Totxanes, totxos i maons

(La sèrie comença aquí)

Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, perquè em sembla que s’ho val (i si detecteu alguna imprecisió en la traducció de l’italià al català la culpa és tota meva: l’he feta jo en pla autodidacte).

El dilema de Bakú

La primera cosa bonica del dimecres 3 d’abril de 2024 és el dilema de Bakú, és a dir: si es pot gaudir simultàniament de seguretat, llibertat i democràcia. Passejo per la capital d’Azerbaidjan i veig que no hi ha ni un paper a terra, com a Singapur. Hi ha un exèrcit d’escombriaires fins i tot als barris perifèrics. I un altre, aquest dels de debò, a cada cantonada. Pots sortir ben tranquil a qualsevol hora del dia i de la nit. Les antigues reminiscències soviètiques fan companyia a les islàmiques.

De vegades (mireu la fotografia) diries que aquella ciutat és París. Al matí, esmorzant al menjador de l’hotel, en una pantalla connectada a MTV apareixen tres cantants vestides amb els colors de la bandera. En el vídeo hi surten també tancs, punys alçat en senyal de victòria i l’autòcrata que la proclama. El passeig marítim que hi ha al costat de les tribunes del Gran Premi de Fórmula 1 et porta fins al parc dels trofeus de guerra, trista exhibició dels vestigis arrabassats als armenis.

La ideologia que ara està de moda diu que hem de triar entre llibertat i seguretat, entre democràcia i autocràcia, com si fossin coses relacionades les unes amb les altres. Què voleu? Els carrers nets, o la possibilitat d’embrutar-los? Ens han abocat al precipici d’aquesta tria forçada i fal·laç. Perquè també hi ha l’autocràcia sense cap seguretat. Fem-ho a l’inrevés: mirem cap als oasis en vies d’extinció que proposen llibertat, democràcia i carrers nets. I no hi emigreu, exporteu-los.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

Vendre-s’ho tot

La primera cosa bonica del dijous 4 d’abril de 2024 és vendre’s-ho tot i no quedar-se res. No per fer diners, sinó espai. No per guanyar espai, per altres raons. Vendre’s l’abric amb aquells botons tan especials a Vestiaire (*) per imaginar-te un paio a dins amb la teva còrpora que el porta en una ciutat escandinava: algú el crida, es gira però no ets tu.

Vendre’s el baix a eBay perquè acabi en una illa grega i així puguis escriure una cançó només amb acompanyament de piano. Vendre’s les corbates per no acabar fent-les servir per penjar-te i els botons de puny perquè esdevinguin una sola peça (**). Vendre’s els records de la persona que has estimat perquè són còpia dels que conserves dintre teu. Vendre’s totes les joies en una botiga de compra-venda d’or no gaire honesta perquè ningú sàpiga mai quin era el seu valor real.

Vendre’s l’entrada d’un concert abans que es celebri i que almenys algú la pugui comprar a la revenda. Vendre’s els llibres i els discos, però no les novel·les i les cançons: i si no captes la diferència, estudia. Vendre’s la nostàlgia, per no veure com envelleixes sense saber de quina cosa estàs sentint la mancança. No tot ni tothom s’acaba, hi ha coses i persones que tornen a començar.

(*) Aplicació per vendre i comprar ‘on line’ articles de luxe de segona mà.

(**) Romagnoli juga amb el mot ‘gemelli’, que tant a Itàlia com a españa el tradueixen com ‘gemelos’.

(si entreu aquí -i esteu abonats als serveis digitals de La Repubblica– podreu llegir i escoltar aquest article en versió original)

———————————————————————————————–

(Continua aquí)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!