Avui és 30 de novembre, diada de sant Andreu. Els nois de casa estan bé i semblen raonablement feliços. A la feina m’envolta gent bona que, a més a més, és bona gent. La situació laboral de l’A. s’ha resolt ja de forma definitiva. “Love”, dels Beatles, és un disc extraordinari. Els Stones acaben de
Llegeixo la columna setmanal de Xavier Bru de Sala al suplement "Cultura/s" de La Vanguardia titulada "Hasta pronto, Ferran" que, com ja s’albira des del títol és el manifest número dos-cents setanta-quatre dels apareguts en els darrers quinze dies de plany pel canvi de Ferran Mascarell al capdavant de la conselleria de Cultura i em trobo
Rebo un correu d’O. Vidal, que es defineix com a tarragonina i que em fa diversos comentaris sobre el meu apunt d’ahir a propòsit de la meva batalla en solitari -a l’estil del general Custer a Little Big Horn rodejat pels indis de Sitting Bull- contra la moda de conèixer el sexe dels infants durant l’embaràs (vegeu-lo aquí).
Tan feliç que estava jo aquest vespre de retorn a casa després de la meva classe setmanal a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu mentre pensava en com explicaria en aquest Bloc el dinar d’avui amb Joan F. Mira arran de la presentació del seu darrer llibre "Almansa 1707. Després de la batalla". O pensant també en com clouria definitivament la sèrie
(la sèrie comença aquí) * 20) "Revolution": Versió més "dura" que la del disc blanc. També més breu. La veu de Lennon en primer pla i dues guitarres pencaires darrere seu són els secrets de la recepta. Una recepta que funciona. * 21) "Back in the U.S.S.R.": Cap diferència respecte la versió original. El gran tema
(la sèrie comença aquí) * 14) "Within you without you / Tomorrow never knows": Curiós i reeixit experiment que consisteix a substituir les percussions hindús de "Within you…" per la base de percussió obsessiva de "Tomorrow…". Un tema del "Sgt. Pepper" i un altre de "Revolver" coexistint perfectament. * 15) "Lucy in the sky with diamonds":
Després d’un seguit de bronques i marrameus interns en el Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya -que, entre altres conseqüències, han provocat un retard de mig any en la tria del guanyador- llegeixo al diari (vegeu aquí) i a Vilaweb Lletres (vegeu aquí) que finalment el Premi Llibreter d’enguany ha estat concedit a la novel·la "El quinto en discordia",
(Acabo d’arribar del concert -magnífic- dels Pets a l’Auditori. Per l’hora que és hauria d’estar mort de son i, en canvi, em sento amb les piles carregades fins dalt. Quina gent més energètica, en Gavaldà i la seva colla…) Hi ha coincidències cruels, a la vida. Sembla ser que aquest matí, si fa no fa per
(la sèrie comença aquí) * 7) "Drive my car" / "The word" / "What you’re doing": Un viatge per "Rubber Soul" i "Beatles for sale" que no arriba a dos minuts de durada. A "Drive my car" s’hi han incorporat uns tocs de secció de vent posats amb gust i ben dosificats que milloren el resultat original. A mig
La matusseria com a constant al llarg de tot el procés de l’opa de Gas Natural a Endesa… La seva substitució pel senyor Joan Clos… sense que es noti cap diferència… (n’hi ha més) Aquell mirar cap a una altra banda quan el camp d’aviació del Prat estava ocupat pels treballadors d’Iberia… Ara la targeta groga del Tribunal
Tot i professar una llarga i reconeguda militància rollingstoniana no tinc cap inconvenient a admetre que m’agrada també -i molt- la música del Beatles (vegeu aquí). Tant m’agrada que em va faltar temps ahir, primer dia que es posava a la venda a tot el món, per anar a comprar “Love”, el darrer experiment d’actualització de la música dels quatre
Els bons amics de Bromera m’han fet arribar un llibre que estava esperant d’una manera molt especial des de fa mesos. És "Constants vitals", l’últim recull de poemes que va escriure el meu estimat amic Manel Garcia Grau, mort el passat 5 de juny als 44 anys. (vegeu aquí) Tot i que ell coneixia perfectament l’abast de la seva malaltia a
Fa més de dos anys (vegeu aquí) vaig fer el primer experiment de portar-me música de casa per a les meves sessions matineres i dominicals de Flotarium. En aquella ocasió vaig optar pel ?Medúlla?, de la senyora Bjork, que acabava de sortir i la sessió va anar d?allò més bé. Avui m?he tirat per la via
(la sèrie comença aquí) Si entre els usuaris de biblioteques i de llibreries de casa nostra es fes una enquesta per demanar-los noms d’escriptors catalans sense aturar-se a rumiar gaire estic segur que sortirien citats un munt de vegades autors com Porcel, Màrius Serra, Monzó, Palol, Cabré, Sánchez Piñol, Carme Riera, Pàmies o Villatoro. En canvi, crec que molt pocs esmentarien
Em va dir: “Vull ensenyar-te una cosa que sé que t’agradarà i que a mi em fa molta il·lusió”. I com que feia més de dos anys que no ens vèiem amb calma vàrem quedar per dinar en un petit restaurant de Gràcia. Mentre esperàvem el primer plat es va treure de la butxaca una espècie de bloc i