Per una raó que de seguida explicaré, avui evocaré les guardioles de la meva vida. Un concepte que fins ara no havia comentat en aquestes Totxanes segurament perquè no tinc gaires records d’infantesa lligats a aquest estri dedicat a atresorar cèntims destinats a allò que abans es deia ‘iniciar-se en l’estalvi’. Recordo alguna guardiola trencada
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
“La marxa sense fanfàrria” Article de Raül B. Manso (El Punt Avui, dimarts 9 d’abril de 2024) (Vegeu-lo aquí) Després de vuitanta-cinc minuts de neguit, a les 00.20 hores del 25 d’abril de 1974, la tonada de Grândola, Vila Morena als transistors va desencadenar el cop d’estat que posaria fi, al final del dia, a més de
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Més concretament corresponen als apareguts la setmana passada i que, a causa d’un viatge a Sardenya, no vaig
Estimada Francesca, Segurament avui, com cada dilluns, la mestra us haurà preguntat que havíeu fet aquest cap de setmana. I és molt possible que hagis explicat, a ella i als companys, que el divendres vàreu tenir sopant a casa teva una colla de vellets catalans que feien una mica de xivarri i que, sobretot, reien.
Ep! Què passa amb el Romagnoli de cada dissabte. Doncs passa que, com us vaig avisar al final del Romagnoli del dissabte passat (aquest) avui faig festa. Però no us hi amoïneu. No només tindreu la vostra ració habitual de primeres coses boniques el dissabte que ve, sinó que és molt possible que, enmig de
(Vegeu aquí l’apunt anterior) L’octubre de 1986 en una carta a Max Cahner J.V. Foix evocava la nòmina de personalitats implicades amb la Revista des del primer número. Li sortia una extensa llista de noms però, sabedor que no podia ser exhaustiu, el poeta acabava dient: ‘i tants d’altres de bell anomenar’. Aquest ‘bell anomenar’
El dimecres 3 d’abril es va celebrar al Palau Robert l’acte inaugural del Centenari de la Revista de Catalunya, un aniversari que forma part de la llista de commemoracions (vegeu aquí) a les quals enguany la Generalitat de Catalunya dóna suport institucional amb l’objectiu de destacar la singularitat del fet o de la persona que
Un lector m’escriu admirat pel que explico en els dos apunts (aquest i aquest) que he dedicat recentment al llibre ‘Els quaderns oblidats’ de Cecília González. M’agrada que es destaqui aquest fet. Si hagués de sintetitzar en poques paraules què és el que pretenc amb els quatre mil sis-cents apunts que he escrit en aquest
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Tot i que a primer cop d’ull el nom de Memoro fa pensar en una empresa relacionada amb afers funeraris no ens hem d’espantar gens perquè en la seva pàgina web ((aquesta)) ens expliquen molt bé les seves funcions: “Memoro és un projecte internacional sense finalitat de lucre, un arxiu en constant evolució on qualsevol
(Vegeu aquí l’apunt anterior) La senyora Isabel Ugarte Vernal, la ‘doña Isabel’ a la qual Cecília li va fer de dama de companyia durant quinze anys va néixer el 10 de juny de 1842 a la zona d’Iquique, una regió peruana molt rica en nitrats –la riquesa de la seva família provenia del fet de
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al
Cada vegada que enfilo amb la moto cap a Montjuïc, preferentment per anar a llocs tan recomanables com el MNAC, el Pavelló Mies van der Rohe o la Fundació Joan Miró, travesso el barri de la meva primera infantesa. Això, ben mirat, ho he fet sempre però d’un temps ençà (coses de l’edat?) diria que
Fa vint anys, en un dels primers apunts que vaig escriure en aquest Bloc (aquest) explicava uns quants rituals que de tant en tant procuro acomplir i que, d’alguna manera, em serveixen per carregar les piles de l’ànima. Com a lògica conseqüència del pas del temps, entre els que aleshores detallava i els que encara