Encara no heu(m) arribat als 300 anys, L’any 2014 és un any per a tenir en compte. Així que haurem de despertat moltes i molts adormits i que sàpien fer el salt d’on estem a on ens convé estar.
Ací us deixe un paràgraf de l’article de Joan F. Mira, Qüestió de conceptes (EL TEMPS, núm. 1.212):
Si Catalunya és una nació és més que una aformació retòrica, ha de tenir conseqüències efectives: si és una nació no és també una altra nació ni part d’una altra, i el seu centre moral, cultural i polític és en ella mateixa i no fora. Catalunya ja no té (si és que mai l’ha tinguda, fora de la pròpia fantasia) una missió espanyola: ni reformar ni modernitzar Espanya. Entre altres coses perquè Espanya ni ho accepta ni li interessa: es reforma sola, i s’ha modernitzat sola. La il.lusió d Catalunya (des de Prat de la Riba fins a Jordi Pujol o Pasqual Maragall) de veure’s com a capdavantera d’Espanya és més il.lusió que mai. I a més a més suposa la pròpia dependència mental i moral, compensada amb el mite consolador -cada dia més invàlid- d’una imaginària superioritat civil, cultural o econòmica. I quan el mite desapareix del tot, arriba el desconsol. Que pot ser, d’altra banda, perfectament aclaridor i saludable."
P.S.: Molt adient el text per al dia que celebrem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!