(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) No ho espatllem… “Mejor unidos”. Encara queda molta lliga. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat darrerament a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a l’edició digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català hi detecteu
És curiós: hem hagut d’arribar als setanta anys perquè tant l’A. com jo hàgim tingut l’oportunitat de gaudir d’allò que es defineix com una ‘segona residència’. És a dir, un espai allunyat de casa on ens sentíssim bé (que en el nostre cas vol dir, de manera molt especial, que ens sentíssim ‘com a casa‘).
Sobre el corrector Eduard Artells he parlat unes quantes vegades en aquest Bloc. A part del que en diuen la Viquipèdia (això) o la Gran Enciclopèdia Catalana (això), quan a final de gener de 2021 es varen complir els cinquanta anys de la seva mort vaig publicar aquest apunt i pocs dies després vaig començar
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Sempre marxen els millors. Una novel·la d’acció trepidant escrita en estat de gràcia. “Anunciado en TV”. (Continuarà)
¿Què commemorem el 2023? (Article publicat a Vilaweb –vegeu-lo aquí– el diumenge 1 de gener de 2023) Aquest 2023 que avui comença té tota la pinta de no ser un any qualsevol. Si més no des del punt de vista de les efemèrides, commemoracions i aniversaris que anirem trobant en el calendari els dotze mesos
Avui dedicaré un espai molt breu a deixar constància d’una expressió en llengua del 155. Em refereixo al famós ‘al loro’ que, tot i que l’hem traduït directament com ‘al lloro’, vol dir el mateix que ‘compte’, ‘al tanto’, ‘atenció’, ‘no badeu’ i un munt d’expressions més que el català té per donar i vendre.
Jordi Sierra i Fabra: tot ell, una cultura. Joan Josep Isern (Enderrock 341, desembre de 2022) Recordo el dia que vaig comprar el primer llibre de Jordi Sierra i Fabra. Va ser el desembre de 1972, fa cinquanta anys, a una llibreria del barri de Sant Antoni, a Barcelona, que freqüentava perquè al costat de
(La sèrie comença aquí) Tal com vaig explicar en aquest apunt tinc la intenció de dedicar cada dia d’aquest any que commemorem el centenari de la naixença de Joan Fuster a difondre un dels seus aforismes. I al final de cada mes els recopilaré perquè en tingueu constància. Avui continuarem la sèrie (i l’acabarem) amb
Hem tornat a Centelles per viure la Festa del Pi que s’hi celebra cada 30 de desembre. De fet, a Centelles l’A. i jo hi anem amb una certa freqüència, però per raons familiars ja que des de fa uns anys allí hi viu el noi petit de casa amb la seva estimada. Pel que
Mentre esperem que els articles de Gabriele Romagnoli que ens parlen de ‘la prima cosa bella’ de cada dia tornin a la rutina habitual -a partir del 9 de gener- us deixo amb un article que aquests dies ha publicat en el seu diari, La Repubblica. I, com sempre us dic, si en la traducció
Ja fa molts anys que vaig arribar a la conclusió que el millor que podia fer pel bé de la meva salut mental era mantenir-me ben lluny de tot allò que sonés a debats, tertúlies i altres mecanismes de (suposat) contrast de parers, tant a la ràdio com a la televisió. I tant si eren
Al meu parer, a l’arquitectura modernista hi ha dos noms per damunt de tots els altres: Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) i Josep Puig i Cadafalch (1867-1956). I Antoni Gaudí, és clar; però aquest home juga en una lliga apart. De Domènech i de Puig m’han interessat les seves trajectòries professionals, no cal dir-ho, però
Ahir, dia de Nadal, va fer seixanta anys de la Gran Nevada. En vaig fer força difusió de l’aniversari -seixanta anys!- per la xarxa. Tot i això vull que quedi també constància aquí de les vegades que n’he parlat a les Totxanes. El primer apunt va ser aquest de desembre 2004 que va ser completat per
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) Perdoneu, però algú ho havia de dir. Això ha vingut per quedar-se. Nadal hauria de ser tot l’any. (Continua aquí)