EL RACO DEL MENUT

Sens dubte una de les grans dificultats a l’hora de treballar amb nens és demanar silenci i atenció perquè escoltin al mestre/educador/monitor.Podem deixar-nos la veu cridant i repetint “Silenci, si us plau” i pot ser que els infants no ens facin cas.En aquest article m’agradaria explicar uns quants recursos que podem utilitzar per demanar silenci amb nens i nenes d’infantil.

CANTAR

Sobretot quan treballem en el lleure, podem agafar una cançó que està de moda i agafar un fragment per poder utilitzar-ho per fer silenci. Aquest cas, podem agafar la cançó del Michel Teló “Bará berê”

https://www.youtube.com/watch?v=gEiqSUzQ1fo

El monitor/educador/mestre quan vulgui captar l’atenció i en conseqüent el silenci ha d’exclamar: “bara bara bara” en aquest cas els nens haurien de contestar cantant “bere bere bere” i es faria silenci.

Per experiència pròpia, és un mètode molt eficaç ja que els nanos són coneixedors de la cançó i els hi fa especial il·lusió cantar un fragment i gràcies aquest ritual aprenen a fer silenci, a mantenir l’atenció, a entendre la consigna de canvi d’activitat que dóna el monitor/educador/mestre.

Hi han altres cançons amb que podem fer el mateix ritual.

El monitor crida: “Pepo popepo” a lo que els nens han de respondre gesticulant amb les mans “pum, oh yeah”. Aquest últim és bastant divertit i també sol agradar molt entre els nens. A part, podem jugar a canviar el ritme, anar més a poc a poc, anar més ràpid…

També podem cantar amb la música de “Frère Jacques”

“El dit puja, el dit puja
Ja és a dalt, ja és a dalt.
Baixa, baixa, baixa
Baixa, baixa, baixa
Ja és a baix, ja és a baix”

Tot això gesticulant i que els nens de forma progressiva s’aniran afegint imitant els gestos i cantant.

GESTICULACIONS

Quan hi hagi xivarri dins de l’aula o en qualsevol altre espai podem dir:

“Qui m’escolti que es toqui el cap”

Els infants que estiguin escoltant, es tocaran el cap.

Podem afegir altres parts del cos com el nas, la panxa, el peu… i progressivament els nens aniran senyalant la part del cos que farem referència. Fins que tindrem tots els infants atents a lo que nosaltres els hi volem explicar.

Una altra opció és picar de mans dos cops i posar-nos el dit índex (primer una mà i després una altra) als llavis i fer “txxxx” “txxxx” i tornem a picar de mans dues vegades. Veure’m que els infants s’aniran afegint i aniran repetint el que estem fent.

Un cop que els tinguem tots en silenci els hi direm “Agafarem el silenci (farem gest d’agafar algun objecte des de dalt) i ens el menjarem (fem gest de menjar)  i tot seguit farem amb el dit índex “txxxx”.

 

Aquests recursos sempre seran útils quan tinguem xivarri a l’aula o l’espai on estiguem, quan volem avisar els infants d’algun canvi d’activitat o els hi volem explicar qualsevol cosa.

Per concienciar als infants sempre podem fer una assemblea i reflexionar juntament amb ells. Què passa quan tothom crida? Sentim el que ens diu l’educador o el company? Que podem fer per solucionar-ho?

ML.

El passat 21 de juny va entrar el solstici d’estiu i malgrat que les escoles han acabat el curs, podem comptar amb casals d’estiu, colònies, esplais i llars d’infants que també estan obertes.Per cel·lebrar l’entrada de l’estiu i amb la calor, es pot preparar activitats ben refrescants, com ara els jocs d’aigua.

 

MULLA’T!

Objectius:    

-Aprendre a treballar en equip
-Fomentar el companyerisme
-Treballar l’atenció i els sentits
-Treballar la velocitat
-Millorar la confiança entre els infants
-Refrescar-se
-Gaudir amb les activitats proposades

Activitats:  

1-DUEL A CINC METRES

Dos equips. Es numeren i es col.loquen a uns deu metres cara a cara. A la mateixa distància dels uns i dels altres hi haurà un globus d´aigua per cada equip dins d´un cercle. Quan el monitor digui un nº, qui tingui el nº sortirà corrent fins a agafar el globus del cercle i llançar-lo contra el rival del mateix nº que estarà a uns cinc metres. No val sortir del cercle per llançar el globus. No hi haurà eliminats, només xops i menys xops.

2-GLOBUS D´AIGUA AL COLL

Per parelles han de transportar per un petit circuit globus d´aigua amb l´ajuda de la barbeta i el pit.

3- CAÇA A CEGUES

Un nen amb els ulls tapats té un globus d´aigua a les mans. Al seu voltant una colla de nens aniran corrent rodejant-lo. Quan el nen dels ulls tapast digui STOP tots els nens del voltant es quedaran quiets. Després el nen del globus cridarà: -on sou? I els nens hauran de fer algun soroll. Després el caçador haurà de llençar el globus per tocar-ne algun. Els nens podran fer tres salts des del lloc on es troben per no ser tocats. Després es canvien els papers.

4- EL LLENÇOL QUE TAPA

Hi ha un camp dividit en dos. Al centre hi haurà un llençol que no permetrà veure l´altre costat del camp. Cada nen tindrà un globus d´aigua d´un determinat color, un color per cada equip. D´un en un aniran tirant els globus a l´altre costat amb l´intenció de fer-los explotar. La missió dels equips és aconseguir que no explotin els globus al seu camp i recuperar el màxim nº de globus del color de l´equip contrari. Guanya l´equip que quan acabin de llençar els globus tots els nens té més globus de l´equip contrari.

5- LA MURALLA AQUÀTICA

En un espai dividit en dues parts hi ha un nen al mig sobre la línia que parteix la pista. La resta de nens estaran en un extrem de la pista i hauran de travessar fins a l´altre extrem de pista. El nen del mig (guardià de la muralla) haurà d´intentar tocar amb globus d´aigua els nens que passin pel seu costat. Quan al guardià se li acabin els globus d´aigua haurà d´intentar agafar-ne més que estaran en galledes a cada extrem de la pista. Els nens tocats i més xops passaran a ser guardians.

6- PATATA CALENTA AQUÀTICA

El joc de la patata calenta però en lloc de pilota, globos d’aigua.El joc consisteix en tots els nens fan una rotllana i un es queda al mig assegut amb els ulls tancats. El que es troba al mig ha de comptar fins a 40 en silenci, mentre que els altres nens es passen la pilota. Quan el del mig arriba a 30 ha de dir patata i quan arriba a 40 diu calenta, també te la opció de cambiar de sentit. Quan diu calenta el nen que té la pilota està eliminat i s’asseu a terra amb les cames obertes. Els que continuen vius haurán de saltar per sobre les cames dels eliminats per pasar-se la pilota. Així fins que només quedi un nen, que serà el guanyador.

7- EL TRANSVASSAMENT

Passar 10 got d’aigua d’un lloc a un altre col.locats en filera (transvassament). Es faran dos transvassaments, el que aconsegueisca passa més aigua en els 10 gots d’aigua és el guanyador

8- LA RATA I EL GAT

 El nombre de participants no és concret. No obstant això, no és aconsellable que siguin més de quinze perquè, si no, el joc es fa pesat. Tothom assegut en rotllana. A un membre de la rotllana se li dóna un globus d’aigua i a un altre un got d’aigua. S’han d’anar passant els objectes cap a un costat determinat que dirà el conductor del joc. La finalitat és que el gat (globus) atrapi la rata (el got). Quan el globus atrapi el got, el participant que tingui el got a la mà s’haurà de tirar l’aigua per sobre. El joc s’acaba quan tots els membres de la rotllana s’han mullat o quan ho decideixi el conductor del joc.

Material: – una pilota – un got de plàstic

9- SOBRE SOBRE

Tots al mig del cercle, el que para diu “ sobre sobre” i diu el nom d’un company i llança el globos d’iaigua a l’aire en vertical, si el que nombre empoma el globos sense que explote, continua el joc, en cas contrari queda eliminanat

10- TRANSVASSAMENT 2

Passar-se en cercle el contingut d’un got d’aigua a un altre got a 50 cm de distància

11- RELLEUS AMB GOTS

Material: Gots plàstics.

Distribuirem el gran grup en petits grups on cadascun tindrà un got plàstic ple d’aigua. S’han d’anar passant el got sense que caigui l’aigua

12- LA BOMBA MULLADA

Material: Globus d’aigua.

Amb globus d’aigua juguem a “la bomba”. Disposem els/les nens/es en un cercle mentres un/a nen/a al mig fa de “mare”. Es tracta de passar-se el globus, mentre “la mare” ha de contar fins a 30 (a 10 s’acosta, 20 s’acosta més i 30 “bomba”), qui en aquest moment tingui el globus seu al terra amb les cames obertes. A la següent ronda el/la nen/a situat al costat del nen/a assegut haurà de passar saltant per sobre de les cames abans de passar el globus.

Variants: El/la mestre/a pot fer de mare. Per a no eliminar a ningú podríem fer que el/la nen/a que es quedi amb el globus a la mà passa a ser “mare”.

13-PUNTERIA AMB XERINGUES

Material: Xeringues, cèrcols i cubells.

Fer punteria amb l’aigua de la xeringa apuntant dins d’un cercle. Al final del joc es pot fer una lluita entre tots i totes

14- SEGUIM EL CAP

Material: Gots de plàstic i poals

Els xiquets es disposen en grups reduits i mitjanzant relleus han de fer un recorregut d’anada i tornada portant un got damunt del cap. El got el poden sostindre amb les mans. Guanya l’equip que acabe primer.

15-POMPES DE SABÓ GEGANTS

Material: Raquetes de badminton sense red, uns poals, sabó d’escurar.

Es mescla el sabó amb l’aigua dins dels poals i amb les raquetes es fan unes pompes gegants que els xiquets hauran de mantindre enlaire bufant.

16-LA PATINADA

Material: Un plàstic de melonar o qualsevol resistent, sabó d’escurar.

Es talla el plàstic creant un cami recte, es plena d’aigua i sabó. Els xiquets agafen carrereta i es rellisquen per damunt del plàstic.

17-TOCAT I ENFONSAT

Material: globus d’aigua.

Marquem un camp, tracem una línia al mig i repartim els nens en 2 equips. Llavors, els nens i nenes de cada equip s’asseuen en un punt del seu camp (el que ells vulguin) però han de seure d’esquena a l’altre equip. Cada infant tindrà uns quants globus d’aigua plens i els haurà de tirar enrere, és a dir, a l’altre camp (ja que seuen d’esquena) per tocar els altres jugadors de l’altre equip. Com que els jugadors estan d’esquena i asseguts, possiblement els globus els agafaran per sorpresa.

Des de l’educació infantil també podem trobar conductes de gelosia per part dels infants. La Gelosia es podria definir com un sentiment desagradable que té unes causes i produeix uns efectes secundaris.La gelosia sorgeix quan es percep amenaça, errònia o no, de perdre l’afecte d’una vinculació afectiva.Normalment, en aquestes edats, solen ser pel naixament d’un germà, no vol dir que aquest motiu sempre desenvoqui gelosia, però si és possible que sigui una de les causes del perquè l’infant sent gelosia. Pot sentir-se desplaçat per l’arribada del germà nou i pot comportar regresssió a etapes anteriors, comportament no propi de la seva edat perquè creu que els pares només l’estimaran si és petit.

També es poden donar altres causes, com rivalitats fraternes entre germans, factors socioculturals i educatius…és un tema bastant complexe que els educadors infantils hem de tenir en compte a l’aula.

A l’escola seria convenient actuar així davant la gelosia:

-No hem d’establir diferències, preferències o comparacions entre els alumnes

-No hem de fer manifestacions d’expectatives acadèmiques com a element negatiu, tant de manera implícita com explicíta.

-Hem de proporcionar una atenció individualitzada a tots els alumnes

-Hem de donar el mateix reforç positiu social a tots els alumnes

-Hem de facilitar canals de comunicació emocional i afectiva

-Hem de proporcionar un context, ambient i clima positiu a l’aula que faciliti unes bones interaccions entre tots els alumnes

-Hem de vetllar per una normalització i integració de tots els alumnes i evitar doncs l’aïllament.

Per això, a l’aula podriem fer la següent activitat:

---

 EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA

Objectius:

 -Fomentar l’autoestima
-Atendre individualment cada infant
-Potenciar la participació i col·laboració dels nens i les nenes

-Potenciar el vincle afectiu famílies-infants
-Potenciar l’empatia
-Fomentar la comunicació oral
-Saber expressar emocions
-Esperar el torn

Desenvolupament:

Convidarem als infants a seure en rotllana i els hi explicarem que cada setmana escollirem un nen/a perquè sigui el protagonista de la setmana següent. L’elecció la podem fer per ordre alfabètic, per sorteig, per la col·locació dins l’aula etcEs recomanable fer l’elecció divendres i així dilluns començaria la seva setmana. És important, a través de l’agenda, fer saber els pares de l’activitat ja que se’ls hi demanarà col·laboració.

Quan el nen/a sigui el protagonista, li podem posar una medalla que ell sempre que vulgui podrà lluir-la.

Durant la setmana, farem activitats que girin entorn al nen/a en qüestió. 

1. Elaborar un llibre. El seu contingut estarà ple de dibuixos que els companys han fet per el nen/a, pot ser un retrat del protagonista, fotografies, anotacions dels pares que facin referència al nen/a. Un cop acabada la seva setmana, el nen/a podrà endur-se el llibre cap a casa.

2. Presencia del pare/mare/avi/àvia del nen a l’aula. Consisteix en que un familair del protagonista prepari una activitat conjunta. Si per exemple l’àvia sap tocar un instrument, que el toqui davant dels nens i nenes, si hi ha un pare policia que ens expliqui la professió…

3. Racó del protagonista. Reservarem un espai per l’infant amb els seus contes, joguines, musiques preferides.

4. Temps dedicat al nen/a. Ens pot explicar qualsevol cosa que vulgui expressar, menjar preferit, alguna vivència…

5. Ser l’encarregat. Estar sota la responsabilitat de diverses tasques com ara , passar llista, mirar el temps…

---

Exemple d’una portada d’una nena que ha estat protagonista.

 

ML.

-Mòbils de diferents colors, brillants, amb volum
-Globus de diferents colors
-Ninos de diferents colors
-Ninos mecànics i ninos lluminosos
-Catifes amb molts colors
-Mirall irrompible
-Llums amb pantalla de moviment amb dibuixos
-Llums ultraviolades
-Titelles de guant i de ditActivitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Mirades directes a 20 o 30 cm
-Moure objectes de colors vius a una distància de 20 o 30 cm del rostre de l’infant
-Posar diferents objectes colors vius al bressol i dins del camp visual de l’infant
-Posar-li a la mà objectes petits i lleugers de colors vius perquè s’hi fixi.

De 6 a 12 mesos

-El mateix material utilitzat anteriorment

-Ninos i peluixos

-Galledes i caixes de colors vius i variats
-Anelles grans i petites de diferents colors vius
-Objectes de diferents formes geomètriques i de diferents colors vius
-Mirall irrompible verticalment a la paret


Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Desplaçar una joguina a l’interior del camp visual de l’infant perquè la segueixi amb la mirada
-Mostrar diferents objectes a l’infant i amagar-ne un perquè el segueixi amb la mirada
-Posar a l’abast de l’infant diferents objectes de colors vius perquè els pugui tocar i mirar
-Jugar al “cucut”

De 12 a 18 mesos

-Encaixos de diferents colors de fusta o de plàstic
-Torres de niu de diferents colors
-Caixes bústia de diferents formes i colors, de fusta o de plàstic
-Llibres de plàstic o de roba amb dibuixos de colors
-Ampolles de plàstic i de diferents colors amb aigua

Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Rodar pilotes, cotxes, ttrens perquè l’infant pugui seguir aquests objectes amb la mirada
-Construir una torre de dues o tres peces


DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS AUDITIVES

De 0 a 6 mesos

Sonalls, de fusta, de plàstic…

-Peluixos i ninos que facin sorolls
-Cascavells i campanes; mantes musicals
-Mòbils músicals
-CD o gravacions de música variada

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Fer sonar alguns dels objectes abans esmentats procurant canviar-ne el ritme
-Parlar amb veu suau a l’infant
-Cantar-li cançons


De 6 a 12 mesos

-Tot tipus de material d’ús quotidià que tingui un so significatiu i que es pugui identificar (un assecador, l’aigua que raja d’una aixeta…)

-Objectes i joguines que facin sorolls

-Papers de diferents tipus (de plata, folis, cel·lofana)

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Posar-li a l’abast diferents joguines que facin so. Primer li’n mostreu una i la feu sonar i tot seguit estimuleu l’infant perquè també ho faci
-Reproduir sons amb diferents elements (culleres metàl·Liques, recipient d’alumini, tambor…) i estimular a l’infant perquè ho faci.

De 12 a 18 mesos

-Instruments musicals, panderetes, triangles, tambors, campanetes, flautes
-Diferents tipus d’imatges amb un so característic

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Picar en un tambor. tot fent sons forts i fluixos de manera alternada i convidar a l’infant a reproduir.los.

-Jugar a repdroduir els sons que fem les persones quan tossim, estornudem…

-Jugar a fer molt soroll, a fer poc soroll


DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS TÀCTILS
 
De 0 a 6 mesos

-Mòbils de bressol i cotxet amb diferents figures i textures
-Objectes de tocar i palpar
-Sonalles
-Manta tàctil amb diferents textures i dibuixos i activitats

Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Fer carícies i pessigolles a l’infant en aquelles parts que són més sensibles (cara, palmell de la mà, planta dels peus…)
-Jugar a fer massatges i en especial, després del bany
-Posar-li a la mà diferents objectes (peluixos petits, ninos, sonalles, pilotes petites…)
-L’adult pot apropar la cara al nadó perquè pugui palpar les diferents parts (ulls, cabell, nas, boca…)
 
De 6 a 12 mesos 

-Joguines que rodin
-Jocs d’encaix senzill
-Joguines amb textures diferents
-Ninots de plàstic i de drap
-Teles i draps de diferents textures i grandàries
-Paper de classes i mides diferents

Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Dóna una continuïtat als massatges, sobretot, després del bany
-Posar diferents objectes a l’abast de l’infant perquè els pugui manipular
-Col·locar sota un mòbil perquè pugui tocar els diferents objectes

 
De 12 a 18 mesos  

-Bancs de fusta per picar
-Encaixos de dues peces , de fusta o plàstic
-Torres niu
-Torres amb eix de plàstic o de fusta
-Caixes bústia de diferents formes o que poden ser de fusta o de plàstic
-Llibres de plàstic o de roba de diferents textures

 Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Estimular l’infant a caminar per una catifa confeccionada amb diferents textures
-Jugar a caminar per un camí fet de diferents textures (paper de vidre, plàstic de bombolles, sorra, guix, pedretes…)

---

NOTA: Per problemes tècnics al bloc no em permet utilitzar més espai. Aclarar que per desenvolupar la percepció gustativa es tracta d’anar introduint els aliments i els sabors (consultar article http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252323) i pel que fa al desenvolupament olfactiu es recomana fer bossetes petites de diferents aromes i apropar-li al infant. També es pot fer amb pots, i presentar diferents aliments perquè olorin.

ML.
 

---

Si volem treballar els animals de la granja a l’aula hauriem de programar una unitat didàctica que constaria de diferents activitats per assolir l’aprenentatge del que pretenem treballar.En edats primerenques es de vital importància la descoberta de l’entorn, de fet, una de les àrees d’experiència s’anomena així, l’infant ha de descobrir com és el món en que habita. En aquest cas facilitarem el coneixement dels animals de la granja i les seves característiques, aspectes, sons que emeten, com i on viuen…

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

Reconèixer diferents elements d’una granja (animals que habiten, colors, sons, alimentació…) i tot allò que la defineix mitjançant la manipulació, observació directa i actuació en diferents activitats per tal de conèixer les característiques d’una granja.

CONTINGUTS D’APRENENTATGE:

ÀREA 1: DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

-Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació

ÀREA 2: DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL

-Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències establint relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives

-Observació i constatació d’alguns canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes)

-Interès pel medi físic i socials, explorant les característiques d’objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic

-Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats.

ÀREA 3: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

-Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres
-Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents
-Reconeixement, retenció i memoritzacio de cançons, dites senzilles, jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tornada i reproduint el gest.

METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI

En aquesta unitat didàctica de programació els infants es basaran molt especialment en la observació directa, com l’experimentació i manipulació per aconseguir els objectius fixats a través d’activitats lúdiques i significatives. S’aprofitaran recursos per realitzar algunes de les activitats d’aquesta manera volem que la unitat sigui més atractiva pels infants, més motivadora fent la utilització de la imatge i d’alguns elements de suport a la diversitat.

SEQÜENCIA D’ACTIVITATS

ACTIVITAT INICIAL: 

ACTIVITAT 1: Conte “Els animals de la granja” Editorial “La Galera”. L’educador/a junt amb els infants explicarà el conte amb ajuda d’unes lámines amb dibuixos dels animals que habiten en aquest entorn. Parlarem de la seva existència, si els coneixien, i descriurem com són.

ACTIVITAT DE DESENVOLUPAMENT:

ACTIVITAT 1: Visita a una granja-escola. Descobrirem com viuen els animals, com són, quins sons emeten, que mengen…

ACTIVITAT 2: En rotllana, l’educador/a treurà una titella que simularà un animal, cada cop que es tregui una titella en concret els alumnes faran el so característic. Es farà també a la inversa, l’educador/a dirà l’onomatopeia i els infants buscaran quin animal fa aquell so.

ACTIVITAT 3: Escoltarem i aprendrem cançons relacionades amb els animals “El gall i la gallina” “La granja d’en Joan” “El granjer i el seu prat” i interpretarem les cançons realitzant els moviments que acompanyen les cançons.

ACTIVITAT DE SÍNTESI:

ACTIVITAT 1: Muntarem el racó de la granja amb l’elaboració d’un mural amb fotografies, dibuixos i fulles i altres elements d’una granja.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

L’avaluació es farà a través de la observació directa durant les activitats i basant-nos en uns criteris establerts.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Tindrà un tractament globalitzat per la realització de les activitats d’ensenyament aprenentatge tenint present el desenvolupament individual de cada infant, així com les seves necessitats socio-afectives i educatives.

---

NOTA: Aquesta unitat didàctica s’ha fet d’una forma molt resumida, es farien moltes més activitats a través de l’expressió verbal, gestual, plàstica, musical, sensorial, el joc simbòlic…
Es treballaria durant les setmanes que els educadors creguin oportú, sempre girant el mateix centre d’interès, aquest cas, els animals de la granja i tindrem en compte el PEC (projecte educatiu del centre) i la PPC (proposta pedagògica del centre) per marcar la línia pedagògica de les activitats.

ML.