Oi?

El 24 de desembre del 1916 es van representar per primera vegada, al Coliseu Pompeia del barri de Gràcia, a Barcelona, els Pastorets de Josep M. Folch i Torres. Això vol dir que l’any que ve se n’escaurà el centenari i que, vist per sobre, aquest Nadal se’n celebrarà la centena temporada.

Vist per sobre, dic: els Pastorets, i especialment els d’en Folch i Torres, continuen vius, i ben vius, en els teatres d’una pila de poblacions d’arreu del país; però, tot i la seva continuïtat, han viscut algunes temporades en blanc, especialment les de la Guerra Civil, perquè eren massa de missa, i les primeres de la dictadura, perquè no es podien fer en català. Però, sigui com vulgui, en Lluquet i en Rovelló no callen i segur que l’any del centenari es faran sentir pertot encara més.

Per preparar-nos-hi, aquest dissabte les escales del Teatre Nacional van acollir una munió d’àngels i dimonis, arribats des de diverses comarques, que van començar esbatussant-se i van acabar acordant un armistici, gràcies als bons oficis de Toni Albà, pastoretista reconegut i ambaixador del centenari. Hi vaig ser, en nom de la Fundació Folch i Torres, per ajudar a empènyer la festa, amb Lenke Kovács, comissària de la celebració, Lleonard del Rio, coordinador general de la Coordinadora de Pastorets, Ramon Folch i Camarasa i encara molts més que, amb banyetes o sense, amb plomes o sense, posen cada any el seu talent a fer possible que els Pastorets tornin a l’escena.