EL RACO DEL MENUT

Tot i així pot ser que ens hi trobem amb un infant que tingui una alteració o trastorn que ens porti a fer un programa individualitzat (PI).

Recordem que dins d’aquest programa, establirem els objectius i la metodologia que haurem d’emprar. Però abans de tot, haurem de saber quin grau d’incapacitat sensorial pateix l’infant i la causa de la seva lesió.

Hi han molts aspectes ha tenir en compte, com a partir de quina edat s’ha donat la lesió sensorial, l’entorn familiar, si accepten o no la discapacitat.

En aquest cas l’educació primerenca, afavoreix el desenvolupament de l’infant, estimulant el sentit afectat com la resta de sentits, sempre, però respectant les possibilitats.

Els centres ordinaris han d’avaluar els recursos materials, professionals de la metodologia utilitzada i la implicació de tot l’equip docent per garantir la integració de l’infant i el desenvolupament integral.

Ens centrarem en les alteracions visuals, els centres han d’afavorir el desenvolupament dels següents aspectes:

-Desenvolupament psicomotor: familiaritzar-se amb el cos i reconèixer l’esquema corporal, fomentar el desig de moviment i desenvolupar l’orietanció espacial a partir de pistes tàctils i sonores.

-Desenvolupament perceptiu i cognitiu: desenvolupar altres sentits, sobretot el tacte i l’oïda, desenvolupar la coordinació audiomotora, la percepció i localització/procedència del so; motivar conductes de recerca i exploració d’objectes.

-Desenvolupament del llenguatge i la comunicació: Fomentar comportaments preverbals com somriures, plors.

-Desenvolupament de l’autonomia personal: Activitats de la vida quotidiana, controlar els esfínters, vestir-se i desvestir-se sol. 

-Controlar els sons que envolten a l’infant.

-Parlar en un to suau i tranquil, ajuda a calmar-lo.

-Comentar-li verbalment les diferents accions que es fan, els noms dels objectes, les parts del cos…

-Afavorir el contacte físic i les relaciones amb altres nens tant cecs com a vidents ajudaran a potenciar les relaciones afectives.

-Proporcionar-li tot tipus d’experiències tàctils i sonores que compensin la deficiència visual. Materials com planxes de Thermoform dòminos tàctils, abecedaris amb lletres grans i diferents relleus, ninots amb diferents sons, reconèixer objectes de la vida quotidiana a partir del sol, aprenentatge de la tècnica del punxó.

-Ajudes tècniques- lents- que augmentin el camp visual i millorin l’agudesa visual.

Aquests recursos i altres constituiran un aprenentatge per a la lectoescriptura posterior en Braïlle. Només és un petit tast, ja que és un tema força complicat i s’hauria de mirar bé les característiques del infant amb deficiència visual per fer una bona integració i que el seu aprenentatge sigui òptim.

Molt important destacar que l’equip educatiu treballarà conjuntament amb els serveis especialitzats del Departament d’Educació com els EAP (equips d’assessorament i orientació psicopedagògica) i el CREDV (centre de recursos educatius per a Deficients Visuals) que dóna atenció especifica a l’alumnat que pateix dèficit visual. 

Més informació: http://www.xtec.cat/web/serveis/serveis/see/credv

 ACTIVITAT ALTERACIÓ VISUAL

Una activitat força interessant i que estimula l’empatia de la resta de companys de classe és fer un joc on tots els nens i nenes s’hagin de vendar els ulls. En aquest cas, podriem jugar a assessins, policia i poble. Tots estaran amb els ulls tapats i només ens podrem comunicar a través de les mans. Ens desplaçarem per l’aula o l’espai on estiguem i quan trobem algú haurem d’identificar-nos picant amb les mans del company que trobem. 

Si ens donen un cop, és poble i no passa res.
Si ens donen dos cops, és policia i nosaltres ens convertim també en policies.
Si ens donen tres cops, és l’assessí i ens ha matat en cas que siguem poble. 

Si som policia, l’assassí queda detingut. I si som un altre assessí no passa res i continuem caminant. El joc acaba quan s’atrapa l’assessí.

ML. 

L’educació no formal és aquella que es caracteritza igual que la formal per uns objectius clarament intencionals i un procés sistèmatic, però a diferència de la formal els espais no es troben tant definits i institucionalitzats, la metodologia d’ensenyament aprenentatge més oberta i interactiva, amb tècniques i estratègies pròpies, el paper educant no queda tant definit en algunes ocasions i pot arribat a la població al llarg de tota la seva vida.

Forma part de l’educació no formal: Campaments, casals d’estiu, colònies, acadèmies, autoescoles etc.

Centrant-nos en el lleure, designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure dels infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l’àmbit familiar.

Té el seu propi decret, el 137/2003, de 10 juny, on regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, colònies, rutes i qualsevol altre activitat que participin menors de divuit anys sempre i quant les activitats no tinguin caràcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social.

La Direcció General de Joventut regula l’educació en el lleure i també la formació dels monitors i directors de lleure.

El monitor d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil s’encarrega d’intervenir de manera educativa en activitats de lleure infantil i juvenil i capacita per organitzar, dinamitzar i avaluar les activitats en el marc de la programació general d’una organització aplicant les tècniques necessàries.

El director d’activitats d’educació en el lleure infantil i juvenil intervé en tasques de coordinació d’equips d’activitats de lleure infantil i juvenil i capacita per planificar, organitzar, gestionar, dinamitzar i avaluar projectes de lleure dedicats a la infància i la joventut. La seva figura serà necessària a partir dels 25 participants d’una activitat.

Durant l’estiu podem trobar un ampli ventall d’activitats que poden fer els infants un cop acabada l’escola, a continuació exposare els més habituals:

-Campaments: Tipus de servei que ofereix una estada en un entorn nadural en tendes de campanya. El campament és un recurs idoni per educar el caràcter, l’esforç i la superació personal dels infants.

-Casals de vacances: Ofereix la possibilitat que els infants desenvolupin activitats lúdiques i manuals en el seu entorn habitual de dilluns a divendres en èpoques de vacances. Podem trobar casal d’estiu, de nadal i de setmana santa. Són útils a les famílies que no poden tenir cura dels fills per motius laborals.

Alguns dels objectius dels casals són:

-Permetre el coneixement de l’entorn a partir del treball d’aspectes cívics.

-Oferir els infants la possibilitat de jugar i aprendre amb altres infants de característiques diferents com pot ser la cultura, situació familiar, procedència, etc 

-Desenvolupar la convivència, el respecte i la tolerància de cadascuna dels infants participants a partir de la relació amb altres membres del grup.

-Colònies: Podem trobar-ne de dos tipus, escolars i d’estiu. Les colònies són activitats educatives que es fan en una casa de colònies o en una altra instal·lació autoritzada, ja preparada i habilitada per a aquesta funció. Aquestes cases disposen de diversos espais, com menjador, cuina, dormitoris, lavabos i varies sales, espais exteriors per fer activitats.

Les activitats més habituals són els jocs, les excursions, les sortides i les descobertes, les vetllades, els tallers i els muntatges segons el centre d’interès que hi hagi.

Les colònies ajuden a potenciar l’autonomia personal, l’ordre, la neteja, el contacte amb la natura, la convivència amb els companys etc. 

El lleure, no només serveix per deixar els infants en un espai mentre els pares treballen o tenen altres obligacions.

També ajuda a relacionar-se amb altres companys, aprendre valors, treballar en equip, a ser més autonom i gaudir de totes les activitats proposades per l’equip de monitors.

ML.

CANTAR

Sobretot quan treballem en el lleure, podem agafar una cançó que està de moda i agafar un fragment per poder utilitzar-ho per fer silenci. Aquest cas, podem agafar la cançó del Michel Teló “Bará berê”

https://www.youtube.com/watch?v=gEiqSUzQ1fo

El monitor/educador/mestre quan vulgui captar l’atenció i en conseqüent el silenci ha d’exclamar: “bara bara bara” en aquest cas els nens haurien de contestar cantant “bere bere bere” i es faria silenci.

Per experiència pròpia, és un mètode molt eficaç ja que els nanos són coneixedors de la cançó i els hi fa especial il·lusió cantar un fragment i gràcies aquest ritual aprenen a fer silenci, a mantenir l’atenció, a entendre la consigna de canvi d’activitat que dóna el monitor/educador/mestre.

Hi han altres cançons amb que podem fer el mateix ritual.

El monitor crida: “Pepo popepo” a lo que els nens han de respondre gesticulant amb les mans “pum, oh yeah”. Aquest últim és bastant divertit i també sol agradar molt entre els nens. A part, podem jugar a canviar el ritme, anar més a poc a poc, anar més ràpid…

També podem cantar amb la música de “Frère Jacques”

“El dit puja, el dit puja
Ja és a dalt, ja és a dalt.
Baixa, baixa, baixa
Baixa, baixa, baixa
Ja és a baix, ja és a baix”

Tot això gesticulant i que els nens de forma progressiva s’aniran afegint imitant els gestos i cantant.

GESTICULACIONS

Quan hi hagi xivarri dins de l’aula o en qualsevol altre espai podem dir:

“Qui m’escolti que es toqui el cap”

Els infants que estiguin escoltant, es tocaran el cap.

Podem afegir altres parts del cos com el nas, la panxa, el peu… i progressivament els nens aniran senyalant la part del cos que farem referència. Fins que tindrem tots els infants atents a lo que nosaltres els hi volem explicar.

Una altra opció és picar de mans dos cops i posar-nos el dit índex (primer una mà i després una altra) als llavis i fer “txxxx” “txxxx” i tornem a picar de mans dues vegades. Veure’m que els infants s’aniran afegint i aniran repetint el que estem fent.

Un cop que els tinguem tots en silenci els hi direm “Agafarem el silenci (farem gest d’agafar algun objecte des de dalt) i ens el menjarem (fem gest de menjar)  i tot seguit farem amb el dit índex “txxxx”.

Aquests recursos sempre seran útils quan tinguem xivarri a l’aula o l’espai on estiguem, quan volem avisar els infants d’algun canvi d’activitat o els hi volem explicar qualsevol cosa.

Per concienciar als infants sempre podem fer una assemblea i reflexionar juntament amb ells. Què passa quan tothom crida? Sentim el que ens diu l’educador o el company? Que podem fer per solucionar-ho?

ML.

MULLA’T!

-Aprendre a treballar en equip
-Fomentar el companyerisme
-Treballar l’atenció i els sentits
-Treballar la velocitat
-Millorar la confiança entre els infants
-Refrescar-se
-Gaudir amb les activitats proposades

1-DUEL A CINC METRES

Dos equips. Es numeren i es col.loquen a uns deu metres cara a cara. A la mateixa distància dels uns i dels altres hi haurà un globus d´aigua per cada equip dins d´un cercle. Quan el monitor digui un nº, qui tingui el nº sortirà corrent fins a agafar el globus del cercle i llançar-lo contra el rival del mateix nº que estarà a uns cinc metres. No val sortir del cercle per llançar el globus. No hi haurà eliminats, només xops i menys xops.

2-GLOBUS D´AIGUA AL COLL

Per parelles han de transportar per un petit circuit globus d´aigua amb l´ajuda de la barbeta i el pit.

3- CAÇA A CEGUES

Un nen amb els ulls tapats té un globus d´aigua a les mans. Al seu voltant una colla de nens aniran corrent rodejant-lo. Quan el nen dels ulls tapast digui STOP tots els nens del voltant es quedaran quiets. Després el nen del globus cridarà: -on sou? I els nens hauran de fer algun soroll. Després el caçador haurà de llençar el globus per tocar-ne algun. Els nens podran fer tres salts des del lloc on es troben per no ser tocats. Després es canvien els papers.

4- EL LLENÇOL QUE TAPA

Hi ha un camp dividit en dos. Al centre hi haurà un llençol que no permetrà veure l´altre costat del camp. Cada nen tindrà un globus d´aigua d´un determinat color, un color per cada equip. D´un en un aniran tirant els globus a l´altre costat amb l´intenció de fer-los explotar. La missió dels equips és aconseguir que no explotin els globus al seu camp i recuperar el màxim nº de globus del color de l´equip contrari. Guanya l´equip que quan acabin de llençar els globus tots els nens té més globus de l´equip contrari.

5- LA MURALLA AQUÀTICA

En un espai dividit en dues parts hi ha un nen al mig sobre la línia que parteix la pista. La resta de nens estaran en un extrem de la pista i hauran de travessar fins a l´altre extrem de pista. El nen del mig (guardià de la muralla) haurà d´intentar tocar amb globus d´aigua els nens que passin pel seu costat. Quan al guardià se li acabin els globus d´aigua haurà d´intentar agafar-ne més que estaran en galledes a cada extrem de la pista. Els nens tocats i més xops passaran a ser guardians.

6- PATATA CALENTA AQUÀTICA

El joc de la patata calenta però en lloc de pilota, globos d’aigua.El joc consisteix en tots els nens fan una rotllana i un es queda al mig assegut amb els ulls tancats. El que es troba al mig ha de comptar fins a 40 en silenci, mentre que els altres nens es passen la pilota. Quan el del mig arriba a 30 ha de dir patata i quan arriba a 40 diu calenta, també te la opció de cambiar de sentit. Quan diu calenta el nen que té la pilota està eliminat i s’asseu a terra amb les cames obertes. Els que continuen vius haurán de saltar per sobre les cames dels eliminats per pasar-se la pilota. Així fins que només quedi un nen, que serà el guanyador.

7- EL TRANSVASSAMENT

Passar 10 got d’aigua d’un lloc a un altre col.locats en filera (transvassament). Es faran dos transvassaments, el que aconsegueisca passa més aigua en els 10 gots d’aigua és el guanyador

8- LA RATA I EL GAT

 El nombre de participants no és concret. No obstant això, no és aconsellable que siguin més de quinze perquè, si no, el joc es fa pesat. Tothom assegut en rotllana. A un membre de la rotllana se li dóna un globus d’aigua i a un altre un got d’aigua. S’han d’anar passant els objectes cap a un costat determinat que dirà el conductor del joc. La finalitat és que el gat (globus) atrapi la rata (el got). Quan el globus atrapi el got, el participant que tingui el got a la mà s’haurà de tirar l’aigua per sobre. El joc s’acaba quan tots els membres de la rotllana s’han mullat o quan ho decideixi el conductor del joc.

Material: – una pilota – un got de plàstic

9- SOBRE SOBRE

Tots al mig del cercle, el que para diu “ sobre sobre” i diu el nom d’un company i llança el globos d’iaigua a l’aire en vertical, si el que nombre empoma el globos sense que explote, continua el joc, en cas contrari queda eliminanat

10- TRANSVASSAMENT 2

Passar-se en cercle el contingut d’un got d’aigua a un altre got a 50 cm de distància

11- RELLEUS AMB GOTS

Material: Gots plàstics.

Distribuirem el gran grup en petits grups on cadascun tindrà un got plàstic ple d’aigua. S’han d’anar passant el got sense que caigui l’aigua

12- LA BOMBA MULLADA

Material: Globus d’aigua.

Amb globus d’aigua juguem a “la bomba”. Disposem els/les nens/es en un cercle mentres un/a nen/a al mig fa de “mare”. Es tracta de passar-se el globus, mentre “la mare” ha de contar fins a 30 (a 10 s’acosta, 20 s’acosta més i 30 “bomba”), qui en aquest moment tingui el globus seu al terra amb les cames obertes. A la següent ronda el/la nen/a situat al costat del nen/a assegut haurà de passar saltant per sobre de les cames abans de passar el globus.

Variants: El/la mestre/a pot fer de mare. Per a no eliminar a ningú podríem fer que el/la nen/a que es quedi amb el globus a la mà passa a ser “mare”.

13-PUNTERIA AMB XERINGUES

Material: Xeringues, cèrcols i cubells.

Fer punteria amb l’aigua de la xeringa apuntant dins d’un cercle. Al final del joc es pot fer una lluita entre tots i totes

14- SEGUIM EL CAP

Material: Gots de plàstic i poals

Els xiquets es disposen en grups reduits i mitjanzant relleus han de fer un recorregut d’anada i tornada portant un got damunt del cap. El got el poden sostindre amb les mans. Guanya l’equip que acabe primer.

15-POMPES DE SABÓ GEGANTS

Material: Raquetes de badminton sense red, uns poals, sabó d’escurar.

Es mescla el sabó amb l’aigua dins dels poals i amb les raquetes es fan unes pompes gegants que els xiquets hauran de mantindre enlaire bufant.

16-LA PATINADA

Material: Un plàstic de melonar o qualsevol resistent, sabó d’escurar.

Es talla el plàstic creant un cami recte, es plena d’aigua i sabó. Els xiquets agafen carrereta i es rellisquen per damunt del plàstic.

17-TOCAT I ENFONSAT

Material: globus d’aigua.

Marquem un camp, tracem una línia al mig i repartim els nens en 2 equips. Llavors, els nens i nenes de cada equip s’asseuen en un punt del seu camp (el que ells vulguin) però han de seure d’esquena a l’altre equip. Cada infant tindrà uns quants globus d’aigua plens i els haurà de tirar enrere, és a dir, a l’altre camp (ja que seuen d’esquena) per tocar els altres jugadors de l’altre equip. Com que els jugadors estan d’esquena i asseguts, possiblement els globus els agafaran per sorpresa.

També es poden donar altres causes, com rivalitats fraternes entre germans, factors socioculturals i educatius…és un tema bastant complexe que els educadors infantils hem de tenir en compte a l’aula.

A l’escola seria convenient actuar així davant la gelosia:

-No hem d’establir diferències, preferències o comparacions entre els alumnes

-No hem de fer manifestacions d’expectatives acadèmiques com a element negatiu, tant de manera implícita com explicíta.

-Hem de proporcionar una atenció individualitzada a tots els alumnes

-Hem de donar el mateix reforç positiu social a tots els alumnes

-Hem de facilitar canals de comunicació emocional i afectiva

-Hem de proporcionar un context, ambient i clima positiu a l’aula que faciliti unes bones interaccions entre tots els alumnes

-Hem de vetllar per una normalització i integració de tots els alumnes i evitar doncs l’aïllament.

Per això, a l’aula podriem fer la següent activitat:

 EL PROTAGONISTA DE LA SETMANA

Objectius:

 -Fomentar l’autoestima
-Atendre individualment cada infant
-Potenciar la participació i col·laboració dels nens i les nenes

-Potenciar el vincle afectiu famílies-infants
-Potenciar l’empatia
-Fomentar la comunicació oral
-Saber expressar emocions
-Esperar el torn

Desenvolupament:

Convidarem als infants a seure en rotllana i els hi explicarem que cada setmana escollirem un nen/a perquè sigui el protagonista de la setmana següent. L’elecció la podem fer per ordre alfabètic, per sorteig, per la col·locació dins l’aula etcEs recomanable fer l’elecció divendres i així dilluns començaria la seva setmana. És important, a través de l’agenda, fer saber els pares de l’activitat ja que se’ls hi demanarà col·laboració.

Quan el nen/a sigui el protagonista, li podem posar una medalla que ell sempre que vulgui podrà lluir-la.

Durant la setmana, farem activitats que girin entorn al nen/a en qüestió. 

1. Elaborar un llibre. El seu contingut estarà ple de dibuixos que els companys han fet per el nen/a, pot ser un retrat del protagonista, fotografies, anotacions dels pares que facin referència al nen/a. Un cop acabada la seva setmana, el nen/a podrà endur-se el llibre cap a casa.

2. Presencia del pare/mare/avi/àvia del nen a l’aula. Consisteix en que un familair del protagonista prepari una activitat conjunta. Si per exemple l’àvia sap tocar un instrument, que el toqui davant dels nens i nenes, si hi ha un pare policia que ens expliqui la professió…

3. Racó del protagonista. Reservarem un espai per l’infant amb els seus contes, joguines, musiques preferides.

4. Temps dedicat al nen/a. Ens pot explicar qualsevol cosa que vulgui expressar, menjar preferit, alguna vivència…

5. Ser l’encarregat. Estar sota la responsabilitat de diverses tasques com ara , passar llista, mirar el temps…

Exemple d’una portada d’una nena que ha estat protagonista.

ML.

-Mirades directes a 20 o 30 cm
-Moure objectes de colors vius a una distància de 20 o 30 cm del rostre de l’infant
-Posar diferents objectes colors vius al bressol i dins del camp visual de l’infant
-Posar-li a la mà objectes petits i lleugers de colors vius perquè s’hi fixi.

De 6 a 12 mesos

-El mateix material utilitzat anteriorment

-Ninos i peluixos

-Galledes i caixes de colors vius i variats
-Anelles grans i petites de diferents colors vius
-Objectes de diferents formes geomètriques i de diferents colors vius
-Mirall irrompible verticalment a la paret


Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Desplaçar una joguina a l’interior del camp visual de l’infant perquè la segueixi amb la mirada
-Mostrar diferents objectes a l’infant i amagar-ne un perquè el segueixi amb la mirada
-Posar a l’abast de l’infant diferents objectes de colors vius perquè els pugui tocar i mirar
-Jugar al “cucut”

De 12 a 18 mesos

-Encaixos de diferents colors de fusta o de plàstic
-Torres de niu de diferents colors
-Caixes bústia de diferents formes i colors, de fusta o de plàstic
-Llibres de plàstic o de roba amb dibuixos de colors
-Ampolles de plàstic i de diferents colors amb aigua

Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Rodar pilotes, cotxes, ttrens perquè l’infant pugui seguir aquests objectes amb la mirada
-Construir una torre de dues o tres peces


DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS AUDITIVES

De 0 a 6 mesos

Sonalls, de fusta, de plàstic…

-Peluixos i ninos que facin sorolls
-Cascavells i campanes; mantes musicals
-Mòbils músicals
-CD o gravacions de música variada

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Fer sonar alguns dels objectes abans esmentats procurant canviar-ne el ritme
-Parlar amb veu suau a l’infant
-Cantar-li cançons


De 6 a 12 mesos

-Tot tipus de material d’ús quotidià que tingui un so significatiu i que es pugui identificar (un assecador, l’aigua que raja d’una aixeta…)

-Objectes i joguines que facin sorolls

-Papers de diferents tipus (de plata, folis, cel·lofana)

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Posar-li a l’abast diferents joguines que facin so. Primer li’n mostreu una i la feu sonar i tot seguit estimuleu l’infant perquè també ho faci
-Reproduir sons amb diferents elements (culleres metàl·Liques, recipient d’alumini, tambor…) i estimular a l’infant perquè ho faci.

De 12 a 18 mesos

-Instruments musicals, panderetes, triangles, tambors, campanetes, flautes
-Diferents tipus d’imatges amb un so característic

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Picar en un tambor. tot fent sons forts i fluixos de manera alternada i convidar a l’infant a reproduir.los.

-Jugar a repdroduir els sons que fem les persones quan tossim, estornudem…

-Jugar a fer molt soroll, a fer poc soroll


DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS TÀCTILS
 
De 0 a 6 mesos

-Mòbils de bressol i cotxet amb diferents figures i textures
-Objectes de tocar i palpar
-Sonalles
-Manta tàctil amb diferents textures i dibuixos i activitats

Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Fer carícies i pessigolles a l’infant en aquelles parts que són més sensibles (cara, palmell de la mà, planta dels peus…)
-Jugar a fer massatges i en especial, després del bany
-Posar-li a la mà diferents objectes (peluixos petits, ninos, sonalles, pilotes petites…)
-L’adult pot apropar la cara al nadó perquè pugui palpar les diferents parts (ulls, cabell, nas, boca…)
 
De 6 a 12 mesos 

-Joguines que rodin
-Jocs d’encaix senzill
-Joguines amb textures diferents
-Ninots de plàstic i de drap
-Teles i draps de diferents textures i grandàries
-Paper de classes i mides diferents

Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Dóna una continuïtat als massatges, sobretot, després del bany
-Posar diferents objectes a l’abast de l’infant perquè els pugui manipular
-Col·locar sota un mòbil perquè pugui tocar els diferents objectes

 
De 12 a 18 mesos  

-Bancs de fusta per picar
-Encaixos de dues peces , de fusta o plàstic
-Torres niu
-Torres amb eix de plàstic o de fusta
-Caixes bústia de diferents formes o que poden ser de fusta o de plàstic
-Llibres de plàstic o de roba de diferents textures

 Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Estimular l’infant a caminar per una catifa confeccionada amb diferents textures
-Jugar a caminar per un camí fet de diferents textures (paper de vidre, plàstic de bombolles, sorra, guix, pedretes…)

NOTA: Per problemes tècnics al bloc no em permet utilitzar més espai. Aclarar que per desenvolupar la percepció gustativa es tracta d’anar introduint els aliments i els sabors (consultar article http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252323) i pel que fa al desenvolupament olfactiu es recomana fer bossetes petites de diferents aromes i apropar-li al infant. També es pot fer amb pots, i presentar diferents aliments perquè olorin.

ML.
 

OBJECTIUS DIDÀCTICS:

Reconèixer diferents elements d’una granja (animals que habiten, colors, sons, alimentació…) i tot allò que la defineix mitjançant la manipulació, observació directa i actuació en diferents activitats per tal de conèixer les característiques d’una granja.

CONTINGUTS D’APRENENTATGE:

ÀREA 1: DESCOBERTA D’UN MATEIX I DELS ALTRES

-Manifestació i expressió de les pròpies emocions i sentiments, utilitzant el llenguatge com a mitjà d’expressió i comunicació

ÀREA 2: DESCOBERTA DE L’ENTORN NATURAL I SOCIAL

-Observació i actuació sobre la realitat immediata, a partir de les pròpies vivències establint relacions entre els objectes segons les seves característiques perceptives

-Observació i constatació d’alguns canvis i modificacions a què estan sotmesos tots els elements de l’entorn (persones, animals, plantes i objectes)

-Interès pel medi físic i socials, explorant les característiques d’objectes, materials i elements de l’entorn natural, formulant preguntes sobre alguns esdeveniments i representant vivències i situacions mitjançant el joc simbòlic

-Iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats.

ÀREA 3: COMUNICACIÓ I LLENGUATGES

-Iniciació en l’ús de diferents formes de comunicació, esforçant-se per fer-se entendre i escoltant els altres
-Record i relat d’experiències passades i relacionar-les amb situacions semblants o diferents
-Reconeixement, retenció i memoritzacio de cançons, dites senzilles, jocs de falda i participar-hi de manera activa, seguint la tornada i reproduint el gest.

METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI

En aquesta unitat didàctica de programació els infants es basaran molt especialment en la observació directa, com l’experimentació i manipulació per aconseguir els objectius fixats a través d’activitats lúdiques i significatives. S’aprofitaran recursos per realitzar algunes de les activitats d’aquesta manera volem que la unitat sigui més atractiva pels infants, més motivadora fent la utilització de la imatge i d’alguns elements de suport a la diversitat.

SEQÜENCIA D’ACTIVITATS

ACTIVITAT INICIAL: 

ACTIVITAT 1: Conte “Els animals de la granja” Editorial “La Galera”. L’educador/a junt amb els infants explicarà el conte amb ajuda d’unes lámines amb dibuixos dels animals que habiten en aquest entorn. Parlarem de la seva existència, si els coneixien, i descriurem com són.

ACTIVITAT DE DESENVOLUPAMENT:

ACTIVITAT 1: Visita a una granja-escola. Descobrirem com viuen els animals, com són, quins sons emeten, que mengen…

ACTIVITAT 2: En rotllana, l’educador/a treurà una titella que simularà un animal, cada cop que es tregui una titella en concret els alumnes faran el so característic. Es farà també a la inversa, l’educador/a dirà l’onomatopeia i els infants buscaran quin animal fa aquell so.

ACTIVITAT 3: Escoltarem i aprendrem cançons relacionades amb els animals “El gall i la gallina” “La granja d’en Joan” “El granjer i el seu prat” i interpretarem les cançons realitzant els moviments que acompanyen les cançons.

ACTIVITAT DE SÍNTESI:

ACTIVITAT 1: Muntarem el racó de la granja amb l’elaboració d’un mural amb fotografies, dibuixos i fulles i altres elements d’una granja.

CRITERIS D’AVALUACIÓ:

L’avaluació es farà a través de la observació directa durant les activitats i basant-nos en uns criteris establerts.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

Tindrà un tractament globalitzat per la realització de les activitats d’ensenyament aprenentatge tenint present el desenvolupament individual de cada infant, així com les seves necessitats socio-afectives i educatives.

NOTA: Aquesta unitat didàctica s’ha fet d’una forma molt resumida, es farien moltes més activitats a través de l’expressió verbal, gestual, plàstica, musical, sensorial, el joc simbòlic…
Es treballaria durant les setmanes que els educadors creguin oportú, sempre girant el mateix centre d’interès, aquest cas, els animals de la granja i tindrem en compte el PEC (projecte educatiu del centre) i la PPC (proposta pedagògica del centre) per marcar la línia pedagògica de les activitats.

ML.

L’escola ofereix aportacions específiques en l’adquisició del llenguatge que l’infant necessita per intregrar-se en la societat.

En el primer cicle (0-3 anys) les prioritats és concreten bàsicament en la comprensió i utilització progressiva que l’infant ha de fer del llenguatge oral, cosa que suposa assolir els objectius següents:

-Descrobrir i experimentar l’emissió de sons elementals i la imitació dels primers sons elaborats
-Utilitzar progressivament un vocabulari ajustat a les situcions quotidianes
-Utilitzar les regles morfosintàctiques fonamentals que li permeten elaborar frases senzilles
-Utilitzar algunes formes socials de comunicació oral com les de salutació i acomiadament

En canvi, en el segon cicle (3-6 anys) podem trobar els següents objectius:

-Millorar l’ús del vocabulari i ampliar-lo progressivament
-Fer que les regles morfosintàctiques que l’infant utilitza siguin progressivament més complexes
-Obtenir major capacitat d’expressió i comunicació
-Participar en converses col·lectives en situacions diverses

És evident que entre l’etapa de 0 a 6 anys hi ha una clara evolució en l’expressió verbal infantil. A continuació exposaré les etapes que hi podem trobar:

Etapa prelingüística (de 0 a 12 mesos) 

0-2 mesos: Plors, crits, sorolls de succió. Reacciona als sorolls d’ambient.

3-4 mesos: Diferenciació dels crits i plors segons la causa (gana,dolor, malestar), sons de plaer i rialles. Gira el cap i els ulls cap a la font de so. S’inicia el balboteig.

5-6 mesos: Respon vocalment als estímuls, comença a vocalitzar, segueix amb la mirada de l’adult.

7-8 mesos: Jocs vocals. Reconeix els adults familiars, el balboteig comprèn sons propers a les vocals i consonants del llenguatge adult.

9-10 mesos: Preconversa: vocalitza més durant els intervals que l’adult deixa lliures i intenta espaiar i escurçar les vocalitzacions per deixar lloc a la resposta de l’adult.

El balboteig reprodueix la melodia de les converses entre adults.

11-12 mesos: Comprèn globalment algunes paraules familiars (mama,papa,nen) vocalitzacions més precises i controlades quant al to i la intensitat. Agrupa sons en síl·labes que repeteix voluntàriament.

Durant el procés d’aprenentatge del llenguatge, són els infants els que s’han d’adaptar al model que els ofereix l’adult. Hi han excepcions, com ara la parla maternal, segur que de ben segur us heu trobat algún adult o vosaltres mateixos parlant-li a un infant menor de 3 anys de forma simple i ajustada a la capacitat de l’infant com per exemple: “eh que és bonic aquest bub bub , eh que si”

Etapa lingüística (de 12 a 24 mesos) 

10-18 mesos: L’infant diu les primeres paraules i algunes paraules poden ser inventades, d’això se’n diu paraules idiosincràtiques. 

El significat que l’infant otorga a les primeres paraules  està lligat a la pròpia experiència en un context compartit amb l’adult. 

No utilitzen articles ni quantificadors singular-plural, comencen a distingir masculí i femení (apo-apa, nen-nena). Empren paraules socials (hola, adéu) de lloc (aquí) i petició (més).

Apareixen fenòmens de la sobreextensió paraula que serveix per designar diferents objectes similars, per exemple tots els animals de quatre potes són bup bup.
La subextensió està limitat només a un objecte o objectes concrets, per exemple el gat només es designa el gat de la seva àvia.

18-24 mesos: Predomina la comunicació verbal. Comença a posar nom a les seves emocions i sentiments. Els infants amplien considerablement l’emissió de fonemes per construir noves paraules però encara fan errors, els més comuns són:

Reduplicacions: Repetir un fonema com olelles per orelles. 
Omissions: L’infant suprimeix iatà per ja està.
Substitucions: D’un fonema per un altra més pròxim com ti per sí, no té per no ho sé. 

El llenguatge entre els 2 i 3 anys 

Continua el desenvolupament de l’etapa lingüística.

Descobriment de les regles per elaborar frases i produir enunciats cada vegada més llargs, perfecciona els mecanismes articulatoris i fonètics prenent com a model el llenguatge de l’adult. Apareixen les primeres preposicions (de,per) els adverbis (lloc, quantitat, temps) els articles, pronoms, el vocabulari s’incrementa. 

Cada paraula adquirida té el seu lloc en el camp semàntic, per exemple si abans utilitzava el gènere cotxe per referir-se a tots els vehicles amb rodes, ara aprendrà a utilitzar paraules diferents per designar cotxe, camió o moto.
Comença a utilitzar la frase interrogativa, cosa que li permet iniciar petites converses.

En aquesta etapa poden sorgir problemes de pronunciació dels fonemes que exigeixen més control dels òrgans de la fonació, com /f/ i /r/. També és normal trobar dificultats amb síl·labes complexes com pla, ter, fri.

El llenguatge dels 3 als 6 anys 

Fase de perfeccionament del llenguatge. Se li exigeix més destresa per poder expressar les seves intencions i desitjos.

Als 3 anys encara mostra dificultats per explicar esdeveniments que no es refereixen a l’aquí i l’ara (si vol explicar una experiència a un adult que no han compartit , l’adult ha de fer un esforç per interpretar el que l’infant li vol dir. Això és degut al egocentrisme propi de l’edat que li dificulta l’empatia.
També sol fer monòlegs que acompenyen a les seves accions, pensa en veu alta el que pensa fer.
Millora notablement la seva pronunciació, encara que als 3 anys poden tenir dificultats amb alguns fonemes com /d/ i /f/ i amb alguns grups consonàntics com pr o bl.
S’adquireix pràcticament un domini total de tots els fonemes del llenguatge, tot i que els 6 anys alguns infants poden tenir dificultats en la pronunciació d’alguns fonemes com la /r/.
L’infant gaudeix repetint frases difícils de pronunciar amb els embarbussaments, etc. 

Per alteracions i trastorns del llenguatge cal fer un diagnòstic i la intervenció primerenca adequada per definir una intervenció educativa especifíca. 

ML. 

Esdevenen una activitat fonamentalment lúdica en què l’infant se submergeix amb totes les seves vivències i emocions.

Des de l’escola bressol es treballa la plàstica des d’un plantejament creatiu, en què l’infant pot experimentar lliurement amb materials i tècniques molt diverses fins a trobar les més adequades per comunicar allò que vol expressar. 

Dedicarem a parlar sobre les tècniques pictòriques, els diferents recursos permeten explorar el món de la pintura i els colors de manera molt diverses.

Haurem de fer diverses propostes perquè els infants experimentin i assimilin els colors per moltes vies. Es poden pintar amb infinits materials com pigments, colorants o aliments. Quan els infants aprenen a parlar molt aviat comencen anomenar i saber-se tots els colors, però aquest no és l’objectiu de l’expressió plàstica, sinó que descobreixin totes les possibilitats de joc que tenen.

Recordem que podem classificar en:

Colors primaris (groc,blau,cian i magenta) 
Colors secundaris; barreja dels colors primaris (groc + cian = verd)
Colors terciaris; barreja dels secundaris i els primaris (groc + vermell = taronja)

A continuació exposaré alguns recursos per treballar els colors amb diverses tècniques pictòriques.

OBJECTIUS: 

Descobrir els colors
Experimentar, poder aprendre dels colors i amb els colors 
Valorar la feina de l’infant
Mostrar interès pel seu treball i compartir-ho amb la família

EINES I SUPORTS EN LA PINTURA 

Per aquesta franja d’edat (0-3 anys) són els tremps, ja que tenen base d’aigua i es netegen fàcilment. Aquest tipus de pintura es pot barrejar per obtenir nous colors i afegint aigua podem aconseguir diferents brillantors.

El suport procurarem que siguin diferents, papers de diferents formes i gruixos, cartrons, roba, fusta, pedres, envasos de plàstic, altres elements…

Pel que fa a les eines podem comptar amb esponges, raspalls, canyetes, pinzells, pintes i elements quotidians (desodorants de bola, verdures, ampolles d’aigua foradades, recicpients foradats, cordills, boles, teixits, taps de suro…).
Per edats primerenques, una eina fonamental és el propi cos dels infants: mans, dits, peus…la manipulació directa de la pintura amb el cos del infant és una experiència fonamental que s’ha de potenciar i motivar.

Els infants poden presentar dificultats per manipular directament les pintures, en aquests casos no obligarem a cap infant a fer aquestes activitats però sí buscarem la manera de potenciar de mica en mica l’acostament.

PLANIFICACIÓ ACTIVITAT PLÀSTICA

Abans de portar a terme una activitat plàstica (o qualsevol altre) hem de tenir en compte diversos factors.

Hem de procurar crear un espai agradable, que estigui adaptat a les necessitats dels infants, que puguem comptar amb elements de seguretat i dedicar un racó a l’exposisció de treballs que els infants hauran fet.

Els espais estan definits per uns elements metodològics fonamentals: els tallers i els racons. Però no només hem de tenir en compte l’espai on durem a terme l’activitat, també els materials que utilitzarem i vetllar per un bon ús i manteniment dels estris.

El control de la durada de l’activitat, ja que hem de procurar que sigui l’adequat. Un excès de temps farà cansar i avorrir els infants, la qual cosa es veura afectada en la seva atenció i creativitat. I si deixem poc temps, els resultats es presentaran inacabats o manca de dedicació i els infants es poden sentir frustrats.

Les activitats de dibuixar o donar color poden durar com a màxim trenta minuts. Però quan es portem a terme activiats pictòriques, de modelatge, collage…poden arribar a durar dues hores. En la planificació de la durada també tindrem en compte el temps dedicat a la nteja o l’odre del material plàstic.

TÈCNIQUES PICTÒRIQUES 

Els educadors infantils i mestres hem de conèixer diverses tècniques per treballar-les amb els infants i oferir-los múltiples possibilitats d’expressar-se a través de la pintura. Les diferents tècniques permeten explorar el món de la pintura i el color de manera molt diversa. A continuació exposaré algunes tècniques que es poden portar a terme:

1. PINTURA DE DITS:  

A partir d’un any. L’educador/a o mestre pinta un dit o tota la mà de l’infant i ajudarà a estampar les seves empremtes. A partir dels 18 meses, es pot ajudar els infants a estampar altres parts del cos, com ara el puny tancat, els peus, etc. Es poden començar a barrejar colors senzills.

2.1 PINTURA AMB PINZELL:

A partir dels tres anys. Al principi s’haurà d’explicar com es fa servir un pinzell, com es neteja, on es desa, d’aquesta forma treballarem els hàbits d’ordre i neteja. Desenvolupen la coordinació oculomanual, exerciten habilitats motrius i potencien la creativitat deixant que experimentin lliurement la barreja de colors i la utilització de suports.
A partir de la tècnica amb pinzell, podem pràcticar tres tècniques diferents: el regalim, el degoteig i l’esquitxat.

2.2 REGALIM: Al afegir aigua podem treballar el regalim. Consisteix en posar a disposició dels infants un suport vertical però lleugerament inclinat en la part inferior. Posem pintures de diferents colors en pots i mostrem als infants com han de pressionar el pinzell per la que la pintura regalimi pel suport. L’infant observarà si la gota cau si va més depressa o més a poc a poc sobre el paper, si es fan barreges…

2.3 DEGOTEIG: Untarem el pinzell en la pintura i deixarem que llisqui fins a topar amb el paper o suport escollit. Es pot observar que passa quan cau la gota i s’estavella contre el paper, com canvia el colors si al damunt d’una gota d’un color n’hi cau una altre d’un altre color…
Es recomanable que l’educador posi un tros gran de paper a terra i l’infant assegut deixi anar les gotes amb el pinzell.
El degoteig permet exercitar el control muscular fent petits moviments amb el canell perquè el pinzell degoti. 

2.4 ESQUITXAT: Consisteix a moure amb un cop de canell enèrgetic un pinzell untat en pintura sobre un suport. Els moviments que es fan poder ser més o menys suaus i els resultats seran uns o altres. 

Avaluarem l’activitat tenint en compte els següents ítems:

1.-L’adequació de les realitzacions plàstiques de l’infant a les etapes característiques del desenvolupament gràfic infantil
2.- El progrés observable temporalment: utilització de material plàstic, distribució de l’espai, habilitat i precisió en el moviment de braços, mans i dits
3.- Aparició i maduració: sentit del color, equilibri cromàtic i lineal, sentit creatiu plàstic.
4. Capacitat de crítica i autocrítica de l’infant sobre les realitzacions plàstiques observades.

Un cop acabada l’activitat serà important exposar els treballs a l’aula, així els nens i nenes sentiran l’espai de treball com a seu i que col·laboren amb la seva decoració. A final de trimestre es pot fer un àlbum perquè cada infant el pugui mostrar a casa.

Els àlbums o reculls de treballs tenen un sentit força important ja que mostrar el treball d’un infant al llarg d’un trimestre fa que estableixin un diàleg amb el seu fill sobre el que ha fet i demostrar un interès pel treball dels infants.

Les exposicions haurien de ser temporals per mantenir un espai motivador i evitar que les produccions es facin malbé.

Important tenir en compte que no s’ha d’oblidar que és més important el procés de creació que el producte final.

ML. 

Els contes infantils desperten i desenvolupen la sensibilitat cap a la bellesa i l’expressió d’aquesta bellesa, ofereix a l’infant la possibilitat de traduir la seva fantasia en paraules. També s’utilitza un llenguatge més selecte que el col·loquial, l’infant té un primer coneixement del llenguatge literari.

Posa l’infant en contacte amb la realitat, els prepara per a la vida, els dóna la oportunitat de conèixer fets i situacions diferents de les seves i com pot resoldre-les.

Faciliten l’estructuració temporal de la ment infantil mitjançant la comprensió de la simultaneïtat i la succesió ordenada de fets en el temps.

Inicien l’infant en el codi moral; els conceptes de bó i dolent i l’aproximació a virtuts com el respecte, l’honestedat, la generositat…de manera que l’ajuden a superar el seu egocentrisme i a interessar-se pels altres.

Els contes ofereixen informacions i coneixements d’una manera concreta, atractica i accessible. Ajuden també a descarregar moments d’ansietat i agressivitat, a eliminar pors i tensions. Els contes intenen transmetre consol, esperança i confiança amb el final feliç i el triomf del bé sobre el mal.

Desenvolupen la fantasia infantil, el caràcter viu dels personatges, les escenes i situacions eduquen la imaginació infantil, així mateix, els infants aprenen a distingir la fantasia de la realitat.

Serà de vital importància que dins de l’aula disposem d’un racó dedicat als contes, on els infants poden escollir el conte que més els hi agradi, puguin mirar, tocar, observar, i inclús un cop s’han iniciat en la lectura, llegir-los. Ha d’estar ubicat en un lloc tranquil i acollidor, separat de la zona de pas i moviment i si és possible a prop d’una finestra per poder comptar amb la llum adequada. Que sigui un espai càlid i confortable, amb una estora gran i coixins que permetin que l’infant estigui còmode.

A l’hora de fer la tria de contes, podem incorporar els contes populars, aquells contes que de boca en boca han anat passant de generació en generació com El Patufet o La Rateta que escombrava l’escaleta. 

També contes didàctics, aquells que ensenyen el nom dels objectes o tenen una finalitat d’ensenyar alguna cosa en concret. Contes d’autor il·lustrats que son llibres per ser llegits i contats per l’adult mentre l’infant mira les imatges.

Hem de tenir en compte fer una tria acurada, ens hem de fixar en una sèrie de característiques que han de presentar els llibres infantils:

-Que siguin sòlids i manejables, amb formats petits, cantons arrodonits, materials resistens…
-Il·lustracions clares, amb imatges nítides i pocs objectes
-Ha de relatar experiències familiars als infants (per exemple contes que relaten fets reconeixibles per els infants com ara “Tinc son” “Estic malalt” o “Adéu bolquers”)
-Que continguin històries o jocs previsibles, amb repeticions, contrastos…
-Oportunitats de participació i interacció
-Han de mantenir l’atenció i suscitar l’observació detallada. 

A l’hora de presentar el racó als infants, deixarem clar les seves normes d’utilització com ara, que no assisteixin molts infants a la vefada, dur les mans netes, no destorbar els altres o endreçar els contes una vegada vistos.

Un altre recurs per aquest racó és programar una sessió comptant amb la col·laboració d’un contacontes professional.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest article ja s’ha fos. 

El contingut de les farmacioles s’ha de revisar periòdicament per tal de reposar el material i controlar-ne les dates de caducitat.

Per programar una sortida amb infants cal tenir molta cura i fer la supervisió adequada de les activitats que hi faran perquè comporta riscos i perills importants. Sempre anirà bé comptar amb educadors de suport per tenir al grup ben controlat, poder atendre les seves necessitats i gaudir de la sortida sense còrrer riscos.

Els incidents més freqüents que es poden produir són:

-Insolació o cops de calor i cremades solars per excès d’hores al sol i manca de protecció solar adequada.

-Cops i caigudes que es poden produir per no portar un calçat adequat.

-Deshidratació

Les mesures pereventives que haurem de tenir en compte són:

-Protegir-los sempre amb cremes solars del factor més alt (nº40)
-Evitar caminar al sol en les hores centrals del dia (entre les 13h i les 16h de la tarda)
-Durant les hores de més calor, buscar zones fresques
-A l’hora de jugar, buscar zones on hi hagi ombres o portar para-sols.

Roba i calçat:

-Si tenen calor, mullar-los una mica la cara, els cabells i fins hi tot la roba i la gorra
-Protegir-se el cap del sol amb una gorra, barret o mocador per evitar insolacions
-Protegir els peus amb un calçat adequat per tal d’evitar picades o ferides
-Portar roba còmoda transpirable i de teixits naturals com el cotó o el lli, i preferiblement que la roba sigui amb colors clars.

Hidratació:

-Prendre líquids en abundància, especialment aigua, per evitar la deshidratació. Cal tenir una precaució especial amb els infants ja que es poden deshidratar més ràpidament.

Seguretat:

-No deixar els nens sols
-No permetre que els nens/es s’allunyin dins de les zones delimitades
-Vigilar que els nens/es no s’apartin del nostre camp de visió 

Farmaciola d’un centre d’educació infantil: 

-Gases estèrils en bosses individuals
-Benes en diferents mides (de 5cm, 7cm i 10 cm)
-Esparadrap preferiblement antial·lèrgic
-Caixa de tiretes
-Apòsits impermeables
-Sabó líquid
-Sèrum fisiològic
-Cold pack fred i calor: bossa que incorpora substàncies químiques que a l’activar desprenen fred/calor
-Guants d’un sol ús

 Antisèpics:

-Aigua oxigenada
-Antisèptic d’ús extern: solució aquosa
-Alcohol 70º
-Termòmetre
-Tisores de punta rodona
-Pinces

Medicaments: 

-Paracetamol
-Ibuprofè (antiinflamatori)
-Broncodilatador (per l’asma i la dificultat respiratòria)
-Sucre , en sobres o comprimits
-Producte per a les picades
-Corticoides
-Pomada pels cops

Abans d’administrar qualsevol medicament d’aquests, cal disposar de la recepta amb el nom del medicament, la dosi, la pauta i temps d’administració, la signatura del metge, el número de col·legiat i el segell del centre mèdic. La conformitat per escrit dels pares i tutors legals del menor de que se li administri el medicament assenyalat pel facultatiu.

En cas de no disposar de qualsevol de les coses esmentades, el centre docent no ha d’administrar res al menor.

Es imprescindible que a cada centre hi hagi una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fred i sec, a l’abast del personal, tancada peò no amb clau, que no estigui accesible als alumnes i pròxima a un punt d’aigua.

Per a més informació, consultar a:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Home/Serveis%20Territorials/Barcelona%20II-Comarques/Documents/Arxius/farmaciola.pdf 

ML.

A l’aula no desaprofitarem la oportunitat de treballar la festa de Sant Jordi.

Buscant per Internet recursos per aquest dia m’he trobat una pila de tallers i activitats per fer.

Us recomano el pinterest del bloc “Fer de Mestres” https://www.pinterest.com/ferdemestres/sant-jordi/   on podreu veure tot el que podem fer per Sant Jordi. Increible oi?

Joan Turu, ens proposa pintar per passar-se de la ratlla aquest dibuix que il·lustra l’article d’avui. (Podeu trobar-ne molts més al seu bloc http://joanturu.blogspot.com.es/2012/03/dibuixos-per-sortir-de-la-ratlla.html)

A part de fer manualitats, també podem fer un taller de lectura, convidar als nens i nenes que ens portin aquells contes que per algún motiu o altre ja no llegeixen, están vells o ja no els hi agrada i fer un intercanvi de contes. D’aquesta forma promourem la lectura i reutilitzarem els llibres.

També podem comptar amb un joc interactiu de la web: http://www.megajocs.com/jocs-de-plataformes-la-princesa-i-el-drac_play_1057

Voldria centrar-me en fer una activitat coeducativa per Sant Jordi i aprofitar els estereotips que ens presenta  “La llegenda de Sant Jordi” que com bé recordareu tractava d’un cavaller noble i valent anomenat Sant Jordi que salva a una dolça princesa que per sorteig li ha tocat ser cruspida per un drac dolent. El cavaller, la salva clavant-li una bona estocada amb una llança que va deixar-lo malferit fins que es va morir. De la sang que va sortir, va brotar un roser amb unes roses molt i molt vermelles, fet que el nostre cavaller li regalés una rosa a la dolça princesa. Aquesta és una de les adaptacions que se’n ha anat fent de la llegenda i la  que més difusió té a les escoles de Catalunya.

Tot seguit, és reflexionaria amb els més petits, que passaria si en comptes d’un cavaller fos una noia jove i valenta que rescatés a un princep del malvat drac? Que passa si és la noia qui li regala una rosa al princep? Podriem invertir els papers?  Amb aquestes preguntes, podem iniciar un petit debat.

Seria una bona manera de treballar la coeducació! Recordeu que la coeducació és una educació que fomenta l’autonomia real dels alumnes més enllà d’estereotips adjudicats al seu sexe, que atorga igualtat d’oportunitats a nens i nenes, que basa les diferències en la individualitat de cadascú i no pas del gènere al qual es pertany.

OBJECTIUS:

-Conèixer les tradicions i festes populars
-Introduir els rols de gènere als més petits
-Afavorir el rebuig d’estereotips
-Transmetre la idea de que els nens i nenes poden fer de tot

AVALUACIÓ UN SANT JORDI COEDUCATIU:

-Ha escoltat atentament “La llegenda de Sant Jordi”?
-Ha participat en el debat?
-Ha acceptat que una noia jove rescati al princep?
-Ha acceptat que el princep rebi una rosa?
-Ha gaudit amb l’activitat proposada?

Us desitjo a tots i totes, un feliç Sant Jordi, que regaleu i rebeu moltes roses i llibres.

ML.