(Anys 1954-1958) Me’n recordo de quan anava amb la mare al Turó Park a veure els putxinel·lis del mestre Jaume Anglès. És un record curiós per dos motius. Primerament perquè tinc la consciència que les visites a aquell parc tan allunyat del barri on vivíem eren excepcionals. Vull dir que potser es produïen un parell de cops l’any, com a molt, i
(Anys 1956-1962) Me’n recordo de quan anava al Tibidabo amb els pares i a l’entrada ens regalaven un exemplar del TBO. No era el número de la setmana en curs sinó que era un exemplar endarrerit, però amb això ni ens hi fixàvem: el TBO sempre era ben acollit a casa. Per demostrar que eren números
(Anys 1955-1960) Me’n recordo de quan, amb la mare, anàvem a l’adroguer del carrer de Valldonzella i compràvem una paperina de terra d’escudella per netejar les cassoles, olles, pots i altres estris de la cuina. La terra d’escudella -que l’adroguer ens servia a granel amb una pala petita- era exactament el que el seu nom indica:
(Anys 1955-1960) Me’n recordo que quan jo era petit força gent emmalaltia d’una cosa molt misteriosa. Es deia -o així m’ho semblava- “la pendis”… (n’hi ha més) Me’n recordo que quan jo era petit força gent emmalaltia d’una cosa molt misteriosa. Es deia -o així m’ho semblava- “la pendis” i els afectats no es lliuraven de passar per l’hospital on en la majoria dels
(any 1960) Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir parlar de Marco Polo… (n’hi ha més) Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir a parlar de Marco Polo. Va ser un dissabte de 1960, l’any que mon pare havia comprat el primer televisor de casa: un model de la marca Iberia (vegeu
(Any 1973, Setmana Santa) Me’n recordo d’aquell magnífic tall de formatge de cabra que l’A. i jo vàrem comprar el Dijous Sant del 73 a Calanda. I de les enutjoses febres de Malta que ens va provocar. Era la nostra primera Setmana Santa de casats i volíem conèixer la “Ruta del Tambor” aragonesa que comença a Alcañiz i
(Anys 1953-1955) Me’n recordo de quan anàvem a passar el dia a l’estany de la Foixarda i sentíem les granotes… (n’hi ha més) Me’n recordo de quan anàvem a passar el dia a l’estany de la Foixarda i sentíem les granotes. Hi anàvem els pares, l’àvia, la tieta i jo a passar el diumenge a la vora de l’estany, juntament amb altres famílies
(Any 1977) Me’n recordo de quan l’A. i jo vàrem fer realitat la nostra il·lusió d’allotjar-nos durant un parell de dies en un hotel de la nostra ciutat… (n’hi ha més) Me’n recordo de quan l’A. i jo vàrem fer realitat la nostra il·lusió d’allotjar-nos durant un parell de dies en un hotel de la nostra ciutat. I
(anys 1955 i següents) M’en recordo del dia que, per pura casualitat, vaig descobrir el lloc on mon pare guardava les revistes i els llibres que llegia… (n’hi ha més) M’en recordo del dia que, per pura casualitat, vaig descobrir el lloc on mon pare guardava les revistes i els llibres que llegia i que considerava que no eren convenients per mi i, més
(anys 1957-1960) Me’n recordo de la imatge desconsolada d’una dona buscant enmig de la gentada el seu fill perdut a la plaça de l’Univers de la Fira de Mostres. I, sobretot, recordo un comentari de l’àvia Juanita que venia a dir que, de la mateixa manera que el Nen Jesús es va escapolir cap al Temple de Jerusalem a discutir amb
(Anys 1958-1962) Me’n recordo de quan, amb els pares, alguns diumenges anàvem a oir missa a l’ermita de Bellvitge, una esglesiola situada enmig de camps uns quilòmetres després de deixar Barcelona -a mà dreta, passada la Pepsi-Cola- per la carretera de Castelldefels. Els primers anys els quatre de casa hi anàvem amb la Vespa (matrícula B-155.161) i el “sidecar”,
(Any 1960 i següents) Me’n recordo de la manera com feia fotografies mon pare. Un cop havia triat el model parava molta atenció en la posició del sol mentre regulava l’obertura del diafragma i calculava la distància. A continuació obria una mica les cames i s’assegurava de tenir els dos peus fixos a terra i el cos -amb l’eix de la columna vertebral
(Anys 1960-1965) Me’n recordo dels dos gravats d’imitació de pergamí que el pare es va entestar a comprar-nos a mon germà i a mi… (n’hi ha més) Me’n recordo dels dos gravats d’imitació de pergamí que el pare es va entestar a comprar-nos a mon germà i a mi un dia que els va veure a l’aparador d’una botiga
(Anys 1955-1956) Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”… (n’hi ha més) Me’n recordo de quan sentia dir a la gent gran de casa l’expressió “Alabat siga Déu”, una frase que jo -als meus cinc o sis anys- interpretava com si algú engegués Déu cap a un
(Anys entre 1954 i 1970) Me’n recordo del so insistent de les botzines quan un cotxe portava un ferit a la “casa de socorro”, el dispensari que teníem molt a prop de casa… (n’hi ha més) Me’n recordo del so insistent de les botzines quan un cotxe portava un ferit a la “casa de socorro”, el dispensari que