Oi?

Què ho deu fer que, davant l’adversitat, el primer impuls sigui buscar un culpable extern, algun agent en qui reconèixer l’agressor, l’enemic? D’aquesta manera, segur, ens estalviem de jutjar-nos nosaltres mateixos amb la severitat que caldria. I així, evitant l’autocrítica, que sempre fa una mica de mal, ens acabem fent més vulnerables a la crítica, que encara en fa més… D’això parlava, a propòsit d’una entrevista a Núria Parlon, el meu darrer mail obert. […]

(més…)