Llegeixo “Invitació a la lectura bovina“, un altre article de Gregorio Luri a l’Ara que ens proposa reflexionar sobre la lectura i la seva centralitat en l’aprenentatge, en l’educació, en l’escola, mireu-vos-ho com vulgueu.
Ahir alguns companys van fer córrer en xats on coincidim una notícia de Racó Català més que crítica, gairebé una denúncia, sobre una altra notícia apareguda a l’Ara.
Avui fa vuit dies, a l’últim mail obert em feia aquest pregunta, arran de les declaracions del conseller de cultura entrevistat per un diari del qual no cal esmentar el nom. Avui ha estat Ignasi Aragay qui, al diari Ara, ha plantejat qüestions similars en tots uns altres termes. I és que l’arrencada de la legislatura, apassionant en tants camps, és ben tebiona pel que fa a la cultura. Segur que no sóc l’únic que està disposat a remarcar-ho sense conformar-s’hi. (més…)
He tornat a trobar una estoneta per fer net de diaris de dies passats —i quina falta que fan, aquestes estones!— i m’he topat amb un article de Marina Subirats, a l’Ara de diumenge 17 de maig, “Obsolescència educativa i alguna bona nova“, que val la pena llegir.
Què ho deu fer que, davant l’adversitat, el primer impuls sigui buscar un culpable extern, algun agent en qui reconèixer l’agressor, l’enemic? D’aquesta manera, segur, ens estalviem de jutjar-nos nosaltres mateixos amb la severitat que caldria. I així, evitant l’autocrítica, que sempre fa una mica de mal, ens acabem fent més vulnerables a la crítica, que encara en fa més… D’això parlava, a propòsit d’una entrevista a Núria Parlon, el meu darrer mail obert. […]