Sóc una nena i m’agrada el fútbol, i què?
A la primera infància ja és de una gran importància la determinació sexual, que encara que sigui per determinació biològica, socialment i psicologicament hi ha una representació del que significa ser un nen o una nena.
Abans dels dos anys ja reconeixeran que hi ha objectes i activitats que són de nena i altres que són de nen. Als 2 anys ja són capaços de classificar-se per si mateixos com a nenes o nens i a utilitzar els pronoms personals masculins o femenins.
L’infant se’n adona que és un nen o una nena a partir del llenguatge que utilitzem els adults quan pronunciem la paraula “nen” o “nena” i utilitzem pronoms personals femenins o masculins per refernir-nos a ells o uns altres, també en l’observació dels seus cossos i comparant-los amb els altres.
Cap els tres anys imita tot allò segons el que està establert a la societat en la qual viu i sap el que és típic segons el seu sexe i rebutja el que és típic de l’altre.
Cap els sis o set anys ja tenen la constància de sexe, comprenen a quin sexe pertanyen i saben que encara que un nen es vesteixi de nena continuarà sent un nen i ho tindran clar perquè ara ja saben que el que determina si són nenes o nens són els seus genitals, ja no tenen por de perdre la identitat sexual encara que facin coses que són pròpies de l’altre sexe.
Però i la coeducació què és? és una educació que fomenta l’autonomia real dels alumnes més enllà d’estereotips adjudicats al seu sexe, que atorga igualtat d’oportunitats a nens i nenes, que basa les diferències en la individualitat de cadascú i no pas del gènere al qual es pertany.
Des de l’escola o altres àmbits educatius es continua fomentant – moltes vegades de forma inconscient- aquest tracte diferencial.
Normalment, des de els centres educatius es proporciona material (contes, dibuixos, pel·lícules animades, joguines…) en el qual apareixen imatges estereotipades , per exemple mirem els contes tradicionals o els de fades que donen d’una forma força accentuada una clara jerarquia sexual a favor de l’arquetip masculí.
L’heroi sol ser un noi valent , audaç i de gran bellesa que acaba vencent el mal i acaba rescatant a la dolça princesa encisadora, bella, bona, innocent, submisa i indefensa que necessita ajuda i sol estar sota la tutela d’una dona gran lletja i malvada.
Aquests contes col·laboren a forjar rols masculins i femenins estereotipats que els influeix i ho assumeixen i ho reprodueixen després en els seus jocs.
La coeducació no significa donar una rellevancia a les nenes, també es mira pels nens, per trencar els seus estereotips i que també estigui acceptat que no els hi agradi el fútbol o que vulguin ser perruquers.
La vertadera coeducació és aquella en la qual es presta la mateixa atenció, es donen els mateixos missatges, es tenen les mateixes expectatives i es donen les mateixes oportunitats a tothom sense distinció de sexe.
A dia d’avui encara podem trobar comentaris del estil “Com és que t’agrada el fútbol si ets una noia?”
A l’aula es pot treballar aquest tema des de ben menut, a través d’activitats igualitàries, contes coeducatius, de cara al segon cicle d’Educació Infantil es poden fer tertúlies amb els infants…al llarg del blog aniré tractant el tema exposant contes, activitats que podem fer per tenir una educació coeducativa.
ML.
Com a mostra, m’agradaria desenvolupar una sessió de psicomotricitat amb infants de 2-3 anys.