Solament vull fer-me ressò del fet per tal de recordar aquelles i aquells que foren assassinats vilment de qualsevol bàndol, aquelles i aquells que optaren pel suïcidi abans de viure en un temps de terror, aquelles i aquells que, gràcies als governs del PP i del PSOE (sí, també el PSOE perquè, si haguera volgut, ja ho hauria solucionat quan governava), encara no se sap ben bé on paren les seues restes o estan encara soterrats al costat d’un voral o davall d’una olivera. He dit olivera amb tota la intenció perquè és l’arbre de la PAU. Algun dia podrem viure en pau en aquest tros de terra? Jo espere que sí. Però el temps corre que vola (ho dic per la gent que encara tenim “desapareguts” d’aquella guerra.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!