Vaig a casa del noi gran a regar les plantes. Són a fora, de vacances. Abans de pujar, vaig a un bar proper i esmorzo. M’instal·lo a la terrassa i demano un entrepà. Una truita a la francesa feta per un xinès. La globalització. Estranyament no porto cap diari i em dedico a observar el
(La sèrie comença aquí) El divendres 30 de juliol Gabriele Romagnoli va publicar l’últim article abans d’aturar la seva secció de dilluns a divendres en el diari La Repubblica per vacances fins al primer dia de setembre. És un article singular perquè parla de la seva ciutat, Bolonya, i d’una peculiaritat arquitectònica -els pòrtics, que
El divendres passat la bona gent de Vilaweb va publicar aquest article en el que parlo dels cents anys exactes del naixement de Joan Triadú, que es complien aquell mateix dia, i en el que aprofito l’avinentesa per donar alguna pista d’un futur article més extens que estic preparant sobre aspectes que he descobert llegint
(La sèrie comença aquí) Beatles vs Stones. L’estiu de l’amor Joan Josep Isern (Enderrock, 320; juliol de 2021) El juny de 1967 va ser un gran mes per als fans dels Beatles. El dia 1 publicaven el mític ‘Sgt. Pepper’s’ (Parlophone) i el diumenge 25 estrenaven en directe davant de 400 milions d’espectadors una cançó
(La sèrie comença aquí) Gràcies als llibres podem parlar amb els morts. Emili Teixidor (1933-2012) A quanta vanitat ens empeny la bona opinió que tenim de nosaltres! Michel de Montaigne (1533-1592) En realitat tots ens expliquem la història de la nostra pròpia vida amb la il·lusió de continuar sent nosaltres mateixos: vivim amb la idea que
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
Ja fa molt temps que segueixo Jackson Browne i en aquestes Totxanes n’he deixat alguna evidència (per exemple aquí i també aquí). M’ha agradat la seva música des del primer dia que el vaig poder escoltar amb una mica de calma i aquest interès es va incrementar quan vaig saber que passava llargues temporades d’incògnit
Dintre del programa de l’Any Joan Triadú aquest mes de juliol és el que marca el nivell més alt d’intensitat del calendari. Si més no, del que ha transcorregut fins ara perquè si li faig una ullada a les activitats programades per a setembre i octubre la intensitat es manté, si no puja encara més.
(La sèrie comença aquí) S’arriba a una edat en què s’ha de saber triar com perdre el poc temps que ens queda. Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003) La Terra ofereix prou per satisfer el que cada home necessita, però no per al que cada home cobeja. Gandhi (1869-1948) S’arriba a l’èxit anant de fracàs en fracàs
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
Estimadíssima Mila. Només tens nou anys però t’asseguro que en aquest curt període de vida ja has fet més viatges –i no només a París i a la Bretanya— i has viscut en més cases de les que em sembla que hauré viscut jo al llarg de la meva vida. Una vida que ara com
(La sèrie comença aquí) La simpatia amb el pacient cura la meitat de les malalties Agustí Pedro i Pons, metge (1899-1971) Mai no arribarà a ser un pensador: es repeteix massa poc. Elias Canetti, premi Nobel de literatura (1905-1994) És millor debatre una qüestió sense resoldre-la que resoldre una qüestió sense debatre-la. Joseph Joubert, moralista
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu alguna imprecisió,
Aquests dies estic llegint amb molta atenció el dietari que Joan Triadú va escriure durant els anys 1938, 1939 i 1940 (quan tenia entre setze i dinou anys) i que molt més cap aquí -el 2001- va veure la llum editat per Proa amb el títol ‘Dies de memòria 1938-1940. Diari d’un mestre adolescent’. Sobre aquest
Estimadíssima Mila. Aquesta carta –la que fa setanta-vuit de les que t’he escrit– la vaig començar el dissabte 26 de juny, primer dia que l’ús de la mascareta quedava restringit a situacions molt concretes que, bàsicament, eren contactes en locals tancats i aproximacions inferiors al metre i mig entre persones que no pertanyien al mateix