Immigració i partits polítics
La "Plataforma d’entitats cristianes amb la immigració" ha difós avui un comunicat dirigit a tota la societat però de manera especial als partits polítics que participaran en les properes eleccions al Parlament de Catalunya. La immigració serà el tema clau dels propers anys i de la manera com sigui abordada la qüestió en dependran moltes coses, entre elles la llavor de determinades actituds que han portat a Europa al creixement de partits d’extrema dreta.
És per això interessant donar un cop d’ull a les recomanacions i advertències que es fan des d’aquesta Plataforma sobretot en la direcció de no caure en la temptació d’utilitzar el tema com a arma electoral. No hi ha res pitjor que polítics desorientats i sotmesos a les corrents de simpatia o antipatia que puguin sorgir en cada moment. S’entén així l’exigència que es fa en el manifest de que els partits expliquin amb claredat les polítiques que es proposen dur a terme.
Em comprometo a fer un seguiment d’aquestes propostes a partir dels programes electorals, i a intentar explicar els models socials que crec hi ha al darrere d’aquestes propostes. Cap política, i menys en aquesta qüestió és innòcua sinó que amaga una manera determinada de concebre la societat del futur que un cop passat l’ensurt del primer impacte, serà ben diferent de la que tenim.
La Plataforma està formada per una petita xarxa d’entitats cristianes de base que amb diferents graus d’implicació toquen i segueixen la realitat de la immigració d’aprop. Un cop al mes es reuneixen per fer la funció d’observatori i detectar variacions en el fenomen (ara treballen, per exemple, en la creixent ghetització). No són gent de grans formulacions abstractes ni de grans estudis teórics (tampoc disposen de recursos per dur-los a terme) però prenen el pols a la realitat que es dóna en els barris i parròquies sobretot de l’àrea metropolitana. Realitat que massa vegades cau lluny d’uns polítics obsessionats pels estudis d’opinió.
Avui, 30-set.-o6
Engrunes
Joan Oliver
Savi Fornesa
Vivim en una societat estranya que té un gust malaltís per les teories absurdes i les explicacions que, per inversemblants que siguin, quadren amb allò que volem pensar. Així per exemple, decidim que qui no parla bé de la immigració és un racista, xenòfob i fatxa. I a continuació ens inventem teories i estudis surrealistes per dir que, si no fos per la immigració, la nostra economia se n’aniria a l’aigua. I no ens aturem ni un minut a pensar que això no té cap lògica. I quan dius que no és cert que necessitem immigrants i que no és cert que la nostra economia creixi gràcies als immigrants, et miren com si fossis un extraterrestre. I sort n’hi ha que davant de tant soca que escriu llibres apareix un savi de debò com el president de La Caixa, Ricard Fornesa, que amb lògica clara i senzilla explica que cal anar molt alerta abans d’assegurar que l’entrada d’immigrants al mercat laboral té efectes positius i recorda que, quan es diuen aquestes coses, "es comptabilitza la seva aportació a la Seguretat Social, sense tenir en compte que les despeses màximes es produeixen a l’ensenyament, la sanitat i la seguretat, que es paguen amb impostos".
Dieta immigrant
S’han reunit a Barcelona un altre grup d’aquests savis que de tant llegir informes no saben res. Aquests figura que parlen d’alimentació i han aprofitat la trobada per advertir que els immigrants i les seves famílies pateixen més problemes d’obesitat que la població autòctona i han gosat recomanar-los que no abandonin la dieta que seguien als països d’origen. La recepta és infal·lible: passi gana i no s’engreixarà.
Salut mental immigrant
L’Agència de Salut Pública de Barcelona assegura que "els immigrants tindran més trastorns mentals quan envelleixin que la població autòctona" i proclama que cal formar els nostres professionals de la salut "en aspectes antropològics, socials, socioculturals…". Magnífic, però, si no és massa demanar, que els facin també uns quants cursets dels aspectes antropològics i socioculturals catalans i que, quan anem al metge de la sanitat pública, ens atengui en la nostra llengua. I si això és massa difícil d’aconseguir, ens hauran d’acabar posant mediadors culturals i lingüístics com fan amb els immigrants.