EL RACO DEL MENUT

Mesos enrere vaig parlar sobre la discapacitat visual –http://blocs.mesvilaweb.cat/MartaLuque/?p=267487 –  i la realització d’un PI (programa individualitzat) per adaptar la discapacitat dins de les activitats que es portaran a terme.

Existeixen diferents tipus i graus que determinen la pèrdua auditiva però generalment es distingeixen per la zona en què es localitza la lesió, el moment en què es produeix i la pèrdua auditiva i el grau de la pèrdua.

En función de la zona on es localitza la lesió es poden distingir diversos tipus d’alteracions auditives; la més freqüent és hipoacúsia (pot ser per transmissió o neurosensorial).

Aquest tipus de sordeses són irreversibles, estables o progressives, amb graus que arriben fins a la pèrdua total de l’audició (cofosi) a una orella o totes dues. Es pot corregir amb audiòfons o implants coclears.

El moment en què es produeix l’alteració auditiva o la sordesa és també important des del punt de vista del desenvolupament cognitiu de l’infant. Segons el moment d’aparició, es distingeix entre sordesa prelocutiva – abans de que l’infant hagi adquirit el llenguatge- la sordesa perilocutiva – quan l’infant encara no ha assolit el procés del llenguatge i la sordesa poslocutiva – quan l’infant ja ha consolidat el llenguatge-.

Com educadors i mestres d’infantil podem detectar els primers signes d’alerta de pèrdues auditives per després derivar l’infant a l’especialista, en aquest cas l’EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica ) i CREDA (centre de recursos educatius per a deficients auditius).

Els signes d’alerta són:

PÈRDUA AUDITIVA:

• L’infant pregunta molt “què”?
• Quan se’l crida, a vegades respon i a vegades no. Sembla que hi senti quan vol.
• Li costa la comprensió de consignes i seguir les explicaciones a classe
• Està molt distret, no escolta les explicacions, va molt “a la seva”
• Està molt pendent del que fan els companys, copia molt.
• Parla poc i malament. Costa d’entendre’l.
• S’expressa amb frases molt senzilles però no elabora cap narració ni discurs
• Confon paraules similars (ambulatori per laboratori, escombra per compra…)

SIGNES ESPECIFÍCS D’HIPOACÚSIA DE TRANSMISSIÓ:

• Es refreda sovint i presenta força mucositat
• Es queixa de mal d’orella, ha patit otitis freqüents
• Respira amb la boca oberta
• Diu que sent xiulets a l’orella

SORDESA NEUROSENSORIAL:

• No fa cas d’alguns sorolls de l’ambient (telèfon, pluja, vent, aigua…)
• Arrufa el nas o es posa tens quan se li parla
• No controla bé la intensitat de la veu.
• Parla molt fluix

A l’aula es seguiran una sèrie de pautes per un bon aprenentatge del llenguatge oral, el qual li permetrà la relació amb l’entorn en què viu i el desenvolupament de les capacitats cognitives. Els aspectes a treballar són:

• Progressió fonética: ajuda a tenir una bona veu i un registre normal, corregir elements prosòdics i fonemes de pronunciació incorrecte.
• Progressió lingüística: ajuda els alumnes a enriquir el vocabulari i a millorar-ne la capacitat d’expressió.
• Progressió auditiva: ajuda a millorar la discrimanació auditiva i estimular la capacitat auditiva de les orelles, tant per separat com totes dues alhora.

Utilitzarem recursos metodològics entre els quals cal esmentar els següents:

• Mantenir sempre el contacte ocular amb l’educador o educadora
• Comprovar que ha entès l’activitat que s’ha de fer
• Activitats musicals que ajudin a interioritzar aspectes com el ritme, la melodia i l’entonació
• Activitats que estimulin la parla, crear situaciones en les quals l’infant sord participi
• Presentar imatges que el nen reconegui i pugui verbalitzar
• Utilitzar pròtesis que millorin l’audició de l’infant.

ACTIVITAT ALTERACIÓ AUDITIVA

Una activitat que podem realitzar per estimular la oïda és imitar sons de la vida quotidiana i encertar a quin objecte ens referim. Qui encerti, serà el següent en proposar un so i així consecutivament. Pot ser el so d’un animal, d’un telèfon, una rialla… desenvolupant l’expressió corporal.

Les activitats sempre estaran d’acord amb el grau d’alteració auditiva i la supervisió d’un professional del CREDA (logopeda, psicopedagog especialitzat en audició, llenguatge i comunicació i audioprotetistes especialitzats en audioprotèsi infantil i juvenil).

Per a les famílies poden trobar assessorament en aquesta guia per a infants amb sordesa o sordceguesa:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/sordesa_sordceguesa.pdf

I el llibre de la Marta Capdevila, sorda produnda i mare d’un infant sord que explica les seves inquietuds a l’hora de valorar els itineraris assistencials del seu fill. El títol, és Sords produnds; però hi sentim i parlem.

http://es.slideshare.net/EspaiBlabla/llibre-sords-profunds-ed2011-slideshare

ML.

A diferencia de l’any passat que vaig parlar de com treballar la castanyada a l’aula a l’article “Fem Panallets” aquest any em vull centrar en un altre aspecte típic d’aquesta època de l’any, tot sants i la mort.

Com podem fer aquest tractament dins de l’etapa de l’Educació Infantil? Sempre ha sigut un tema tabú pels infants, però crec, des de la meva opinió personal, que és un tema que s’hauria de tractar amb total normalitat, amb un llenguatge clar i entenedor. Sense mentides com per exemple dir que la persona que ha mort està de viatge o ha marxat a viure a un altre lloc ja que podem crear falses il·lusions en els infants.

Quan mor l’avi, l’àvia o una persona propera els infants es fan moltes preguntes, preguntes que a vegades costen de contestar, d’explicar…i que no sempre tindrem les respostes a tot el que ens pregunten.

Des de l’escola, es podria fer unes sessions dedicades a la mort, al dol, a tot el procés. A continuació exposo uns quants contes que ens poden servir com a recurs per poder educar per a la mort amb nens i nenes de P5.

S’HA MORT L’AVI – DOMINIQUE DE SAINT MARS 

És a través d’aquest conte en forma de cómic, es relata la dura experiencia del dolor i el consol d’un nen i una nena amb la seva família, davant la mort de l’avi, des de que s’assaventen, fins a quan en poden parlar amb el consol del records.

Un bon recours per pensar en com donar suport als altres que passen per aquest tràngol i  aprendre a disfrutar dels moments bons i per acompanyar en els dolents.

LA MARIA NO SE N’OBLIDARÀ – ROSER RIUS

Llibre il·lustrat per treballar a classe el tema del dol. La família es reuneix i, a partir de preguntes que fan els nens als més grans, intenten recordar als avis que ja no hi son. Tots junts acorden plantar arbres a un jardí per poder recordar a l’avi.

NO ÉS FÀCIL PETIT ESQUIROL – ELISA RAMÓN

Explica la història d’un petit esquirol que està molt trist perquè se li ha mort la mare i que pensa que mai tornarà a ser feliç, però el seu pare li fa entendre que la seva mare sempre estarà amb ell i que mai l’abandonarà.

Relat que ajuda els infants a entendre la pèrdua d’un èsser proper.

Després de la lectura del conte es podrà fer una assamblea en petit grup per parlar sobre la història que hem acabat de llegir. Serà important crear un clima acollidor on els infants es sentin còmodes a l’hora de parlar i arribar aquests objectius:

• Preparar l’infant per a la mort
• Propiciar la reflexió sobre la mort i el seu procés
• Manifestar la curiositat i les inquietuds respecte a la mort
• Expressar els sentiments i les emocions
• Adquirir destreses i habilitats de pensament que els puguin ajudar davant d’un succés traumàtic

Per ampliar més sobre el tema, visita la pàgina: http://conxitalarrull.com on ens facilita més recursos per educar per a la mort.

ML.

Tal i com comentava fa setmanes en l’article “Matemàtiques per a petits” a l’etapa de l’educació infantil podem començar a iniciar els infants en uns primers càlculs matemàtics per treballar-ho seria adequat portar a terme un racó d’una botiga d’un mercat o qualsevol establiment que afavoreixi el joc simbòlic.

L’activitat que a continuació exposo està dirigida per infants de 5 i 6 anys (P5).

Títol activitat: 

• Petits negociadors

Objectius:

• Aplicar diferents estratègies de càlcul en operacions matemàtiques com sumar i restar
• Potenciar el llenguatge logicomatemàtic següent: afegir, treure, repartir i agrupar

Desenvolupament:

L’activitat es portarà a terme en un racó que tindrem a l’aula simulant un mercat, amb una prestatgeria amb diferents productes i organitzat segons la categoria de cada producte (productes de neteja, fruites i verdures, begudes…) L’educador estarà present durant l’activitat  per si els infants necessiten ajuda, però no dirigirà l’activitat. Es farà en petit grup (5 infants) dels quals dos faran de venedors i els altres de compradors. Al cap d’una estona es canviaran els papers per tal de que tots els infants puguin passar pels mateixos rols.

Els hi explicarem que tindran un pressupost màxim de 10 euros -repartides en monedes de 1,2,3,4 i 5 euros) i amb aquests diners hauran de comprar el màxim de possible de productes passant per totes les seccions del mercat. Entre ells hauran de restar i sumar les diferents operacions matemàtiques. Els productes estaran ben etiquetats amb el preu corresponent.

Avaluació:

Indicadors:

• Mostra interès per l’activitat
• Participa amb iniciativa
• Li agrada fer de comprador
• Li agrada fer de venedor
• Sap fer càlculs per poder realitzar la compra
• Compra el màxim de productes possibles amb els diners que té
• Sap fer calculs per poder realitzar la venda
• Compra variat
• Ha tingut dificultats per realitzar l’activitat
• Ha gaudit amb l’activitat proposada

MOLT / BASTANT / POC

ML

La descoberta del color és un dels objectius que es planteja a l’etapa de l’educació infantil. Serà important disposar d’un bon grapat d’activitats dirigides per a aconseguir els objectius proposats. Els infants han de experimentar, manipular amb pintures, treballar amb barreges, utilitzar diferents recursos pictòriques…

Al primer cicle, és molt habitual celebrar les festes de colors on el protagonista només és un color i els nens i nenes van vestits únicament del color triat. En aquest cas, com a mode d’exemple, exposaré una activitat per treballar el color vermell.

EL CISTELL DE LA CAPUTXETA VERMELLA

Desenvolupament:

Introduirem l’activitat uns dies abans per treballar el color vermell. Explicarem als infants que ens portin fotogràfies i retalls de revistes d’aliments i objectes de color vermell. Repartirem una circular demanant col·laboració amb les famílies que deixarem a l’agenda o bé a la motxila de cada infant.

Els nens i nenes estaran en rotllana a la zona de la catifa, recordarem normes de convivència i de relació (fer silenci, aixecar la mà si volem parlar…) l’activitat començarà explicant el conte, variant lleugerament la versió i explicant que el color preferit de la caputxeta era el vermell i que anava recopilant tots els objectes i aliments que veia d’aquest color i els anava guardant dins del seu cistell. Però, un dia anant pel bosc es va trobar al llop ferotge i li va prendre tot el que duia dins del cistell. Tot seguit, l’educador/a treurà un gran cistell i preguntarem als nens i nens; Ajudem a la caputxeta a omplir el cistell?

Cada infant mostrarà les fotogràfies i els retalls que ha portat de casa i anomenarem què és i si coneixen aquell aliment/objecte.

L’educador, també pot aportar fotogràfies pròpies amb altres colors, per tal d’afavorir la discriminació amb altres colors.

Tot seguit, farem un mural amb tot el material que tinguem i amb el titol següent “El cistell de la caputxeta”.

Objectius:

• Preparar l’activitat conjuntament amb la família
• Escoltar antentament el conte
• Ampliar vocabulari amb els diferents aliments i objectes
• Discriminar el color vermell de la resta de colors
• Utilitzar divesos llenguatges: verbal i plàstic

Recursos:

• Conte Caputxeta vermella amb imatges
• Cistell
• Retalls i fotogràfies
• Paper d’embalar
• Pintura vermella

Avaluació:

• Mostra interès en l’activitat?
• Ha participat conjuntament amb la família?
• Ha escoltat el conte atentament?
• Participa a la conversa?
• Respecta el torn de paraula?
• Escolta els seus companys?
• Reconeix el color vermell?
• Aprèn noms nous?
• Discrimina el vermell d’altres colors?

ML.

Un dels puntals de l’educació infantil són els hàbits i les rutines.

Els hàbits són pautes de comportament que ajuden als infants a estructurar-se i a orientar-se. L’aprenentatge dels diferents hàbits els permet ser més autònoms i són necessaris en l’adquisició dels nous aprenentatges. Per ensenyar un hàbit determinat cal haver assolit uns requisits previs. L’infant ha d’estar en el moment de desenvolupament idoni per adquirir l’hàbit i ser capaç de dur a terme les habilitats que implica efectuar-lo.

Els hàbits no són innats, s’adquireixen per l’experiència i l’aprenantge, amb una progressió de petits avenços i es treballa des de ben menuts. Per això es recorre a les rutines, aquestes es repeteixen diàriament a l’aula amb un ordre i temps aproximat. A través de la repetició, ajudem a l’infant a comprendre-les, experimentar nous comportaments i, a poc, a poc assolir amb més destresa les conductes.

A les escoles infantils, els hàbits a l’escola és objecte d’una planificació i programació prèvies. L’escola elabora un programa que se suposa explicitar els objectius o les capacitats generals que volem ajudar a desenvolupar els infants, els continguts d’aprenentatge, el tipus i el grau en què han de ser assimilats pels infants, les activitats que proposem per aconseguir-ho, amb el material, l’espai, el temps, i l’avaluació. Hem de tenir en compte, que la seva programació serà tant important com qualsevol altra activitat didàctica.

Durant l’etapa d’educació infantil, posar els infants a rentar les mans és d’allò més habitual ja que durant la jornada escolar, pinten, esmorzen, experimenten i toquen farina, sorra…en aquest article em centrare en aquest hàbit higiènic.

A continuació exposaré tres activitats que es poden portar a terme per treballar l’hàbit de rentar les mans seguint les metodologies següents:

• Atendre les necessitats bàsiques dels infants (alimentació, descans, higiene…)
• Crear unes rutines entorn aquestes necessitats bàsiques per afavorir que els infants vagin adquirint poc a poc els hàbits
• Fomentar el descobriment del propi cos per iniciar-se en l’autonomia personal
• Motivar els infants a participar a les activitats entorn als hàbits
• Atendre de forma individualizada al ritme de cada infant
• Afavorir un bon clima a l’aula per tal de tenir bona relació entre tots els companys
• Establir una bona comunicación amb les famílies de forma diària per estar al dia dels progressos, problemes o activitats de l’infant.

ACTIVITAT 1: ANEM A RENTAR-NOS LES MANS (1-2 anys)

Desenvolupament: 

Primer de tot, anirem al lavabo i per petits grups cada infant es posarà davant de la pica, s’apujaran les mànigues per no mullar-se, obrirem l’aixeta perquè corri l’aigua, es mullaran les mans, els posarem sabó i els anirem a fregar una mà contra l’altra. Haurem de vigilar de no estar-se molta estona ja que l’aigua corrent per l’aixeta té molt d’atractiu pels infants. Un cop nets, aniran a buscar la seva tovallola que estarà en el seu penjador. Aquesta activitat es dura a terme de forma diària.

Objectius: 

• Aprendre a rentar-se les mans, posar-se sabó sols, fregar-se les mans i obrir i tancar l’aixeta
• Utilitzar correctament l’ús de l’aigua
• Reconèixer la seva tovallola
• Penjar i despenjar la tovallola sense ajuda

Recursos: Aigua, sabó i una tovallola. Tindrem cartolines al lavabo amb aquestes imatges representatives de nens rentant-se les mans perquè reconeguin la situació.

Avaluació:

• Es renta les mans sol?
• Sap utilitzar de forma adequada el sabó?
• Es frega les mans?
• Utilitza l’aigua correctament?
• Reconeix la seva tovallola?
• Agafa la tovallola per la beta quan intenta penjar-la?

ACTIVITAT 2: ABANS O DESPRÉS? (2-3 anys)

Desenvolupament: L’educador/a presentarà vàries situacions a través d’unes cartolines on l’infant haurà de decidir si toca rentar-se les mans abans o després.

Objectius:

•  Identificar el moment per rentar-se les mans

Recursos: Cartolines amb dibuixos 

Avaluació:

• Identifica el moment per rentar-se les mans segons la imatge establerta?
• Participa a l’activitat?

ACTIVITAT 3: RENTA’T LES MANS (1-2 anys)

Desenvolupament: Farem un mural amb pintura i posarem les empremtes de les mans i titularem el mural amb la frase: “Renta’t les mans”. Al finalitzar el mural, ens anirem a rentar les mans i després posarem el mural en un lloc visible de l’aula o en una zona comuna com a recordatori.

Objectius:

• Concienciar els nens de la importància de rentar-se les mans i de comprovar que al tenir-les brutes se’ls han de rentar.
• Diferenciar el estar brut del estar net

Recursos: Cartolina, pintura, aigua, sabó i tovallola.

Avaluació:

• Ha participat en l’elaboració del mural?
• Diferencia estar net d’estar brut?
• Té necessitat de rentar-se les mans?

ML.

Com molt de vosaltres sabeu estic estudiant el CFGS d’Educació infantil, i aquest  semestre dins del mòdul “Comunicació i expressió” hi ha una unitat formativa dedicada a la logicomatemàtica. Un tema, que estic trobant força interessant. Bé, us confeso que tot el que estic veient en aquest grau superior m’ho sembla.

Però vull compartir amb vosaltres alguns dels coneixements que estic adquirint. Comencem.

Què és la logicomatemàtica? És la base del coneixement matemàtic. El nivell més elemental de la construcció de coneixement lògic i matemàtic. Podem trobar la capacitat de fixar-se en una característica d’un objecte i prescindir d’altres.

Podem identificar, discriminar o abstreura una qualitat necessària per poder establir relacions. Podem comparar dos objectes perquè són del mateix color, o de la mateixa mida, o de la mateixa forma. En la primera infància es propicia i es contrueix tres operacions lògiques.

• La classificació
• La ordenació i seriació
• Correspondència

La classificació

Tota relació d’equivalència (igualtat o semblança) en ser aplicada a un conjunt, produeix una classificació. Podem tenir diversos objectes i classificar-los pel seu color.

Classificació segons la forma i color segons els blocs lògics de Dienes

Ordenacions

Un cop que haguem classificat, podem passar a ordenar i per fer-ho cal relacionar dos elements i al mateix coordinar aquesta relació amb les altres que s’hagin fet o que es faran. Així, si ordenem una sèrie de fustes d’acord amb la seva allargada, haurem de relacionar-les i coordinar-les amb les relacions ja fetes. Així construim la sèrie. L’ordenació afecta a tots els aprenentatges matemàtics i a tot el desenvolupament del pensament lògic i matemàtic.

Reglets de Cuisenaire

Seriacions

És una repetició d’una col·lecció d’elements amb un ordre establert.

Després de veure aquestes tres sèries, sabriem con continuar-les?

Correspondència

S’estableix una relació d’un a un entre elements de dos conjunts. Per exemple: Hem de relacionar cada animal amb la seva caseta. O cada bata al seu penjador. 

Cada cargol al seu forat.

Però la logicomatemàtica no només queda aquí. També trobem la mesura (longitud, superficície,volum,capacitat,massa,temps) els nombres (agrupar,numerar,estructura numèrica, comptar de memòria, amb significat) el càlcul (càlcul mental) la geometría (dimensions dels objectes, les línies rectes i corbes, la superfície plana i corba, el límit de frontera o regió, obert i tancat, dins i fora, cossos geomètrics)  resolució de problemes dels 0 als 6 anys (provocar en els infants una sèrie de relacions i operacions numèriques a partir d’una relació).

Per acabar, us vull ensenyar aquest video, paga la pena veure-ho:

http://youtu.be/5koDhgVs_j8

Interessant oi? Segons Piaget (psicòleg i biòleg) aquest infant es troba dins de l’estadi preoperacional o de representacions mentals simbòliques (de 2 a 7 anys) l’infant sap discriminar una qualitat (en aquest cas l’alçada) però no sap transformar-ho, no capta el pas de la modificació, per això quan canvia el xarop de menta del tub al got creu que hi ha menys quantitat només perquè el got és més baix, i no veu una altra qualitat, que el got és més ample que el tub.

A mida que es faci gran, l’evolució intelectual serà el que li permeti reflexionar i interioritzar les característiques dels objectes i establir relacions entre diferents classes i subclasses. Cap al final de l’etapa infantil ja realitzarà operacions concretes.

ML.

És evident que dins de la franja d’edat de 0 a 6 anys hi ha una gran evolució en el desenvolupament motor. Un infant comença a gatejar, després a caminar, a ser cada vegada més autònom. A mesura que el sistema neuromotor madura, els moviments comencen a ser més precisos. Hem de tenir en compte la coordinació neuromuscular que permet el control de la postura i el del moviment. Per això, hi ha tres tipus de moviments:

• Moviment reflex. Resposta espontània i involuntària donada davant d’un estímul extern,
• Moviment voluntari. Es fa d’una forma conscient i intencionada, abans d’executar-los, és decideixen.
• Moviment automàtic.  Són movements voluntaris intencionats que es fan sense pensar i que a la vegada s’executen per fer una altra cosa. A la força de repetir certs moviments els acabem fent sense pensar.

El to muscular també juga un paper molt important perquè influeix en els primers reflexos ,en la postura, en el desplaçament i en la prensió. és el grau de tensió o relaxació dels grups musculars. Quan hi ha un excés de tensió, es parla d’hipertonia en canvi, quan hi ha més flexibilitat, es parla d’hipotonia.

Tot això, sumat amb el to muscular és la base de tota activitat motriu.  Dins del desenvolupament motor trobem tres aspectes importants:

• L’evolució del control i de la consciència del cos
• L’evolució de la locomoció o desplaçament
• L’evolució de la manipulació

A les escoles bressol, que ocupa el tram de 0 a 3 anys (una franja plena de canvis constants) se’ls estimula i es treballa diferents capacitats.

• La consciència i el control del seu propi cos. Mantenir l’equilibri quan està dret. Saber asseure’s i posar-se dret sense ajuda. Tenir control postural. Aguantar-se de puntetes, anar a peu coix.
• La locomoció. Gatejar, desplaçament sobre els malucs, dret flexiona i fa extensió de cames. Desplaçament lateralment amb ajuda. Fer els primers passos. Pujar i baixar escales, caminar amb coordinació.
• La prensió i manipulació. Fer que el nadó pugui arribar a agafar un objecte això també implica treballar el domini dels músculs visuomotors, una coordinació visuomanual i la percepció de la mà com a òrgan necessari.  Estimular el palmell. Acabar fent la pinça (dit índex amb el dit gros), fer apilacions de cups l’un sobre de l’altre. Utilitzar els estris adequadament. Posar i treure objectes de les caixes.

Per implementar aquestes activitats cal saber quina fase es troba l’infant i reflexionar sobre quines són les fites que es volen assolir. Tanmateix, s’ha de tenir sempre en compte que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament i que les conductes que s’esperen per a cada edat es basen segons en les mitjanes d’estudis realitzats. Això voldrà dir que dins d’un aula hi haurà nens i nenes més avançats i d’altres que s’endarreriran.

En cas d’endarreriment, són els especialistes que detectaran si hi ha alguna dificultat o senzillament es tracta d’un nen/a amb un ritme de desenvolupament més lent.

Una proposta per traballar la coordinació i l’equilibri amb infants de 4 a 5 anys és la següent:

EL JOC DELS CÈRCOLS

Objectius: 

• Córrer sense dificultats
• Mantenir l’equilibri del cos
• Seguir les diferents indicacions que demana l’Educador/Mestre
• Diferenciar les diferents accions

Desenvolupament de l’activitat:

L’Educador explicarà en que consisteix l’activitat i les normes que hauran de seguir. Repartirem cèrcols de colors i els posarem escampats per l’aula / gimnàs / pati.

Els infants hauran de seguir les ordres de l’Educador, quan escoltin “Córrer” els nens i nenes correran. Quan l’Educador digui “dins” els nens buscaran el cèrcol més proper per posar-se dins. Quan l’Educador digui “fora” els nens sortiran del cèrcol. Quan l’Educador digui “entrar a dins a peu coix” els nens i nenes ho faran. Podem provar diferents variants, com que es dirigeixin a un cèrcol groc o blau, caminar de puntetes…

Material:

Avaluació:

1. Es mostra actiu i satisfet durant l’activitat
2. Segueix les indicacions de l’educador/a
3. Sap diferenciar les diferents accions
4. Coordina els moviments i córre sense cap dificultat
5. Manté l’equilibri mentre està dins del cèrcol
6. Tolera la frustración de no tronar cap cèrcol

SEMPRE – SOVINT – DE VEGADES – MAI

Tal i com he comentat anteriorment, a l’hora de programar una activitat d’aquestes característiques hem de tenir molt en compte el moment maduratiu de l’infant. Per exemple, seria inviable fer la mateixa activitat proposada amb infants de 2 anys, ja que en aquestes edats encara no acaben de mantenir l’equilibri.

A grans trets això seria un resum molt i molt resumit del desenvolupament motor de 0 a 6 anys (i més concretament la franja de 0-3 anys) ja que l’article es faria massa llarg.

Espero que us sigui d’interès. Bona setmana!

ML.

Els llums s’han apagat, han tret el pastís, aplaudien els pares, els tiets i els amics tots alhora, agrupats en un únic crit, “que demani un desig, que demani un desig”. I tu, nerviosa, com sempre que et toca ser el centre d’atenció, has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador, un segon, dos segons, tres segons, quatre…i cinc…***

Que hagi actualitzat en dimecres no és casualitat, avui El racó del menut fa un any des de la seva primera entrada. Un any que valoro molt positivament i que sense vosaltres el blog no té gaire sentit és per això que us vull donar les gràcies a tots aquells que en algún moment us heu passat per aquí i heu deixat un comentari. Espero poder continuar dilluns rere dilluns actualitzant amb més temes, més recursos i més experiències.

Reconec que no sóc especialment una experta en temes d’educació, no sóc mestra, i ni tant sola educadora (estic a camí a ser-ho) però espero créixer de la mateixa manera que  espero que aquest blog també ho faci.

Ja que estem posats en màteria i que una servidora sembla que mai pugui descansar en temes educatius, m’agradaria parlar del tractament dels aniversaris a les llars d’infants i el parvulari.

Certament hi hauran famílies que per qüestions ideològiques no voldran que els seus fills celebrin l’aniversari, es respectarà la opció dels pares, i es pot substituir la celebració amb ser la protagonista de la setmana, o bé otorgar-li algun privilegi, com ser la primera de la fila.

Normalment, s’elabora un mural amb els mesos de l’any i els aniversaris de cada nen/a. Així tindrem present quan i qui li toca celebrar el seu aniversari. Hi han moltes maneres de fer-ho, dissenyant un calendari amb una foto de cada nen/a, fer 12 trenets i que cada tren sigui un mes de l’any, malgrat que els mesos de juliol i agost no es puguin celebrar dins de l’escola. Sempre es pot fer al setembre un recordatori de tots aquells que hagin fet anys!

Aquí tenim un exemple del que podria ser un mural d’aniversari.

També, serà necessari elaborar una corona pel nostre protagonista.

Aquestes corones están fetes amb goma eva.  *Fotografía extrema del bloc Mamà recicla. (http://mamarecicla.blogspot.com.es)

El racó del menut estrena pàgina al pinterest! Dóna una ullada a tots els recursos que podem trobar referent als aniversaris.

http://www.pinterest.com/elracodelmenut/aniversaris/

Per portar a terme l’aniversari a l’escola, s’hauran de fer vàries gestions, primerament parlarem amb la família del nen/a que faci anys i preguntarem si tenen pensat portar algun àpat especial, es recomana que no portin llaminadures ja que no són gens saludables.

Es passarà una circular avisant a les altres famílies que aquell dia els nens i nenes no portin esmorzar. Es mirarà també si hi ha algun nen/a pateix alguna intol·lerància i al·lèrgia.

No obstant, un altre recurs que es fa en algunes escoles, és tenir un pastís fet de cartró i decorat amb plastilina per si la família no portes cap tipus d’esmorzar especial. A part, aquest pastís seria el mateix per tots els nens i nenes que anirant fent anys al llarg del curs per no marcar diferències.

*Fotografía extreta del blog “Fer de mestres” (http://ferdemestres.blogspot.com.es)

Sembla de veritat oi? Vosaltres recordeu quan celebràveu els vostres aniversaris a l’escola?

ML.

*** Aniversari. 10 milles per veure una bona armadura. Manel.

Ara que estem a punt d’encetar un nou curs de ben segur que hi han grups que s’enfronten per primer cop a l’escola bressol, grups que comencen P3, grups que assisteixen infants nous, grups on tenen un mestre nou…és per això que l’article d’avui la vull dedicar als jocs de coneixença.

Són jocs de presentació, que ens permeten conèixer millor els nostres companys. També són un bon recurs per treballar la memòria, l’atenció, el desenvolupament motriu,   iniciar-se en el llenguatge oral i la sensació de pertinença de grup. A continuació exposare una sèrie de jocs que podem fer…som-hi!

EL CABDELL

Possem els infants en dues fileres, i el mestre/educador comença a presentar-se i tot seguir li passa el cabdell a un nen/a i aquest a un altre, així consecutivament. Mirarem de passar el fil de la llana per radera de la cadires de forma que s’anirà formant una teranyina a força d’anar passar-la de company a company. Els infants al final del joc hauran de saltar entre el fil de llana per anar a saludar al company del davant.

EL PISTOLER

Recomanada per nens més grans, de P5 cap amunt. Es tracta de fer una rotllana. El mestre dirà un nom, aquest s’haurà d’acotar, i les dues persones que tenia al costat hauran de dir el nom de l’altra de la forma més ràpida possible. L’últim en dir el nom perd, i per tant queda eliminat. El que s’havia ajupit, es torna a posar dret i continua jugant. L’objectiu del joc és saber-se els noms i tenir agilitat a l’hora d’actuar.

GOMETS

Repartirem gomets. Els nens i nenes estaran distribuits per dins de l’aula. El mestre/educador dirà en veu alta: “Enganxarem un gomet al Pau” i els nens hauran d’anar a buscar en Pau.

PASSAR LA PILOTA

En rotllana, els nens es van passant la pilota i fan una breu presentació. Exemple: “Hola, sóc la Clàudia, m’agraden els macarrons i li passo la pilota al Nil” i en Nil fa el mateix. Així de forma succesiva. Podem accelerar el joc i que cada vegada vagin més ràpid.

ROTLLANA DE NOMS

Es tracta de posar-se en rotllana. Un nen/a diu el nom d’un company, s’aixeca i va al seu lloc, aquesta fa el mateix i així succesivament. No val repetir el nom d’un company que s’hagi dit, si no queda eliminat.

PAQUETS

Els infants aniran desplaçant-se per tot l’aula. L’educador o mestre exclamarà: “Paquets de 4” i els nens s’hauran d’agrupar en grups de 4. També es pot canviar la dinàmica i dir “Paquets de samarretes de color groc” o “Paquets de nens amb els ulls blaus”.

QUI ETS?

En rotllana convidarem els nens i nenes que tanquin els ulls. Tot seguit seleccionarem a un nen/a que es posarà al centre. Tot seguit els nens -encara amb els ulls tapats- preguntaran: Qui ets? i el nen/a del mig respondrà: Sóc el visitant. Per la veu hauran de descobrir qui és.

LA DIFERÈNCIA

Asseguts en rotllana, ens fixarem com van vestits els nostres companys. Convidarem als nens i nenes que tanquin els ulls. Escollirem un nen/a al atzar i li treure’m alguna peça de roba, una diadema, una polsera o bé li podem posar la samarreta del revès. De nou, direm els nens que obrin els ulls i ens diguin que té de diferent al nostre company/a. Aquest joc va molt bé per treballar la memòria i l’atenció.

Aquests són un petit recull de jocs que es poden fer el primer dia. El mestre/educador triarà aquella que per edat i per característiques del grup sigui la més adequada.

ML.

Arriba setembre i molts docents estan treballant perquè aquest nou curs sigui d’allò més engrescador i motivador! És molta la feina que hi ha a desenvolupar, s’ha de decidir quina programació hi haurà durant el curs, com dividirem l’aula, quins materials uttilitzarem, quina selecció de racons farem, si hem de comprar material, étc.

Des de aquesta entrada farem un cas hipotètic de com podriem dissenyar un aula d’un grup de 2 a 3 anys en una escola bressol.

A l’entrada de l’aula hi hauria penjadors amb la imatge de cada nen/a (molt important perquè així l’infant sabrà reconèixer el seu espai) i a sobre de cadascun un casiller personal. Per delimitar l’entrada de l’aula de la resta de l’espai, col·locarem un moble aquest seria mòbil i tindria rodes per poder facilitar el seu desplaçament i així ens serveix per qualsevol altra activitat. Molt important ubicar un tauler de caràcter informatiu per els pares.

Dins de l’aula, comptarem amb una zona de canvi. Els lavabos estarien limitats arquitectònicament per un vidre gran de seguretat. Dins d’aquest espai, comptarem amb penjadors -també amb la imatge de cada infant- per penjar la seva tovallola per afavorir l’autonomia personal. Al costat tindriem un casiller personal de cada infant per poder posar tot el material per la seva higiene personal (necesser, pintes, bolquers..) Al costat de la pica hi hauria un prestatge per als gots, un mirall gran irrompible, tot a l’alçada dels nens i nenes perquè es poguessin mirar mentre es renten i es pentinen.

La zona de descans estaria delimitada per un casiller gran, on s’hi guardaren les màrfegues i altres elements necessaris per al descans, a més a més de les joguines. També seria mòbil i delimitaria l’espai. Per a fer-lo més íntim, es podria posar una cortina o una mampara des del casiller a la paret.

La zona de joc i activitats tot següent detallariem quins racons i/o zones podriem sel·leccionar per la nostra aula de P2.

• Zona de catifa o matalàs: Pertany a la zona de descans, seria últil per mirar contes, imatges, fer el reagrupament, donar la benvinguda, fer rotllanes, útil per quan haguem de fer una assemblea. A prop disposariem d’un prestatge amb tots els contes infantils endreçats segons la seva temàtica. Aquesta zona estaria a prop de la de manipulació i exploració per tal de poder seure a la cadira.
  
• Zona de manipulació i exploració: Comptariem amb taules octangonals i cadires infantils que podriem utilitzar com àrea de menjador i també per jocs de taula, per fer manualitats, arts plàstiques,tallers, étc. A prop de tindriem una pissarra enganxada a la paret.
  
• Zona de joc simbòlic: Recordem que el joc simbòlic era aquell on els nens i nenes tenien la capacitat de representació real o imaginària. Per tant, hauriem de tenir cura quins elements podriem utilitzar. Com exemples seria: una caseta de nines, cuineta, disfresses, garatge i cotxets, de material de perruqueria etc…aquesta zona hauria d’estar apartada de la zona del matalàs, ja que hi ha més activitat encara que sigui bastant individual. Comptariem amb uns estants amb les joguines ben endreçades però a la vista, classificades i que faria de separador amb la zona de moviment.
• Zona de moviment i desplaçaments: En aquesta zona, sóc més partidària de fer-ho en una aula diferent on els nens i nenes tinguessin el suficient espai per fer els desplaçaments i les classes de psicomotricitat. De material tindriem pilotes, cordes, carretons, cèrcols, rampes, bancs suecs, étc

Dins de l’aula podem dissenyar diferents racons, com el racó de la biblioteca, el racó de la coeducació, el racó dels experiments, el racó de la música, étc

Haurem de decorar l’espai amb pintures que els propis nens anirant realitzant al llarg del curs, cartells informatius per a les famílies (sobretot a l’entrada de l’aula). Enganxar pòsters i cartells amb l’assistència dels companys a classe, els hàbits, les rutines, la climotologia del dia. A sota trobareu exemples en aules reals:

Aula d’una classe de P3.

Rutines diàries: Fem el bon dia, passem llista, el temps que fa…

Des de “El racó del menut” desitjo a tots i totes un bon inici del curs escolar! Som-hi!

ML.

Una de les intoleràncies més comunes que podem trobar dins de l’alimentació infantil és la diabetis. Es produeix com a conseqüència d’una utilització incorrecta dels sucres que tenen aliments (hidrats de carboni) a causa de la falta d’insulina.

Dins de la diabetes infantil la podem denominar diabetis insulinodependent o diabetis mellitus tipus I. La mellitus tipus II és més comú en persones adultes i pot no ser necessària la insulina.

Però què és la insulina i per a què serveix? És una hormona fabricada per unes cèl·lules del pàncrees, glándula que està situada a la part esquerra de l’abdomen molt a prop de l’estómac. La meitat dels aliments que mengem contenen hidrats de carboni (sucre) que un cop arriben a l’estómac i al budell prim, es transformen a través de la digesetió en glucosa, seria un hidrat de carboni més senzill. Els hidrats de carboni es troben en forma de glucosa, passen a la sang i és aquí on actua la insulina. A la diabetis infantil, el pàncrees no fabrica insulina, és per això, que la glucosa no entra a les cèl·lules i l’infant s’anirà posant malalt.

L’alimentació serà la mateixa que la dels nens de la seva edat, però cal marcar una sèrie d’objectius.

• Assegurar un equilibri nutricial correcte
• Evitar tant la hipoglucèmia com la hiperglucèmia
• Corregir els errors dietètics de la família

Els factors per acabar desenvolupant la malaltia són:

• Predisposició genètica
• Procés autoimmune

Cal aconseguir un equilibri entre l’alimentació i la insulina administrada. Conve un repartiment dels hidrats de carboni al llarg del dia a part dels tres àpats principals (esmorzar, dinar i sopar).

Els infants diabètics s’han de controlar els greixos i moderar els saturats. La fibra alenteix l’absorció dels hidrats de carboni per això cal tenir una especial cura amb la ingesta de fruita i verdures. És aconsellable acostumar els infants diabètics a portar sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia ja que pot derivar a que els nivells de glucosa en sang es troben baixos, ja sigui per falta d’alimentació, excés d’administració d’insulina o per augment de l’activitat física.

És molt important que el nen diabètic sigui coneixedor de la seva malaltia, ja que per desgràcia haurà de conviure amb ella tota la seva vida.

Per experiència, treballant en unes colònies recordo que la meva companya i jo vam començar a repartir gelats com a final de festa a un grup de nens i nenes de P5, dins del grup hi havia un nen que era al·lèrgic als colorants, per tant en comptes d’un gelat vam oferir-li una altra cosa. El nen, que no era coneixedor de la seva intolerància, es va posar a plorar quan jo mateixa li vaig entregar la magdalena, ell volia un gelat com la resta dels seus companys i no entenia perquè no podia menjar-ne. Per casos com aquests, és important explicar amb total naturalitat  – per molt menuts que siguin- la seva malaltia, què és, i en que consisteix amb un llenguatge entendor per a la seva edat.

En el cas de la diabetis, se li ha d’ensenyar a autocontrolar-se la glucèmia i a punxar-se ell mateix la insulina a mesura que es faci gran. També ha de saber com organitzar la seva alimentació i adquirir hàbits per garantir el control de la malaltia.

ML.

Un dels recursos per treballar les emocions és a partir del conte “El monstre de colors” de la il·lustradora Anna Llenas. En aquest conte, el protagonista és un monstre ben diferent als altres, aquest no fa por i no sap que li passa, té un garbuix d’emocions i ara toca desfer l’embolic. Una nena l’ajudarà a diferenciar i separar les diferents emocions.

Aquest conte ens ajudarà a treballar i identificar les diferents emocions a partir dels colors i donarà peu a fer petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat.

L’autora, ens ofereix diferents recursos per treballar a partir del seu llibre.

RECURS 1 POTS AMB EMOCIONS:

Objectiu: Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques. Posar nom a les emocions que els nens estan sentint en el moment present.

Activitat: Un cop identificat cada emoció amb un color convidarem als nens i nenes a col·locar les llanes de colors dins de diferents pots. (També es poden buscar altres alternatives i en comptes de llana podem posar boletes de plastilina o boletes de paper…) a cada pot li posarem un nom a l’etiqueta

RECURS 2: FOTOCÒPIES EMOCIONS

Objectiu: Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques. Poder posar nom a les emocions i empatitzar amb les expressions del monstre, com a reflex de les emocions pròpies i dels altres nens.

Activitat: Un cop explicat el conte “El monstre de colors”, agafarem l’altra conte “El monstre de colors, quadern per pintar” on tindrem preparades 38 fotocòpies del monstre en diferents situacions on es donaran diverses emocions i demanarem als nens que identifiquin com se sent i en quin color han de pintar el monstre.

L’associació de colors és: groc/alegria, blau/tristesa, vermell/enuig, negre/por, verd/calma

RECURS 3: FOTOCÒPIES NEUTRES

Objectiu: Posar nom a les emocions bàsiques i detectar quina emoció s’està sentint en el moment present. Connectar amb les emocions viscudes.

Activitat: Podem repartir fotocòpies amb expressions més neutres del monstre i demanar  que pintin amb el color/emoció que ell vulgui o com es senti en aquell moment. També podem optar per donar un full en blanc i que ells mateixos ens dibuixin i pintin el monstre de forma que després ens expliquin que li passa el monstre i que sent.

No necessàriament han de ser els colors que proposa l’Anna Llenas, podem proposar que cada nen/a relacioni un color amb un sentiment. De quin color veuen l’alegria? I la por?

Un cop dibuixats i pintats els dibuixos es penjarien en un espai de l’aula fent un mural, una altra alternativa seria fer una rotllana i explicar com hem dibuixat el monstre i quin estat d’ànim es troba en aquell moment. Podem arribar aprofundir dins de les converses amb els infants i parlar dels nostres sentiments i com ens sentim. Que hem fet durant el dia, si hi ha alguna cosa ens ha fet posar-nos alegres o tristos…

Aquí un petit video sobre “El monstre de colors” http://www.youtube.com/watch?v=vOVmZuxCusQ 

Informació extreta de la pàgina web de l’autora i il·lustradora Anna Llenas: http://www.annallenas.com

ML.

Bon dia!

Fa unes setmanes la Núria Ventura em va entrevistar com a motiu de la celebració dels 10 anys dels blocs a Vilaweb. Avui surt la seva publicació, si la voleu llegir podeu fer-ho clicant aquí:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4204868/20140813/marta-luque-important-transmetre-alegria-diversio-nens.html

Moltes gràcies.

ML.

El massatge a l’educació infantil és tracta com una estimulació dels sentits dels infants i també per afavorir els vincles afectius entre els pares i educadors amb els infants a través de la comunicació a través del tacte.

Des de edats ben primerenques seria un bon moment per iniciar el massatge tot tenint en compte que és en aquest període d’edat quan l’infant descobreix el que l’envolta mentre gateja. Es pot aprofitar per a dur a terme el massatge en el moment canvi de bolquers, en el moment del descans, després de la migdiada…

D’1 a 2 anys augmenta l’autonomia personal i el domini del llenguatge, per tant, podem trobar la negativa del infant al proposar-li el massatge, o al contrari, que ens ho demani el propi nen/a. El massatge s’hauria de fer sempre que l’infant vulgui i introduir-ho en els moments que es porten a terme en el joc espontani o com un element més dins de la sessió de psicomotricitat.

De 2 a 3 anys es pot introduir dins de les sessions de pricomotricitat o amb activitats generals a l’aula de tipus grupal durant tot el curs.

PREPARACIÓ DEL ESPAI

Es recomana que l’espai sigui càlid i acollidor. La il·luminació ha de ser tènue, sense que l’infant estigui enlluernat. Sempre serà millor treballar amb llum natural. L’espai ha de disposar d’una bona ventilació, amb una temperatura adequada, podem incluir dins de la sessió música relaxant, si porta lletra es por aprofitar per cantar-la mentre li fem el massatge al nen/a. Hem de tenir un to de veu suau i relaxant que li doni sensació de pau i tranquil·litat, podem aprofitar per explicar un conte o parlar durant l’aplicació del massatge.

Haurem de preparar una tovallola o empapadors d’un sol ús per col·locar-la sota l’infant. En el cas dels nens, serà necessari que portin més d’una per posar-la sobre les cames i evitar possibles accidents.També hem de tenir els olis al costat, els olis són essencials per facilitar els moviments sobre el cos de l’infant, han de ser olis naturals i es poden barrejar amb 1 o 2 gotes d’olis essencials; aquesta barreja s’utilitzarà amb infants més grans d’un any, no obstant abans de la aplicació del oli, s’ha de tenir certa precaució i demanar permís a les famílies sobre la seva utilització, ja que els olis poden provocar intoleràncies.

La persona ha realitzar el massatge és important que estigui completament relaxada i vestir amb roba còmoda que permeti fer moviments necessaris sense que tibui o fregui la pell, sobretot serà important treure’s complements com rellotges, anells, polseres…i tenir les ungles curtes per evitar esgarrapar l’infant.

Durant el massatge hem d’estar atents als senyals que ens doni l’infant per tal d’aturar el massatge en el moment adequat.  En acabar, farem un petó, una abraçada i preguntarem al infant si li agradat.

DIFERENTS MOVIMENTS

Hi ha moviments estimulants que són els que es dirigeixen cap al cor, com ara l’arrossegament (passar la mà sobre la pell com si arrosseguéssim) l’amassament (moviments circulars amb les puntes dels dits sobre la pell o determinats músculs) , la percussió (petits copets amb la mà concava a l’esquena o al pit de l’infant)  i el buidatge suec (impulsa arrossegament cap el cor i es fa als braços i cames, desplaçant del turmell cap al maluc, i del canell fins a l’espatlla).

Aquestes són algunes de les tècniques que podem trobar en diferents parts del cos com les cames, torax, braços, cara, esquena.

Us adjunto un video d’una servidora fent un massatge a una nena de 3 anys, cal comentar que la nena li va encantar!!! Per poder veure el video cliqueu a sota.

https://vimeo.com/103074015

Bona setmana!

ML.

El seu nom és pediculosi i és una infestació del cap per polls, insectes petits que s’alimenten de sang humana i en fer-ho produeixen una picor intensa. Es diagnostica quan hem observat la presència del paràsit o dels seus ous en els cabells, normalment es troben en la regió occipital i sota les orelles.

La infestació es transmet molt fácilment, pot ser per contacte directa amb una persona afectada o a través d’objectes infectats com pintes, raspalls, gomes de cap, etc…

En un centre escolar és molt freqüent que es donin aquests casos, per això serà molt important adoptar mesures higièniques i seguir les pautes d’actuació, consensuales i explicitades en les normes de l’escola i les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC).

Després de detectar un infant amb polls, hauriem de fer una revisió de caps de la resta d’infants de l’aula, mirant darrera les orelles, el clatell i el serrell. Si fos el cas d’haver més nens o nenes afectats, s’hauria de passar una circular als pares indicant-los que els seus fills tenen pediculosi, que haurien de ser tractats i les mesures higièniques que s’han de seguir a continuació:

-Seguir un tractament i adquirir una loción antiparasitària i seguir el seu procedimient que els hi indicarà les instrucciones de l’envàs.

-Treure les llèmenes (ous) amb els dits o amb una pinta de pues estretes

-Desinfectar la roba i els llençols, les pintes, raspalls, les joguines, les estores i entapissats.

També se’ls hauria d’informar que segons les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) l’infant no podrà assistir al centre fins que no seguís el tractament. I que cal seguir el tractament de forma adequada ja que hi hauria el risc de poder infectar la resta de nens i nenes de l’aula i del centre.

A la resta dels pares també se’ls hi hauria de passar una circular informant que s’han trobat casos de pediculosi i quines són les mesures a prendre.

-Revisar el cap dels infants

-Rentar-los amb freqüència els cabells i pentinar-los diàriament

-Netejar les pintes i els raspalls sovint

-Evitar compartir els estris de neteja personal

-Es desconsella l’ús de productes farmacèutics preventius.

Si s’escau, es podria convocar una xerrada a nivell d’aula o de centre per informar de la pediculosi, el tractament i la seva prevenció.

ML.