Totxanes, totxos i maons

Com cada 21 de març les Totxanes recorden que el primer dia de la primavera és també  –tal com va declarar la Unesco el 1999–  el Dia Mundial de la Poesia. L’obra triada enguany per celebrar la festa a casa nostra continua la tònica iniciada el 2020 quan, amb motiu de l’Any Josep Carner, no es va encarregar cap poema inèdit a un autor vivent sinó que se’n va triar un del protagonista de la commemoració.

El poema de la present edició és de Vicent Andrés Estellés, aprofitant que enguany commemorem el centenari del seu naixement. Pertany al llibre ‘Horacianes’ que inicialment es va publicar el 1974 (vegeu aquí) i que està inclòs en el volum IV de l’Obra Completa del poeta de Burjassot. El web de l’Any Estellés, que podeu veure aquí, forma part de la llista de commemoracions oficials de la Generalitat de Catalunya d’aquest 2024 (vegeu-la aquí).

La pàgina especial que la Institució de les Lletres Catalanes ha preparat amb motiu de l’esdeveniment la podeu veure aquí.

Us recomano molt especialment que feu una ullada al fullet (aquest) que, com cada any, s’ha confegit amb traduccions del poema a una vintena llarga de llengües.

Si heu arribat fins aquí només us faltarà fer dues coses més:

• La primera, llegir el poema que reprodueixo aquí sota.
• La segona, que, escampant la bona nova, contribuïu a fer que el Dia Mundial de la Poesia -o, si més no, el seu esperit- duri tot l’any i no s’acabi a les dotze de la nit d’avui.

XLII

m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.

m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                        aquest pètal
                                                   allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,

i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,

com aquest passarell,
                                             aquell melic,

com la primera dent d’un infant.

Vicent Andrés Estellés

Obra Completa IV [Horacianes], 2017

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!