Un bon amic em telefona per dir-me que acaba de sentir per la ràdio que s’ha mort un tal “José Luís y su guitarra”. M’explica també que han comentat que es va fer famós a finals dels anys cinquanta amb una cançó que es deia “Mariquilla”, dedicada a la seva nòvia. Com que l’amic informant és
Dies enrere, tot passejant per la magnífica exposició del Palau Robert sobre Baltasar Porcel de la qual és comissari Julià Guillamon (¿què ho fa que qualsevol exposició, si és comissariada per Guillamon, m’agradi més?) em van venir a la memòria, com un flaix, uns quants records relacionats amb una entrevista de Porcel a Raimon que
Avui, mentre a España celebren la seva festa i la Legión desfila amb la cabra pel Paseo de la Castellana en presència del “Gobierno de la Nación” i de tota la Borbonalla he recordat el dia del Pilar de 1981. Un 12 d’octubre no gens convencional, com hi ha món! És possible que no hi hagi
(Anys 50 i 60) La memòria funciona com les cireres. A partir d’una imatge fugaç i casual s’encadenen els records l’un darrere de l’altre fins a deixar-te aclaparat per tot el que acabes de descobrir que romania adormit dintre teu. No m’estendré en detalls previs. Només diré que unes declaracions a la ràdio agafades al
(Anys 1952-1956 aprox.) Me’n recordo d’un local que hi havia molt a prop de casa de l’àvia, la casa que també va ser meva fins que l’any 1954 els pares i jo ens vàrem traslladar al final del carrer Sepúlveda, just a l’edifici que feia cantonada amb la Ronda de Sant Antoni (vegeu aquí). El
(març de 1975) M’enrecordo molt bé de la primera visita que l’A. i jo vàrem fer a la ciutat de Girona. Hi vàrem anar en tren i va ser el mes de març de 1975. (*) Puc assegurar l’exactitud de la data per dues raons: primerament perquè recordo que durant el trajecte d’anada en el tren
(agost de 1996) Me’n recordo de les dues setmanes de vacances que vàrem passar a Nova York, amb escapada a Washington i les cascades del Niàgara inclosa, amb la mare de l’A. Ara que ens ho mirem amb perspectiva creiem que va ser una de les decisions més encertades que l’A. i jo hem pres mai. Feia
(gener de 1978) Me’n recordo del dia que el noi gran de casa -que aleshores tenia dos anys i mig- va tenir consciència que un intrús -el seu germanet- havia envaït els seus dominis. Per bé que tant l’A. com jo miràvem d’esforçar-nos a fer-li més fàcil el tràngol, feia uns dies que la major part de les festes
(abril de 1955) Me’n recordo del dia que va néixer mon germà. És un record que ha quedat fixat en la meva memòria gràcies a una joguina que tenia un nom que recordaré mentre visqui: “Indianapolis”. Mon germà va nàixer el dijous 7 d’abril de 1955. És a dir, jo acabava de complir 5 anys i segons em deien els pares,
(9 i 10 d’abril de 1977) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el president del govern espanyol Adolfo Suárez va decidir legalitzar el Partit Comunista d’Espanya (PCE) agafant per sorpresa a tota la classe política -heretada del franquisme- d’aquell moment… (n’hi ha més) Me’n recordo d’aquel 9 d’abril de 1977, Dissabte Sant, que el
(Anys 1968 i 1969) Me’n recordo de la primera vegada que vaig sentir parlar en català a la Televisión Española. Va ser un dia de 1968 i en un programa que es deia “Un millón para el mejor”. Encara faltaven cinc anys per a l’aparició de “Giravolt”, el primer programa regular fet en català -en desconnexió territorial i a la
(Anys 1995-2013) Me’n recordo molt bé de la primera vegada que Vicent Partal em va parlar dels seus projectes a la xarxa. Va ser un dia de principis de 1995 en el meu despatx. En aquella època a la feina m’havien encarregat l’edició d’un CD-Rom sobre el patrimoni arquitectònic de Catalunya i per fer-ho vàrem contractar els serveis d’una empresa que es
(Anys 1974-1980) Me’n recordo dels anys que, després de deixar l’empresa de reparació de pisos que tenia mon pare, vaig acabar els estudis d’Aparellador alhora que entrava a treballar en una constructora d’edificis de nova planta. D’aquella època m’han quedat un munt de records lligats als diversos projectes arquitectònics en els quals vaig intervenir des de la trinxera (vull dir a peu d’obra, no
(Anys 1962 a 1964) Me’n recordo del dia que vaig anar amb els pares i mon germà a veure La Passió d’Olesa de Montserrat. No l’he oblidat pas, aquell diumenge. Per diversos motius, però, sobretot, perquè aquell dia, en aquella representació, vaig aprendre un mot nou. (n’hi ha més) Me’n recordo del dia que vaig anar amb els
(Anys 50 i 60) Me’n recordo de quan l’àvia Juanita i la tieta Maria Teresa em parlaven dels Magatzems Alemanys i, en veure que es referien als Almacenes Capitolio del carrer Pelayo, no entenia per quina raó els canviaven el nom. Fins al dia que se’m va ocórrer preguntar-li a mon pare. Aleshores vaig saber que aquells