Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

6 de febrer de 2023
1 comentari

El ‘Marcador Simultáneo Dardo’.

Temps era temps els partits de futbol -tant els de Primera Divisió com els de Segona– es jugaven tots el mateix dia i a la mateixa hora: a les 5 de la tarda dels diumenges (l’hivern a les 4, que es feia fosc abans). Us parlo, ja us ho haureu imaginat, dels anys cinquanta, quan els transistors encara no havien arribat. El plistocè, si fa no fa…

Val a dir que una primera evolució de tot plegat es va produir amb l’arribada de la televisió (any 1959 i següents) que molt aviat va entronitzar la transmissió en directe d’un partit de futbol -en blanc i negre, no cal dir-ho- els dissabtes al vespre.

Molt abans, però, (la temporada 1951-1952, més concretament) va començar a funcionar en els camps de futbol el ‘Marcador Simultáneo Dardo’ (el ‘Dardo’ es referia al nom de l’agència de publicitat que el va comercialitzar) que consistia en un tauler de grans dimensions perquè el poguessin veure tots els espectadors i en el qual es donava notícia puntual de com estaven els vuit partits de la Primera Divisió (la Lliga la jugaven només setze equips) i mitja dotzena de partits de Segona. I no només donaven el resultat en temps real, el ‘Marcador Simultáneo’ facilitava també informació complementària per mitjà d’un codi de senyals de color.

La gràcia publicitària de l’invent, a part de la utilitat informativa, era que cada partit es representava amb una marca comercial i, per tant, gràcies als anuncis que es publicaven cada setmana a la premsa amb les claus del marcador del següent diumenge la gent sabia que quan llegien ‘Colchón Flex’ havien d’interpretar, per basar-nos en l’exemple que trobareu just aquí sota, que es tractava del partit entre l’Español i el Celta.

De marques n’hi havia per donar i vendre. Les que jo recordo (però estic segur que em quedo a mitges) eren Reloj Radiant, Calcetines Punto Blanco, Colchón Flex, Rhum Negrita Bardinet, Reloj Dogma, Sal de fruta Eno, Camiseta y braslip Ocean, Cerveza San Miguel, Nescafé, Reloj Duward reloj perfecto, Camisas Ike, Brandy Bobadilla 103, Vermut Cinzano, Nesquik, Calzados Eya, Ponche Caballero, Coñac Decano, Danone, Licor 43, Paños Bambara, Whisky Dyc, Philips mejores no hay, Champán Lavernoya, Champú Caspolen, Calcetines Ferrys, Cámaras Werlisa, etc.

Com he dit més amunt, el color de les fletxes que el Marcador exhibia al costat de cada partit tenia el seu codi específic. El groc volia dir que es jugava la primera part, el verd, mitja part, el vermell, segona part i el negre, partit acabat. Una fletxa de color blanc indicava que el partit s’havia suspès, un quadre negre volia dir que s’havia expulsat un jugador i un disc de color vermell indicava que s’havia xiulat un penal. Un quadre de color blau volia dir que un jugador havia hagut de sortir del camp lesionat, i si es recuperava i tornava a la gespa es canviava la xapa per una altra de color groc (recordeu que en aquella època no eren permesos els canvis durant el partit).

En fi… m’ha semblat que aniria bé començar la setmana amb un viatge a l’era quaternària. Quan érem joves, feliços, ingenus… i bastant indocumentats.

NOTA FINAL: La imatge que encapçala aquest apunt és de l’antic camp del Barça a la Travessera de Les Corts. Sembla que els estatuts del club no permetien que en el  recinte hi hagués cap tipus de publicitat i per això el ‘Marcador Simultáneo Dardo’ es va fixar en el terrat d’un edifici de la Travessera que, a més a més de ser alt, estava perfectament centrat en relació a la porteria del Gol Nord.

  1. M’ha encantat aquests post doncs em porta molts records entranyables i que ja no tornaran mai més. Recordo anar al camp del RCDE amb el retall de diari a on s’anunciava cada empresa i el partit que li corresponia. S’ha de reconèixer que l’agència de publicitat va tenir una idea genial.
    El que ja no recordava tant són les fletxetes i especificacions que fas al final.
    També recordo els bars que tenien una pissarra amb els resultats i el noiets que venien un full que és deia GOLES. Bàsicament es posaven a la Rambla i als voltant de la Plaça de Catalunya.
    Com ha canviat el futbol!!!! D’anar a veure partits perquè senties els colors a la mercantilització actual: mundial a Dubai, milions en traspassos i sous….
    Jo ja he sortit de la tranyina futbolera. Vaig ser fidel anant 18 anys a tots els partits del meu equip, el RCDE. Ara no hi aniria ni que em regalessin l’entrada. Si estic a casa i no és hora de migdiada veig algun fragment de partit però he perdut tota la il·lusió.
    Però en temps que tot estava censurat hem d’agrair al futbol i al marcador DARDO que ens fes sortir una mica de la negror del franquisme.
    Gràcies pel post. Molt bo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!