Fa més de dos anys (vegeu aquí) vaig fer el primer experiment de portar-me música de casa per a les meves sessions matineres i dominicals de Flotarium. En aquella ocasió vaig optar pel ?Medúlla?, de la senyora Bjork, que acabava de sortir i la sessió va anar d?allò més bé. Avui m?he tirat per la via
(la sèrie comença aquí) Si entre els usuaris de biblioteques i de llibreries de casa nostra es fes una enquesta per demanar-los noms d’escriptors catalans sense aturar-se a rumiar gaire estic segur que sortirien citats un munt de vegades autors com Porcel, Màrius Serra, Monzó, Palol, Cabré, Sánchez Piñol, Carme Riera, Pàmies o Villatoro. En canvi, crec que molt pocs esmentarien
Em va dir: “Vull ensenyar-te una cosa que sé que t’agradarà i que a mi em fa molta il·lusió”. I com que feia més de dos anys que no ens vèiem amb calma vàrem quedar per dinar en un petit restaurant de Gràcia. Mentre esperàvem el primer plat es va treure de la butxaca una espècie de bloc i
"Escric a la proa aguda d’una casa fosca i tèbia. Nocturnes aigües arborescents creixen part de fora. A més, sols un tema de Chopin que alternativament se’m crispa i em defalleix a l’oïda, vertiginosament repetit. Ara, però, tot és ratlla per a mi, incomunicat de mi mateix, ja distint del que sé i distint del
No fa gaires dies parlava en aquest Bloc dels ‘cromos de felicitat’ (vegeu aquí). És a dir, d’aquelles petites clapes d?harmonia que de manera imprevista ens trobem de tant en tant pel camí i donen una mica de color a l’existència. Avui parlaré del talent, que és una cosa molt similar. Vull dir que tampoc es
"Tornem a recuperar la nostra integritat hispànica, perquè si no sortiré al carrer a cridar viva España". Paraules d’exhortació al conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell dites ahir per l’agent literària Carme Balcells -en to distès, això sí (*)– durant l’acte de concessió del premi Montblanc a "la Mujer 2006". Vegeu aquí la crònica
Ahir pel matí, durant els vint minuts que tinc per esmorzar, vaig coincidir amb la MM., una companya de feina que, davant de la meva sorpresa, se’m va declarar lectora assídua d’aquestes totxanes i a més a més molt coneixedora dels seus continguts. (glups!) I com a prova va i em diu que aquests darrers temps estic dedicant molt espai a comentar
Selecció de les millors definicions aparegudes les darreres setmanes en l’encreuat en castellà de La Vanguardia signat pel mestre Fortuny (i amb una aportació de Màrius Serra, autor de l’encreuat en català del mateix diari): * Arribada al món com Carmen Laforet: NADA (d’en Serra) * Se levan cuando se elevan: ANCLAS (n’hi ha més) * Una manera poco
Trobada amb l’amic E. per parlar de llibres i de música. En un moment de la conversa surt el capteniment mesell dels nostres "progres" que en nom de la modernitat i el cosmopolitisme posen el nom de "jaima" (per centrar-me en un exemple del Fòrum de les Immobiliàries) a allò que aquí tota la vida hem dit "envelat". Una actitud que -cal dir-ho?-
L’escriptora Mercè Company, una de les fundadores de l’Aula de Lletres, em va enviar dies enrere una nota amb unes quantes puntualitzacions en relació amb el que jo explicava en el meu apunt del 23 d’agost de l’any passat (vegeu-lo aquí). El correu és força extens -quinze mesos donen per molt- i toca bastants temes sobre la majoria dels quals -i ho dic amb tots
No coneixia l’anècdota del jove poeta que s’adreça a Hölderlin en demanda de consell i que ens explica el coblocaire Marcel Campà en l’últim i magnífic apunt que ha escrit al seu Bloc "Las al jaç" (vegeu-lo aquí). De fet, amb només quatre apunts del 20 d’octubre cap aquí no es pot dir que, de moment, tingui gaire tirada a
Si no m’erro fa tres anys per aquestes dates el conseller de Cultura de la Generalitat era -per pocs dies- el senyor Jordi Vilajoana, de Convergència Democràtica de Catalunya. Amb el canvi de règim el despatx del Palau Marc de la Rambla va passar a ser ocupat per la senyora Caterina Mieras, del partit socialista. I quan, dos anys i quatre mesos després, la dermatologia catalana va recuperar la doctora
Dimarts passat el senyor Artur Mas explicava a "El matí de Catalunya Ràdio" que tot el que ha passat a Catalunya últimament en relació a la composició del nou govern és la prova més clara que no existia cap pacte entre ell i el senyor Rodríguez Zapatero després que es trobessin un dissabte de gener a la Moncloa i acordessin una afaitada al projecte de l’Estatut aprovat mesos enrere
Una de les primeres coses que explico als meus alumnes és que el llenguatge MAI és innocent. Que si en parlar o escriure triem un to, un accent, un registre, una figura retòrica o un recurs expressiu determinats és perquè són justament els que creiem que ens convenen per transmetre al més exactament possible allò que
"Sóc nacionalista. De Bétera. Em sembla que ho sóc des dels disset anys o divuit i no canviaré ara". Així comença "De rendicions", el mail obert que Vicent Partal ha escrit a l’edició d’avui de Vilaweb. I com que em sembla que és la descripció més lúcida i exacta que he llegit fins ara de