Una de les pàgines que cada dia, de bon matí, procuro visitar és Media.cat, un espai (vegeu-lo aquí) en el que sempre tinc la impressió que m’informen bé i sense enredar-me. La relació d’aquesta pàgina amb el Grup de Periodistes Ramon Barnils (vegeu-lo aquí) és ben coneguda i l’altre dia va cridar-me l’atenció l’article (vegeu-lo
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és meva:
(La sèrie comença aquí) Després dels articles de comiat apressats i sota l’efecte sorpresa que es van publicar en el Serra d’Or de febrer de 1971, la distància va permetre que en el número següent ja aparegués una reflexió ‘a propòsit de l’ofici de corrector’ (així es va titular) més concreta sobre l’afer amb Terenci
Puges a la moto i enfiles rampa amunt per sortir del pàrquing. Tan bon punt entomes la claror del carrer et ve al cap una música que feia un munt d’anys que no senties. Com que de primeres no la identifiques fas servir el mètode que mai t’ha fallat: cantar-la protegit per l’escadussera intimitat que
Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera també és –tal com va declarar la Unesco el 1999– el Dia Mundial de la Poesia. El poema triat per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada l’any passat quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es va encarregar
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és meva:
Tal dia com avui de fa un any no era un dia qualsevol. De fet (passeu-me la petita -i perdonable- vanitat), CAP dinou de març el considero un dia qualsevol perquè és la data del meu naixement. Una data que el 2020 havia de ser una mica més especial encara perquè arribava a la fita
Com us vaig dir ahir, m’he decidit a traduir de manera artesanal i casolana el poema d’Amanda Gorman. Ja us avanço que treballant en el text m’he divertit moltíssim. I, sobretot, he gaudit de la immensa tranquil·litat que em dona el saber que jo –europeu, amb setanta-un anys a punt de fer, traductor de via
Cada vegada estic més convençut de l’existència d’una secreta relació entre el color groc i les causes justes, les que defensa la gent de bé. M’aturo aquí perquè –tot i ser un tema que pot donar molt de joc (que rima amb ‘groc’, per cert)– la meva intenció d’avui és parlar de la poeta americana
(La sèrie comença aquí) El número de febrer de Serra d’Or de 1971 dedicava quatre pàgines amb tres articles de comiat a Eduard Artells. El director de la revista, Jordi Sarsanedas, feia una peça introductòria breu que començava dient: “Inesperadament, hem perdut Eduard Artells. Quan encara el necessitàvem.” El segon article, titulat ‘L’amic’ era de
(La sèrie comença aquí) He estat un home afortunat: res en la vida no m’ha estat fàcil. Sigmund Freud (1854-1939) La vida és una milícia, però la milícia no és vida (De la saviesa popular en els temps de la “mili” obligatòria) Déu em perdonarà, és la seva feina. Diana Athill, escriptora i editora (1917-2019)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres al diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció hi detecteu algunes imprecisions, la culpa és meva:
(La sèrie comença aquí) Després d’aquell incendiari article dels últims dies de novembre de 1970 no recordo grans reaccions ni a favor ni en contra per bé que en aquells mesos jo estava fent el servei militar i la meva capacitat de seguiment de les coses que em podien interessar estava condicionada per aquesta circumstància
Des de sempre he tingut interès per conèixer detalls d’un parell d’esdeveniments que varen tenir lloc a Barcelona, la meva ciutat, els primers anys de la dècada dels cinquanta. Em refereixo a la vaga de tramvies del mes de març de 1951 (ara fa exactament setanta anys) i al Congrés Eucarístic de l’any següent. Són
Com cada matí arrenco el full del Bloc 2021 Maragall i em trobo que commemoren el dia amb un poema de Carmelina Sánchez Cutillas (Madrid, 1927-València, 2009) que no em resisteixo a copiar per compartir-lo amb tots els lectors. Pertany al llibre ‘Conjugació en primera persona’, editat a València el 1969 amb un pròleg de