EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

La diabetis

6
Publicat el 26 d'agost de 2014

Una de les intoleràncies més comunes que podem trobar dins de l’alimentació infantil és la diabetis. Es produeix com a conseqüència d’una utilització incorrecta dels sucres que tenen aliments (hidrats de carboni) a causa de la falta d’insulina.

Dins de la diabetes infantil la podem denominar diabetis insulinodependent o diabetis mellitus tipus I. La mellitus tipus II és més comú en persones adultes i pot no ser necessària la insulina.

Però què és la insulina i per a què serveix? És una hormona fabricada per unes cèl·lules del pàncrees, glándula que està situada a la part esquerra de l’abdomen molt a prop de l’estómac. La meitat dels aliments que mengem contenen hidrats de carboni (sucre) que un cop arriben a l’estómac i al budell prim, es transformen a través de la digesetió en glucosa, seria un hidrat de carboni més senzill. Els hidrats de carboni es troben en forma de glucosa, passen a la sang i és aquí on actua la insulina. A la diabetis infantil, el pàncrees no fabrica insulina, és per això, que la glucosa no entra a les cèl·lules i l’infant s’anirà posant malalt.

L’alimentació serà la mateixa que la dels nens de la seva edat, però cal marcar una sèrie d’objectius.

  • Assegurar un equilibri nutricial correcte
  • Evitar tant la hipoglucèmia com la hiperglucèmia
  • Corregir els errors dietètics de la família

Els factors per acabar desenvolupant la malaltia són:

  • Predisposició genètica
  • Procés autoimmune

Cal aconseguir un equilibri entre l’alimentació i la insulina administrada. Conve un repartiment dels hidrats de carboni al llarg del dia a part dels tres àpats principals (esmorzar, dinar i sopar).

Els infants diabètics s’han de controlar els greixos i moderar els saturats. La fibra alenteix l’absorció dels hidrats de carboni per això cal tenir una especial cura amb la ingesta de fruita i verdures. És aconsellable acostumar els infants diabètics a portar sucre al damunt per combatre la hipoglucèmia ja que pot derivar a que els nivells de glucosa en sang es troben baixos, ja sigui per falta d’alimentació, excés d’administració d’insulina o per augment de l’activitat física.

És molt important que el nen diabètic sigui coneixedor de la seva malaltia, ja que per desgràcia haurà de conviure amb ella tota la seva vida.

Per experiència, treballant en unes colònies recordo que la meva companya i jo vam començar a repartir gelats com a final de festa a un grup de nens i nenes de P5, dins del grup hi havia un nen que era al·lèrgic als colorants, per tant en comptes d’un gelat vam oferir-li una altra cosa. El nen, que no era coneixedor de la seva intolerància, es va posar a plorar quan jo mateixa li vaig entregar la magdalena, ell volia un gelat com la resta dels seus companys i no entenia perquè no podia menjar-ne. Per casos com aquests, és important explicar amb total naturalitat  – per molt menuts que siguin- la seva malaltia, què és, i en que consisteix amb un llenguatge entendor per a la seva edat.

En el cas de la diabetis, se li ha d’ensenyar a autocontrolar-se la glucèmia i a punxar-se ell mateix la insulina a mesura que es faci gran. També ha de saber com organitzar la seva alimentació i adquirir hàbits per garantir el control de la malaltia.

ML.

El monstre de colors

6
Publicat el 18 d'agost de 2014

Un dels recursos per treballar les emocions és a partir del conte “El monstre de colors” de la il·lustradora Anna Llenas. En aquest conte, el protagonista és un monstre ben diferent als altres, aquest no fa por i no sap que li passa, té un garbuix d’emocions i ara toca desfer l’embolic. Una nena l’ajudarà a diferenciar i separar les diferents emocions.

Aquest conte ens ajudarà a treballar i identificar les diferents emocions a partir dels colors i donarà peu a fer petites reflexions de com ens sentim i quines emocions hem experimentat.

el-monstre-de-colors-detall1

el-monstre-de-colors-detall2

el-monstre-de-colors-detall3el-monstre-de-colors-detall4

L’autora, ens ofereix diferents recursos per treballar a partir del seu llibre.

RECURS 1 POTS AMB EMOCIONS:

Objectiu: Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques. Posar nom a les emocions que els nens estan sentint en el moment present.

Activitat: Un cop identificat cada emoció amb un color convidarem als nens i nenes a col·locar les llanes de colors dins de diferents pots. (També es poden buscar altres alternatives i en comptes de llana podem posar boletes de plastilina o boletes de paper…) a cada pot li posarem un nom a l’etiqueta

potsemocions

RECURS 2: FOTOCÒPIES EMOCIONS

Objectiu: Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques. Poder posar nom a les emocions i empatitzar amb les expressions del monstre, com a reflex de les emocions pròpies i dels altres nens.

Activitat: Un cop explicat el conte “El monstre de colors”, agafarem l’altra conte “El monstre de colors, quadern per pintar” on tindrem preparades 38 fotocòpies del monstre en diferents situacions on es donaran diverses emocions i demanarem als nens que identifiquin com se sent i en quin color han de pintar el monstre.

L’associació de colors és: groc/alegria, blau/tristesa, vermell/enuig, negre/por, verd/calma

el-monstruo-de-colores-coloreable-detalle

RECURS 3: FOTOCÒPIES NEUTRES

Objectiu: Posar nom a les emocions bàsiques i detectar quina emoció s’està sentint en el moment present. Connectar amb les emocions viscudes.

Activitat: Podem repartir fotocòpies amb expressions més neutres del monstre i demanar  que pintin amb el color/emoció que ell vulgui o com es senti en aquell moment. També podem optar per donar un full en blanc i que ells mateixos ens dibuixin i pintin el monstre de forma que després ens expliquin que li passa el monstre i que sent.

No necessàriament han de ser els colors que proposa l’Anna Llenas, podem proposar que cada nen/a relacioni un color amb un sentiment. De quin color veuen l’alegria? I la por?

monstre

Un cop dibuixats i pintats els dibuixos es penjarien en un espai de l’aula fent un mural, una altra alternativa seria fer una rotllana i explicar com hem dibuixat el monstre i quin estat d’ànim es troba en aquell moment. Podem arribar aprofundir dins de les converses amb els infants i parlar dels nostres sentiments i com ens sentim. Que hem fet durant el dia, si hi ha alguna cosa ens ha fet posar-nos alegres o tristos…

Aquí un petit video sobre “El monstre de colors” http://www.youtube.com/watch?v=vOVmZuxCusQ 

 

Informació extreta de la pàgina web de l’autora i il·lustradora Anna Llenas: http://www.annallenas.com

ML.

Publicat dins de Contes, Educació Emocional i etiquetada amb , | Deixa un comentari

El massatge infantil de 0 a 3 anys

8
Publicat el 11 d'agost de 2014

El massatge a l’educació infantil és tracta com una estimulació dels sentits dels infants i també per afavorir els vincles afectius entre els pares i educadors amb els infants a través de la comunicació a través del tacte.

Des de edats ben primerenques seria un bon moment per iniciar el massatge tot tenint en compte que és en aquest període d’edat quan l’infant descobreix el que l’envolta mentre gateja. Es pot aprofitar per a dur a terme el massatge en el moment canvi de bolquers, en el moment del descans, després de la migdiada…

D’1 a 2 anys augmenta l’autonomia personal i el domini del llenguatge, per tant, podem trobar la negativa del infant al proposar-li el massatge, o al contrari, que ens ho demani el propi nen/a. El massatge s’hauria de fer sempre que l’infant vulgui i introduir-ho en els moments que es porten a terme en el joc espontani o com un element més dins de la sessió de psicomotricitat.

De 2 a 3 anys es pot introduir dins de les sessions de pricomotricitat o amb activitats generals a l’aula de tipus grupal durant tot el curs.

PREPARACIÓ DEL ESPAI

Es recomana que l’espai sigui càlid i acollidor. La il·luminació ha de ser tènue, sense que l’infant estigui enlluernat. Sempre serà millor treballar amb llum natural. L’espai ha de disposar d’una bona ventilació, amb una temperatura adequada, podem incluir dins de la sessió música relaxant, si porta lletra es por aprofitar per cantar-la mentre li fem el massatge al nen/a. Hem de tenir un to de veu suau i relaxant que li doni sensació de pau i tranquil·litat, podem aprofitar per explicar un conte o parlar durant l’aplicació del massatge.

Haurem de preparar una tovallola o empapadors d’un sol ús per col·locar-la sota l’infant. En el cas dels nens, serà necessari que portin més d’una per posar-la sobre les cames i evitar possibles accidents.També hem de tenir els olis al costat, els olis són essencials per facilitar els moviments sobre el cos de l’infant, han de ser olis naturals i es poden barrejar amb 1 o 2 gotes d’olis essencials; aquesta barreja s’utilitzarà amb infants més grans d’un any, no obstant abans de la aplicació del oli, s’ha de tenir certa precaució i demanar permís a les famílies sobre la seva utilització, ja que els olis poden provocar intoleràncies.

La persona ha realitzar el massatge és important que estigui completament relaxada i vestir amb roba còmoda que permeti fer moviments necessaris sense que tibui o fregui la pell, sobretot serà important treure’s complements com rellotges, anells, polseres…i tenir les ungles curtes per evitar esgarrapar l’infant.

Durant el massatge hem d’estar atents als senyals que ens doni l’infant per tal d’aturar el massatge en el moment adequat.  En acabar, farem un petó, una abraçada i preguntarem al infant si li agradat.

DIFERENTS MOVIMENTS

Hi ha moviments estimulants que són els que es dirigeixen cap al cor, com ara l’arrossegament (passar la mà sobre la pell com si arrosseguéssim) l’amassament (moviments circulars amb les puntes dels dits sobre la pell o determinats músculs) , la percussió (petits copets amb la mà concava a l’esquena o al pit de l’infant)  i el buidatge suec (impulsa arrossegament cap el cor i es fa als braços i cames, desplaçant del turmell cap al maluc, i del canell fins a l’espatlla).

Aquestes són algunes de les tècniques que podem trobar en diferents parts del cos com les cames, torax, braços, cara, esquena.

Us adjunto un video d’una servidora fent un massatge a una nena de 3 anys, cal comentar que la nena li va encantar!!! Per poder veure el video cliqueu a sota.

https://vimeo.com/103074015

Bona setmana!

ML.

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

Tinc polls

6
Publicat el 4 d'agost de 2014

El seu nom és pediculosi i és una infestació del cap per polls, insectes petits que s’alimenten de sang humana i en fer-ho produeixen una picor intensa. Es diagnostica quan hem observat la presència del paràsit o dels seus ous en els cabells, normalment es troben en la regió occipital i sota les orelles.

La infestació es transmet molt fácilment, pot ser per contacte directa amb una persona afectada o a través d’objectes infectats com pintes, raspalls, gomes de cap, etc…

En un centre escolar és molt freqüent que es donin aquests casos, per això serà molt important adoptar mesures higièniques i seguir les pautes d’actuació, consensuales i explicitades en les normes de l’escola i les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC).

Després de detectar un infant amb polls, hauriem de fer una revisió de caps de la resta d’infants de l’aula, mirant darrera les orelles, el clatell i el serrell. Si fos el cas d’haver més nens o nenes afectats, s’hauria de passar una circular als pares indicant-los que els seus fills tenen pediculosi, que haurien de ser tractats i les mesures higièniques que s’han de seguir a continuació:

-Seguir un tractament i adquirir una loción antiparasitària i seguir el seu procedimient que els hi indicarà les instrucciones de l’envàs.

-Treure les llèmenes (ous) amb els dits o amb una pinta de pues estretes

-Desinfectar la roba i els llençols, les pintes, raspalls, les joguines, les estores i entapissats.

També se’ls hauria d’informar que segons les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) l’infant no podrà assistir al centre fins que no seguís el tractament. I que cal seguir el tractament de forma adequada ja que hi hauria el risc de poder infectar la resta de nens i nenes de l’aula i del centre.

A la resta dels pares també se’ls hi hauria de passar una circular informant que s’han trobat casos de pediculosi i quines són les mesures a prendre.

-Revisar el cap dels infants

-Rentar-los amb freqüència els cabells i pentinar-los diàriament

-Netejar les pintes i els raspalls sovint

-Evitar compartir els estris de neteja personal

-Es desconsella l’ús de productes farmacèutics preventius.

Si s’escau, es podria convocar una xerrada a nivell d’aula o de centre per informar de la pediculosi, el tractament i la seva prevenció.

ML.

Publicat dins de Higiene, Salut i etiquetada amb | Deixa un comentari