EL RACO DEL MENUT

Malauradament faré una petita representació del que es pot regalar ja que hi ha infinitat de jocs i joguines que podem obsequiar. S’ha de tenir en compte a l’hora de fer la selecció l’edat, que li agrada jugar a l’infant en qüestio i quin objectiu té la joguina que volem regalar.

Hi ha vàries categories:

-Apilar i encaixar
-Construir
-Coches i camions
-Casetes i cuinetes
-Nines
-Jocs de taula
-Trencaclosques
-Experimentació i ciencia
-Art i manualitats
-Jocs al aire lliure

REGALS PER A NADONS FINS A 12 MESOS 

Pilota de cotó amb sonall. De suau tacte.

 Cadena natural. Perfecte per desenvolupar la estimulació sensorial, el nadó podrà tocar, manipular, escoltar el so del sonall.

Mirall sonall. El mirall és totalment segur. El nadó podrà veure’s i també podrà gaudir de les ales de cotó molt suaus que són un sonall.

Joguina d’exploració. Té forma de fulla i perdins conté semilles , és d’un material suau de cotó. També té una anella per agafar millor la joguina i començar a fer la pinça. 

Mossegador. Disseny senzill i peces de colors vius. Els triangles estan units per un cordó elástic que permet moure’ls fàcilment per crear diferents versions de les mateixes joguines.
Recomanable a partir de 6 mesos.

 REGALS PER A INFANTS DE 12  A 3 ANYS

 Joc d’encaixos d’arcs i casetes. Jocs d’encaixos amb múltiples funcions per encaixar , també hi ha peces per construir.

Arrastrar cavall de fusta. Ofereix moltes possibilitats, arrastrar, jugar amb el cavall. Afavoreix el joc simbòlic. 

Xilofon metàlic de colors.  Joc músical per iniciar-se en el joc sonor. Inclou dos baquetes.

Botiga. Afavoreix el joc simbòlic i també la iniciació de la logico-matemàtica (comprar, vendre, classificar…)

Banc de treball amb eines senzilles. Joguines de fusta amb diferents eines que permet enroscar, donar cops de martell i també permet que l’infant s’assegui. 
A partir de 3 anys.

  REGALS PER A INFANTS DE 3 A 5 ANYS

 Maletí mèdic de cartró. Maletí per a doctor/a amb safata i instruments médics de cura i intervenció. Afavoreix el joc simbòlic.

 Bicicleta. La cadira es ajustable entre 340 y 470 mm d’alçada i la roda de darrere té 2 tipus de amortiguadors de goma per ajustar l’amortiguació de l’infant.

 Peces amb lletres per fer collarets. Ideal per elaborar collarets , cadenes i també per jugar a formar paraules. Conté 300 daus de fusta de 1x1cm amb lletra impresa y 4 cintes de colors.

Pissarra magnètica. Per jugar i crear composicions de tot tipus de peces. Inclou un peu per posar la pissarra dreta i exposar les creacions.

Aquarel·les. Per fer grans creacions amb grans   pintures.

 REGALS PER A INFANTS DE 5 A 10 ANYS

  Conjunt de segells. De fusta amb diferents motius (arc de sant martí,  cors, papallones…) Inclou llapisos de colors i tinta de diferents colors (verd i blau).

Parxís i oca. Joc de taula tradicional. 

Mandala de fusta. Un trencaclosques de colors format per peces , amb fusta de qualitat i gamma de colors, formes i figures diferents. Conté 72 peces de 0,7 cm d’alçada i una base de 21 cm de diàmetre.

 Dominó. Amb motius de dibuixos del món del circ. De 28 peces.

 Memori. Un clàssic del joc de taula. Amb peces de cartó i caixa metalitzada. Està pensant per 3-6 participants.

Jocs i joguines que es poden comprar a: www.jugarijugar.com

Gràcies a les noves tecnologies podem enviar la carta als reis a: http://www.reismags.cat

I vosaltres, ja heu fet la carta dels reis?

ML.
 

“Caga tió ametlles i torró
no caguis arengades 
que són massa salades 
caga torrons
que són més bons. 
Caga tió’ ametlles i torró
si no vols cagar

A proparem als infants al hivern, que coneguin el canvi de paisatge, el clima, les tradicions i festes populars com el nadal, els colors típics, poemes, cançons…tot això ho farem a través d’un power point del qual farem un visionat per posar els infants amb coneixement.

Per treballar els colors típics (colors freds com el blau, blanc, gris, negre, lila…) es pot fer un treball manipulatiu amb imatges, objectes amb aquesta gamma de colors.

Tot seguit podem passar a fer una activitat que desenvoluparé per a infants a partir de 20 mesos.

EL VESTIDOR

1.Conèixer el vocabulari bàsic de la roba
2.Relacionar les peces de roba i objectes amb la seva utilitat
3.Adquirir autonomia en el vestir i desvestir, dominant cada cop més el seu propi cos
4.Participar amb iniciativa i seguretat en ell mateix
5.Gaudir de l’activitat proposada

-Camises, pantalons llargs (xandall, texans…) mocadors, faldilla llarga i una curta, vestits, un barnús, samarretes, jerseis, abrics, jaquetes, mitjons, mitges gruixudes, sabates de taló d’adult, botes d’aigua, bambes amb belcro, sabates, una bufanda, gorro d’hivern, guants. 

L’aula de la classe, al racó del vestidor. L’activitat durarà 60 minuts.

Tot el grup 

2 Educadors. Un ajudarà a l’infant a vestir-se i l’altre estarà per la resta d’alumnes.

1. Els infants s’han implicat i han participat a l’activitat?
2. Coneixen les característiques de l’hivern?
3. Coneixen les diferents peces de roba?
4. Saben per a que serveix les diferents peces de roba?
5. Tenen preferència per un tipus de roba?
6. S’han posa’t tota la roba? 
7. Han gaudit amb l’activitat?

En el article d’avui parlarem una de les variants de la higiene personal, el mocar-se

En principi som els mestres i educadors que comencem a mocar l’infant però a mesura que l’infant va millorant el seu domini del cos, podem oferir-los un mocador i demanar-los que se’ls treguin i una de les formes per fer-ho és tenir a l’aula un racó dedicat exclusivament a mocar-se. El podem fer a partir de 18 mesos cap endavant.

EL RACO DELS MOCS

OBJECTIUS: 

– Treballar l’autonomia personal en un àmbit higiènic
– Identificar el moment de mocar-se
– Saber quins procediments ha de fer per mocar-se
– Aprendre a mocar-se
-Saber fer un ús correcte del mocador sense malbaratar
-Llençar el mocador a la paperera

DESENVOLUPAMENT DEL RACO:

Dins de l’aula tindrem un espai anomenat “El racó dels mocs” allà tindrem un dispensador de mocadors de paper, un mirall a l’alçada dels infants, una paperera i unes lámines amb una seqüència d’un nen mocant-se.

Primerament farem una presentació del espai i dels materials que tenen a la seva disposició representarem l’acte de mocar-se, després preguntarem: “Qui té mocs?” Els infants que tinguin mocs aniran al racó mentre els altres miraran com funciona per quan els hi toqui a ells mocar-se.

Agafarem un mocador i ens el posarem sobre el nas, ensenyarem com mocar-se. Si no s’ensurten encara, nosaltres els hi ajudarem. Tindrem un mirall al davant per assegurar-nos que ja no tenim mocs, un cop que haguem acabat preguntarem “Voleu llençar el paper a la paperera? si ens responen que no, els hi farem saber la importància de llençar les coses a la paperera un cop les haguem fet servir.

A mesura que vagin perfeccionant els moviments podran mocar-se ells sols.

JUSTIFICACIO:

Amb aquest racó es preten treballar l’autonomia personal i més concretament l’hàbit higiènic de mocar-se. És important que els infants a través d’aquest racó aprenguin a mocar-se correctament i tinguin el bon hàbit d’eixugar-se amb un mocador.

TEMPORALITZACIÓ:

No hi haurà un temps marcat, ja que el racó estarà de forma permanent dins de l’aula.

RECURSOS ESPACIALS:

L’aula de classe

MATERIAL:

-Mirall gran irrompible a l’alçada dels infants
-Dispensador de mocadors
-Paperera
-Làmines amb seqüències d’un nen mocant-se

AVALUACIÓ:

1. Identifica el moment de mocar-se?
2- Utilitza el racó dels mocs?
3. Sap seguir el procediment per mocar-se?
4. Utilitza adequadament el mocador?
5- Sap mocar-se?
6- Respecta el torn dels companys?
7- Sap compartir el racó?
8- S’adreça a l’educadora si té dubtes?
9- Llença el mocador a la paperera?

ML.

Però què és exactament? És un aspecte molt important en el desenvolupament de l’infant ja que el primer contacte que fem amb l’entorn és a partir dels sentits. A partir d’aquí, és el desenvolupament posterior de les capacitats cognitives i motores.

J.R. Gimeno és un dels autors que proposa l’educació dels sentits basada en l’exercitació multisensorial i interactiva i en la concreció d’una metodologia de l’educació sensorial.

A les llars d’infants podem aprofitar el seu programa i fer una sèrie d’activitats relacionades amb els diferents nivells de coneixement o domini del sentit que volem treballar.

ESTIMULACIÓ VISUAL 

Podem agafar una sèrie de fruites per treballar la visió.

OBJECTIU: Reconèixer diferents grandàries (gran-petit) i els diferents colors.

DESENVOLUPAMENT: 

Grau 0: Coneixement. Identificació. L’educador/a manipula diferents fruites de diferents tamanys i colors. (Poma, Raïm, Melò, platán, maduixa, mandarina…)
Grau 1: Exercitacions. Domini. L’educador/a manipula diferents fruites i ensenya quines són grans i quines són petites. Després classifica els objectes en grans i petits o bé pel seu color. 
Grau 2: Memòria. A curt termini: Després de l’explicació els infants han de buscar una fruita petita i una fruita gran. Passat uns dies han de trobar la fruita amb la grandària demanada.
Grau 3: Agudesa. Trobar fruites de color vermell
Grau 4: Aplicació. En un temps determinat endreçar les fruites de gran a petit.

ESTIMULACIÓ AUDITIVA

Podem agafar vàris materials sonors.

OBJECTIU: Discriminar els diferents sons de vàris instruments

DESENVOLUPAMENT: 
 
Grau 0: Coneixement. Identificació. L’educador/a manipula diferents màterials sonors. Un triangle, un tambor, una flauta, una harmònica, un xilofòn, unes maraques…
Grau 1: Exercitacions. Domini. Escoltar el so de diferents instruments i identificar l’objecte amb el so que l’ha produït. Identificar entre dos sons (triangle i tambor) sense contacte visual.
Grau 2: Memòria. Passat uns dies identificar el so amb l’instrument senyalant quin es.
Grau 3: Agudesa. Sense tenir contacte visual, relacionará el so amb el instrument dibuixat en una lámina.
Grau 4: Aplicació. Posarem una audició musical i hauran de reconeixèr a través d’unes lámines quins instruments han sonat.

ESTIMULACIÓ TÀCTIL

Preparar diferents fruites.

OBJECTIU: Identificar les fruites segons com és la seva pell (rugosa, fina, llisa) i també es pot treballar el tamany (petit-gran)

A la primera infància ja és de una gran importància la determinació sexual, que encara que sigui per determinació biològica, socialment i psicologicament hi ha una representació del que significa ser un nen o una nena.

Abans dels dos anys ja reconeixeran que hi ha objectes i activitats que són de nena i altres que són de nen. Als 2 anys ja són capaços de classificar-se per si mateixos com a nenes o nens i a utilitzar els pronoms personals masculins o femenins.

L’infant se’n adona que és un nen o una nena a partir del llenguatge que utilitzem els adults quan pronunciem la paraula “nen” o “nena”  i utilitzem pronoms personals femenins o masculins per refernir-nos a ells o uns altres, també en l’observació dels seus cossos i comparant-los amb els altres.

Cap els tres anys imita tot allò segons el que està establert a la societat en la qual viu i sap el que és típic segons el seu sexe i rebutja el que és típic de l’altre.

Cap els sis o set anys ja tenen la constància de sexe, comprenen a quin sexe pertanyen i saben que encara que un nen es vesteixi de nena continuarà sent un nen i ho tindran clar perquè ara ja saben que el que determina si són nenes o nens són els seus genitals, ja no tenen por de perdre la identitat sexual encara que facin coses que són pròpies de l’altre sexe.

Però i la coeducació què és? és una educació que fomenta l’autonomia real dels alumnes més enllà d’estereotips adjudicats al seu sexe, que atorga igualtat d’oportunitats a nens i  nenes, que basa les diferències en la individualitat de cadascú i no pas del gènere al qual es pertany.

Des de l’escola o altres àmbits educatius es continua fomentant – moltes vegades de forma inconscient- aquest tracte diferencial.

Normalment, des de els centres educatius es proporciona material (contes, dibuixos, pel·lícules animades, joguines…) en el qual apareixen imatges estereotipades , per exemple mirem els contes tradicionals o els de fades que donen d’una forma força accentuada una clara jerarquia sexual a favor de l’arquetip masculí.

L’heroi sol ser un noi valent , audaç i de gran bellesa que acaba vencent el mal i acaba rescatant a la dolça princesa encisadora, bella, bona, innocent, submisa i indefensa que necessita ajuda i sol estar sota la tutela d’una dona gran lletja i malvada.

Aquests contes col·laboren a forjar rols masculins i femenins estereotipats que els influeix i ho assumeixen i ho reprodueixen després en els seus jocs.

La coeducació no significa donar una rellevancia a les nenes, també es mira pels nens, per trencar els seus estereotips i que també estigui acceptat que no els hi agradi el fútbol o que vulguin ser perruquers.

La vertadera coeducació és aquella en la qual es presta la mateixa atenció, es donen els mateixos missatges, es tenen les mateixes expectatives i es donen les mateixes oportunitats a tothom sense distinció de sexe.

A dia d’avui encara podem trobar comentaris del estil “Com és que t’agrada el fútbol si ets una noia?”

A l’aula es pot treballar aquest tema des de ben menut, a través d’activitats igualitàries, contes coeducatius, de cara al segon cicle d’Educació Infantil es poden fer tertúlies amb els infants…al llarg del blog aniré tractant el tema exposant contes, activitats que podem fer per tenir una educació coeducativa.

ML.
 

Però com va sorgir tot això? No va ser fins a principis de S. XX que se li va començar a donar importància a l’infància però tot i així no es va culminar fins l’any 1989.

L’inspirador d’aquesta convenció va ser Janus Korczak (en realitat es deia Henrik Goldsmit) i va ser el pioner en plantejar la necessitat de protecció cap els infants. Betty Jean Lifton va congefir la Carta dels Drets de l’Infant a partir dels textos de Janus.

Però la Declaració dels drets de l’infant va ser redactada per Jebb i adoptada per la International Save the Children Union el 23 de febrer de 1923. Finalment, va ser adoptat íntegrament per l’organització de les Nacions Unides i es va concretar en un document, la Declaració de Ginebra (1924) que va evolucionar fins a convertir-se en la Declaració dels drets dels infants (1959) però van haver de passar 30 anys perquè el reconeixement és fes de forma internacional amb l’aprobació de la Convenció sobre els Drets dels infants (1989) però no va entrar en vigor fins el setembre de 1990, l’estat espanyol la va ratificar el 30 de novembre de 1990.

La Convenció Internacional dels Drets dels Infants, ha estat ratificada quasi universalment, i considera els infants com a subjectes de drets i responsabilitats. Consta de 54 articles en els quals se subratlla la responsabilitat principal de la família i la necessitat d’una protecció i unes atencions especials de l’infant tant abans del seu naixament com després.

Al any 1997 quasi tots els països excepte Somália i Estats Units ja havien ratificat la convenció. Tot i així, no ha suposat cap canvi transcent de les condicions d’una majoria d’infants del món que ni tant sols tenen satisfetes les necessitats bàsiques de supervivència o que pateixen explotació, abandonament, maltractament, etc.

Hi ha diversos organismes internacionals i ONG que s’han anat desenvolupant les últimes dècades que impulsen tota menra d’accions perquè el reconeixement dels drets dels infants sigui un fet, no només en l’àmbit legislatiu sino en la vida quotidiana dels infants del món, tant com dels països subdesenvolupats com dels més desenvolupats

Alguns dels drets que es recullen a la Convenció sobre els drets dels infants són els següents:

ARTICLE 5:

L’Estat té l’obligació de respectar els drets i fer complir els deures d’aquells que legalment són responsables de l’infant, per tal que l’infant pugui exercir els drets reconeguts en aquesta Convenció.

ARTICLE 6:

L’infant té el dret intrínsec a la vida i l’obligació de l’Estat és assegurar la seva supervivència i desenvolupament.

ARTICLE 7:

L’infant té dret a un nom des del seu naixament i a adquirir una nacionalitat, de manera que mai no resulti un apàtrida; també té dret a conèixer els seus pares i a ser atès per ells.

ARTICLE 12

L’infant té dret, així que tingui un judici propi, a expressar la seva opinió en tot allò que l’afecta i a veure com aquesta opinió és atesa.

ARTICLE 24

L’infant té dret al nivell més alt de salut i a l’accés als serveis mèdics; i l’Estat té l’obligació d’assegurar les atencions primàries preventives, l’atenció sanitària pera les futures mares , la reducció de la mortalitat infantil, l’educació sanitària i l’abolició de les pràctiques tradicionals perjudicials per a la salut dels infants.

ARTICLE 28

L’infant té dret a l’educació i l’Estat té l’obligació de proporcionar educació primària obligatòria i gratuïta , de fer que l’ensenyament superior sigui accesible a tots, i de vetllar perquè la disciplina escolar es fomenti en el respecte i la dignitat de l’infant.
 

Malauradament moltes coses no es cumpleixen fet molt entristidor, però des d’aquest humil blog vol fer una crida per intentar construir un món millor i tal com ens diu la il·lustració d’en Joan TuRu “Crearem un món nou , un món on hi cabran tots els nens”.
 
ML. 

El descans forma part de les necessitats bàsiques de les persones, dormir és necessari per recuperar-nos de la fatiga diària i així poder mantenir un bon estat de salut, tant físic com a mental.

A les llars d’infants i les escoles (P3) es treballa també aquest aspecte, i els educadors infantils hem d’establir un equilibri entre les activitats i els descansos combinant-los adequadament dins l’horari escolar.

Segons l’edat de l’infant varia el període de vigíla i no són les mateixes hores de son als 2 mesos que als 12, ni tampoc els rituals abans d’anar a dormir. 

Nadons de menys d’un any: no necessiten llum ni ajuda per adormir-se. Es preferible dormir en una habitació diferent a la dels pares. Les hores de son varien molt d’un mes a l’altra. Els nounats dormen aproximadament de divuit a vint hores distribuïdes durant tot el dia i que s’interrompen només per ser alimentats, canviats o acaronats. Dels 3 als 6 mesos dormen 16 hores, dels 6 als 9 , dormen 13/15 hores i dels 9 als 12 mesos, dormen 14 hores.

D’un a dos anys: Si els hi costa agafar el son poden estar intranquils i ploraners. És un bon moment per afavorir l’aprenentatge de dormir sense la presència de l’adult, llum, rituals… No obstant, abans d’anar a dormir poden tenir objectes que els ajudin per dormir com un xumet, un peluix, un mocador…

Dels dos als tres anys: Continuen demanant l’atenció de l’adult i s’han d’evitar les situacions de ritual. Dormen en un llit normal i en cas que els costi dormir s’han de valorar les necessitats individuals i evitar les migdiades llargues. A poc a poc es començará a deixar de tenir objectes inadequats per la seva edat (els xumets) i se’ls ha ha d’ajudar a trobar la manera que es relaxin i puguin adormir-se sols.

Cap als tres anys: Aproximadament en aquesta edat deixen de fer la migdiada degut a les seves necessitats i el canvi de ritme escolar. Han de tenir les hores de son nocturn adequades. Poden tenir por de tenir malsons i mostrar rebuig a dormir en llocs poc habituals. 

Als 4 anys: Són conscients que han d’anar a dormir malgrat els altres encara no hi vagin. Tenen recursos que els ajuden a agafar el son com per exemple que se’ls hi expliqui un conte, una cançó o necessiten dormir amb una nina o qualsevol objecte que mantigui una relació afectiva.

Als 5 anys: Poden tenir malsons més sovint i poden allargar el moment d’anar-se a dormir per por de patir aquest moment. Ja són més autonòms i poden desvestir-se, posar-se el pijama i organitzar el seu llit.

Als 6 anys: Són més conscients de la necessitat d’anar a dormir i poden demanar ells mateixos que tenen son encara que estiguin fent alguna cosa interessant. Tenen autonomia i es vesteixen i es desvesteixen sols.

ALGUNS CONTES INFANTILS PER ANAR A DORMIR

Amélie Graux, Editorial Joventut. Conte destinat per a infants de 6 a 18 mesos. Consta de paraules i de il·lustracions referides al moment d’anar a dormir.

VV.AA, Editorial Bruixola. Conte a partir de 9 mesos, estimula l’aprenentatge primerenc, toncant i manipulant diverses textures abans d’anar a dormir.

ANEM A DORMIR

Kathleen Amant, Editorial animallibres. Conte divertit que tracta sobre el moment d’anar a dormir.

Ed Vere, Editorial Juventut. Conte a partir de 3 anys, que pretén trencar el mite de que els monstres són dolents. 

A part d’aquests contes n’hi han de molts més que es poden fer servir pel moment d’anar a dormir, i també es poden explicar els contes populars de sempre com “La caputxeta vermella”, “En Patufet”, “La rateta que escombrava l’escaleta” etc…

Ui! S’ha fet molt tard i servidora se’n va a dormir…que tingueu tots una molt bona nit.

ML.

El concepte de psicomotricitat està directament relacionat amb el desenvolupament psicològic de l’infant, i aquest desenvolupament es produeix a través de la interacció activa de l’infant amb el medi que l’envolta, és un proces de coneixement i control del propi cos i arriba fins al coneixement i l’acció sobre el món que l’envolta.

Dins del marc curricular de l’educació infantil alguns dels objectius de la psicomotricitat- que s’expressen en termes de capacitats- són els següents:

1. Conèixer el seu propi cos i el dels altres, les seves possibilitats d’acció i aprendre a respectar les diferències.

2. Observar i explorar el seu entorn familiar, natural i social

3. Adquirir progressivament autonomia en les seves activitats habituals

4. Desenvolupar les seves capacitats afectives

5. Relacionar-se amb els altres i adquirir progressivament pautes elementals de convivència i relació social, així com a exercitar-se en la resolució de conflictes.

Com a mostra, m’agradaria desenvolupar una sessió de psicomotricitat amb infants de 2-3 anys. 

OBJECTIUS: 

– Treballar el control i la consciència corporal
– Diferenciar entre les activitats mogudes de les relaxades
– Potenciar el coneixement de la imatge corporal
– Gaudir de l’activitat proposada

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

-RITUAL D’ENTRADA:

Els infants entraran a l’aula, es trauran les sabates, les col·locaran al sabater i es posaran els mitjons antilliscants. És important que els nens i nenes vagin amb roba còmode els dies que toqui psicomotricitat a classe.

Ens posarem en rotllana i els hi explicarem l’activitat que farem. Els hi explicarem les normes que hi hauran durant la sessió (de seguretat, de conducta, de relació…) i els hi explicarem el conte “Què en saps de…la tardor?”.

-MOMENT PER A L’EXPRESSIVITAT MOTRIU:

Aprofitant que som a la tardor a els nens i nenes els hi direm que són uns arbres mentre sona la cançó “Ja arribat la tardor” i aniran desplaçant-se lliurament per l’aula de psicomotricitat, els indicarem que poden córrer, caminar, saltar…

Quan soni la cançó “Cauen les fulles” voldrà dir que bufa molt de vent i començaran tots a balancejar-se i tot seguit mouran els braços que simularà que són les branques fins que cauran a terra i es convertiran en unes fulles que hauran d’arrosegar-se i rodolar per terra.

Després farem una petita relaxació en un espai més resguardat, baixarem la llum i posarem una música de fons relaxant, s’estiraran sobre els matalassos i anirem anomenant les parts del cos i si cal,  també senyalant-les fins que es vagin relaxant.

-RITUAL DE SORTIDA:

Els infants es trauran els mitjons antilliscants i es posaran les sabates, es pot aprofitar i comentar com anat la sessió, tot seguit, marxarem cap a la nostra aula.

TEMPORALITZACIÓ:

30 minuts

RECURSOS ESPACIALS:

L’aula de psicomotricitat

MATERIAL:

-Matalassos
-Conte “Què en saps de…la tardor?”de Núria Roca i editorial EDEBÉ. 
-CD cançons de tardor de Noé Rivas, editorial baula col·lecció Cantem

AVALUACIÓ:

1. Es mostra participatiu durant l’activitat?
2- Escolta el conte atentament?
3. Segueix les indicacions de l’educador/a?
4. Es desplaça lliurament per l’aula de psicomotricitat?
5- Es desplaça només caminant?
6- Ocupa tot l’espai mentre es desplaça?
7- Frueix el balanceig? 
8- Mou els braços?
9- Es deixa caure, s’arrossega i rodola imitant les fulles seques?
10- Ha gaudit amb l’activitat? 

ML. 

La castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra en les dates properes de Tot Sants, és típic menjar castanyes, moniatos, panallets acompanyats d’un moscatell. 

A les llars i les escoles es fan diferents activitats, contes, cançons, murals, tallers i l’arribada de la castanyera! En aquest article m’agradaria desenvolupar una activitat que es podria fer a partir d’una aula de nens de 2 anys.

FEM PANALLETS!

OBJECTIUS: 

–  Conèixer la transformació dels aliments: elaboració de panallets.
–  Experimentar a través dels sentits.
–  Reconèixer diferents aliments: ametlles, sucre, moniato, ous i pinyons.
–  Apropar-se a la cultura popular de Catalunya. 

DESENVOLUPAMENT: 

Explicarem als infants que farem un taller de panallets i que ens ajudaran amb l’elaboració i transformació dels panallets.

Primerament, podem fer un mural amb els ingredients que utilitzarem per fer els panallets perquè comencin a familiaritzar-se.

Quan ho treballem amb els nens i nenes sempre procurarem que toquin, olorin, tastin, experimentin amb tots els ingredients. 

Als nens i nenes els donarem a cada un/a una mica dels diferents ingredients per que també provin d’amassar. Si són molt petits acabarem donant-los una mica de massa ja lligada. Podem aprofitar per treballar alguns hàbits de neteja (rentar-se les mans, posar-se la bata i quan acabem la sessió els hi podem donar una balleta perquè netegin la taula i si posem una goteta de sabó encara poden disfrutar més amb la neteja).

RECEPTA:
Bullirem els moniatos durant 20 minuts (que quedin tous) seguidament els pelarem i els trossejarem i els xafarem una mica i ho deixarem refredar. Barrejarem l’ametlla picada molt fina, sucre, els ous i seguidament xafarem els moniatos ho anirem amassant una estoneta fins que ens quedi una pasta lligada. Quan la massa hagi agafat consistència hi afegirem la ratlladura de la pela de la llimona.

Com farem les diferents classes de panallets? Agafarem una mica de massa i…és l’hora de fer boletes! Aquí els infants podran participar! Un cop fetes les sucarem a l’ou batut i seguidament les arrebossarem en pinyonets o ametlles picades.

Per fer els panallets de coco també agafarem una mica de massa i afegirem el coco ratllat, ho amassarem una mica i el tallarem a trossets més petits. A cada un, li donarem una forma de con i li tirarem coco per sobre.

Quan els tinguem fets, els posarem damunt d’una safata de pa d’àngel i d’aquesta manera un cop cuits els posarem al forn gratinador a 250 graus durant uns 7 minuts  i controlarem que no se’ns rosteixin massa!

-Per fer la massa:
 1⁄2 kg. d’ametlla picada
 1/2 kg. de sucre ilustre (és com farina)
 150 grs de moniato 
 1 d’ou
 La ratlladura d’una llimona

-Per farcir i “engalanar” els panallets:
1/4 kg de pinyonets
1/4 kg d’ametlla picada (trossejada)
1/4 kg de codony
1/4 kg de coco ratllat
un ou
làmines de pa d’àngel

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:

– Si tinguèssim a l’aula un nen celíac no podría menjar res que tingui gluten, hauriem de vigilar en la manipulació d’aliments.
– Els estris per cuinar, remenar, servir, colar, han de ser diferents dels que es fan servir per l’altre menjar o bé s’han de rentar acuradament a fi d’evitar contaminació amb gluten.
-Les superficíes (marbre) on s’elabora el menjar sense gluten ha d’ocupar un espai diferent o separat del de la resta de menjar amb gluten.
-Es convenient que els aliments específics sense gluten ocupin un espai diferenciat i estiguin correctament etiquetats.

RECURSOS MATERIALS:

–Recepta de panallets (fitxa)
-Ingredients dels panallets
-Fitxa, mural i fotos
-Estris necessaris: balança, bol, forn, llauna, picador…
-Col·laboració de les famílies per els ingredients

RECURSOS ESPACIALS: 

-Ho podem fer a l’aula o el menjador de la llar/escola.

TEMPORALITZACIÓ: 

-Podem dividir el taller en dues sessions, una amb la presentació del taller , el mural, els ingredients i l’altra sessió en la finalització de l’elaboració del panallets.

AGRUPAMENT: 

-Tot el grup.

AVALUACIÓ: 

1. S’han implicat i han gaudit en l’elaboració dels panallets?
2. Coneixen els diferents estris i ingredients utilitzats?
3. Ordenen correctament les passes a seguir en l’elaboració dels panallets?
4. Identifiquen els panallets com a una festa tradicional catalana? 

ML.

Il·lustració de JoAN TuRu.

Si fa setmanes vaig escriure sobre el joc simbòlic, en aquest article m’agradaria parlar del joc en grup , de l’esperit d’equip i la cooperació amb els companys.

El joc és l’activitat per excel·lència dels infants, contribueix al desenvolupament integral i els hi proporciona plaer i diversió. La majoria de pedagogs reconeixen el valor educatiu del joc i consideren imprescindible per a l’aprenentatge infantil.

A partir dels 4 anys s’inicia el joc en grup, és quan comença a aparèixer la figura del company preferit i normalment prefereixen jugar nens amb nens i nenes amb nenes però en ocasions també poden arribar a jugar tots junts o inclús amb nens més petits quan els hi interessa (necessita un nen per fer de pare o una nena petita per fer de filla). 

Comencen a sorgir els líders del grup, els que obeeixen, els que no accepten imposicions i formen un subgrup. El joc en grup estableix vincles i s’inicia el sentiment de pertànyer a un grup i que van sorgint les primeres amistats.

Però, que passa quan el joc és competitiu? Des d’un punt de vista educatiu suposa no potenciar l’empatia amb les necessitats i les emocions dels altres i fomenta un model on els valors se supediten als resultats, per promoure la competència i la rivalitat entre els infants, l’educador/a ha de tenir present promoure sentiments de cohesió, de superació, de victòria , d’equip, de respecte al contrari i a les regles del joc, sens dubte un gran repte per els que eduquem. 

Dit això, us adjunto l’enllaç d’un documental anomenat “L’equip petit” té una duració d’uns 9 minuts i val molt la pena de veure’l. Es tracta d’un cas real, de dues escoles de Vilanova i la Geltrú, El Margalló i el Cossetània que s’han unit per fer un projecte en comú: un equip de futbol anomenat “Margatània CF“, l’equip pre-benjamí és el protagonista, un equip de nens de 6-7 anys que sempre perden i mai han marcat un gol, malgrat tot els nens s’ho prenen amb una gran filosofía. Una lliçó de saber perdre.

 https://vimeo.com/25397042

ML.

Es pot programar una unitat didàctica sobre la tardor i durant 3 setmanes fer tota mena d’activitats perquè aprenguin les coses tipiques d’aquesta estació: Contes, cançons, colors típics, fruites, fruits secs, paisatges, clima, tradicions populars catalanes…

A continuació desenvolupare una activitat que es podria fer a l’aula a partir dels 2 anys.

EL CISTELL DE LA TARDOR 

OBJECTIUS:

1.Conèixer els diferents aliments que s’utilitzen per aquesta època del any
2.Experimentar la percepció d’estímuls sensorials a partir de la manipulació d’aliments
3.Habituar-se a tenir cura dels elements del marc natural i social que té al seu abast
4.Iniciar-se en l’aqdquisió de vocabulari nou relacionat amb la tardor

DESENVOLUPAMENT:

Convidarem els nens i nenes a seure en rotllana i tot seguit es fara la presentació de “El cistell de la tardor“. Explicarem que dins del cistell hi ha fruits i fruites típiques d’aquesta epoca del any: la tardor.
Treure’m un fruit o fruita i direm el nom, què és, com és, quin color té i ens l’anirem passant perquè cada nen/a el pugui tocar i manipular.
Després farem una petita conclusió del que ens ha semblat i tindrem preparat un tast dels aliments que hem estat veient.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT:
 
Es tindra en compte l’alumne/a que pateix al·lèrgies alimentàries.
 

RECURSOS MATERIALS:

-Un cistell ple de castanyes, avellanes, nous, ametlles, pinyons, taronges, codonys, cireres, xirimoies, mandarines, moniatos, raïms i caquis. 
-Tindrem plats de plàstic per fer la degustació.

RECURSOS ESPACIALS i TEMPORALITZACIO: 

L’aula de la classe. S’utiltizarà una moqueta o matalàs per fer la presentació de “El cistell de la tardor” i les taules de l’aula per fer el tast d’aliments.

Està previst que la sessió duri aproximadament una hora.

AGRUPAMENT: 

Tot el grup 

AVALUACIÓ: 

1. Els infants s’han implicat i han participat a l’activitat?
2. Han manipulat els diferents aliments?
3. Coneixen els diferents aliments típics de la tardor?
4. Han volgut tastar els diferents aliments?
5. Han gaudit amb l’activitat? 

ML.