(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Ens enterrarà a tots, vostè… • La pel·lícula és molt millor que el llibre. • Hem viscut d’esquena al mar. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a la versió digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català
Estimadíssima Mila. Avui fas deu anys. Un aniversari molt important que d’aquí a una estona començarem a celebrar amb un dinar de restaurant en el teu honor (i, en acabar, és clar, tornaràs a l’Escola, que la festa grossa la farem demà). He de reconèixer que el teu aniversari m’arriba en un moment en què,
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Deixeu-los, que ja els suspendrà la vida. • ¿Tens dos minutets? • El davanter hi ha posat més pa que formatge. (una frase que, per cert, als de Catalunya Ràdio els encanta) (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a la versió digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català
El mes d’abril de 2015 vaig escriure un apunt (aquest) en el que, per començar explicava això: “Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni.
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • Això és fer-se trampes al solitari. • “¿Y tu por qué escribes en catalán?” • Les forces de l’ordre actuen sempre amb criteris de professionalitat i de proporcionalitat. (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a la versió digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català
(La sèrie comença aquí) Quan érem analògics. Joan Josep Isern (Enderrock 329, abril de 2022) Fa uns mesos vaig coincidir amb un músic català important que, a més, és un bon amic de casa. Un gran professional que fa temps ja em va demostrar que era un profund coneixedor de la música dels anys seixanta
Per Gran de Gràcia trobem una amiga que no vèiem des de fa molt. ‘Encara sort que ens hem trobat pel carrer i no en un enterrament, que és on últimament solem coincidir amb els coneguts de la nostra edat’, li dic. Després de posar-nos al dia de la creixença dels respectius nets, de com
(Vegeu aquí el primer apunt de la sèrie i les explicacions que s’hi donaven) • El nostre convidat d’avui no necessita cap presentació. • Estem embarassats. • Sí, és cert que això ho deia el nostre programa electoral, però… (Continua aquí)
(La sèrie comença aquí) Aquí teniu una tria d’alguns dels articles que Gabriele Romagnoli ha publicat aquesta setmana a la secció ‘La prima cosa bella’ que apareix de dilluns a divendres a la versió digital del diari La Repubblica. Gaudiu-ne, que em sembla que s’ho val (i si en la traducció de l’italià al català
Estimadíssim Tom, D’aquí a poques hores compliràs un any, el teu primer any. Una fita important per a tu, evidentment, però sobretot pels teus pares, per la teva germana i pels teus avis que demà, quan dinarem plegats celebrant l’aniversari, no tindrem prou pitets per eixugar-nos la bava que ens regalimarà boca avall. Que, de
Em diuen els meus contactes que a Itàlia estan molt contents amb el seu Tribunal Constitucional perquè acaba de dictar una sentència que farà història: per primera vegada en aquell país es reconeixen al pare i a la mare els mateixos drets a l’hora de transmetre els cognoms als seus fills. Fins fa cinc anys
Una de les iniciatives que hem posat en marxa arran del centenari del naixement de Joan Triadú és l’edició d’alguns llibres que estan relacionats amb la seva figura. La darrera de les novetats en aquest sentit és la publicació de l’epistolari entre Triadú i Vicenç Riera Llorca, llibre en el qual hi ha un pròleg