(9 i 10 d’abril de 1977) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el president del govern espanyol Adolfo Suárez va decidir legalitzar el Partit Comunista d’Espanya (PCE) agafant per sorpresa a tota la classe política -heretada del franquisme- d’aquell moment… (n’hi ha més) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el
(Anys 1968 i 1969) Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir parlar en català a la Televisión Española. Va ser un dia de 1968 i en un programa que es deia “Un millón para el mejor”. Encara faltaven cinc anys per a l’aparició de “Giravolt”, el primer programa regular fet en català -en desconnexió territorial i a la
(Anys 1995-2013) Me’n recordo molt bé de la primera vegada que Vicent Partal em va parlar dels seus projectes a la xarxa. Va ser un dia de principis de 1995 en el meu despatx. En aquella època a la feina m’havien encarregat l’edició d’un CD-Rom sobre el patrimoni arquitectònic de Catalunya i per fer-ho vàrem contractar els serveis d’una empresa que es
(Anys 1974-1980) Me’n recordo dels anys que, després de deixar l’empresa de reparació de pisos que tenia mon pare, vaig acabar els estudis d’Aparellador alhora que entrava a treballar en una constructora d’edificis de nova planta. D’aquella època m’han quedat un munt de records lligats als diversos projectes arquitectònics en els quals vaig intervenir des de la trinxera (vull dir a peu d’obra, no
(Anys 1962 a 1964) Me’n recordo del dia que vaig anar amb els pares i mon germà a veure La Passió d’Olesa de Montserrat. No l’he oblidat pas, aquell diumenge. Per diversos motius, però, sobretot, perquè aquell dia, en aquella representació, vaig aprendre un mot nou. (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que vaig anar amb els
(Anys 50 i 60) Me’n recordo de quan l’àvia Juanita i la tieta Maria Teresa em parlaven dels Magatzems Alemanys i, en veure que es referien als Almacenes Capitolio del carrer Pelayo, no entenia per quina raó els canviaven el nom. Fins al dia que se’m va ocórrer preguntar-li a mon pare. Aleshores vaig saber que aquells
(Anys 1965 a 1969) Me’n recordo de quan freqüentava la Llibreria Francesa a la percaça de la revista musical “Salut les copains” els mesos que hi havia sort i l’exemplar aconseguia superar els tràmits de la frontera i els obstacles de la censura (*). En aquella època la llibreria era a la Rambla, a tocar
(Anys 1959 a 1966) Me’n recordo de la primera vegada que vaig tenir un exemplar de la revista París Match a les mans. Jo tindria uns nou o deu anys i va ser a casa del tiet Martí i la tieta Conxita que eren els, diguem-ne, “ricatxos” de la família. Me’n recordo de la primera vegada que vaig
(Anys 1955-1958) Me’n recordo de com, gràcies a la tieta Maria Teresa, vaig començar a saber que hi havia altres músiques diferents de les que sonaven als “Discos solicitados” de la ràdio. Va ser ella qui un bon dia em va parlar de Pierino Gamba, un nen prodigi que als deu anys ja dirigia una
(anys 90) Me’n recordo de les rodes de premsa convocades d’amagatotis un matí de dissabte per donar a conèixer els premiats que es proclamarien oficialment poques hores després durant la Nit de Santa Llúcia. Tot i que jo no era periodista -com a crític del suplement literari de l’Avui era col·laborador extern i, doncs, estava alliberat de les
(Any 1965) Me’n recordo del dia que vaig anar amb mon pare a comprar unes quantes eines per començar el meu aprenentatge de l’ofici de paleta. Vàrem anar a la botiga on habitualment es proveïa l’empresa que mon pare va heretar del seu. Es deia Hermacón (és a dir, “Herramientas y materiales para la construcción”) i ocupava
(Any 1975, dia 26 de juliol) Me’n recordo amb molta precisió de tal dia com avui de fa 37 anys. Per una raó de pes: va ser el dia que va nèixer el nostre primer fill, el noi gran de casa. El mateix que fa just dos mesos ens ha fet avis a l’A. i a mi (amb
(Anys 1954-1958) Me’n recordo de quan anava amb la mare al Turó Park a veure els putxinel·lis del mestre Jaume Anglès. És un record curiós per dos motius. Primerament perquè tinc la consciència que les visites a aquell parc tan allunyat del barri on vivíem eren excepcionals. Vull dir que potser es produïen un parell de cops l’any, com a molt, i
(Anys 1956-1962)Me’n recordo de quan anava al Tibidabo amb els pares i a l’entrada ens regalaven un exemplar del TBO. No era el número de la setmana en curs sinó que era un exemplar endarrerit, però amb això ni ens hi fixàvem: el TBO sempre era ben acollit a casa. Per demostrar que eren números endarrerits
(Anys 1955-1960) Me’n recordo de quan, amb la mare, anàvem a l’adroguer del carrer de Valldonzella i compràvem una paperina de terra d’escudella per netejar les cassoles, olles, pots i altres estris de la cuina. La terra d’escudella -que l’adroguer ens servia a granel amb una pala petita- era exactament el que el seu nom indica: