Ciutadania i immigració. Propostes del PSC

Amb l’objectiu de gestionar el respecte a la diferència, garantir el dret a la igualtat i a la cohesió social i enfortir el sentit de ciutadania el Partit dels Socialistes de Catalunya ha inclòs en el seu programa un seguit de propostes que ara passaré a resumir i analitzar breument. Aquestes propostes van precedides en el programa per un extens preàmbul de diagnosi que marca el to amb què el PSC vol afrontar aquest fenomen. El discurs que planteja és més aviat proactiu: parlar d’un repte i d’una oportunitat i evitar en tot moment els termes problemàtics.

1- Establir una llei que sigui marc de referència per a l’acolliment i la integració social de les persones immigrades i que desplegui aquelles competències que en matèria d’immigració la Generalitat assumeix a partir de l’aplicació del nou Estatut.
  • Aquest Llei és necessària i ha de dotar de cos legislatiu algunes qüestions que es recullen en el Pla de ciutadania i immigració 2005-2008 que va endegar el govern tripartit. Potser més interessant que l’anunci d’aquesta llei és la voluntat d’un Pacte nacional per a la immigració, que hauria d’incloure a tots els partits polítics, mitjans de comunicació, entitats i associacions de la societat civil… La referència a aquest pacte és una bona notícia, si bé al meu entendre hauria de ser previ a l’elaboració de la nova llei. En immigració no es tracta de tapar forats sinó d’establir marcs més enllà de conjuntures. Aquest aspecte no hi era en el programa de CiU i és fonamental.
2- Vetllar per evitar un sistema dual en l’educació pública.
  • És un altre tema essencial. Hi trobo a faltar però alguna referència al Pacte nacional de l’educació, a la implicació de l’escola concertada en aquesta tasca. Trobo molt encertat parlar de polítiques de gestió territorial i habitatge que eviti zones, barris, escoles on la concentració d’immigrants afavoreix precisament aquesta dualització. No es concreta gaire més però s’aplaudeix la intenció.
3- Impulsar polítiques de representació pública de les persones immigrants (visibilitat positiva als mitjans de comunicació, que faci normal la percepció de la pluralitat)
  • Em sembla bé sempre que es faci d’una manera normal i no purament folklòrica. Quan dic normal, vull dir sense forçar els temps i sense quotes.
4- Estudiar les condicions en què es podria fer efectiu el dret a vot d?una part dels immigrants en els termes que estableixi el Govern de l?Estat i les Corts Generals, recolzant les iniciatives legislatives corresponents.
  • El tema del vot i la participació política és un dels temes "gruixuts" en les propostes que fan tant el PSC com ERC i ICV, i va ser un motiu de picabaralla entre Montilla i Mas en el debat a TV3. No es parla de cap dret a vot concret sinó només "d’estudi". Sigui com sigui el tema caldrà plantejar-ho i haurà d’entrar en el Pacte per a la immigració. Potser la referència a aquest dret a vot limitant-lo de moment a les eleccions locals hauria evitat la confusió que va obligar a Montilla a explicar-se durant el debat.
5- Promoure i facilitar l’aprenentatge de les llengües oficials a la població nouvinguda, atès que la llengua és un fort element d’integració.
  • Aquesta referència, juntament amb una de caire més econòmic que parla del finançament dels centres de normalització lingüística és l’única referència a la llengua catalana. Em sembla un punt important i significatiu en el model de societat que posa el PSC en l’horitzó. La llengua no és només un element o una eina d’integració, que també, sinó que vertebra una cultura o una identitat irrenunciable per una bona part del país. En no distingir l’especificitat minoritària de la cultura catalana davant una cultura dominant i les necessitats que això comporta, no es reconeix tampoc cap mena de deures específics (coneixement, respecte…) envers ella per part de les persones nouvingudes. Això a la pràctica es condemnar a què el català vagi desapareixent poc a poc dels àmbits públics i majoritaris, i a reduir la necessitat del seu estudi i coneixement a aquells immigrants "més qualificats"o motivats per raons ja sigui laborals, afectives o de pura curiositat intel.lectual (com aquell qui s’interessa pel llatí). Aquesta realitat s’està donant ja, i no pot ser compensada per l’oferta de cursos de català per adults que es fan. En aquest punt doncs, el PSC, tot i que parla de "model català d’integració" opta de fet per un model de ciutadania que podria aplicar-se a Extremadura, Andalusia, o Castellà i Lleó però que no té en compte la realitat nacional.
Hi hauria altres propostes a analitzar i que trobareu també en format pdf a la seva web. (Observatori de la immigració, temes d’ajut al desenvolupament, canvis en l’organigrama de la Generalitat que resituïn la Secretaria per a la immigració…)… Totes elles van dibuixant el model i la proposta amb què el PSC vol afrontar el fenomen de la immigració. Un model més proactiu, més positiu i que posa menys accent en aspectes com les expulsions o els retorns, però que manca al meu entendre d’una sensibilitat important sobre la situació específica de la cultura i la llengua catalanes, que és de fet la qui més pateix i patirà pels canvis demogràfics que suposa la immigració.


  1. No em crec absolutament res d’allò què en diuen. La política d’immigració REAL del PSC-PSOE la conec molt bé per haver-la patit durant  vint-i-sis anys que són els que porten en el poder de pràcticament tots els ajuntaments del Baix Llobregat, en un dels quals hi visc. En aquesta comarca s’ha de viure per veure el grau de lerrouxisme que hi han imposat per "impedir" la integració REAL dels immigrants d’altres indrets de l’Estat dels anys seixanta i setanta, perquè viuen dels seus vots. Subvencions del ajuntaments a casas regionales, peñas béticas, Hermandades del Rocio, sardinadas populares….,mentre les associacions culturals d’àmbit català llangueixen per manca de recolzaments EFECTIUS i per manca d’una veritable política envers la cultura catalana i per descomptat en llengua catalana, perquè la cultura catalana és la què s’expressa en la llengua pròpia de Catalunya.

    Li recomano, per ampliar tot aquest tema, la lectura de la carta oberta del sr. Pedro Morón, president de la Casa de Andalucia de Sant Boi i president de la Associació Catalònia Acord.

    Per últim, vull dir-li que sóc producte de la immigració extremenya, que hi vaig arribar l’any 1971, amb vint-i-quatre anys i que vaig treballar durant dos anys en la factoria de Iberia Rádio de Cervera, d’on és la meva dona i tota la seva família, on vaig fer el català com a llengua pròpia i familiar, amb accent segarrenc, i d’on em considero originari desprès de trenta-tres anys anant-hi els caps de setmana i moltes vacances a la Segarra, al Pla d’Urgell, a l’Urgell, a l’Alta Ribagorça… 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.