De solanes i obagues

La revista El Temps dedicava fa poc un número al món rural i descrivia com la gent dels pobles està afrontant el present amb una ebullició d’idees i projectes en molts casos superior a un món urbà tocat per la crisi de la indústria. Internet hi ha fet molt, i també la tornada al lloc d’origen de moltes persones que n’eren fills o filles, o la d’altres persones que han optat per viure en un medi molt més amable que el d’una gran ciutat.

És un fenomen que caldrà veure fins on arriba, i fins a quin punt es consolida. Però té totes les traces de fer-ho, sempre i quan es garanteixin algunes condicions que permetin viure amb uns serveis, sinó iguals sí semblants als que es tenen a ciutat.

Un exemple: al meu poble segarrenc (Castellnou d’Oluges) de poc més de 30 habitants porten organitzant des de fa dos anys un “mercat de l’enredo”, un mercat de coses velles de més i menys valor, que ja l’any passat va aplegar centenars de persones i aquest any encara ho farà més. Són iniciatives que fan poble, que donen a conéixer el poble, i que trenquen la tendència al despoblament i a l’apatia de les darreres dècades.  I és que sense món rural i sense pobles, estaríem en un país desequilibrat.