Ahir, 10 de maig, ma mare féu 88 anys. En aquell llunyà 1926, la meua iaia donà a llum una bonica xiqueta a qui li posaren el nom de Carmen (ja se sap… què passava en aquell temps amb els noms, tots castellanitzats). Fou inscrita al dia següent al Jutjat de Pau del poble, i de vegades hi havia confusions sobre el dia de naixement. Havies de llegir l’apunt sencer (comença dient que el dia onze de maig…)
88 anys són molts i podem donar gràcies a Déu perquè la tenim entre nosaltres i perquè, a més a més, encara es val per ella sola, cosa que no trau que de tant en tant ens en faça alguna de “Jaimito”. Però, malgrat això, tota la família n’estem molt contents.
Amb tot l’amor merescut, li dic de nou Felicitats, mare!