Prendre-s’ho amb filosofia

Començo l’any amb dos llibres entre les mans i tots dos de filosofia. Potser perquè allò dels canvis d’any sempre impressionen i ens cal anar posant nom a les coses. El primer el de Josep M. Equirol “El respirar dels dies” sobre el temps i els diferents temps. Quan vaig sentir-li ja fa temps una conferència al voltant d’aquesta qüestió tot em va sonar molt proper. Alguna cosa ens ha passat amb el temps, que de tenir-lo sinó dominat o  si més no en un lloc discret, hem acabat per ser-ne titelles.
No és normal que no ens preocupi anar constantment de bòlit, i en canvi
ens faci por una agenda buida o una tarda buida. Sense temps sobrer no
hi ha ni pensament, ni espiritualitat, i ni potser humanitat possible.
Llàstima que un llibre tant bo hagi tingut una presentació editorial
tan lamentable. (Per exemple, a la portada dies porta accent!)
L’altre sobre el caminar “Marcher une philosophie” de Frédéric Gros.
Molt francès des del títol fins a la darrera paraula, però interessant
sobretot pels que hem fet d’això tan vell de “l’anar a peu” una manera
de mirar-nos les coses, el país, i la vida. A veure si algú s’anima a
traduir-lo en un país de tants excursionistes.
Publicat dins de Cultura | Deixa un comentari

  1. Hola Santi!

    M’apunto el títol del llibre sobre el temps. Potser la propera vegada que ens veiem m’el pots deixar… 😉
    És un tema que a mí també em fa pensar: de vegades sembla que ens falti, de vegades que ens sobri, però crec que en aquesta cultura en que vivim no és senzill assolir una relació sana amb ell. Massa vegades estem projectant el que hauriem de fer o dedicant massa energies al que ja va passar, i això ens provoca com una certa ansietat o el sentiment de no ser on hauriem de ser…
    Ja fa un temps vaig llegir un llibret que crec que ha marcat la meva espiritualitat: es diu El Poder de L’Ara, d’un tal Eckart Tolle. Aquest home, després d’una conversió, beu de diferents tradicions religioses, amb la virtut de presentar un missatge clar, ple de seny i sabiduria, amb llenguatge no especialitzat. La tesi principal és que el gruix de la realitat passa ara, en el moment present, i paga la pena prestar el  màxim d’atenció a lo que succeeix, sense deixar-nos embolicar pels fantasmes de la ment. S’ha d’aceptar i fins i tot estimar la realitat, tot i voler millorar-la, tot i que no sigui perque ÉS l’únic que hi ha, i tantes vegades l’única possibilitat que ens queda.
    Al seu moment va ser un super-vendes. No sabria dir si és un llibre d’auto-ajuda, però intueixo que va ajudar a molta gent, molt més que algun “erudit” tractat de teologia…

    Una abraçada company

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.