats podriem fer? Vegem-ho!

LA PANERA DELS TRESORS I JOC HEURISTIC

panera

La panera dels tresors és un joc adreçat a infants menors d’un any (de 6 a 12 mesos) que permet treballar l’educació sensorial i la logicomàtematica a partir d’uns objectes quotidians que afavoreixen la manipulació, l’exploració, l’estimulació dels sentits, la capacitat de coordinar ull, mà i boca. Desperta l’interès de l’infant per les coses que té al davant.

Els infants juguen sols amb els objectes de la panera, sense la intervenció del adult tot i que a la vegada hem de ser presents per donar-li confiança amb la nostra presència.

L’infant és totalment lliure i pot triar l’objecte que més li agrada i explorar-lo, el pot llepar, sacsejar-lo, acariciar-lo…

El joc heurístic és una continuació de la panera dels tresors per a infants de 12 a 24 mesos, pensada per fer en petit grup (8-10 infants).

Es tenen en compte les noves capacitats dels infants, en especial la capacitat de moure’s de manera autònoma. La curiositat augmenta alhora que es va perfeccionant la coordinació ull-mà i la seva prensió. Permet als infants escollir els materials que més els interessa i realitzar-hi les accions i relacions que vulguin.

ACTIVITATS SENSORIALS

Amb una safata de sorra poden començar a manipular la sorra i altres objectes.

SORRA

També podem preparar una safata amb diversos materials i aliments i fins hi tot podem fer una degustació (si els infants ja han començat a menjar sòlid).

SAFATA

Manta sensorial on poden caminar / gatejar i experimentar diverses sensacions i textures. Ajuda a estimular el tacte. 

manta

Ampolles sensorials per estimular la visió, i la oïda segons l’objecte que posem dins de l’envàs.

ampolles

Per l’aula podem repartir diferents tunels (caixes de cartró)  amb diferents objectes perquè els infants que estiguin en l’etapa que gatejar puguin entrar dins i tocar els materials que decidim posar. En aquest cas, a la foto, disposem d’uns mitjons.

caixa

Podem preparar una safata amb instruments per poder estimular els diferents tipus de so.

musica

MOTRICITAT FINA

Per treballar la motricitat fina tapant i destapant taps d’ampolla.

MOTRICITAT01

Per a exercitar la motricitat fina i fer “la pinça”

pinça

Per tenir molta més precissió, exercitar la coordinació oculomanual i poder enfilar el fil en el forat de la caixa.

fils

PSICOMOTRICITAT

I no només podem estimular la motricitat fina, també podem centrar-nos en altres parts del cos, cames, peus, braços…

Podem preparar l’aula perquè puguin gatejar/caminar per l’espai i poder manular les diverses teles.

psico

O altres materials com colxonetes, cèrcols, pilotes i altres objectes d’espuma.

psico2

MUSICA

No podem obviar que la música és molt important dins de l’educació infantil. Podem dispondre d’un cançoner popular. I diversos instruments perquè els pugin començar a conèixer.

partitura

CONTES

Podem començar a iniciar-los en els contes. Contes il.lustrats i també sensorials, perquè comencin a manipular diferents textures.

llibre

Això només és un recull de propostes que es poden fer entre aquestes edats. Un altre aspecte ha tenir en compte és el temps. Al ser més petitons no podem dedicar massa estona ja que de seguida perden interès. És adequat que les activitats siguin breus i variades.

Espero que aquesta mostra d’activitats pugui ser útil i d’interès.

*Fotogràfies extretes en el pinterest del blog: https://es.pinterest.com/elracodelmenut/

ML.

Publicat dins de General i etiquetada amb , | Deixa un comentari

Un article amb molt de llum!

5

Bon dia a tothom!!!

El racó del menut, torna…igual que torna l’escola i la tardor!

Feia un any que no escrivia cap entrada…però tinc una molt bona excusa que espero que em pogueu disculpar.

Vaig estar fent pràctiques en una llar d’infants, he acabat el grau superior i ben aviat començare el grau d’educació infantil…però, tot això em servirà per continuar compartint experiències amb tots vosaltres.

A la llar d’infants vaig aprendre moltíssim! Vaig veure el que era treballar dia a dia durant 5 mesos en una llar. Ajudar als petits a fer-se grans va ser del tot engrescador!

I vet aquí que va haver una activitat que em va encantar i que m’agradaria compartir amb vosaltres: la taula de llum!

Sabeu què és? És un objecte de fusta o plàstic (depèn del material que estigui fabricat) que projecta llum sobre una superfície plana. A partir d’aquesta proposta, podem fer diverses activitats per treballar la manipulació, la experimentació, jugar amb materials transparents, translúcids…

Vegem quines activitats podriem realitzar:

Experimentació amb sorra de la platja, cargols de mar i petxines:
tauladellum01tauladellum02

Experimentació amb la pròpia naturalesa

(Molt idoni per treballar la tardor si volem dedicar-ho a la descoberta de les fulles, pètals, pinyes. També podem resseguir la forma de la fulla i així dominar el traç).

ded008cabbd379487013a27fc3b9175f

tauladellum03

Experimentació amb pintura:

tauladellum04Fins hi tot amb pintaungles!!!

tauladellum05

I també podem experimentar amb la fruita!

tauladellum06

I gelatina!

tauladellum07

O altres materials com confeti!

tauladellum08

*Imatges extretes per el pinterest. Podeu visitar el compte: pinterest/elracodelmenut

Aquests videos us poden resultar interessants si us heu quedat amb ganes de saber com funciona la taula de llum:

https://youtu.be/fNa1dcMkda4?list=PLBNZBligRk5_dmfwe8T-SHe5HAwaBFK1E

https://youtu.be/rOmnED24m9w?list=PLBNZBligRk5_dmfwe8T-SHe5HAwaBFK1E

Objectius a l’hora de desenvolupar la taula de llum:

_Experimentar amb la llum i amb les diferents tonalitats

_Tolerar la foscor

_Descobrir l’entorn natural

_Exercitar l’educació sensorial amb elements imperceptibles

_Exercitar la destressa manual, treballar la motricitat fina, fer la pinça…

_Desenvolupar les característiques logicomatemàtiques amb els diversos objectes: seriacions, classificacions

_Mantenir la capacitat de concentració de l’activitat

_Mostrar curiositat i interès per l’activitat

Observacions a tenir en compte a l’hora d’usar la taula de llum:

_És important fer l’activitat en un moment maduratiu idoni de l’infant. Si voleu fer l’activitat amb nadons, molt important que aquests ja puguin seure o aguantar-se drets per tal de poder manipular sense problemes.

_Prèviament fer una adaptació a la foscor, passant per activitats amb semi-foscor fins arribar a la foscor absoluta

_Fer-ho en petit grup o individual per tal de que tots els infants puguin gaudir de l’activitat

Us ha agradat la taula de llum? Si teniu nens a casa i us encantaria poder fer aquesta activitat en podeu comprar una a: http://tauladellum.com/

Publicat dins de General i etiquetada amb | Deixa un comentari

Tot ben lligat!

4

Bon dia! o millor dit, bona nit!

Som a Setembre, per tant torna un nou curs i també torna el bloc després d’estar alguns mesos inactiu.

Estimats seguidors d’aquesta pàgina prego que disculpeu aquesta llarga absència i podem tornar a iniciar plegats més articles que tracten sobre l’educació dels més menuts. Som-hi!

Fa uns quants mesos vaig parlar de la motricitat fina, per si no ho recordeu, són totes aquelles accions que requereixen una coordinació oculomanual i la utilització de les mans com ara l’escriptura, agafar ojectes, entre d’altres.

Un aspecte fonamental per treballar-ho i que a més a més afavoreix l’autonomia personal de l’infant, és aprendre a lligar-se els cordons de les sabates. Aproximadament (depèn del nivell maduratiu de l’infant) a partir dels 4-5-6 anys l’infant està preparat per poder portar a terme aquesta tasca, ja que són perfectament capaços de retenir el procès, manipular objectes, destressa motora com fer la pinça i tenir una precisció oculomanual a l’hora de lligar-se els cordons.

Podem fer-ho d’una manera més atractiva perquè l’aprenentatge de l’infant sigui més òptima (recordem que el joc és l’eina de l’aprenentatge a l’educació infantil).

La Meritxell Almirall (responsable del bloc Criatures) proposa la creació d’una sabata de cartró perquè els més petits puguin entrenar-se i acabar sent més autonoms.

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tnoO5tyfKWc

Altres mostres de manualitats:

image

image

O bé, adquirir una sabata amb la finalitat d’aprendre com per exemple:

En Jordi aprèn a lligar-se els cordons

image

Inclús el famós Teo, ens ajuda a lligar-nos les saabtes!

image

Fes llaços amb en Teo, editorial: Timun Mas. Conte a partir de 4 anys.

A mesura que l’infant és va fent més gran hem d’evitar que portin calçat amb velcro (molt còmode però poc pràctic en l’aprenentatge de lligar-se els cordons) i sobretot, deixar que el nen/a sigui ell qui pugui deslligar-se i lligar-se els cordons, ja que tant pares o mestres podem tenir tendència a que per manca de temps fer-ho nosaltres i no deixar que l’infant poc a poc es faci gran fent aquestes petites accions quotidianes.

ML.

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

Les princeses també es tiren pets

4
Publicat el 22 d'abril de 2015

Aprofitant que demà és Sant Jordi m’agradaria continuar parlant, o més ben dit, escrivint sobre contes. Si fa setmanes vaig escriure sobre el conte ‘L’erugueta goluda’ i les possibilitats d’activitats a fer, aquesta setmana m’agradaria dedicar-lo al conte ‘Les princeses també es tiren pets’.

Història molt divertida que trenca els estereotips i la perfecció de les princeses. Escrit per Ilan Brenman i editat per bromera.

En aquest conte, ens explica que la Laura quan arriba a casa li pregunta al seu pare si les princeses es tiren pets. El seu pare li ensenya el llibre secret de les princeses on la Laura descobrirà que els contes com la Ventafocs, la Blancaneus o la sireneta són ben diferents a com els coneixem…

image

image

A l’aula després d’haver explicat el conte (sempre procurant aconseguir un bon clima càlid i acollidor) es por fer una petita reflexió sobre la història que hem viscut i trencar amb els nens i nenes els estereotips i trencar amb que la perfecció no existeix.

I parlant de trencar estereotips us deixo una imatge del il.lustrador Joan Turu sobre la diada de St Jordi, on una vegada més reivindica la necessitat de canviar els rols de gènere i que siguin les noies qui regalin roses als nois. Fet que a la seva pròpia pàgina ens explica que una vegada una nena li va dir que les princeses mai es declaren als prínceps. En Joan, ha fet aquesta il.lustració perquè les coses comencin a canviar.

Bon Sant Jordi a tothom!!!

image

ML.

L’erugueta goluda

3
Publicat el 8 d'abril de 2015

Fa poques setmanes que hem entrat a la primavera i un dels recursos per poder treballar a l’aula és el conte L’erugueta goluda (Autor Eric Carle, editorial kokinos).

Sabeu de que va? Dins d’un ou va sortir una eruga que no parava de menjar, menjar, menjar i menjar! Fins que finalment pateix una transformació…I què li pot passar?

Per veure el conte cliqueu aquí: https://www.youtube.com/watch?v=eVtKl4dJYi8

image

 Presentació feta per Noemí Aluja Llort

És un conte ideal per treballar els colors, els nombres, els dies de la setmana, el vocabulari i inclús la metamorfosis que pateix l’erugueta!

 Un cop explicat el conte podem utilitzar diversos recursos, des de una classe de psicomotricitat, passant per la logicomatemàtica fins fer un treball plàstic.

Hi han fitxes que podem utilitzar perquè els nens i nenes pintin o facin un collage enganxant diversos papers i textures de diferents colors dins del dibuix de l’erugueta. D’aquesta manera treballarem la motricitat fina, els colors, les formes… activitat destinada a partir de P2.

image

La fotogràfia de sota pertany al treball de 2n del grau d’Educació Infantil  “Desenvolupament del pensament matemàtic i la seva didàctica” de Rosa Jornet, Esther Martí, Raquel Cherta, Cinta Ferrer, Arantxa Espuny i Rosa Gaseni.

image

Com podem comprovar a la fotogràfia, en aquesta activitat treballariem les mesures, identificar els nombres matemàtics, entendre el concepte de mesurar, establir comparacions…activitat per fer partir de P5

O amb la plastilina especial Jumping Cley fer una eruga, comenaçant fent boletes treballariem també la motricitat fina i la manipulació.

image

També podem fer una classe de psicomotricitat a partir del conte. Ambientar l’aula en un bosc (prèviament els nens mateixos podrien ser els que han fet lámines, murals referent al centre d’interès del bosc).

Tindriem a disposició una màrfega per a cada infant perquè s’estirin i comencin a imitar a l’erugueta. L’educador donaria indicacions de que s’haurien d’arrosegar per terra i fer moviments suaus,balancejos… Fins que es converteixen en papallones i ja poden posar-se de peu, còrrer , saltar, fer girs, alçar els braços en alt i fer veure que volen… en aquesta activitat es treballa les diferentes marxes, desplaçaments naturals, la noció d’espacialitat lligat amb l’esqema corporal, lateralitat i temporalitat.

Com veieu, un conte, no només és un mitjà per entretenir i distreure. També és necessari pel desenvolupament integral dels infants en els diferents aspectes (cognitiu, moral, afectiu, motriu…) i despertarem l’interès dels més petits per el gust a la lectura.

 

ML.

Ens rentem les dents!

4

Un dels hàbits més habituals tant a l’escola com a casa és la higiene, i en aquest cas, la higiene bucal. Rentar-se les dents hauria de ser una costum que des de ben menuts hauriem d’incloure dins de la rutina habitual.

Les primers dents surten al voltant dels 6 mesos, és una dada aproximada ja que molts infants no en tenen cap fins els 12 mesos. A partir d’aquest moment surten les 20 dents de llet fins els tres anys aproximadament. Als 6 anys comencen a caure les dents i es van substituint per les dents definitives.

El calendari de dentició és el següent:

Primera dentició (llet)

  • 6 mesos -1 any (8 incisives)
  • 1 any – 18 mesos (4 primeres premolars)
  • 18 mesos – 2 anys (4 canines)
  • 2 anys – 2,5 anys (4 segones premolars)

Segona dentició (definitiva)

  • 6 anys (4 primeres premolars)
  • 6 anys – 8 anys (8 noves incisives)
  • 8 anys – 9 anys (4 premolars)
  • 9 anys – 12 anys (4 noves caninces i 4 noves premolars)
  • 12 anys (4 segones molars)

Més endavant, entre els 16 i 25 anys (les edats sempre són aproximades) surten els queixals del seny que complenten el conjunt de peces fins arribar a 32 dents.

Tot i que les dents de llet no siguin definitives no vol dir que no s’hagin de tenir cura i mantenir , una bona higiene pot evitar tenir càries dental.

La millor manera perquè els infants tinguin la necessitat de rentar-se les dents és que ho vegi fer als adults.

Per començar a iniciar-se amb la higiene bucal, cal que el raspall de l’infant sigui adequat a l’edat del nen i que es faci sense pasta dentifríca fins que el nen aprengui a esbandir-se bé la boca. Més endavant, la crema dentifríca mirarem que tingui fluor.

Ensenyarem a l’infant tècniques de raspallat, primerament començant per la superfície de les dents, tant com les de dalt com les de baix i poc a poc. A mesura que augmenta la destresa motriu de l’infant anirem ensenyant altres tècniques.

Podem trobar vàries tècniques, la més fàcil d’entendre és utilitzar la tècnica vertical. Aquesta, consisteix en col.locar els filaments del raspall formant un angle de 45 graus amb la superfície de la dent i recolzant-lo també lleugerament de la geniva. I netejar de dalt a baix per acabar esbandint la boca amb aigua.

En la tècnica rotacional es col.loca el raspall de la mateixa manera que la vertical, però es fa moviments circulars. Tot i així hem d’anar en compte de no fer mal a les genives.

Cal acostumar el nen a rentar-se les dents després de cada àpat i no oblidar-se mai de fer-ho abans d’anar a dormir. També cal tenir en compte evitar la ingesta en excès de sucres refinats (pastisseria, llaminadures…)

A l’escola (també podem fer-ho a casa) el moment de raspallar-se les dents el podem convertir en un moment divertit, cantant abans la cançó de la cantant Dàmaris Gelabert:

RENTEM LES MANS

https://www.youtube.com/watch?v=jo85FWjvdjs

O a través dels següents contes:

La Laia al país de les dents: http://www.diba.cat/documents/713460/713964/salutpublica-descarrega-salutbucodental-conte_i_activitats_laia-pdf.pdf

T’has rentat les dents? de Patricia Geis, editorial Combel Editorial 

image

Conte per saber quantes dents tenim, aprendre a rentar-se les dents mentre es diverteixen raspatllant-se.

A rentar-se! de  Patricia Geis, editorial Combel Editorial

image

Iniciació als hàbits higienics, en especial, el raspallat de dents.

També inclou diverses activitats per treballar a l’escola.

I per últim, en aquesta escola han fet un projecte sobre les dents sanes, per veure-ho cliqueu aquí: http://www.xtec.cat/~mcervel3/projecte_dents_sanes/projecte_dents_sanes.htm

Ja sabeu, per evitar càries o altres malalties bucals, renta’t les dents!

ML.

Publicat dins de Contes, Higiene i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El molinet màgic

4

No podem obviar la importància que té l’educació en valors en l’etapa de l’educació infantil. Saber compartir, respectar, tolerar… un dels principals mitjants per poder treballar-ho són a través dels contes. Aquells contes on ens envia un missatge, una moralina.

El següent conte que exposare he tingut el plaer de representar-lo a través d’unes titelles a infants de 3 a 8 anys. I puc dir que els nens s’involucren de tal manera que per un moment creuen estar dins del conte, experimenten tot tipus d’emocions, s’enfaden amb l’antagonista, pateixen per el protagonista i aprenen a saber dir “si us plau” “gràcies” i ser empàtics.

Conte tradicional de Noruega ideal per treballar tant a l’educació formal com a l’educació no formal. Vegem, com és el conte i com podem duur a terme l’activitat.

EL MOLINET MÀGIC

Objectius:

  • Escoltar el conte amb atenció
  • Comunicar i expressar els sentiments a través de la representació teatral
  • Aprendre valors a través del conte
  • Gaudir de l’activitat proposada

Desenvolupament:

Un educador/a farà l’acolliment dels infants, un cop allà, els infants podran seure entre coixins. Es començarà a introduir les normes de seguretat, de conducta (fer silenci, no aixecar-se, aixecar el dit per qualsevol urgència).

Tot seguit s’introduirà el conte, on el mateix educador/a farà de narrador. Darrera de la mampara hi hauran dos educadors més (també poden ser conta-contes professionals), un interpretarà en Pau i l’altra en Pere i en Savi.

Hi havia  una vegada, fa moltíssims anys, dos germans que eren pescadors. En Pere, el més gran, tenia vaixells grans, xarxes noves i una bonica casa. En Pau, el petit, era pobre; les seves xarces eren velles, i per més que treballava, no aconseguia prou per menjar.

Un matí en Pau va sortir a pescar amb la seva petita barca.

Després de tot un dia de feina, no va poder pescar ni un sol peix, per això va anar a casa del seu germpa i li va dir:

-Pere, he treballat tot el dia, però no he pescat ni un sol peix. Deixa’m una mica d’arròs perquè pugui menjar.

El seu germà tot enfadat va dir:

-No,no,no!!! Busca’t la vida, Pau!!!

El pobre Pau tornava molt trist a casa seva. De sobte, pel camí va trobar un ancià amb una gran barba blanca. L’ancià li va dir amb veu molt dolça:

-Hola Pau, jo sóc el savi. Penso que ets un bon home i per això vinc a ajudar-te. Et concedeixo aquest molinet màgic, li pots demanar qualsevol cosa que el molinet t’ho donarà, això si, amb una condició.

-Quina?- va preguntar en Pau.

-Quan demanis un desig et serà concedit sempre i quan moguis la maneta cap a l’esquerra i diguis: “Si us plau” i “Gràcies” si no, no et donarà res del que demanis.

-D’acord…a veure..fare una prova…què puc demanar? (preguntarà als nens i en cas que els nens demanin una altra cosa, l’educador/a i narrador s’ho faran venir bé perquè demanin peixos o diners, tot i que normalment és el que demanen) Sí, bona idea, peixos!!! Molinet, molinet…si us plau em pots donar peixos?

(Un educador des de darrera de la mampara llençarà peixos de espuma al públic)

Gràcies molinet!! Ja en tinc prou. Es veritat, aquest molinet em dóna tot allò que demano!!! Que bé!!! Moltes gràcies savi!!!

En Pau va començar a demanar i demanar, de tal manera que aviat es va començar a tenir barques, xarxes, molts peixos, moltes cases. El seu germà al comprovar que havia canviat la situació va començar a sospitar.

-És estrany que en Pau de cop i volta tingui moltes cosses…vaig a casa seva a veure què passa.

I en Pere que estava força encuriosit va començar  a espiar al seu germà fins que va veure que tenia un molinet màgic que li concedia tot allò que se li proposava.

-Així que era això!!! Té un molinet màgic!!! Doncs quan es quedi adormit li prendre!!! Ha, ha, ha!!! (riure malèfic).

En Pau, es va quedar adormit amb el molinet entre braços i en Pere va aprofitar per entrar a casa seva i robar-li el molinet.

(És previsible que els nen comencin a cridar per volguer despertar en Pau, en aquest cas en Pau despertarà i en Pere s’amagarà)

-Què ha passat? Que són aquests crits???- Diu sorprès en Pau

(Els nens li explicaran, si no surt de forma natural, el narrador propiciarà la situació)

-Que què??? Que en Pere em vol robar??? No, el meu germà mai em faria això!!! Va, que tinc son, vaig a dormir.

En Pere torna a entrar en acció (previsiblment els nens tornaran a cridar però aquest cop en Pau no despertarà)

-Ja tinc el molinet!!! Ha! ha! ha! (riure malèfic)

En Pere desapareix de l’acció i en Pau desperta.

-On és el meu molinet??? (preguntarà als nens i aquests molt provablement respondran que ha estat en Pere) En Pere me’l ha robat!!! No pot ser!!! Nooooo!

Aquella nit en Pere es va preparar una sopa però estava dolça!!! Com que li faltava sal va demanar-li el molinet que li moles sal.

-Molinet, mol una mica de sal (el molinet no fa res) Molinet, t’he dit que vull sal!!!! (el molinet no fa res) Molinet… vull saaaaaal!!!!! (en Pere li dóna cops al molinet però no mol res) Molinet…que vull saaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!…. si us plau!!!!

El molinet va començar a moldre sal i sal i sal i sal i sal i sal…

-Ja n’hi ha prou!!! Que t’he dit que ja n’hi ha prou!!! Proooooooooooooooouuuuuuu!

El molinet no parava de moldre sal i sal i sal i sal. En veure que tot allò no s’aturava, en Pere va decidir tirar-lo al mar i per això l’aigua del mar és salada perquè encara ningú ha trobat el molinet per dir-li “gràcies” i vet aquí un gat vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Avaluació:

  • Han mostrat interès per l’activitat proposada?
  • Han estat atents a la representació teatral?
  • Han interactuat amb els personatges del conte?
  • Han expressat els seus sentiments en vers als personatges del conte?
  • S’han divertit veient la representació teatral?

ML.

Pallapupas: un dia de nassos

4

El títol d’aquest article fa referència a un projecte dels Pallapupas. I què són els Pallapupas? És una ONG sense ànim de lucre amb l’objectiu de millorar l’estat físic i emocional dels infants i gent gran ingressada als hospitals. En aquest cas, ens centrarem en els infants ja que aquest blog està dedicat als més petits de la casa.

Els Pallapupas ocupen el temps de lleure als infants menors de 16 anys que estan hospitalitzats. Amenitzen l’estada a l’hospital amb uns actors i actrius professionals. formats amb un mètode artístic propi de l’entitat per poder treballar en un entorn hospitalari al costat del personal del centre. Els Pallapupas tenen coneixements mèdics, psicològics i artístics i la seva feina depen de les indicacions del personal sanitari. El personal és remunerat.

En aquest cas, aquesta organització compte amb diferents projectes que em sembla molt interessants de compartir:

QUIRÒFAN: QUE ELS INFANTS ENTRIN A LA SALA D’OPERACIONS SENSE PLORS

  • Consisteix en acompanyar l’infant durant tot el procés, des de que arriba al quiròfan fins que marxa per apal.liar el plor i l’angoixa de la operació.

HOSPITAL DE DIA D’ONCOHEMATOLOGIA: L’HUMOR ÉS UN GRAN PARÈNTESI QUAN ESTEM AFRONTANT EL DOLOR

  • Tracta sobre el procés d’adaptació al càncer infantil i la assimilació de la enfermetat tant per part de les famílies com dels infants.

PLANTA PEDIÀTRICA: QUE ES FACI POSSIBLE L’INGRÉS SENSE PATIMENT

  • Amenitzar l’estada a l’hospital amb respecte i dignitat.

PROGRAMES PEL FINANÇAMENT DE L’ENTITAT

UN DIA DE NASSOS

  • En col.laboració amb espais d’oci importants de Catalunya, un cop a l’any Pallapupas ven les entrades a meitat de preu i amb el doble de valor, ja que aquests diners van destinats a la recaptació de millora de la qualitat de vida dels infants hospitalitzats.  Aquí podeu veure el video promocional de la quarta edició de la festa amb en Quim Masferrer i l’Elena Gadel https://www.youtube.com/watch?v=ZIXlcu78PeQ

UNA NIT DE BOJOS

  • Actualment representen “Una nit de bojos” al teatre nacional de catalunya amb diverses figures mediatiques com els actors del programa televisiu Polònia.  El benefici de les entrades van destinades a sufragar les despesses dels projectes socials.

Fotogràfies i informació extreta a la seva pàgina web: http://pallapupas.org/

Dit això, també m’agradaria fer referència a les aules hospitalàries, quan un infant ha d’estar ingressat durant un temps prolongat a l’hospital s’ha desenvolupat un servei per poder continuar estudiant, el seu objectiu és educar en la malaltia.

Aquests infants, malgrat que encara estan escolaritzats en un centre educatiu, continuen el seu procés d’ensenyament-aprenentatge a l’aula hospitalària, aquest servei acostuma estar integrat dins del servei de pediatria de l’hospital on depenen del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya.

A l’hospital, el podem trobar a la planta de pediatria, un espai ample, que reuneix les condicions necessàries per poder a duur terme aquesta tasca. El seu horari és de dilluns a divendres, pel matí o la tarda segons les necessitats dels infants que atenen.

També existeix l’animació hospitalària on animadors infantils amenitzen l’estada a l’hospital a través d’un projecte sociocultural.

M’agradaria des de aquí donar tot el meu suport a entitats com les d’avui esmentades per la gran feina que fan als hospitals, tant com els actors, actrius, animadors, educadors, mestres, pediatres…aquests projectes són molt necessaris dins de la nostra societat! Endavant, pallapupas!

ML.