Totxanes, totxos i maons - El Bloc de Joan Josep Isern - Pàgina 257

Tot rentant els plats de Nadal (amb Arno Weschel, Rohmer, Madness, Muse…) (i II).

26 de desembre de 2006

(La primera part la trobareu aquí) Durant el dinar nadalenc surt el tema dels idiomes estrangers. Recordo que els primers contactes amb el francès els vaig tenir quan anava a visitar la tieta Conxita i el tiet Martí -els rics de la família- que, entre altres coses insòlites per a nosaltres, compraven "Paris-Match". No sé exactament per què però d’aquelles

Tot rentant els plats de Nadal (amb Arno Weschel, Rohmer, Madness, Muse…) (I).

25 de desembre de 2006

Primer dinar de Nadal sense ma mare. Mon pare avui és a Cerdanyola, dinant a casa del meu germà. El retrobarem per Cap d’Any. A casa nostra vénen els dos nois amb C. l’adorable enamorada del noi petit. També ens acompanya la mare de l’A., la M. i el seu fill. De fet, ja és el segon dinar de

“tralari-tralara.com” (segona part).

25 de desembre de 2006

Un dia d’agost de l’any passat (vegeu aquí) vaig escriure un apunt sobre la conveniència que algú es decidís a empescar-se un programa informàtic que reconegués fragments de música taral·lejats o xiulats i n’identifiqués el títol de la peça. No va ser un rampell d’estiu, ni de bon tros. Ja fa molts anys que vaig defensant la necessitat de

Mitja vida (o quasi) en Vespa.

24 de desembre de 2006

La vigília de Nadal de 1981, és a dir tal dia com avui de fa vint-i-cinc anys, vaig estrenar la primera moto de la meva vida: una Vespa 200 de color vermell amb la qual vaig arribar a fer 65.185 quilòmetres. I més n’hauria fet si un mal dia de desembre de 1992 un xofer badoc i novell no m’hagués

Cesc.

22 de desembre de 2006

Trasbals. Acabo d’escoltar per la ràdio la notícia de la mort del ninotaire Cesc i m’he quedat blanc. El dimecres de la setmana passada, just en rebre el número de desembre de Serra d’Or vaig deixar testimoni en aquest Bloc (vegeu aquí) de la meva sorpresa davant l’inequívoc to de comiat que tenia la col·laboració del ninotaire en l’espai a la pàgina primera interior

Jofre Bardagí, el fill del Mestre.

22 de desembre de 2006

Un dels discos que estic escoltant aquests dies -i que ja avanço que formarà part de la meva llista de preferits de 2006- és "Jo faig cançons", de Jofre Bardagí, el fill del músic Josep Maria Bardagí que va morir el 24 de febrer de 2001. "Jo faig cançons" va acompanyat d’un DVD amb més de dues hores de

Edicions Bromera: la bona gent d’Alzira compleix 20 anys.

20 de desembre de 2006

Llibres i literatura

El missatge era gairebé com un jeroglífic: “El 20 a les 20 celebrarem els 20 al Palau Robert”. De seguida, però, varen arribar els aclariments: Edicions Bromera, la bona gent d’Alzira, em convocava a la festa de celebració del seu 20è aniversari programada per a les vuit del vespre del dia 20 de desembre al Palau Robert de Barcelona. I

“Llegar y moler”.

19 de desembre de 2006

Cafè matiner amb en C., un company de feina nascut a la Castella profunda que des que treballa amb nosaltres fa notables esforços per expressar-se tothora en català (i val a dir que se’n surt força bé). Em demana que li recomani algun mètode per perfeccionar el seu català i jo li responc que se’m fa molt difícil recomanar una cosa en

Discos catalans 2006: una magnífica anyada.

18 de desembre de 2006

Aquests dies estic escoltant molta música feta a casa nostra. Per dues raons. Primerament perquè els volts de Nadal és temporada alta pel que fa a publicació de novetats discogràfiques i, segonament, perquè estic acabant d’afinar la que serà la meva llista dels millors discos de l’any. Una llista que, a diferència de fa dotze

Codorniu i Manfred Mann: xampany i bona música.

17 de desembre de 2006

Tot i que, gràcies a Déu, no veig gaire televisió ja fa uns quants anys que tinc la impressió que l’anunci de Nadal del xampany Codorniu és molt millor que el de Freixenet, malgrat l’enorme parafernàlia mediàtica (vegeu aquí) que sol envoltar aquest darrer. Si més no enguany la diferència a favor de Codorniu és de golejada.

Nit de Santa Llúcia: la lliçó d’uns jurats.

16 de desembre de 2006

Llibres i literatura

En aquesta època en la que al voltant dels premis literaris -especialment els més ben dotats- hi ha un debat permanent sobre la seva pretesa netedat m’ha semblat exemplar el que ha passat amb els premis més importants de la Nit de Santa Llúcia, que és tant com dir els premis més prestigiosos del calendari literari català: el guanyador

“Audaces fortuna iuvat”: carta a qui jo sé.

14 de desembre de 2006

Benvolgut: No fa encara un parell d’anys escrivia aquí mateix que en la nostra llaaarga vida laboral iniciada quan teníem 15 anys ni l’A. ni jo hem viscut un sol dia que, de bon matí en llevar-nos, no tinguéssim un lloc concret, fix i remunerat on anar a treballar ni hem conegut cap final de mes sense que algú ens ingressés -generosa o minsa- una nòmina. Ja sé

Cesc. L’adéu del ninotaire.

13 de desembre de 2006

"Una abraçada a tots els amics de Serra d’Or. Gràcies per tot!". Amb aquest text, publicat en la seva habitual pàgina primera interior de la revista Serra d’Or de desembre, el veterà ninotaire Cesc, que aviat complirà vuitanta anys, sembla que diu adéu a la seva dilatada col·laboració amb la revista montserratina. (n’hi ha més)

Morir al llit (a propòsit del dictador Pinochet).

12 de desembre de 2006

A mi, de petit, a casa em varen ensenyar que no era de persones ben nascudes celebrar la mort de ningú. Anys després la vida -que sempre et treballa per la banda de l’enduriment- em va ensenyar a relativitzar aquests nobles principis fins al punt que ara crec que la desaparició física d’un mala bèstia sempre, sempre, és una bona notícia per

Temps d’aguinaldo.

10 de desembre de 2006

Llegint ?Confessió general?, la monumental novel·la pòstuma de Joan Garrabou que acaba de publicar Proa, m?assabento que un dels cabdills de la insurrecció filipina contra els colonitzadors espanyols de finals del segle XIX es deia Emilio Aguinaldo. Aquest cognom em remet a una paraula que quan jo era petit s?utilitzava molt precisament per aquesta mateixa