EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Fem panallets!

8
“La camisa li va petita, la faldilla li fa campana, les sabates li fan cloc cloc i en ballar sempre gira així”

La castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra en les dates properes de Tot Sants, és típic menjar castanyes, moniatos, panallets acompanyats d’un moscatell. 

A les llars i les escoles es fan diferents activitats, contes, cançons, murals, tallers i l’arribada de la castanyera! En aquest article m’agradaria desenvolupar una activitat que es podria fer a partir d’una aula de nens de 2 anys.



FEM PANALLETS!


OBJECTIUS: 

–  Conèixer la transformació dels aliments: elaboració de panallets.
–  Experimentar a través dels sentits.
–  Reconèixer diferents aliments: ametlles, sucre, moniato, ous i pinyons.
–  Apropar-se a la cultura popular de Catalunya. 


DESENVOLUPAMENT: 

Explicarem als infants que farem un taller de panallets i que ens ajudaran amb l’elaboració i transformació dels panallets.

Primerament, podem fer un mural amb els ingredients que utilitzarem per fer els panallets perquè comencin a familiaritzar-se.

Quan ho treballem amb els nens i nenes sempre procurarem que toquin, olorin, tastin, experimentin amb tots els ingredients. 

Als nens i nenes els donarem a cada un/a una mica dels diferents ingredients per que també provin d’amassar. Si són molt petits acabarem donant-los una mica de massa ja lligada. Podem aprofitar per treballar alguns hàbits de neteja (rentar-se les mans, posar-se la bata i quan acabem la sessió els hi podem donar una balleta perquè netegin la taula i si posem una goteta de sabó encara poden disfrutar més amb la neteja).

RECEPTA:
Bullirem els moniatos durant 20 minuts (que quedin tous) seguidament els pelarem i els trossejarem i els xafarem una mica i ho deixarem refredar. Barrejarem l’ametlla picada molt fina, sucre, els ous i seguidament xafarem els moniatos ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada. Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona.

Com farem les diferents classes de panallets? Agafarem una mica de massa i…és l’hora de fer boletes! Aquí els infants podran participar! Un cop fetes les sucarem a l’ou batut i seguidament les arrebossarem en pinyonets o ametlles picades.

Per fer els panallets de coco també agafarem una mica de massa i afegirem el coco ratllat, ho amassarem una mica i el tallarem a trossets més petits. A cada un, li donarem una forma de con i li tirarem coco per sobre.

Quan els tinguem fets, els posarem damunt d’una safata de pa d’àngel i d’aquesta manera un cop cuits els posarem al forn gratinador a 250 graus durant uns 7 minuts  i controlarem que no se’ns rosteixin massa!

-Per fer la massa:
 1⁄2 kg. d’ametlla picada
 1/2 kg. de sucre ilustre (és com farina)
 150 grs de moniato 
 1 d’ou
 La ratlladura d’una llimona

-Per farcir i “engalanar” els panallets:
1/4 kg de pinyonets
1/4 kg d’ametlla picada (trossejada)
1/4 kg de codony
1/4 kg de coco ratllat
un ou
làmines de pa d’àngel


ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

– Si tinguèssim a l’aula un nen celíac no podría menjar res que tingui gluten, hauriem de vigilar en la manipulació d’aliments.
– Els estris per cuinar, remenar, servir, colar, han de ser diferents dels que es fan servir per l’altre menjar o bé s’han de rentar acuradament a fi d’evitar contaminació amb gluten.
-Les superficíes (marbre) on s’elabora el menjar sense gluten ha d’ocupar un espai diferent o separat del de la resta de menjar amb gluten.
-Es convenient que els aliments específics sense gluten ocupin un espai diferenciat i estiguin correctament etiquetats.


RECURSOS MATERIALS:

Recepta de panallets (fitxa)
-Ingredients dels panallets
-Fitxa, mural i fotos
-Estris necessaris: balança, bol, forn, llauna, picador…
-Col·laboració de les famílies per els ingredients


RECURSOS ESPACIALS: 

-Ho podem fer a l’aula o el menjador de la llar/escola.


TEMPORALITZACIÓ: 

-Podem dividir el taller en dues sessions, una amb la presentació del taller , el mural, els ingredients i l’altra sessió en la finalització de l’elaboració del panallets.


AGRUPAMENT: 

-Tot el grup.


AVALUACIÓ: 

1. S’han implicat i han gaudit en l’elaboració dels panallets?
2. Coneixen els diferents estris i ingredients utilitzats?
3. Ordenen correctament les passes a seguir en l’elaboració dels panallets?
4. Identifiquen els panallets com a una festa tradicional catalana? 


ML.

El més important és participar

8
Sovint hem sentit anomenar aquesta frase, però que té de cert?

Si fa setmanes vaig escriure sobre el joc simbòlic, en aquest article m’agradaria parlar del joc en grup , de l’esperit d’equip i la cooperació amb els companys.

El joc és l’activitat per excel·lència dels infants, contribueix al desenvolupament integral i els hi proporciona plaer i diversió. La majoria de pedagogs reconeixen el valor educatiu del joc i consideren imprescindible per a l’aprenentatge infantil.

A partir dels 4 anys s’inicia el joc en grup, és quan comença a aparèixer la figura del company preferit i normalment prefereixen jugar nens amb nens i nenes amb nenes però en ocasions també poden arribar a jugar tots junts o inclús amb nens més petits quan els hi interessa (necessita un nen per fer de pare o una nena petita per fer de filla). 

Comencen a sorgir els líders del grup, els que obeeixen, els que no accepten imposicions i formen un subgrup. El joc en grup estableix vincles i s’inicia el sentiment de pertànyer a un grup i que van sorgint les primeres amistats.

Però, que passa quan el joc és competitiu? Des d’un punt de vista educatiu suposa no potenciar l’empatia amb les necessitats i les emocions dels altres i fomenta un model on els valors se supediten als resultats, per promoure la competència i la rivalitat entre els infants, l’educador/a ha de tenir present promoure sentiments de cohesió, de superació, de victòria , d’equip, de respecte al contrari i a les regles del joc, sens dubte un gran repte per els que eduquem. 

Dit això, us adjunto l’enllaç d’un documental anomenat “L’equip petit” té una duració d’uns 9 minuts i val molt la pena de veure’l. Es tracta d’un cas real, de dues escoles de Vilanova i la Geltrú, El Margalló i el Cossetània que s’han unit per fer un projecte en comú: un equip de futbol anomenat “Margatània CF“, l’equip pre-benjamí és el protagonista, un equip de nens de 6-7 anys que sempre perden i mai han marcat un gol, malgrat tot els nens s’ho prenen amb una gran filosofía. Una lliçó de saber perdre.

 https://vimeo.com/25397042

ML.

El cistell de la tardor

6
Des de fa unes setmanes hem entrat a la tardor i és una bona temàtica per treballar a l’aula.

Es pot programar una unitat didàctica sobre la tardor i durant 3 setmanes fer tota mena d’activitats perquè aprenguin les coses tipiques d’aquesta estació: Contes, cançons, colors típics, fruites, fruits secs, paisatges, clima, tradicions populars catalanes…

A continuació desenvolupare una activitat que es podria fer a l’aula a partir dels 2 anys.

EL CISTELL DE LA TARDOR 


OBJECTIUS:

1.Conèixer els diferents aliments que s’utilitzen per aquesta època del any
2.Experimentar la percepció d’estímuls sensorials a partir de la manipulació d’aliments
3.Habituar-se a tenir cura dels elements del marc natural i social que té al seu abast
4.Iniciar-se en l’aqdquisió de vocabulari nou relacionat amb la tardor


DESENVOLUPAMENT:

Convidarem els nens i nenes a seure en rotllana i tot seguit es fara la presentació de “El cistell de la tardor“. Explicarem que dins del cistell hi ha fruits i fruites típiques d’aquesta epoca del any: la tardor.
Treure’m un fruit o fruita i direm el nom, què és, com és, quin color té i ens l’anirem passant perquè cada nen/a el pugui tocar i manipular.
Després farem una petita conclusió del que ens ha semblat i tindrem preparat un tast dels aliments que hem estat veient.


ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
 
Es tindra en compte l’alumne/a que pateix al·lèrgies alimentàries.
 


RECURSOS MATERIALS:

-Un cistell ple de castanyes, avellanes, nous, ametlles, pinyons, taronges, codonys, cireres, xirimoies, mandarines, moniatos, raïms i caquis. 
-Tindrem plats de plàstic per fer la degustació.


RECURSOS ESPACIALS i TEMPORALITZACIO: 

L’aula de la classe. S’utiltizarà una moqueta o matalàs per fer la presentació de “El cistell de la tardor” i les taules de l’aula per fer el tast d’aliments.

Està previst que la sessió duri aproximadament una hora.


AGRUPAMENT: 

Tot el grup 


AVALUACIÓ: 

1. Els infants s’han implicat i han participat a l’activitat?
2. Han manipulat els diferents aliments?
3. Coneixen els diferents aliments típics de la tardor?
4. Han volgut tastar els diferents aliments?
5. Han gaudit amb l’activitat? 


ML. 

Nyam nyam

4

S’apropa l’hora de dinar i que millor que començar a parlar sobre l’alimentació i de la importància de fer una bona introducció d’aliments.

L’infant de 0 a 4-6 mesos només s’alimenta de llet ja que el sistema digestiu de l’infant i el seu metabolisme només estan preparats per rebre aquest aliment. La llet més adequada és la materna, aporta tots els nutrients necessaris i també conté una quantitat suficient d’aigua.

Abans dels 4 mesos no s’ha d’iniciar l’alimentació no làctia (complementària) perquè interfereix en la lactància materna i provoca la sensibilització a al·lèrgies alimentaràries. Un cop que l’infant té uns 4-6 mesos les seves funcions disgestives han madurat i les necessitats nutritives requereixen l’introducció d’aliments diferents de la llet materna o artifical.

L’artifical és la que supleix la materna en cas que no fos possible, són llets de vaca modificades per assimilar-los a les llets maternes i n’hi ha de dos tipus la d’inici -4-6 mesos i la de continuació que coincideix amb l’inici de l’alimentació complementària. 

A continuació s’exposa un quadre orientatiu ja que depenent del desenvolupament i característiques del nadó es pot reorientar les edats d’incoporació de nous aliments. És bàsica la col·laboració i coordinació entre la família i l’equip de pediatria.
Els mestres i educadors també hem d’estar informats per poder tractar adequadament  l’alimentació a les llars d’infants i les escoles.
 

Mesos

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

18

LLET D’INICIACIÓ

LLET DE CONTINUACIÓ

LLET DE VACA I DERIVATS (formatge, petit suisse…)

CEREALS SENSE GLUTEN

CEREALS AMB GLUTEN

FRUITES

VERDURES (carbassó, pastanaga, patata, mongeta verda…)

VERDURA CRUA (enciam, ceba, pastanaga, cogombre, naps…)

PASTA

LLEGUMS

CARN (pollastre, vedella, xai…)

OU SENSER (rovell i clara)

PEIX BLANC

IOGURT

GALETES

 

La introducció d’aliments cal començar-la entre els quatre i els sis mesos.

Cada nou aliment s’introduirà per separat en petites quantitats que augmenten gradualment a mesura que l’infant l’accepta i el tolera.

L’aliment nou s’accepta millor si s’ofereix triturat o diluït i entre dos aliments nous es deixarà passar entre una i dues setmanes.

No s’ha d’aportar més de la meitat dels requeriments energètics diaris.

La ingesta diària de llet o derivats làctics ha de ser de 500 ml.

Els aliments amb gluten s’han de donar a partir dels vuit mesos.

És important seguir les pautes del quadre anterior perquè l’aparell digestiu de l’infant no té encara la flora bacteriana adequada que l’ajudi a assimilar correctament els aliments i poden aparèixer alteracions o trastorns alimentaris (al·lèrgies, hipertensió, obesitat…) 

Si voleu saber més informació, a sota de tot teniu un arxiu que us podeu descarregar sobre l’alimentació infantil en edats de 0-3 anys.

Així que un cop dit tot això, bon profit! 

ML.