Totxanes, totxos i maons

"Una abraçada a tots els amics de Serra d’Or. Gràcies per tot!". Amb aquest text, publicat en la seva habitual pàgina primera interior de la revista Serra d’Or de desembre, el veterà ninotaire Cesc, que aviat complirà vuitanta anys, sembla que diu adéu a la seva dilatada col·laboració amb la revista montserratina.  (n’hi ha més)

Penso que la notícia té prou relleu com perquè la mateixa revista que l’acull se’n faci ressò més enllà de la reproducció del text caligrafiat pel ninotaire en el seu espai però, si no he badat, no m’ha semblat trobar-ne cap referència.

He fet algunes preguntes discretes i pel que he pogut esbrinar sembla que Cesc desitja concentrar-se només en la seva obra pictòrica i deixar de banda, no ja l’acudit diari (que això ja fa uns quants anys que va abandonar) sinó qualsevol lligam amb publicacions periòdiques.

No estic en condicions de posar-hi la mà al foc però no m’estranyaria que, a hores d’ara, Serra d’Or fos l’única revista on podíem trobar en cada número un tast de la personalíssima poesia de Cesc.

Ara tenim les seves pintures, d’acord. Però jo ja el començo a enyorar. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!