Totxanes, totxos i maons

Avui, per començar el mes d’abril amb bona jeia, li donaré un toc musical a aquest Bloc i aprofitaré l’avinentesa per explicar quatre coses al voltant d’aquesta peça que teniu just aquí sota i que estic segur que us sonarà molt.

Efectivament, es tracta de ‘Nirvana’, la cançó que obre ‘Angelis’, disc de 1995  signat per un tal (o uns tals; en parlaré de seguida) Elbosco. Un projecte musical que pretenia fer música ‘new age’ a l’española amb un cor de veus blanques cantant en llatí que en el seu moment va tenir força èxit.

Qui interpreta la part coral d’aquesta cançó és la ‘Escolanía de El Escorial‘ i la frase que canten pertany a l’Evangeli de Lluc (21, 25): ‘Et erunt signa in sole et luna et stellis et pressura gentium prae confusione sonitus maris’. Una frase que és una mica més llarga perquè després de ‘sonitus maris’ l’evangelista va escriure ‘et fluctuum’.

La traducció que la Bíblia Catalana Interconfessional fa de tot el fragment és la següent: ‘Després hi haurà senyals en el sol, la lluna i les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb angoixa, alarmades pel bramul de la mar i per les onades embravides.’

I després surt una senyora cantant en anglès coses que no m’han semblat gaire significatives i que, per tant, no us les he transcrit.

La cançó, però, està feta amb habilitat i traça i encara avui es deixa escoltar molt bé.

O si més no això és el que em passa a mi, que d’aquestes coses no hi entenc gaire, diguem-ho tot…

Pel que fa a Elbosco si feu com jo i aneu a la Wikipedia (aquí) veureu que se’l defineix com un projecte creat per tres músics —Luís Cobos, Julián Ruiz, Javier Losada— dels quals el primer és el més conegut.

I si tireu mà de la Viquipèdia (aquí) us assabentareu de la trajectòria de Cobos i veureu que gran part de la seva obra es basa en revestir amb formes orquestrals i pretesament simfòniques una sèrie de generes musicals populars que solen estar allunyats del món de la música clàssica.

Amb aquestes gravacions Cobos va guanyar molts quartos, va esdevenir força popular i, potser per això, en segons quins cercles va ser un personatge no gaire valorat i una mica odiat.

El cert és que, per bé o per mal, Luís Cobos va ser una de les ànimes del projecte Elbosco.

Potser la principal.

I goso afirmar això amb la seguretat que em dóna veure que, de fet, ELBOSCO és un anagrama poc dissimulat d’EL COBOS.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!