Totxanes, totxos i maons

Un dia d’agost de l’any passat (vegeu aquí) vaig escriure un apunt sobre la conveniència que algú es decidís a empescar-se un programa informàtic que reconegués fragments de música taral·lejats o xiulats i n’identifiqués el títol de la peça.

No va ser un rampell d’estiu, ni de bon tros. Ja fa molts anys que vaig defensant la necessitat de trobar una solució en forma de gegantí banc de dades musicals que ens ajudi a resoldre aquelles situacions angoixants en què de cop i volta et ve al cap una música que et sona moltíssim i que ets incapaç d’identificar.

La meva nota sorgia a propòsit d’haver sentit a Catalunya Informació que una empresa mexicana d’informàtica estava treballant en un projecte d’identificació de músiques a través de la xarxa i em vaig alegrar: per fi algú havia escoltat els meus precs!.

Val a dir, però, que potser em vaig precipitar una mica amb els alegrois perquè el cert és que d’aleshores ençà damunt de l’assumpte plana una capa de silenci que m’agradaria identificar com el del treball febril però que molt em temo que deu pertànyer a una modalitat a mig camí entre el silenci de la indiferència i el de l’oblit secular dels cementiris.

Tanmateix -com cantava Serrat al “Conillet de vellut”- “avui he vist el cel obert, Déu que és bo i que sap el que he sofert m’ha donat la solució” en una notícia publicada dies enrere a Vilaweb (vegeu-la aquí). La solució ens arriba de França i té la forma d’una pàgina web amb un nom peculiar: WatZatSong (vegeu-la aquí).

WatZatSong s’inspira en una filosofia rabiosament europea ja que a diferència de la solució que estan estudiant a l’altra banda de l’oceà -basada en les màquines- la proposta francesa es basa, com no podia ser altrament venint de la vella Europa, en l’humanisme. En persones que ajuden altres persones.

Per dir-ho de manera ràpida, WatZatSong és una solució cosina germana de “La nit dels ignorants” o de la interessant pàgina web “Qüestionem” (vegeu-la aquí). És a dir, és una plataforma que aplega, d’una banda, persones que tenen dubtes i els exposen i, de l’altra, persones que en saben les respostes i les expliquen.

Cal donar-se d’alta com a usuari -de franc, (és clar, ve de França)- i disposar d’un PC amb micròfon. El sistema ja diu que totes les transaccions són anònimes i que, per tant, no cal que et tallis gens a l’hora de xiular o taral·lejar aquella tonada que et martiritza i que no acabes d’identificar.

No és la macro base de dades que -mexicana o generada en una altra banda- estic segur que no tardarem gaire a tenir però, de moment, tapa una mica el forat, no?.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!