Totxanes, totxos i maons

Aquests dies estic escoltant molta música feta a casa nostra. Per dues raons. Primerament perquè els volts de Nadal és temporada alta pel que fa a publicació de novetats discogràfiques i, segonament, perquè estic acabant d’afinar la que serà la meva llista dels millors discos de l’any. Una llista que, a diferència de fa dotze mesos (vegeu aquí), no podrà limitar-se a vuit discos i prou.

Vull dir amb això que 2006 ha estat tan generós i propici que n’hauré de fer dues, de llistes. La primera serà de reedicions -apartat en el qual l’any ha excel·lit- i la segona serà de novetats. Aquesta darrera l’allargaré fins a quinze títols i la dividiré en dues parts: un podi d’honor que més que podi serà un repòquer ja que contindrà els que al meu parer hauran estat els cinc millors discos de 2006 per ordre de preferència i una segona llista, també ordenada, dels altres deu discos.  (n’hi ha més)

Així doncs, si tot va segons el previst el 31 de desembre publicaré la llista de les millors reedicions i l’endemà, l’1 de gener, la dels quinze millors discos nous. (*) i (**)

Francament, si les coses han anat així fins ara -vull dir després de les circumstàncies sòcio-polítiques i, sobretot, culturals que tots coneixem- no vull ni imaginar-me com serà el futur si, per una banda, som capaços entre tots plegats de treure’ns del damunt la ronya de l’autoodi modernet, tifa i cosmopolita de via estreta que ens envolta i si, per l’altra, es compleixen els senyals de complicitat que sembla que el nou equip que hi ha al capdavant de la conselleria de Cultura vol tenir amb el sector. Així sia.

——————————————————————————————

(*) En conseqüència la ja habitual relació d’apunts més visitats el mes anterior -desembre en aquest cas- passarà al dia 2.

——————————————————————————————-

(**) Glups! Ara que m’hi fixo, acabo de fer allò que tant els critico als publicitaris del xampany Freixenet, que fan anuncis que anuncien uns altres anuncis (vegeu aquí). Voluble i frívol, resulta que jo he fet una cosa similar: un apunt que anuncia un parell d’apunts que han de venir. Com som, Déu meu…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!