EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Sóc una nena i m’agrada el fútbol, i què?

4
Avui tractarem sobre l’adquisició de la identitat sexual i la coeducació 

A la primera infància ja és de una gran importància la determinació sexual, que encara que sigui per determinació biològica, socialment i psicologicament hi ha una representació del que significa ser un nen o una nena.

Abans dels dos anys ja reconeixeran que hi ha objectes i activitats que són de nena i altres que són de nen. Als 2 anys ja són capaços de classificar-se per si mateixos com a nenes o nens i a utilitzar els pronoms personals masculins o femenins.

L’infant se’n adona que és un nen o una nena a partir del llenguatge que utilitzem els adults quan pronunciem la paraula “nen” o “nena”  i utilitzem pronoms personals femenins o masculins per refernir-nos a ells o uns altres, també en l’observació dels seus cossos i comparant-los amb els altres.

Cap els tres anys imita tot allò segons el que està establert a la societat en la qual viu i sap el que és típic segons el seu sexe i rebutja el que és típic de l’altre.

Cap els sis o set anys ja tenen la constància de sexe, comprenen a quin sexe pertanyen i saben que encara que un nen es vesteixi de nena continuarà sent un nen i ho tindran clar perquè ara ja saben que el que determina si són nenes o nens són els seus genitals, ja no tenen por de perdre la identitat sexual encara que facin coses que són pròpies de l’altre sexe.

Però i la coeducació què és? és una educació que fomenta l’autonomia real dels alumnes més enllà d’estereotips adjudicats al seu sexe, que atorga igualtat d’oportunitats a nens i  nenes, que basa les diferències en la individualitat de cadascú i no pas del gènere al qual es pertany.

Des de l’escola o altres àmbits educatius es continua fomentant – moltes vegades de forma inconscient- aquest tracte diferencial.

Normalment, des de els centres educatius es proporciona material (contes, dibuixos, pel·lícules animades, joguines…) en el qual apareixen imatges estereotipades , per exemple mirem els contes tradicionals o els de fades que donen d’una forma força accentuada una clara jerarquia sexual a favor de l’arquetip masculí.

L’heroi sol ser un noi valent , audaç i de gran bellesa que acaba vencent el mal i acaba rescatant a la dolça princesa encisadora, bella, bona, innocent, submisa i indefensa que necessita ajuda i sol estar sota la tutela d’una dona gran lletja i malvada.

Aquests contes col·laboren a forjar rols masculins i femenins estereotipats que els influeix i ho assumeixen i ho reprodueixen després en els seus jocs.

La coeducació no significa donar una rellevancia a les nenes, també es mira pels nens, per trencar els seus estereotips i que també estigui acceptat que no els hi agradi el fútbol o que vulguin ser perruquers.

La vertadera coeducació és aquella en la qual es presta la mateixa atenció, es donen els mateixos missatges, es tenen les mateixes expectatives i es donen les mateixes oportunitats a tothom sense distinció de sexe.

A dia d’avui encara podem trobar comentaris del estil “Com és que t’agrada el fútbol si ets una noia?”

A l’aula es pot treballar aquest tema des de ben menut, a través d’activitats igualitàries, contes coeducatius, de cara al segon cicle d’Educació Infantil es poden fer tertúlies amb els infants…al llarg del blog aniré tractant el tema exposant contes, activitats que podem fer per tenir una educació coeducativa.

ML.
 

Dia universal de la infància

8
No és casualitat que avui hagi actualitzat en data de 20 de novembre. Avui fa 24 anys de la Convenció sobre els drets dels infants de les Nacions unides.

Però com va sorgir tot això? No va ser fins a principis de S. XX que se li va començar a donar importància a l’infància però tot i així no es va culminar fins l’any 1989.

L’inspirador d’aquesta convenció va ser Janus Korczak (en realitat es deia Henrik Goldsmit) i va ser el pioner en plantejar la necessitat de protecció cap els infants. Betty Jean Lifton va congefir la Carta dels Drets de l’Infant a partir dels textos de Janus.

Però la Declaració dels drets de l’infant va ser redactada per Jebb i adoptada per la International Save the Children Union el 23 de febrer de 1923. Finalment, va ser adoptat íntegrament per l’organització de les Nacions Unides i es va concretar en un document, la Declaració de Ginebra (1924) que va evolucionar fins a convertir-se en la Declaració dels drets dels infants (1959) però van haver de passar 30 anys perquè el reconeixement és fes de forma internacional amb l’aprobació de la Convenció sobre els Drets dels infants (1989) però no va entrar en vigor fins el setembre de 1990, l’estat espanyol la va ratificar el 30 de novembre de 1990.

La Convenció Internacional dels Drets dels Infants, ha estat ratificada quasi universalment, i considera els infants com a subjectes de drets i responsabilitats. Consta de 54 articles en els quals se subratlla la responsabilitat principal de la família i la necessitat d’una protecció i unes atencions especials de l’infant tant abans del seu naixament com després.

Al any 1997 quasi tots els països excepte Somália i Estats Units ja havien ratificat la convenció. Tot i així, no ha suposat cap canvi transcent de les condicions d’una majoria d’infants del món que ni tant sols tenen satisfetes les necessitats bàsiques de supervivència o que pateixen explotació, abandonament, maltractament, etc.

Hi ha diversos organismes internacionals i ONG que s’han anat desenvolupant les últimes dècades que impulsen tota menra d’accions perquè el reconeixement dels drets dels infants sigui un fet, no només en l’àmbit legislatiu sino en la vida quotidiana dels infants del món, tant com dels països subdesenvolupats com dels més desenvolupats

Alguns dels drets que es recullen a la Convenció sobre els drets dels infants són els següents:

ARTICLE 5:

L’Estat té l’obligació de respectar els drets i fer complir els deures d’aquells que legalment són responsables de l’infant, per tal que l’infant pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

ARTICLE 6:

L’infant té el dret intrínsec a la vida i l’obligació de l’Estat és assegurar la seva supervivència i desenvolupament.

ARTICLE 7:

L’infant té dret a un nom des del seu naixament i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti un apàtrida; també té dret a conèixer els seus pares i a ser atès per ells.

ARTICLE 12

L’infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.

ARTICLE 24

L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària pera les futures mares , la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.

ARTICLE 28

L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria i gratuïta , de fer que l’ensenyament superior sigui accesible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l’infant.
 


Malauradament moltes coses no es cumpleixen fet molt entristidor, però des d’aquest humil blog vol fer una crida per intentar construir un món millor i tal com ens diu la il·lustració d’en Joan TuRu “Crearem un món nou , un món on hi cabran tots els nens”.
 
ML. 

Dolços somnis

8
Abans d’anar a dormir escriure novament un altre article, el descans.

El descans forma part de les necessitats bàsiques de les persones, dormir és necessari per recuperar-nos de la fatiga diària i així poder mantenir un bon estat de salut, tant físic com a mental.

A les llars d’infants i les escoles (P3) es treballa també aquest aspecte, i els educadors infantils hem d’establir un equilibri entre les activitats i els descansos combinant-los adequadament dins l’horari escolar.

Segons l’edat de l’infant varia el període de vigíla i no són les mateixes hores de son als 2 mesos que als 12, ni tampoc els rituals abans d’anar a dormir. 

Nadons de menys d’un any: no necessiten llum ni ajuda per adormir-se. Es preferible dormir en una habitació diferent a la dels pares. Les hores de son varien molt d’un mes a l’altra. Els nounats dormen aproximadament de divuit a vint hores distribuïdes durant tot el dia i que s’interrompen només per ser alimentats, canviats o acaronats. Dels 3 als 6 mesos dormen 16 hores, dels 6 als 9 , dormen 13/15 hores i dels 9 als 12 mesos, dormen 14 hores.

D’un a dos anys: Si els hi costa agafar el son poden estar intranquils i ploraners. És un bon moment per afavorir l’aprenentatge de dormir sense la presència de l’adult, llum, rituals… No obstant, abans d’anar a dormir poden tenir objectes que els ajudin per dormir com un xumet, un peluix, un mocador…

Dels dos als tres anys: Continuen demanant l’atenció de l’adult i s’han d’evitar les situacions de ritual. Dormen en un llit normal i en cas que els costi dormir s’han de valorar les necessitats individuals i evitar les migdiades llargues. A poc a poc es començará a deixar de tenir objectes inadequats per la seva edat (els xumets) i se’ls ha ha d’ajudar a trobar la manera que es relaxin i puguin adormir-se sols.

Cap als tres anys: Aproximadament en aquesta edat deixen de fer la migdiada degut a les seves necessitats i el canvi de ritme escolar. Han de tenir les hores de son nocturn adequades. Poden tenir por de tenir malsons i mostrar rebuig a dormir en llocs poc habituals. 

Als 4 anys: Són conscients que han d’anar a dormir malgrat els altres encara no hi vagin. Tenen recursos que els ajuden a agafar el son com per exemple que se’ls hi expliqui un conte, una cançó o necessiten dormir amb una nina o qualsevol objecte que mantigui una relació afectiva.

Als 5 anys: Poden tenir malsons més sovint i poden allargar el moment d’anar-se a dormir per por de patir aquest moment. Ja són més autonòms i poden desvestir-se, posar-se el pijama i organitzar el seu llit.

Als 6 anys: Són més conscients de la necessitat d’anar a dormir i poden demanar ells mateixos que tenen son encara que estiguin fent alguna cosa interessant. Tenen autonomia i es vesteixen i es desvesteixen sols.

 


ALGUNS CONTES INFANTILS PER ANAR A DORMIR

JO DORMO 

Amélie Graux, Editorial Joventut. Conte destinat per a infants de 6 a 18 mesos. Consta de paraules i de il·lustracions referides al moment d’anar a dormir.

A DORMIR, VEURE, TOCAR I APRENDRE

VV.AA, Editorial Bruixola. Conte a partir de 9 mesos, estimula l’aprenentatge primerenc, toncant i manipulant diverses textures abans d’anar a dormir.


ANEM A DORMIR

Kathleen Amant, Editorial animallibres. Conte divertit que tracta sobre el moment d’anar a dormir.

A DORMIR, MONSTRES!

Ed Vere, Editorial Juventut. Conte a partir de 3 anys, que pretén trencar el mite de que els monstres són dolents. 



A part d’aquests contes n’hi han de molts més que es poden fer servir pel moment d’anar a dormir, i també es poden explicar els contes populars de sempre com “La caputxeta vermella”, “En Patufet”, “La rateta que escombrava l’escaleta” etc…

Ui! S’ha fet molt tard i servidora se’n va a dormir…que tingueu tots una molt bona nit.

ML.

 

Avui toca psicomotricitat.

4
Aprofitant l’avinantesa que estic fent un treball sobre la psicomotricitat als estudis que estic realitzant d’educació infantil, m’agradaria dedicar l’article d’avui a parlar sobre aquesta pràctica motriu. Però què és exactament la psicomotricitat? 

El concepte de psicomotricitat està directament relacionat amb el desenvolupament psicològic de l’infant, i aquest desenvolupament es produeix a través de la interacció activa de l’infant amb el medi que l’envolta, és un proces de coneixement i control del propi cos i arriba fins al coneixement i l’acció sobre el món que l’envolta.

Dins del marc curricular de l’educació infantil alguns dels objectius de la psicomotricitat- que s’expressen en termes de capacitats- són els següents:

1. Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.

2. Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social

3. Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals

4. Desenvolupar les seves capacitats afectives

5. Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com a exercitar-se en la resolució de conflictes.

Com a mostra, m’agradaria desenvolupar una sessió de psicomotricitat amb infants de 2-3 anys. 

LES FULLES CAUEN 


OBJECTIUS: 

– Treballar el control i la consciència corporal
– Diferenciar entre les activitats mogudes de les relaxades
– Potenciar el coneixement de la imatge corporal
– Gaudir de l’activitat proposada


DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

-RITUAL D’ENTRADA:

Els infants entraran a l’aula, es trauran les sabates, les col·locaran al sabater i es posaran els mitjons antilliscants. És important que els nens i nenes vagin amb roba còmode els dies que toqui psicomotricitat a classe.

Ens posarem en rotllana i els hi explicarem l’activitat que farem. Els hi explicarem les normes que hi hauran durant la sessió (de seguretat, de conducta, de relació…) i els hi explicarem el conte “Què en saps de…la tardor?”.

-MOMENT PER A L’EXPRESSIVITAT MOTRIU:

Aprofitant que som a la tardor a els nens i nenes els hi direm que són uns arbres mentre sona la cançó “Ja arribat la tardor” i aniran desplaçant-se lliurament per l’aula de psicomotricitat, els indicarem que poden córrer, caminar, saltar…

Quan soni la cançó “Cauen les fulles” voldrà dir que bufa molt de vent i començaran tots a balancejar-se i tot seguit mouran els braços que simularà que són les branques fins que cauran a terra i es convertiran en unes fulles que hauran d’arrosegar-se i rodolar per terra.

Després farem una petita relaxació en un espai més resguardat, baixarem la llum i posarem una música de fons relaxant, s’estiraran sobre els matalassos i anirem anomenant les parts del cos i si cal,  també senyalant-les fins que es vagin relaxant.

-RITUAL DE SORTIDA:

Els infants es trauran els mitjons antilliscants i es posaran les sabates, es pot aprofitar i comentar com anat la sessió, tot seguit, marxarem cap a la nostra aula.


TEMPORALITZACIÓ:

30 minuts


RECURSOS ESPACIALS:

L’aula de psicomotricitat


MATERIAL:

-Matalassos
-Conte “Què en saps de…la tardor?”de Núria Roca i editorial EDEBÉ. 
-CD cançons de tardor de Noé Rivas, editorial baula col·lecció Cantem


AVALUACIÓ:

1. Es mostra participatiu durant l’activitat?
2- Escolta el conte atentament?
3. Segueix les indicacions de l’educador/a?
4. Es desplaça lliurament per l’aula de psicomotricitat?
5- Es desplaça només caminant?
6- Ocupa tot l’espai mentre es desplaça?
7- Frueix el balanceig? 
8- Mou els braços?
9- Es deixa caure, s’arrossega i rodola imitant les fulles seques?
10- Ha gaudit amb l’activitat? 



ML. 

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb | Deixa un comentari