Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 d'agost de 2007
2 comentaris

REVISANT (I DESANT) TEXTOS

No sé si acabaré mai açò de desar els textos que, per un motiu o per altre, he pensat que eren indicats per donar-los a conéixer en algun moment (després d’haver passat ja l’escalfor del moment en què foren escrits). Ací us deixe el que va escriure Manuel S. Jardí al setmanari EL TEMPS, núm. 1.199, del 5 de juny d’enguany.

Societat devastada

Haurem d?assumir que,
després del 27 de maig, Europa ja no limita pel sud amb Gibraltar, sinó
amb la Sénia. Del País Valencià no n?ha quedat gran cosa, tret de la
immensa perplexitat que han causat els resultats electorals. No cal
insistir més en la corrupció, el PP dividit ni la mobilització fictícia
que havia d?afavorir el canvi. Dissortadament, les causes que han
facilitat el suport extraordinari a la dreta més cavernícola d?Espanya
i part de l?estranger no són fàcils de pair, d?explicar, ni de
resoldre. Sobretot quan la situació exigeix estratègies noves,
imaginatives i, ai!, urgents. Certament hi ha, també, l?abstenció ?a
Catalunya s?ho hauran de mirar ben aviat?, però els partits polítics ja
han dedicat a la qüestió el minut i mig reglamentari. Res de tocar el
sistema electoral, les barreres, l?obertura de llistes, ni les
múltiples fórmules per a ajustar la proporcionalitat a una realitat
plural abocada, al País Valencià si més no, cap a escenaris monolítics
per falta d?espais consistents. Així ho mostra el camp després de la
batalla, però els partits i coalicions s?afanyen a derivar el problema,
atesa la imminència de les eleccions generals. De manera que el
PSPV-PSOE es dedicarà a sembrar noves derrotes, mentre vetlla armes per
a retornar a atàviques baralles internes. Ara mateix és impossible
d?esbrinar com s?organitzarà el soterrar d?Esquerra Unida. El Bloc?
Encantat amb la derrota que li ha facilitat l?accés a les Corts, potser
confiarà a obtenir en solitari, el 2011, els resultats que no va
assolir el 2003. Cal enumerar-ne més? Ni país ni paisatge. Només
devastació.

Periodista


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.