I La claror del sol entrava a la cambra on dormia. Les grunetes xisclaven des de feia hores. Ben bé era el migdia i encara dormia. Havia passat la nit angoixat, despert, aferrat al coixí, alçant-se, caient de nou al llit. Finalment, s’adormí. No recordava en quin moment de la nit s’adormí. II Al cap