EL RACO DEL MENUT

per compartir recursos, debats i experiències

Arxiu de la categoria: Nadons

És normal…?

1

Sovint com a pares, tiets, mestres, educadors… ens fem preguntes sobre el desenvolupament integral de l’infant. Si es normal que a tal edat facin això o facin allò.

La evolució es crucial durant els primers quinze mesos en quant a les adquisicions motores. Es donen més canvis amb profunditat. Vegem-ho a continuació:

Primer mes

Trobem que el nadó té hipertonia* a les extremitats i la hipotonia** al cos del bebé. Durant el primer mes, anirà progressant, ja que no doblegarà tant les cames i els braços; el cap encara caurà cap endarrere.

En posició bocaterrosa es podrà veure una extensió i flexió de les cames intermitent que provoca una reptació. Molts nadons quan són al bressol, acaben xocant el cap contra el capçal perquè aquests moviments reflexos de tensió i extensió fan que es desplaci cap amunt.

El reflex de prensió i el nadó és capaç de resseguir un objecte situat a prop seu fins a un angle d’uns 90º.

Hipertonia: És l’augment del to dels músculs

Hipotonia: És la disminució del to muscular

 

Segon mes

Encara podem trobar hipotonia a l’esquena. L’infant encara no aguanta el cap perquè no té prou força a l’esquena. En canvi, si se’l manté assegut, encara que li “balli”, el pot mantenir dret només per uns intants.

També trobarem hipertonia a les extremitats, la posició fetal l’ha perdut força i encara està un pel flexionat. 

Quan l’infant es posa de bocaterrosa, aixeca una mica el cap fins a un angle proper als 45º

La prensió va desapareixent i acostuma a tenir les mans obertes. Segueix l’objecte que té al davant fins a un angle d’uns 180º

Tercer mes

Les espatlles del bebè han guanyat to muscular, i sostenen el cap tot i que la regió lumbar sigui feble i no pugui asseure’s.

Les cames encara no estan del tot estirades, de manera que el bebé reposa sobre el llit amb tota la pelvis per la part de les extremitats només pel taló.

Ja comença a conèixer les mans i s’exercita per conèixer-les millor. Les apropa i les allunya, les obre i les tanca. No existeix encara una intencionalitat d’agafar cap objecte, però quan entra en contacte amb un, l’agafa i és capaç de seguir l’oobjecte girant d’un costat a l’altre.

Quart mes

Quan se’ls posa de bocaterrosa, recolzat sobre els braços per tenir més força, aixeca el cap fins a formar un angle d’uns 90º amb la superfície on està estirat.

L’esquena agafa mçes força i quan se l’incorpora des d’una posició d’estirat, el cap segueix el cos i ja no li cau i deixa d’haver-hi cifosi (és una curvatura anormal de la columna vertebral a l’alçada de la regió dorsal).

Ja comença a girar-se i fer la volta, i es pot posar de costat. El sistema nerviós, encara immadur li fa fer moviments d’extensió i flexió sense voluntat pròpia.

Pel que fa a la prensió, als quatre mesos el coneixement de la mà i el perfeccionament a la vista l’empenyen a intentar agafar els objectes.

Cinquè mes

L’esquena ja no es corba. En posició de bocaterrosa, es pot incorporar, recolzant-se amb tot l’avantbraç, per aixecar encara més el cap i amb més seguretat que al quart mes.

L’infant ja pot estirar i arrosar les cames com si pedalegés. Si l’agafem per la cintura i se’l manté dempeus, pot mantenir la posició dreta, com si aguantés bona part del pes. Quan està de bocaterrosa, aixeca els braós i les cames i fa “l’avió”.

Ja comença a fer la prensió voluntària. Pot dirigir la mà cap a on vol i agafar un objecte. La prensió és palmar, això vol dir que els objectes els agafa amb els dits, sinó que els situa sota el palmell i tancant la mà aconsegueix fer-se’l seu.

Sisè mes

Quan l’infant està bocaterrosa encara s’aixeca més i pot recolzar-se amb l’avantbraç – una acció que ha après al cinquè mes-. això permet que li sigui fàcil elevar-se encara més.

Si l’infant està panxa enlaire, es pot incorporar una mica el cap i aixecant-lo respecte de la superfície on reposa. Ha descobert ja els peus i es passa llargues estones jugant-hi.

Quan està dempeus i agafat per la cintura, arronsa i estira les cames una vegada i una altra, fent un moviment molt similar al de saltar. S’anomena estadi del saltador.

A la prensió, ja la domina de forma voluntària. Agafa allò que veu però no cerca el que desapareix del camp de visió.

Setè mes

Ja pot mantenir-se assegut sol però necessita les mans per apuntalar-se i sovint, estira els braços cap endavant per buscar l’equilibri. Si té suport, pot alliberar els braços i fer servir les mans per jugar.

Canvia de posició quan està estirat, es capaç de girar-se cap a un dels costats. S’entreté jugant amb els peus i els pot llepar.

Pel que fa a la prensió s’inicia amb més precisió, amb pinça inferior, agafa l’objecte entre el dit gros i el dit petit. Agafa i deixa objectes a voluntat.

S’entusiasme amb els descobriments i s’entretè passant-se les coses d’una mà a l’altra, picant els objectes entre ells, agafant-ne un i deixant-ne un altre, perquè ha assolit el relaxament voluntari de la mà.

Vuitè mes

Ja pot asseure’s tot sol i és capaç d’estar´se assegut sense que l’ajudin. El to muscular i el coneixement que va adquirint de si mateix li ho permeten.

Si està en posició de bocaterrosa pot aixecar el cos i sostenir-se només amb els peus i les mans.

Pel que fa a la locomoció, gira rodant el cap a un costat i cap a un altre, rodant sobre si mateix.

És també capaç de seguir la trajectòria dels objectes i malgrat que desapareguin del camp de visió, sap que no desapareixen del món i els reclama.

Amb la prensió, el dit índex comença a tenir independencia respecte als altres dits de la mà i pot fer-ho servir, i inicia així el fer la pinça.

Novè mes

Ja pot començar a gatejar. Hi ha diverses maneres, alguns bebès ho fan asseguts i fent força amb els talons i les mans, impulsant-se i saltant sobre els malucs. Es pot posar dret, agafant-se a la pota d’una cadira, a la xarxa del parc…

A la prensió, es fa la pinça, tot i que d’una forma més rudimentària. Agafa els objectes que li atrauen l’atenció i els busca quan no els troba.

Dona els objectes a les persones del voltant, ja sigui perquè li demanen o per iniciativa pròpia.

Desè mes

L’infant ja gateja cap endavant, amb les mans i els genolls recolzats al terra. Ja fa intents de caminar tot sol, agafant-se als mobles que hi ha al seu entorn.

A la prensió, la pinça ara ja és més precisa i la fa amb la punta dels dits.

Dels 11 als 14 mesos

A partir dels 11 mesos, l’infant gateja de tal manera que ha evolucionat de manera que ara pot fer la marxa de l’ós gateja, sense recolzar els genolls a terra; això fa que els moviments siguin més ràpids. També comença a caminar agafant-se dels mobles o de les persones que l’envolten. També es pot deixar anar i caminar sense ajuda i pot ajupir-se i recollir objectes del terra sense caure.

A la prensió, el domini de mà es cada cop més bó i l’exercitarà posant en marxa també el coneixement de l’espai: obre i tanca ampolles, posa i treu objectes, encaixa figures dins d’un motlle i es passa els objectes d’una mà a l’altra amb facilitat ja que coordina bé els moviments.

Com que ja té assolida la independència del dit índex respecte de la mà farà que en l’exploració de tots els racons de la casa i farà que posi el dit a tots els forats que trobi. S’anomena exploració de la tercera dimensió.

Dels 15 als 18 mesos

L’infant ja camina sol, però l’equilibri encara és deficitari. El domini de la marxa li amplia el camp de mires, i li crida l’atenció enfilar-se perquè sent curiositat per l’altura. Pot pujar escales acompanyant-se de les mans, i gateja si va sol.

 

Pel que fa a la prensió, apila fins a dos cups l’un sobre de l’altre. Menja sol malgrat que els estris encara no els pugui utilizar adequadament. Ja sap passar les pàgines d’un llibre i pot reproduir un traç fet per un adult.

 

Publicat dins de Psicomotricitat i etiquetada amb , , | Deixa un comentari

Educació sensorial per a nadons

6
Publicat el 10 de juny de 2014
Normalment en aquest bloc m’he centrat més en dedicar articles a infants a partir de 2 o 3 anys cap endavant, m’agradaria centrar-me en els nadons i en les possibilitats que hi ha per estimular-lo. 

El primer contacte que té el nadó amb l’entorn és a partir dels sentits, aquest coneixement és la base del desenvolupament posterior de les capacitats cognitives i motores. Per tant veure’m quins materials didàctics podem utilitzar per desenvolupar cada sentit.

DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS VISUALS

De 0 a 6 mesos
-Mòbils de diferents colors, brillants, amb volum
-Globus de diferents colors
-Ninos de diferents colors
-Ninos mecànics i ninos lluminosos
-Catifes amb molts colors
-Mirall irrompible
-Llums amb pantalla de moviment amb dibuixos
-Llums ultraviolades
-Titelles de guant i de dit
Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Mirades directes a 20 o 30 cm
-Moure objectes de colors vius a una distància de 20 o 30 cm del rostre de l’infant
-Posar diferents objectes colors vius al bressol i dins del camp visual de l’infant
-Posar-li a la mà objectes petits i lleugers de colors vius perquè s’hi fixi.

De 6 a 12 mesos

-El mateix material utilitzat anteriorment

-Ninos i peluixos

-Galledes i caixes de colors vius i variats
-Anelles grans i petites de diferents colors vius
-Objectes de diferents formes geomètriques i de diferents colors vius
-Mirall irrompible verticalment a la paret


Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Desplaçar una joguina a l’interior del camp visual de l’infant perquè la segueixi amb la mirada
-Mostrar diferents objectes a l’infant i amagar-ne un perquè el segueixi amb la mirada
-Posar a l’abast de l’infant diferents objectes de colors vius perquè els pugui tocar i mirar
-Jugar al “cucut”

De 12 a 18 mesos

-Encaixos de diferents colors de fusta o de plàstic
-Torres de niu de diferents colors
-Caixes bústia de diferents formes i colors, de fusta o de plàstic
-Llibres de plàstic o de roba amb dibuixos de colors
-Ampolles de plàstic i de diferents colors amb aigua

Activitats orientades a desenvolupar la percepció visual:

-Rodar pilotes, cotxes, ttrens perquè l’infant pugui seguir aquests objectes amb la mirada
-Construir una torre de dues o tres peces


DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS AUDITIVES

De 0 a 6 mesos

Sonalls, de fusta, de plàstic…

-Peluixos i ninos que facin sorolls
-Cascavells i campanes; mantes musicals
-Mòbils músicals
-CD o gravacions de música variada

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Fer sonar alguns dels objectes abans esmentats procurant canviar-ne el ritme
-Parlar amb veu suau a l’infant
-Cantar-li cançons


De 6 a 12 mesos

-Tot tipus de material d’ús quotidià que tingui un so significatiu i que es pugui identificar (un assecador, l’aigua que raja d’una aixeta…)

-Objectes i joguines que facin sorolls

-Papers de diferents tipus (de plata, folis, cel·lofana)

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Posar-li a l’abast diferents joguines que facin so. Primer li’n mostreu una i la feu sonar i tot seguit estimuleu l’infant perquè també ho faci
-Reproduir sons amb diferents elements (culleres metàl·Liques, recipient d’alumini, tambor…) i estimular a l’infant perquè ho faci.

De 12 a 18 mesos

-Instruments musicals, panderetes, triangles, tambors, campanetes, flautes
-Diferents tipus d’imatges amb un so característic

Activitats orientades a desenvolupar la percepció auditiva:

-Picar en un tambor. tot fent sons forts i fluixos de manera alternada i convidar a l’infant a reproduir.los.

-Jugar a repdroduir els sons que fem les persones quan tossim, estornudem…

-Jugar a fer molt soroll, a fer poc soroll


DESENVOLUPAMENT DE LES CAPACITATS TÀCTILS
 
De 0 a 6 mesos

-Mòbils de bressol i cotxet amb diferents figures i textures
-Objectes de tocar i palpar
-Sonalles
-Manta tàctil amb diferents textures i dibuixos i activitats

Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Fer carícies i pessigolles a l’infant en aquelles parts que són més sensibles (cara, palmell de la mà, planta dels peus…)
-Jugar a fer massatges i en especial, després del bany
-Posar-li a la mà diferents objectes (peluixos petits, ninos, sonalles, pilotes petites…)
-L’adult pot apropar la cara al nadó perquè pugui palpar les diferents parts (ulls, cabell, nas, boca…)
 
De 6 a 12 mesos 

-Joguines que rodin
-Jocs d’encaix senzill
-Joguines amb textures diferents
-Ninots de plàstic i de drap
-Teles i draps de diferents textures i grandàries
-Paper de classes i mides diferents

Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Dóna una continuïtat als massatges, sobretot, després del bany
-Posar diferents objectes a l’abast de l’infant perquè els pugui manipular
-Col·locar sota un mòbil perquè pugui tocar els diferents objectes

 
De 12 a 18 mesos  

-Bancs de fusta per picar
-Encaixos de dues peces , de fusta o plàstic
-Torres niu
-Torres amb eix de plàstic o de fusta
-Caixes bústia de diferents formes o que poden ser de fusta o de plàstic
-Llibres de plàstic o de roba de diferents textures

 Activitats orientades a desenvolupar la percepció tàctil:

-Estimular l’infant a caminar per una catifa confeccionada amb diferents textures
-Jugar a caminar per un camí fet de diferents textures (paper de vidre, plàstic de bombolles, sorra, guix, pedretes…)


NOTA: Per problemes tècnics al bloc no em permet utilitzar més espai. Aclarar que per desenvolupar la percepció gustativa es tracta d’anar introduint els aliments i els sabors (consultar article http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/252323) i pel que fa al desenvolupament olfactiu es recomana fer bossetes petites de diferents aromes i apropar-li al infant. També es pot fer amb pots, i presentar diferents aliments perquè olorin.

ML.
 


 

Publicat dins de Educació Sensorial i etiquetada amb | Deixa un comentari

En remull

4
Sens dubte la higiene forma part de la vida de tots i totes, i és de vital importància ensenyar als infants aquests hàbits. En aquest artícle, anirà dedicat al moment del bany.

Banyar a un nadó acabat de nèixer no és cosa fàcil, i s’ha de procedir a fer un bany sec.

Encara no ha cicatritzat bé el cordó umbilical i el porta subjectat amb una pinça que el mateix hospital li va posar.

El cordó umbilical acostuma a tardar entre 8-10 dies a assecar-se i caure: és per això que durant aquest temps és important netejar la pell i la ferida.

Per la cura del cordó umbilical necessitem:

-Guants
-Gases estèrils
-Alcohol de 70 graus

El procediment per la cura del cordó umbilical és el següent:

-Rentar-se les mans i posar-se els guants
-Netejar bé la pell  que envolta el cordó umbilical amb gases amb solució desinfectant
-Subjectar la pinça del cordó umbilical amb una gasa i sucar bé la ferida amb gases amb solució desinfectant o alcohol de 70 graus
-Cobrir bé la ferida, i vigilar que no es mulli, fer-ho cada dia fins que s’assequi i caigui el cordó

El cordó umbilical no es pot mullar, fins que no caigui no banyarem al nen senser, per això en diem, bany sec.

Per fer el bany sec, utilitzarem una esponja vegetal humida en aigua i líquid antisèptic de ph neutre i guants, i rentarem el nen sense posar-lo en remull. Després de treure-li el sabó amb una tovallola mullada i assecar-lo bé es procedirà a la cura del melic, amb alcohol de 70 graus i gases, de manera que aquesta zona quedara desinfectada i seca el cordó caurà ben aviat.

Després ja podrem procedir al bany que tots coneixem, els primers dies només durarà un parell de minuts i es farà amb una banyera especial per al nadó situada a una certa alçada per no doblegar massa l’esquena del adult. Conforme el nen vagi creixent, la durada del bany anirà augmentant i també el seu tipus de banyera.

Quan el nen s’aguanti bé assegut ja el podrem banyar a la banyera gran sempre i quan l’infant estigui ben subjectat i posant els suports que faci falta.

L’horari per al bany seria ideal fer-ho cada dia a la mateixa hora, si el nen és molt mogut es recomana fer-ho al vespre, així es relaxarà i es tranquil·litzarà de manera que li costarà menys adormir-se.

A la llar d’infants banyarem el nen si ho creiem convenient per diversos motius (quan el nen vomiti o s’embruti de dalt a abaix…) tot i que és una activitat reservada a l’àmbit familiar encara que també és necessària si anem a passar uns dies fora amb els nens de colònies o bé si el nen/a està vivint en un centre assistencial. 
 
S’ha de tenir molt en comptes aquestes precaucions a l’hora del bany:

-Cal que sigui un moment agradable per al nen. Dir-li coses boniques, suaus i tenir molta paciència!

-És important subjectar bé el nen per evitar accidents. Cal tenir en compte que la pell mullada rellisca.

-Seria convenient no perllongar massa el bany per evitar que se’ns refredi

-No s’ha d’abusar de la colònia ni del sabó, poden arribar a produir irritacions a la pell. 

Per acabar, procedirem a fer els últims retocs perquè el nen/a es vegi bé i arreglat.
El rentarem, el vestirem i el pentinarem perquè faci goig. És important fer-ho amb un raspall molt suau, adequat a les característiques  de la pell del nadó i no s’ha d’utilitzar colònia durant les primeres setmanes. 

ML. 

Publicat dins de Higiene i etiquetada amb , | Deixa un comentari

La panera dels tresors (i el joc heurístic)

10
Publicat el 6 de gener de 2014
Bon any a tots i totes!

Avui, dia per excel·lència dels regals i les joguines, parlare d’un altre tipus de joc. La panera dels tresors i el joc heurístic. Fa unes quantes setmanes vaig parlar sobre l’educació sensorial i vaig dir que un bon recurs seria aquest, en aquesta actualització explicaré de que es tracta.

La panera dels tresors és un joc adreçat a infants menors d’un any (de 6 a 12 mesos) que permet treballar l’educació sensorial i la logicomàtematica a partir d’uns objectes quotidians que afavoreixen la manipulació, l’exploració, l’estimulació dels sentits, la capacitat de coordinar ull, mà i boca. Desperta l’interès de l’infant per les coses que té al davant.

Els infants juguen sols amb els objectes de la panera, sense la intervenció del adult tot i que a la vegada hem de ser presents per donar-li confiança amb la nostra presència.

L’infant és totalment lliure i pot triar l’objecte que més li agrada i explorar-lo, el pot llepar, sacsejar-lo, acariciar-lo…

És important que la panera sigui sòlida, plana, estable i sense nanses, a la panera podem posar uns 60-80 objectes variats és important fer una bona presentació i posar objectes nets i segurs.

Estimularan els sentits amb els diferents objectes, i conèixer les diferents textures, pesos, formes, olors, sabors, diferents sons que es produeixen al sacsejar, colors, formes, grandàries…a la panera podem posar diferents objectes fets de diferents materials.

Naturals: pinyes, petxines, castanyes, carabasses seques, plomes grans, pedra tosca, poma, taps de suro… 

De materials naturals: pinta d’os, calçador d’os, cabdell de llana, raspall de dents 

De cartró: Bloc petit amb espiral, paper vegetal, rotllo de paper higiènic, paper d’alumini, postals amb imatges conegudes 

De roba, goma, pell: Moneder de pell, roba de vellut, nina de drap, braçalet de pell, cintes de colors

De fusta: Castanyoles, capses petites, tambor, anella de tovalló, cullera, sonalls 

De metall: Cullera, timbre de bicileta, triangle musical, claus, xiulets 

S’ha d’anar amb molta cura de l’elecció dels objectes i que no suposin cap perill pels infants. Els objectes no han de ser més petits que una nou gran i sempre hem de ser presents mentre dura l’activitat.

La panera durarà fins que l’infant perdi l’interès.

Exemple d’una panera.

 

El joc heurístic

És una continuació de la panera dels tresors per a infants de 12 a 24 mesos, pensada per fer en petit grup (8-10 infants).

Es tenen en compte les noves capacitats dels infants, en especial la capacitat de moure’s de manera autònoma. La curiositat augmenta alhora que es va perfeccionant la coordinació ull-mà i la seva prensió. Permet als infants escollir els materials que més els interessa i realitzar-hi les accions i relacions que vulguin.

Igual que la panera, també hi haurà exploració i combinació dels objectes, un cop acabada l’activitat han de recollir tots els objectes i ficar-los a la bossa corresponent, l’educador/a no els recollirpa, deixarà les bosses obertes i verbalment ajudarà i orientarà els infants perquè facin la recollida i els convidarà a dipositar-ho tot a la bossa corresponent.

Amb el joc heurístic afavorim:

-L’experimentació amb els objectes
-La concentració de l’atenció
-La comparació i classificació dels objectes
-L’estructuració del llenguatge i del pensament
-La possibilitat d’actuar segons el propi ritme
-El valor de la conservació del material i del respecte als altres
-L’assoliment d’hàbits de treball
-La creació d’un clima de silenci i calma 

Es curiós com un joc que agrada molt els infants i que és de gran utilitat pot resultar tant senzill, pràctic i molt econòmic a l’hora de realitzar-lo. 

ML.