EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Arxiu de la categoria: Psicomotricitat

És normal…?

1

Sovint com a pares, tiets, mestres, educadors… ens fem preguntes sobre el desenvolupament integral de l’infant. Si es normal que a tal edat facin això o facin allò.

La evolució es crucial durant els primers quinze mesos en quant a les adquisicions motores. Es donen més canvis amb profunditat. Vegem-ho a continuació:

Primer mes

Trobem que el nadó té hipertonia* a les extremitats i la hipotonia** al cos del bebé. Durant el primer mes, anirà progressant, ja que no doblegarà tant les cames i els braços; el cap encara caurà cap endarrere.

En posició bocaterrosa es podrà veure una extensió i flexió de les cames intermitent que provoca una reptació. Molts nadons quan són al bressol, acaben xocant el cap contra el capçal perquè aquests moviments reflexos de tensió i extensió fan que es desplaci cap amunt.

El reflex de prensió i el nadó és capaç de resseguir un objecte situat a prop seu fins a un angle d’uns 90º.

Hipertonia: És l’augment del to dels músculs

Hipotonia: És la disminució del to muscular

 

Segon mes

Encara podem trobar hipotonia a l’esquena. L’infant encara no aguanta el cap perquè no té prou força a l’esquena. En canvi, si se’l manté assegut, encara que li “balli”, el pot mantenir dret només per uns intants.

També trobarem hipertonia a les extremitats, la posició fetal l’ha perdut força i encara està un pel flexionat. 

Quan l’infant es posa de bocaterrosa, aixeca una mica el cap fins a un angle proper als 45º

La prensió va desapareixent i acostuma a tenir les mans obertes. Segueix l’objecte que té al davant fins a un angle d’uns 180º

Tercer mes

Les espatlles del bebè han guanyat to muscular, i sostenen el cap tot i que la regió lumbar sigui feble i no pugui asseure’s.

Les cames encara no estan del tot estirades, de manera que el bebé reposa sobre el llit amb tota la pelvis per la part de les extremitats només pel taló.

Ja comença a conèixer les mans i s’exercita per conèixer-les millor. Les apropa i les allunya, les obre i les tanca. No existeix encara una intencionalitat d’agafar cap objecte, però quan entra en contacte amb un, l’agafa i és capaç de seguir l’oobjecte girant d’un costat a l’altre.

Quart mes

Quan se’ls posa de bocaterrosa, recolzat sobre els braços per tenir més força, aixeca el cap fins a formar un angle d’uns 90º amb la superfície on està estirat.

L’esquena agafa mçes força i quan se l’incorpora des d’una posició d’estirat, el cap segueix el cos i ja no li cau i deixa d’haver-hi cifosi (és una curvatura anormal de la columna vertebral a l’alçada de la regió dorsal).

Ja comença a girar-se i fer la volta, i es pot posar de costat. El sistema nerviós, encara immadur li fa fer moviments d’extensió i flexió sense voluntat pròpia.

Pel que fa a la prensió, als quatre mesos el coneixement de la mà i el perfeccionament a la vista l’empenyen a intentar agafar els objectes.

Cinquè mes

L’esquena ja no es corba. En posició de bocaterrosa, es pot incorporar, recolzant-se amb tot l’avantbraç, per aixecar encara més el cap i amb més seguretat que al quart mes.

L’infant ja pot estirar i arrosar les cames com si pedalegés. Si l’agafem per la cintura i se’l manté dempeus, pot mantenir la posició dreta, com si aguantés bona part del pes. Quan està de bocaterrosa, aixeca els braós i les cames i fa “l’avió”.

Ja comença a fer la prensió voluntària. Pot dirigir la mà cap a on vol i agafar un objecte. La prensió és palmar, això vol dir que els objectes els agafa amb els dits, sinó que els situa sota el palmell i tancant la mà aconsegueix fer-se’l seu.

Sisè mes

Quan l’infant està bocaterrosa encara s’aixeca més i pot recolzar-se amb l’avantbraç – una acció que ha après al cinquè mes-. això permet que li sigui fàcil elevar-se encara més.

Si l’infant està panxa enlaire, es pot incorporar una mica el cap i aixecant-lo respecte de la superfície on reposa. Ha descobert ja els peus i es passa llargues estones jugant-hi.

Quan està dempeus i agafat per la cintura, arronsa i estira les cames una vegada i una altra, fent un moviment molt similar al de saltar. S’anomena estadi del saltador.

A la prensió, ja la domina de forma voluntària. Agafa allò que veu però no cerca el que desapareix del camp de visió.

Setè mes

Ja pot mantenir-se assegut sol però necessita les mans per apuntalar-se i sovint, estira els braços cap endavant per buscar l’equilibri. Si té suport, pot alliberar els braços i fer servir les mans per jugar.

Canvia de posició quan està estirat, es capaç de girar-se cap a un dels costats. S’entreté jugant amb els peus i els pot llepar.

Pel que fa a la prensió s’inicia amb més precisió, amb pinça inferior, agafa l’objecte entre el dit gros i el dit petit. Agafa i deixa objectes a voluntat.

S’entusiasme amb els descobriments i s’entretè passant-se les coses d’una mà a l’altra, picant els objectes entre ells, agafant-ne un i deixant-ne un altre, perquè ha assolit el relaxament voluntari de la mà.

Vuitè mes

Ja pot asseure’s tot sol i és capaç d’estar´se assegut sense que l’ajudin. El to muscular i el coneixement que va adquirint de si mateix li ho permeten.

Si està en posició de bocaterrosa pot aixecar el cos i sostenir-se només amb els peus i les mans.

Pel que fa a la locomoció, gira rodant el cap a un costat i cap a un altre, rodant sobre si mateix.

És també capaç de seguir la trajectòria dels objectes i malgrat que desapareguin del camp de visió, sap que no desapareixen del món i els reclama.

Amb la prensió, el dit índex comença a tenir independencia respecte als altres dits de la mà i pot fer-ho servir, i inicia així el fer la pinça.

Novè mes

Ja pot començar a gatejar. Hi ha diverses maneres, alguns bebès ho fan asseguts i fent força amb els talons i les mans, impulsant-se i saltant sobre els malucs. Es pot posar dret, agafant-se a la pota d’una cadira, a la xarxa del parc…

A la prensió, es fa la pinça, tot i que d’una forma més rudimentària. Agafa els objectes que li atrauen l’atenció i els busca quan no els troba.

Dona els objectes a les persones del voltant, ja sigui perquè li demanen o per iniciativa pròpia.

Desè mes

L’infant ja gateja cap endavant, amb les mans i els genolls recolzats al terra. Ja fa intents de caminar tot sol, agafant-se als mobles que hi ha al seu entorn.

A la prensió, la pinça ara ja és més precisa i la fa amb la punta dels dits.

Dels 11 als 14 mesos

A partir dels 11 mesos, l’infant gateja de tal manera que ha evolucionat de manera que ara pot fer la marxa de l’ós gateja, sense recolzar els genolls a terra; això fa que els moviments siguin més ràpids. També comença a caminar agafant-se dels mobles o de les persones que l’envolten. També es pot deixar anar i caminar sense ajuda i pot ajupir-se i recollir objectes del terra sense caure.

A la prensió, el domini de mà es cada cop més bó i l’exercitarà posant en marxa també el coneixement de l’espai: obre i tanca ampolles, posa i treu objectes, encaixa figures dins d’un motlle i es passa els objectes d’una mà a l’altra amb facilitat ja que coordina bé els moviments.

Com que ja té assolida la independència del dit índex respecte de la mà farà que en l’exploració de tots els racons de la casa i farà que posi el dit a tots els forats que trobi. S’anomena exploració de la tercera dimensió.

Dels 15 als 18 mesos

L’infant ja camina sol, però l’equilibri encara és deficitari. El domini de la marxa li amplia el camp de mires, i li crida l’atenció enfilar-se perquè sent curiositat per l’altura. Pot pujar escales acompanyant-se de les mans, i gateja si va sol.

 

Pel que fa a la prensió, apila fins a dos cups l’un sobre de l’altre. Menja sol malgrat que els estris encara no els pugui utilizar adequadament. Ja sap passar les pàgines d’un llibre i pot reproduir un traç fet per un adult.

 

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Consultori educatiu: l’Anna pregunta

6
Publicat el 9 d'abril de 2018

Hola a tothom!

Degut a que rebo correus electrònics preguntant-me diferents recursos educatius, he pensat en respondre els dubtes per aquí, d’aquesta manera, tothom podrà aprofitar-ho.

Fa unes setmanes rebia el correu de l’Anna, on em feia aquesta pregunta:

Hola, he estat mirant el teu blog i em sembla molt interessant. Et volia demanar si em podies fer alguna recomanació per treballar amb infants de P4 les dimensions del cos o l’expressió corporal a partir d’un conte.

És a dir, la idea seria començar explicant un conte sobre aquesta temàtica i tot seguit fet diverses activitats.
-Cantar cançons que tinguin com a tema principal les parts del cos
-Fer dansa, psicomotricitat
-Conversa de què poden fer amb les diferents parts del cos
-Fer un collage retallant diferents parts del cos i que ells creein
-Jugar a qui és qui o a la gallineta cega.
Moltes gràcies
Els recursos que proposes, Anna, són molt bons i variats. Per la representació del cos humà, un conte no és un dels meus recursos principals, crec que per la interiorització dels continguts és molt millor si s’utilitzen activitats més pràctiques, com una cançó gestual o mitjançant l’expressió verbal on acaben relacionant les parts del seu cos amb el seu propi cos.
De cançó, de ben segur que coneixes la d’en “Joan Petit”
La cançó va anomenant diferents parts del cos on el nen pots anar senyalant i ser coneixedor del seu esquema corporal.
Et deixo un grapat de cançons més, on van parlant de les diferents parts del cos i es pot fer la esquematització
L’abadia de Montserrat – El cos
Dàmaris Gelabert – Els mosquits
Si vols saber més cançons per treballar l’esquema corporal, tens un recull de cançons que parlen sobre el cos humà a “Amb el dit, dit, dit…” de Toni Giménez, Col.lecció: Cantem.
També una altra activitat relacionada amb l’esquema corporal i que es pot fer amb una sessió de psicomotricitat: és la caçera de parts del cos. L’educador pot anomenar una part del cos i el nen, amb un gomet s’ho pot enganxar a la part corresponent. També podem modificar-ho, i dir: “Busquem la panxa de la Mireia” i enganxar-li un gomet a la seva panxa.
Un mirall també acaba sent molt bona opció, per donar visibilitat a zones que l’infant no pot veure (com per exemple, nas, front, llavis…)
I una altra activitat, podria ser mitjantçant el joc simbòlic jugar a metges. Afavoreix totalment la relació de les parts del cos.
De contes, et recomano: Llibres Petits: El cos.
On poden aprendre el vocabulari del cos humà d’una manera fàcil i entenedora.
Espero que t’hagi servir d’ajuda, moltes gràcies per seguir-me i endavant!
Podeu seguir enviant els vostres dubtes en aquest mateix bloc, o al correu: elracodelmenut@gmail.com
Gràcies i molt bona setmana a tots.
Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

Tot ben lligat!

4

Bon dia! o millor dit, bona nit!

Som a Setembre, per tant torna un nou curs i també torna el bloc després d’estar alguns mesos inactiu.

Estimats seguidors d’aquesta pàgina prego que disculpeu aquesta llarga absència i podem tornar a iniciar plegats més articles que tracten sobre l’educació dels més menuts. Som-hi!

Fa uns quants mesos vaig parlar de la motricitat fina, per si no ho recordeu, són totes aquelles accions que requereixen una coordinació oculomanual i la utilització de les mans com ara l’escriptura, agafar ojectes, entre d’altres.

Un aspecte fonamental per treballar-ho i que a més a més afavoreix l’autonomia personal de l’infant, és aprendre a lligar-se els cordons de les sabates. Aproximadament (depèn del nivell maduratiu de l’infant) a partir dels 4-5-6 anys l’infant està preparat per poder portar a terme aquesta tasca, ja que són perfectament capaços de retenir el procès, manipular objectes, destressa motora com fer la pinça i tenir una precisció oculomanual a l’hora de lligar-se els cordons.

Podem fer-ho d’una manera més atractiva perquè l’aprenentatge de l’infant sigui més òptima (recordem que el joc és l’eina de l’aprenentatge a l’educació infantil).

La Meritxell Almirall (responsable del bloc Criatures) proposa la creació d’una sabata de cartró perquè els més petits puguin entrenar-se i acabar sent més autonoms.

https://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=tnoO5tyfKWc

Altres mostres de manualitats:

image

image

O bé, adquirir una sabata amb la finalitat d’aprendre com per exemple:

En Jordi aprèn a lligar-se els cordons

image

Inclús el famós Teo, ens ajuda a lligar-nos les saabtes!

image

Fes llaços amb en Teo, editorial: Timun Mas. Conte a partir de 4 anys.

A mesura que l’infant és va fent més gran hem d’evitar que portin calçat amb velcro (molt còmode però poc pràctic en l’aprenentatge de lligar-se els cordons) i sobretot, deixar que el nen/a sigui ell qui pugui deslligar-se i lligar-se els cordons, ja que tant pares o mestres podem tenir tendència a que per manca de temps fer-ho nosaltres i no deixar que l’infant poc a poc es faci gran fent aquestes petites accions quotidianes.

ML.

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

L’erugueta goluda

3
Publicat el 8 d'abril de 2015

Fa poques setmanes que hem entrat a la primavera i un dels recursos per poder treballar a l’aula és el conte L’erugueta goluda (Autor Eric Carle, editorial kokinos).

Sabeu de que va? Dins d’un ou va sortir una eruga que no parava de menjar, menjar, menjar i menjar! Fins que finalment pateix una transformació…I què li pot passar?

Per veure el conte cliqueu aquí: https://www.youtube.com/watch?v=eVtKl4dJYi8

image

 Presentació feta per Noemí Aluja Llort

És un conte ideal per treballar els colors, els nombres, els dies de la setmana, el vocabulari i inclús la metamorfosis que pateix l’erugueta!

 Un cop explicat el conte podem utilitzar diversos recursos, des de una classe de psicomotricitat, passant per la logicomatemàtica fins fer un treball plàstic.

Hi han fitxes que podem utilitzar perquè els nens i nenes pintin o facin un collage enganxant diversos papers i textures de diferents colors dins del dibuix de l’erugueta. D’aquesta manera treballarem la motricitat fina, els colors, les formes… activitat destinada a partir de P2.

image

La fotogràfia de sota pertany al treball de 2n del grau d’Educació Infantil  “Desenvolupament del pensament matemàtic i la seva didàctica” de Rosa Jornet, Esther Martí, Raquel Cherta, Cinta Ferrer, Arantxa Espuny i Rosa Gaseni.

image

Com podem comprovar a la fotogràfia, en aquesta activitat treballariem les mesures, identificar els nombres matemàtics, entendre el concepte de mesurar, establir comparacions…activitat per fer partir de P5

O amb la plastilina especial Jumping Cley fer una eruga, comenaçant fent boletes treballariem també la motricitat fina i la manipulació.

image

També podem fer una classe de psicomotricitat a partir del conte. Ambientar l’aula en un bosc (prèviament els nens mateixos podrien ser els que han fet lámines, murals referent al centre d’interès del bosc).

Tindriem a disposició una màrfega per a cada infant perquè s’estirin i comencin a imitar a l’erugueta. L’educador donaria indicacions de que s’haurien d’arrosegar per terra i fer moviments suaus,balancejos… Fins que es converteixen en papallones i ja poden posar-se de peu, còrrer , saltar, fer girs, alçar els braços en alt i fer veure que volen… en aquesta activitat es treballa les diferentes marxes, desplaçaments naturals, la noció d’espacialitat lligat amb l’esqema corporal, lateralitat i temporalitat.

Com veieu, un conte, no només és un mitjà per entretenir i distreure. També és necessari pel desenvolupament integral dels infants en els diferents aspectes (cognitiu, moral, afectiu, motriu…) i despertarem l’interès dels més petits per el gust a la lectura.

 

ML.

Treballem la motricitat fina

7

En varis articles m’he centrat en la psicomotricitat, però hi podem trobar la motricitat fina i la gruixuda.

La motricitat fina són totes aquelles accions que requereixen una major precisió i es necessita una coordinació oculomanual i utilització de les mans com ara escriure, agafar objectes, fer la pinça, pessigar, estripar…

I la motricitat gruixuda és refereix a totes aquelles accions que fem amb el cos, com ara caminar, saltar, girar…mantenint un control del nostre cos i amb els objectes i l’espai.

Una activitat que podem fer per treballar la motricitat fina:

POSEM I TREIEM PILOTES!

Objectius:

  • Potenciar la motricitat fina
  • Potenciar la coordinació oculomanual
  • Emplenar la caixa de pilotes
  • Treballar l’objecte, l’espai i les nocions dins-fora
  • Gaudir de l’activitat proposada

Material:

  • Dues caixes tancades amb un forat cadascuna (de la mida de la mà de l’infant)
  • Pilotes d’escuma o bé pilotes cassolanes (omplir globus amb un plàstic per posar arròs)

Descripció:

Hi hauran dos tipus de caixes, una plena de pilotes i l’altra buida. Es tracta de que els infants que tinguin la caixa buida, hauran d’encistellar amb la pilota dins del forat per després acabar treient-les i els infants que tinguin la caixa plena, l’hauran de buidar fent que la pilota rodoli per el forat de la caixa, un cop que totes estiguin fora, les hauran de tornar a posar dins.

Activitat molt senzilla però que permet treballar i millorar la destresa en la manipulació d’objectes.

Avaluació:

  • Es mostra actiu i satisfet durant l’activitat
  • Segueix les indicacions de l’educador/a
  • Agafa la pilota amb la mà
  • Encistella la pilota
  • Si li cau la pilota, l’agafa i ho torna a intentar
  • Posa la mà dins de la caixa
  • Mostra destresa a l’hora d’agafar les pilotes de dins de la caixa
  • Diferencia els conceptes “dins” “fora”
  • Ha gaudit amb l’activitat proposada

ML.

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

El desenvolupament motor de 0 a 6 anys

6

És evident que dins de la franja d’edat de 0 a 6 anys hi ha una gran evolució en el desenvolupament motor. Un infant comença a gatejar, després a caminar, a ser cada vegada més autònom. A mesura que el sistema neuromotor madura, els moviments comencen a ser més precisos. Hem de tenir en compte la coordinació neuromuscular que permet el control de la postura i el del moviment. Per això, hi ha tres tipus de moviments:

  • Moviment reflex. Resposta espontània i involuntària donada davant d’un estímul extern,
  • Moviment voluntari. Es fa d’una forma conscient i intencionada, abans d’executar-los, és decideixen.
  • Moviment automàtic.  Són movements voluntaris intencionats que es fan sense pensar i que a la vegada s’executen per fer una altra cosa. A la força de repetir certs moviments els acabem fent sense pensar.

El to muscular també juga un paper molt important perquè influeix en els primers reflexos ,en la postura, en el desplaçament i en la prensió. és el grau de tensió o relaxació dels grups musculars. Quan hi ha un excés de tensió, es parla d’hipertonia en canvi, quan hi ha més flexibilitat, es parla d’hipotonia.

Tot això, sumat amb el to muscular és la base de tota activitat motriu.  Dins del desenvolupament motor trobem tres aspectes importants:

  • L’evolució del control i de la consciència del cos
  • L’evolució de la locomoció o desplaçament
  • L’evolució de la manipulació

A les escoles bressol, que ocupa el tram de 0 a 3 anys (una franja plena de canvis constants) se’ls estimula i es treballa diferents capacitats.

  • La consciència i el control del seu propi cos. Mantenir l’equilibri quan està dret. Saber asseure’s i posar-se dret sense ajuda. Tenir control postural. Aguantar-se de puntetes, anar a peu coix.
  • La locomoció. Gatejar, desplaçament sobre els malucs, dret flexiona i fa extensió de cames. Desplaçament lateralment amb ajuda. Fer els primers passos. Pujar i baixar escales, caminar amb coordinació.
  • La prensió i manipulació. Fer que el nadó pugui arribar a agafar un objecte això també implica treballar el domini dels músculs visuomotors, una coordinació visuomanual i la percepció de la mà com a òrgan necessari.  Estimular el palmell. Acabar fent la pinça (dit índex amb el dit gros), fer apilacions de cups l’un sobre de l’altre. Utilitzar els estris adequadament. Posar i treure objectes de les caixes.

Per implementar aquestes activitats cal saber quina fase es troba l’infant i reflexionar sobre quines són les fites que es volen assolir. Tanmateix, s’ha de tenir sempre en compte que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament i que les conductes que s’esperen per a cada edat es basen segons en les mitjanes d’estudis realitzats. Això voldrà dir que dins d’un aula hi haurà nens i nenes més avançats i d’altres que s’endarreriran.

En cas d’endarreriment, són els especialistes que detectaran si hi ha alguna dificultat o senzillament es tracta d’un nen/a amb un ritme de desenvolupament més lent.

Una proposta per traballar la coordinació i l’equilibri amb infants de 4 a 5 anys és la següent:

EL JOC DELS CÈRCOLS

Objectius: 

  • Córrer sense dificultats
  • Mantenir l’equilibri del cos
  • Seguir les diferents indicacions que demana l’Educador/Mestre
  • Diferenciar les diferents accions

Desenvolupament de l’activitat:

L’Educador explicarà en que consisteix l’activitat i les normes que hauran de seguir. Repartirem cèrcols de colors i els posarem escampats per l’aula / gimnàs / pati.

Els infants hauran de seguir les ordres de l’Educador, quan escoltin “Córrer” els nens i nenes correran. Quan l’Educador digui “dins” els nens buscaran el cèrcol més proper per posar-se dins. Quan l’Educador digui “fora” els nens sortiran del cèrcol. Quan l’Educador digui “entrar a dins a peu coix” els nens i nenes ho faran. Podem provar diferents variants, com que es dirigeixin a un cèrcol groc o blau, caminar de puntetes…

Material:

cercols

Avaluació:

  1. Es mostra actiu i satisfet durant l’activitat
  2. Segueix les indicacions de l’educador/a
  3. Sap diferenciar les diferents accions
  4. Coordina els moviments i córre sense cap dificultat
  5. Manté l’equilibri mentre està dins del cèrcol
  6. Tolera la frustración de no tronar cap cèrcol

SEMPRE – SOVINT – DE VEGADES – MAI

Tal i com he comentat anteriorment, a l’hora de programar una activitat d’aquestes característiques hem de tenir molt en compte el moment maduratiu de l’infant. Per exemple, seria inviable fer la mateixa activitat proposada amb infants de 2 anys, ja que en aquestes edats encara no acaben de mantenir l’equilibri.

A grans trets això seria un resum molt i molt resumit del desenvolupament motor de 0 a 6 anys (i més concretament la franja de 0-3 anys) ja que l’article es faria massa llarg.

Espero que us sigui d’interès. Bona setmana!

ML.

El massatge infantil de 0 a 3 anys

8
Publicat el 11 d'agost de 2014

El massatge a l’educació infantil és tracta com una estimulació dels sentits dels infants i també per afavorir els vincles afectius entre els pares i educadors amb els infants a través de la comunicació a través del tacte.

Des de edats ben primerenques seria un bon moment per iniciar el massatge tot tenint en compte que és en aquest període d’edat quan l’infant descobreix el que l’envolta mentre gateja. Es pot aprofitar per a dur a terme el massatge en el moment canvi de bolquers, en el moment del descans, després de la migdiada…

D’1 a 2 anys augmenta l’autonomia personal i el domini del llenguatge, per tant, podem trobar la negativa del infant al proposar-li el massatge, o al contrari, que ens ho demani el propi nen/a. El massatge s’hauria de fer sempre que l’infant vulgui i introduir-ho en els moments que es porten a terme en el joc espontani o com un element més dins de la sessió de psicomotricitat.

De 2 a 3 anys es pot introduir dins de les sessions de pricomotricitat o amb activitats generals a l’aula de tipus grupal durant tot el curs.

PREPARACIÓ DEL ESPAI

Es recomana que l’espai sigui càlid i acollidor. La il·luminació ha de ser tènue, sense que l’infant estigui enlluernat. Sempre serà millor treballar amb llum natural. L’espai ha de disposar d’una bona ventilació, amb una temperatura adequada, podem incluir dins de la sessió música relaxant, si porta lletra es por aprofitar per cantar-la mentre li fem el massatge al nen/a. Hem de tenir un to de veu suau i relaxant que li doni sensació de pau i tranquil·litat, podem aprofitar per explicar un conte o parlar durant l’aplicació del massatge.

Haurem de preparar una tovallola o empapadors d’un sol ús per col·locar-la sota l’infant. En el cas dels nens, serà necessari que portin més d’una per posar-la sobre les cames i evitar possibles accidents.També hem de tenir els olis al costat, els olis són essencials per facilitar els moviments sobre el cos de l’infant, han de ser olis naturals i es poden barrejar amb 1 o 2 gotes d’olis essencials; aquesta barreja s’utilitzarà amb infants més grans d’un any, no obstant abans de la aplicació del oli, s’ha de tenir certa precaució i demanar permís a les famílies sobre la seva utilització, ja que els olis poden provocar intoleràncies.

La persona ha realitzar el massatge és important que estigui completament relaxada i vestir amb roba còmoda que permeti fer moviments necessaris sense que tibui o fregui la pell, sobretot serà important treure’s complements com rellotges, anells, polseres…i tenir les ungles curtes per evitar esgarrapar l’infant.

Durant el massatge hem d’estar atents als senyals que ens doni l’infant per tal d’aturar el massatge en el moment adequat.  En acabar, farem un petó, una abraçada i preguntarem al infant si li agradat.

DIFERENTS MOVIMENTS

Hi ha moviments estimulants que són els que es dirigeixen cap al cor, com ara l’arrossegament (passar la mà sobre la pell com si arrosseguéssim) l’amassament (moviments circulars amb les puntes dels dits sobre la pell o determinats músculs) , la percussió (petits copets amb la mà concava a l’esquena o al pit de l’infant)  i el buidatge suec (impulsa arrossegament cap el cor i es fa als braços i cames, desplaçant del turmell cap al maluc, i del canell fins a l’espatlla).

Aquestes són algunes de les tècniques que podem trobar en diferents parts del cos com les cames, torax, braços, cara, esquena.

Us adjunto un video d’una servidora fent un massatge a una nena de 3 anys, cal comentar que la nena li va encantar!!! Per poder veure el video cliqueu a sota.

https://vimeo.com/103074015

Bona setmana!

ML.

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

Descobrim el cos humà

6
M’agradaria parlar-vos sobre l’esquema corporal i com l’infant va fent el coneixement progressiu del seu propi cos.

Però què és l’esquema corporal? És la imatge mental que tenim del nostre propi cos, primer estàtica i després en moviment, en relació amb les diferents parts del cos i en relació amb l’espai i els objectes que l’envolten.

El cos és el primer mitjà de relació que tenim amb el món que ens envolta.

Gradualment l’infant “diferencia” el seu cos, les seves sensacions del món que l’envolta, això implica conèixer els límits del propi cos: cara, ulls, orelles, boca…

Els nadons no es perceben com a individus i no es poden diferenciar a si mateixos d’altres objectes, de manera gradual es van veient com a ens individuals, separats i diferenciats dels altres. 

Dels 3 als 4 mesos es descobreix les mans, dels 5 als 6 mesos els dits dels peus i a partir dels 2 anys es coneix directament el seu cos i la seva identitat amb el seu nom inclós.

Es de vital importància treballar l’esquema corporal durant el cicle d’educació infantil, podem treballar-ho de moltes maneres però sempre tindrem en compte a quin moment evolutiu es troba l’infant.

Al segon cicle d’educació infantil ho podem fer a través de projectes. Podem dedicar varies sessions a fer un projecte sobre el cos humà (investigar què sabem i què es vol saber, recerca d’informació, diferents activitats relacionades amb el cos humà…)

I pel primer cicle, ho podem fer a través de cançons, la popular cançó “En Joan petit” que assenyala diferents parts del cos a partir de la cantarella, o bé des de la vessant de la psicomotricitat.

En aquest cas, vull desenvolupar una activitat que podriem portar a terme durant una sessió psicomotriu.

CAÇEM DIFERENTS PARTS DEL COS 


OBJECTIUS 

-Treballar l’esquema corporal
-Potenciar la relació amb els companys
-Gaudir de l’activitat proposada 


DESCRIPCIÓ 

-Abans de començar la sessió, explicarem el funcionament de l’activitat. Repartirem a cada infant una fulla de gomets de diferents colors i formes. Tot seguit, els infants podran desplaçar-se i amagar-se per els diferents racons de l’aula de psicomotricitat, sota els túnels, entre coixins…

L’educador/a dirà: “Busquem la panxa d’en Jan…” i els infants hauran de dirigir-se cap en Jan i enganxar-li un gomet a la panxa. S’anirà anomenant tots els infants i diferents parts del cos com ara, el braç, l’esquena…


TEMPORALITZACIÓ

-La durada serà aproximadament d’uns 20 minuts.


RECURSOS ESPACIALS

-L’aula de psicomotricitat


MATERIAL

– Gomets de diferents colors i formes


AVALUACIÓ 

-Es mostra actiu i satisfet?
-Segueix les indicacions del joc?
-Coneix el nom dels nens amb qui juga?
-Va a buscar el nen/a que ha dit l’educador?
-Es desplaça tranquil/la per l’aula per buscar els companys?
-Quan el troba li enganxa el gomet?
-Enganxa el gomet a la part del cos que ha dit l’educador?
-Deixa que els seus companys li enganxin els gomets?
-S’amaga per l’aula? 

 

ML

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari

Avui toca psicomotricitat.

4
Aprofitant l’avinantesa que estic fent un treball sobre la psicomotricitat als estudis que estic realitzant d’educació infantil, m’agradaria dedicar l’article d’avui a parlar sobre aquesta pràctica motriu. Però què és exactament la psicomotricitat? 

El concepte de psicomotricitat està directament relacionat amb el desenvolupament psicològic de l’infant, i aquest desenvolupament es produeix a través de la interacció activa de l’infant amb el medi que l’envolta, és un proces de coneixement i control del propi cos i arriba fins al coneixement i l’acció sobre el món que l’envolta.

Dins del marc curricular de l’educació infantil alguns dels objectius de la psicomotricitat- que s’expressen en termes de capacitats- són els següents:

1. Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.

2. Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social

3. Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals

4. Desenvolupar les seves capacitats afectives

5. Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com a exercitar-se en la resolució de conflictes.

Com a mostra, m’agradaria desenvolupar una sessió de psicomotricitat amb infants de 2-3 anys. 

LES FULLES CAUEN 


OBJECTIUS: 

– Treballar el control i la consciència corporal
– Diferenciar entre les activitats mogudes de les relaxades
– Potenciar el coneixement de la imatge corporal
– Gaudir de l’activitat proposada


DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

-RITUAL D’ENTRADA:

Els infants entraran a l’aula, es trauran les sabates, les col·locaran al sabater i es posaran els mitjons antilliscants. És important que els nens i nenes vagin amb roba còmode els dies que toqui psicomotricitat a classe.

Ens posarem en rotllana i els hi explicarem l’activitat que farem. Els hi explicarem les normes que hi hauran durant la sessió (de seguretat, de conducta, de relació…) i els hi explicarem el conte “Què en saps de…la tardor?”.

-MOMENT PER A L’EXPRESSIVITAT MOTRIU:

Aprofitant que som a la tardor a els nens i nenes els hi direm que són uns arbres mentre sona la cançó “Ja arribat la tardor” i aniran desplaçant-se lliurament per l’aula de psicomotricitat, els indicarem que poden córrer, caminar, saltar…

Quan soni la cançó “Cauen les fulles” voldrà dir que bufa molt de vent i començaran tots a balancejar-se i tot seguit mouran els braços que simularà que són les branques fins que cauran a terra i es convertiran en unes fulles que hauran d’arrosegar-se i rodolar per terra.

Després farem una petita relaxació en un espai més resguardat, baixarem la llum i posarem una música de fons relaxant, s’estiraran sobre els matalassos i anirem anomenant les parts del cos i si cal,  també senyalant-les fins que es vagin relaxant.

-RITUAL DE SORTIDA:

Els infants es trauran els mitjons antilliscants i es posaran les sabates, es pot aprofitar i comentar com anat la sessió, tot seguit, marxarem cap a la nostra aula.


TEMPORALITZACIÓ:

30 minuts


RECURSOS ESPACIALS:

L’aula de psicomotricitat


MATERIAL:

-Matalassos
-Conte “Què en saps de…la tardor?”de Núria Roca i editorial EDEBÉ. 
-CD cançons de tardor de Noé Rivas, editorial baula col·lecció Cantem


AVALUACIÓ:

1. Es mostra participatiu durant l’activitat?
2- Escolta el conte atentament?
3. Segueix les indicacions de l’educador/a?
4. Es desplaça lliurament per l’aula de psicomotricitat?
5- Es desplaça només caminant?
6- Ocupa tot l’espai mentre es desplaça?
7- Frueix el balanceig? 
8- Mou els braços?
9- Es deixa caure, s’arrossega i rodola imitant les fulles seques?
10- Ha gaudit amb l’activitat? 



ML. 

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari