EL MEU VOT ÉS…
Sóc home de paraula (com a bon valencià) o, almenys, ho intente ser. I vaig prometre que faria públic el meu vot, cosa que la Constitución em permet “callar” però que, a mi, rar com sóc (cosa que diria l’amic Sergi Carrasca), m’agrada dir. Per què no? Si, després de tres llargs anys per ací,