Totxanes, totxos i maons

Tot i que, gràcies a Déu, no veig gaire televisió ja fa uns quants anys que tinc la impressió que l’anunci de Nadal del xampany Codorniu és molt millor que el de Freixenet, malgrat l’enorme parafernàlia mediàtica (vegeu aquí) que sol envoltar aquest darrer.

Si més no enguany la diferència a favor de Codorniu és de golejada. Al meu parer, és clar. I bona part d’aquesta impressió és gràcies a la tria musical feta pels creatius de l’espot.  (n’hi ha més)

Com els més veterans ja hauran identificat, la banda sonora de l’espot de Codorniu és una versió interpretada per una veu femenina de “The Mighty Quinn”, una cançó de Bob Dylan que, segons conta la llegenda, va escriure per homenatjar l’actor Anthony Quinn de resultes de la seva interpretació de l’esquimal Inuk a la pel·lícula de Nicholas Ray “The Savage Innocents” (1960), distribuïda per aquests barris amb el nom de “Los dientes del diablo” (vegeu aquí).

Si no em fallen les dades Dylan no va enregistrar aquesta cançó fins al 1970, en el seu disc “Self Portrait” (vegeu aquí) però la cançó havia ja donat la volta al món un parell d’anys abans gràcies a la versió -esplèndida, molt millor que l’original- que en va fer el grup Manfred Mann (vegeu aquí).

Jo era un seguidor bastant fidel dels discos del senyor Manfred Mann i del seu grup. I molt especialment d’aquest magnífic “The Mighty Quinn”. Recordo que hi havia un clip promocional en el que el grup apareixia tocant en les escales d’accés a una gran mansió i que, en un moment del tema, els cinc components baixaven en formació aquestes escales fent uns breus passos de dansa.

En sentir l’anunci de Codorniu dies enrere vaig evocar immediatament aquell clip de la meva joventut i em va faltar temps per tirar mà de You Tube (la segona meravella del mil·lenni després del Google). La meva sorpresa -agradabilíssima- va ser quan vaig trobar-hi just el que buscava.

Per veure el videoclip primer (el de les escales) feu clic aquí.

I per veure una altra versió interpretada damunt d’un escenari feu clic aquí.

Així doncs, poseu-vos còmodes que avui és diumenge, engegueu els altaveus de l’ordinador i, vinga, canteu amb mi: “Come all whitout, come all within. You’ll not see nothing like the mighty Quinn…” (vegeu aquí).

I si ho acompanyeu amb una copeta de xampany de can Codorniu molt millor encara… Aquest Nadal s’ho han guanyat ben a pols.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!