Totxanes, totxos i maons

Bonet de San Pedro, ‘Raska-yú’ i els poetes catalans.

Joan Josep Isern (Enderrock 340, novembre de 2022)

Pere Bonet i Mir, nascut el 1917 al barri del Puig de Sant Pere de Palma de Mallorca i conegut artísticament com a Bonet de San Pedro va gravar l’any 1943 un disc amb el grup Los Siete de Palma. Una de les cançons d’aquest disc, la que tindrà més èxit, es diu ‘Raska-yú’ i la tornada és aquesta:

Raska-yú, ¿cuando mueras que harás tú?
Tú serás un cadáver nada más.
Raska-yú, ¿cuando mueras que harás tú?

Som, recordem-ho, a l’any 1943, el ‘cuarto año triunfal’. Un temps, aquí, de por, fam i misèria mentre Europa es dessagna en una cruel guerra que encara durarà dos anys més. A la ràdio, com diria Papitu Benet, parlen de Franco. I és gràcies a la ràdio que es fa molt popular aquest fox ràpid i sincopat de ‘Raska-yú’, que explica una història que entra de ple en la necrofília, ja que remet a un dels temes clàssics de la literatura fantàstica: el de la núvia cadàver.

Però l’alegria dura poc a casa dels pobres i pocs mesos després el govern va declarar el tema ‘no radiable’. Qualsevol reproducció pública de la cançó quedava automàticament prohibida. Però, què havia passat? Hi va haver opinions per a tots els gustos i, de fet, a mi me n’han arribades tres. La primera diu que el règim considerava Bonet de San Pedro un ‘desafecto’ i es mirava amb lupa tot el que feia. Potser va ser per això que va córrer la brama que la lletra era una metàfora de la desitjada mort de Franco.

Una altra teoria deia que prou morts i misèries hi havia a l’època com perquè, a sobre, des de la ràdio es frivolitzés l’assumpte. És una teoria bastant creïble, sobretot per allò que tant els agrada als militars de ‘mantener alta la moral de la tropa’.

La tercera teoria és la més fonamentada. Sembla que qui va posar el crit en el cel -i mai millor dit- va ser la jerarquia eclesiàstica disconforme amb allò de ‘cuando mueras tu serás / un cadáver nada más’ que atemptava directament contra conceptes tan fonamentals de la doctrina catòlica, apostòlica i romana com la vida eterna i la immortalitat de l’ànima.

Sigui per un motiu o altre el cert és que, malgrat la prohibició, aquell ‘Raska-yú’ de 1943 va mantenir encara la seva popularitat durant uns quants anys més -en aquella època les modes no canviaven tan de pressa com ara- fins arribar al 1951, quan un misteriós ‘Anònim rebutjat. Segle XX’ va tenir la pensada de lligar la tornada del ‘Raska-yú’ amb el cognom del crític literari Joan Triadú per encapçalar amb un ‘Triadú: cuando mueras, ¿qué harás tu?’ una curiosa lletania de versos flamígers i indignats. Un ‘Anònim rebutjat’ darrere del qual s’amagava Antoni Ribera, aleshores poeta i narrador, i, anys a venir, investigador dels fenòmens OVNI i pioner del submarinisme català.

El poema-pamflet es va publicar l’estiu de 1951 a la revista ‘Ressò’, editada a Els Omells de na Gaia, que era una de les poques tribunes que aleshores es dedicava a parlar de la literatura que es feia al país. El motiu dels esgarips va ser la publicació, pocs mesos abans, de l’”Antologia de poesia catalana 1900-1950” de Joan Triadú. Una selecció molt exigent, trencadora i fonamentada que, com sol passar en aquests casos, va fer contents els poetes que hi sortien i va fer enfadar molt els que no.

Vist amb ulls d’ara, sobta molt que l’aparició d’un llibre com aquest arribés a sacsejar tant el somort panorama literari català, tant de l’interior com de l’exili. L’element principal va ser la campanya de cartes al director a El Correo Catalán, tant a favor com en contra de Triadú, durant el mes de gener. Una campanya d’una impensada virulència ja que va arribar fins i tot a criticar-lo no només pels criteris de tria que havia adoptat sinó també pels seus trets físics.

Val a dir, però, que dotze mesos després la tempesta ja s’havia apaivagat i la parròquia poètica catalana va continuar fent la seva. Aquell ‘Raska-yú’, però, havia fet història per uns motius que el mateix Bonet de San Pedro mai no s’hauria arribat a imaginar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!