De solanes i obagues

ERC es presenta a aquestes eleccions amb un programa que recull la feina feta durant una bona part de la legislatura des de la Secretaria per a la immigració, i amb un seguit de propostes noves recollides dins el programa 2006 de Ciutadania sota el títol: immigració, acollir i integrar des de la pròpia identitat. Anem a veure quines són les propostes de la gent d’Esquerra.

1- Donar un reforç institucional a les polítiques de drets civils i reforç de la ciutadania.

2- Promoure modificacions legislatives per garantir la igualtat d’oportunitats pel que fa als drets polítics en què es prevegi dins de totes les actuacions la possibilitat del dret a vot en les eleccions municipals.

3- Elaboració, aprovació i aplicació de la Carta de drets i deures o Carta d’acollida que serà el resultat de l’aplicació d’una llei d’acollida que Esquerra ha estat preparant des del Govern.

4- Fomentar la llengua catalana com a llengua d’oportunitats i dret social, valor afegit que obre portes a la cohesió social.

Esquerra planteja un programa complert i realista (es nota que els ha tocat governar aquesta qüestió). Crec que és encertat el discurs que jo anomeno proactiu: veure la immigració com un repte i com una possibilitat, tot i les grans limitacions institucionals que el nou Estatut no va pas resoldre. Trobareu més informació i molt més ben explicada sobre les propostes d’ERC als blocs d’Anna Simó i d’Antoni Soy.

Amb l’objectiu de gestionar el respecte a la diferència, garantir el dret a la igualtat i a la cohesió social i enfortir el sentit de ciutadania el Partit dels Socialistes de Catalunya ha inclòs en el seu programa un seguit de propostes que ara passaré a resumir i analitzar breument. Aquestes propostes van precedides en el programa per un extens preàmbul de diagnosi que marca el to amb què el PSC vol afrontar aquest fenomen. El discurs que planteja és més aviat proactiu: parlar d’un repte i d’una oportunitat i evitar en tot moment els termes problemàtics.

1- Establir una llei que sigui marc de referència per a l’acolliment i la integració social de les persones immigrades i que desplegui aquelles competències que en matèria d’immigració la Generalitat assumeix a partir de l’aplicació del nou Estatut.

2- Vetllar per evitar un sistema dual en l’educació pública.

3- Impulsar polítiques de representació pública de les persones immigrants (visibilitat positiva als mitjans de comunicació, que faci normal la percepció de la pluralitat)

4- Estudiar les condicions en què es podria fer efectiu el dret a vot d?una part dels immigrants en els termes que estableixi el Govern de l?Estat i les Corts Generals, recolzant les iniciatives legislatives corresponents.

5- Promoure i facilitar l’aprenentatge de les llengües oficials a la població nouvinguda, atès que la llengua és un fort element d’integració.

Hi hauria altres propostes a analitzar i que trobareu també en format pdf a la seva web. (Observatori de la immigració, temes d’ajut al desenvolupament, canvis en l’organigrama de la Generalitat que resituïn la Secretaria per a la immigració…)… Totes elles van dibuixant el model i la proposta amb què el PSC vol afrontar el fenomen de la immigració. Un model més proactiu, més positiu i que posa menys accent en aspectes com les expulsions o els retorns, però que manca al meu entendre d’una sensibilitat important sobre la situació específica de la cultura i la llengua catalanes, que és de fet la qui més pateix i patirà pels canvis demogràfics que suposa la immigració.

Convergència i Unió va presentar el seu programa electoral sobre immigració en un acte que tingué lloc el passat dijous al barri del Raval de Barcelona. Algunes de les propostes electorals que allà es van donar a conèixer van fer que la immigració entrés en la campanya: titulars en alguns diaris, reaccions dels altres candidats, i fins i tot la possibilitat de celebrar un debat monogràfic a TV3 sobre aquestes qüestions. Quines són algunes de les propostes que CiU porta al programa?

1- La primera seria l’elaboració d’una Llei per a la integració dels nouvinguts a Catalunya. Aquesta llei crearia una agència, encarregada de gestionar totes aquelles competències que sobre immigració es desprenen de l’article nº 138 del nou Estatut: primera acollida, integració i permisos de treball.

• Sens dubte és necessària i urgent
  l’elaboració d’una
  llei que desenvolupi els aspectes essencials que han de marcar les
  polítiques d’immigració a mig termini. I això, més quan amb l’aprovació del nou Estatut el marc ha canviat, sinó substancialment, si en alguns aspectes. Aquesta llei però desborda a un govern i només tindrà sentit si és
  fruit d’un consens ampli, amb els altres partits i també amb aquelles associacions que porten temps treballant en aquest àmbit. La paraula pacte i consens hauria de ser més explícita en el programa i ser prèvia fins i tot a la presentació de la llei al Parlament.

2- Establiment d’un contracte voluntari de drets i deures per als immigrants, que recolliria el que ja ha esdevingut famós "carnet" (o sistema) de "punts" (o crèdits). Aquest sistema possibilitaria que els immigrants accedissin a més drets (permisos de residència, prestacions socials no bàsiques…) a mesura que demostressin arrelament i integració al país (llengua, costums, cultura…). No es concreta però com funcionaria aquest sistema, ni els drets i deures que recolliria. Per Convergència seria un instrument d’integració doncs el model defensat per CiU és el de la cohesió: un sol poble.

• És el punt més problemàtic i el que aixeca més interrogants. S’entén la intenció final però els conceptes són confusos: tant pel que fa als drets (qui determina que són drets bàsics incondicionals i drets susceptibles de ser atorgats en concepte de "premi"?), com també als deures (amb quins criteris avaluarem la integració, i la integració a quina llengua, a quina cultura a quins costums?. Posem que el criteri sigui la "catalanitat", exigirem ara als nouvinguts deures que no hem exigit fins ara a persones que viuen aquí des de fa dècades?. La cohesió em sembla un valor lloable, però trobo poc sòlid fer-lo dependre d’una eina tan problemàtica i vaga com el sistema de crèdits, de gestió difícil i que port dur a arbitrarietats i confusió.

3- El programa és especialment dur pel que fa a la "immigració il.legal". Encara que el govern central es continua reservant tota l’exclusivitat pel que fa al control de fronteres i fluxos, CiU diu que col.laborarà i es coordinarà amb Madrid perquè aquest control sigui el màxim d’eficaç. Per exemple en la conferència de premsa del Raval es va dir que si guanyés, CiU posaria la policia autonòmica a disposició del govern central pel tema del control de fronteres i es treballaria activament pel retorn de les persones en situació administrativa irregular. També es parla de crear un cos especial dins la inspecció de treball per combatre l’economia submergida i la contractació irregular.

• La duresa en el tema dels il.legals és extreta en bona part de l’efecte Sarkozy a França que és qui millor ha formulat i simbolitzat les polítiques de "mà de ferro" en relació als immigrants en situació administrativa irregular. Aquesta duresa en el nostre cas no sé fins a quin punt, no deixa de tenir un punt electoralista ja que les competències sobre aquestes qüestions continuen sent del govern central, i la incidència des de la Generalitat serà sempre limitada. Es nota aquest electoralisme en el fet que aquest punt és més enèrgic en els mítings que en el mateix programa. No ajuda a abordar correctament el debat sobre la immigració,el posar massa l’accent en aquesta duresa en el compliment de la legalitat. És innecessari per exemple dir que posaràs a disposició del govern central els mossos i més quan és molt possible que aquesta oferta te la rebutgin

4- La selecció en origen serà l’únic camí pel qual puguin incorporar-se els treballadors vinguts d’altres països que Catalunya necessita. La Generalitat hi ajudarà amb la creació d’una xarxa d’oficines pròpia.

• Tot el que es faci en aquest sentit estarà bé. Però la iniciativa d’aquest tipus de contractació és sobretot empresarial i el control de fluxos i la concessió de visats continua sent del govern central i de les ambaixades. Aquest si que tenen la clau de la selecció. Per altra part continuarà havent-hi entrada de persones sense contracte i no "seleccionades", per tant val més gastar les energies en allò que podem fer, que en allò que mentre no tinguem Estat o competències més àmplies no hi pintem gran cosa.

5- El programa proposa la creació d’un nou moviment anomenat "Voluntaris per a l’arrelament" que en col.laboració amb la xarxa associativa existent ajudi a la integració dels immigrants que vulguin quedar-se.

• Tot el que sigui posar els voluntaris dins una estructura sona a voluntat de control i politització de la gent que fa voluntariat. Millor potenciar el diàleg i el suport a l’àmplia xarxa associativa, que és segurament a hores d’ara el millor valor que tenim com a país, (voluntaris per la llengua, inserció laboral, assessorament legal…)

6- Finalment fa esment del paper de l’escola: es proposa potenciar les aules d’acollida i exigir als pares que garanteixin l’escolaritat dels seus fills, a risc d’informes negatius que dificultin el seu arrelament.

• Crear més aules d’acollida és fantàstic, però seria encara més fantàstic una bona aplicació del Pacte nacional per l’educació, que ha de ser la millor garantia per no crear sistemes educatius duals. Tota la xarxa escolar pública i concertada ha de contribuir-hi, sinó de res serviran unes quantes aules d’acollida més. Finalment no és necessari fer referència a l’obligatorietat de l’escolarització i a una mena de càstig pels pares que no compleixin amb els deures de garantir aquesta escolarització. No és necessari perquè aquesta és una obligació per tots, no cal fer-la dirigida únicament als nouvinguts.

Ja veieu que en la meva opinió, el programa de CiU és criticable en molts aspectes, però cal reconèixer que és força complert i que es mulla. He obviat alguns punts que m’han semblat més comuns, i m’he centrat en allò que he cregut que són els punts novedosos i forts del programa. No obstant trobareu tot el programa sencer a la web de la coalició. Dieu-hi ara la vostra.

Un dels propòsits per aquesta campanya, en part per interès personal i en part per interès acadèmic, és anar resseguint les propostes que sobre immigració i ciutadania estan realitzant els partits polítics catalans. Ahir va començar Convergència amb una posada en escena al barri del Raval. És d’esperar que en els propers dies anem coneixent més en concret com pensen gestionar aquest tema els nostres futurs representants.

Disposo ja dels programes sobre immigració dels cinc partits, però m’interessa també i força, anar seguint els discursos dels candidats. Els programes els fan moltes vegades les sectorials de cada partit, i son el suficientment ponderats i vagues per apuntar línies que no concreten gran cosa. En una entrevista o en un míting en calent, es veu però l’actitud de fons i el que és més important: l’us i abús del llenguatge, la temptació del populisme etc.. En un tema com aquest, amb grans dosis d’emocionalitat, el gran perill és convertir-lo en arma fàcil per acabar de pescar vots indecisos. Exceptuant alguns tics, que he vist i que ja aniré comentant, la primera impressió és bona.

Un comentari annex. Per aquest seguiment em vaig posar en contacte per correu electrònic amb cada un dels cinc partits demanant informació tant dels actes de presentació de programa, com també del text complert d’aquest programa i d’una possible entrevista personal. Voldria agrair la rapidesa en la resposta (en qüestió d’hores!!) que fins al moment he tingut tant de Convergència com Esquerra Republicana. És també una petita prova dels reflexes de cada partit alhora de donar resposta a inquietuds ciutadanes particulars, més enllà de webs ben dissenyades i de grans desplegaments mediàtics.

Dilluns vinent començaré doncs amb les propostes que fa Convergència i que té com a plat fort una "Llei per a la integració dels nouvinguts a Catalunya"

A Cervera els divendres fan mercat. Faci fred o calor, amb boira o neu, sigui festa o dia laborable el mercat no hi ha faltat mai des de fa una pila d’anys. És punt de trobada obligada de pagesos i comerciants. Passejant-hi te n’adones que l’activitat de comprar i vendre, negociar i fer tractes, continua necessitant del contacte humà.

He tingut aquesta mateixa sensació en altres llocs ben llunyans i diferents. Canvien les olors, els productes, els vestits, la llengua i la manera d’expressar-se, però es fàcil veure-hi un substrat comú. És per això que avui m’he adonat que els qui més participen dels mercats nostres són persones que han vingut a viure aquí procedents d’altres països.

La Segarra és una de les comarques amb més immigració de Catalunya. Una bona part és immigració de l’est que ha anat a treballar a la Corporació alimentària de Guissona (un dia explicaré més aquest cas), però també hi ha, sobretot a Cervera, una important comunitat marroquina i de Mali. Doncs ells, bé sobretot elles, són les qui més participen dels mercats, de moment com a clients però suposo que ben aviat com a propietaris de les seves parades.
Suposo que els atreu el preu, possiblement més barat que altres llocs, però intueixo que els atreu també aquell contacte humà que fa preguntar el preu, demanar rebaixa per quantitats més grans, triar el producte, i acabar fent el tracte.

Els nostres mercats són "globals" però d’una manera ben diferent d’aquells altres. Mentre uns es basen en la negociació i un cert equilibri, els altres acaben movent-se sempre per la lògica de l’especulació i el diner fàcil i ràpid, que acaba per enriquir-ne sempre uns quants. Els nostres mercats "globals", com el dels divendres a Cervera, continuen sent sense saber-ho una bona alternativa a determinades formes d’economia.

_{Parlant de formes alternatives d’economia, a aques racó de món ha arribat també la notícia del nobel de la pau per Muhammad Yunus i el seu banc de microcrèdits Grameen Bank. La seva iniciativa a més de crear riquesa en un lloc de màxima pobresa, ha provocat un corrent d’interès pel tema del microcrèdits que ha obligat a algunes caixes tradicionals a replantejar-se algunes coses. Vegeu sinó la bona tasca de la Fundació un Sol Món de Caixa de Catalunya i el d’iniciatives alternatives com la banca ètica de Fiare al País Basc.}