Totxanes, totxos i maons
El Bloc de Joan Josep Isern
El proper 30 de novembre Francesc Parcerisas complirà vuitanta anys i la seva activitat com a poeta, traductor i activista cultural demostra que està en plena forma.
De cara a aquest Sant Jordi ens ofereix ‘Branquillons’, una petita peça d’orfebreria en forma de recull d’una vintena escassa de poemes que graviten al voltant de la vellesa, el pas del temps i la pèrdua (d’éssers estimats, de forces…)
L’edita, des de València, Edicions 96.
Us en reprodueixo una mostra:
EL POEMA D’AMOR
Em fa gràcia que sempre em demanis un poema d’amor
–i m’incomoda una mica, només una mica,
perquè no tic cap poema per a tu
i perquè no sé com escriure’l–.
Penso en la selva de l’Amazònia, i no em serveix;
o en els moments joves de passió, ja caducs;
penso en les joguines que els nens volen,
i en les que de debò tenen,
i en les que se’ls trenquen.
Penso en el que t’agradaria sentir,
i sé que no vols auguris nobles, estrafets,
sinó allò que a mi em vingui de gust dir.
Potser si em trobes un paper a la butxaca,
o uns gargots en un sobre estripat,
t’adonaràs que quan soc sol, a casa,
de tant en tant provo d’escriure el teu poema…
Inútilment, perquè penso massa
en el poema que voldria per a tu.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies, amic Isern.
Molt maco, aquest “branquilló”!!
Gràcies Francesc
Gràcies JJ!!