Els contes de Maria Barbal: un llibre delicat, bell (Article publicat a Vilaweb el dia 8 de novembre de 2024) (Vegeu-lo també aquí) Segurament no és gaire ortodox començar a parlar d’un llibre per l’aspecte exterior i no pel text que ens espera en l’interior, però en el cas de “Tots els contes”, el volum
El divendres 10 de novembre de 2023 la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el ‘Simposi sobre l’obra d’Eduard Artells i Bover (1903-1971)’, una iniciativa summament oportuna i encertada que va organitzar la Societat Catalana de Llengua i Literatura de l’Institut d’Estudis Catalans, el Grup de Recerca en Història de la Llengua
Com que us suposo persones de bons hàbits estic segur que a hores d’ara ja teniu previst a les vostres agendes de comprar el Calendari Serra d’Or de 2024. Va sortir la setmana passada. El calendari que cada any edita l’Abadia de Montserrat es caracteritza per un disseny net que permet veure els dies amb
Aquests dies que, entre moltes feines més (que, com haureu notat, em priven de dedicar a aquestes Totxanes l’atenció habitual), estic preparant un article llarg sobre Terenci Moix he repassat les ‘Baladas del dulce Jim’, el primer llibre que va publicar la seva germana Ana María l’any 1969. El llibre va aparèixer en la col·lecció
Fa bastant temps vaig tenir notícia que entre els centenars de llibres, llibrets, opuscles i memorials que va escriure Joan Amades n’hi havia un dedicat a la figura de mossèn Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut en el món de les lletres com El Rector de Vallfogona. No vaig amoïnar-me gaire per obtenir-ne cap exemplar
Estic segur que si us pregunto pel significat de la paraula ‘arrilat’ la majoria de vosaltres em direu que no teniu la menor idea de què vol dir. I si a algú li resulta familiar, no falla: es tractarà d’un lector atent de l’obra de Josep Pla ja que aquest adjectiu sol aparèixer amb una
Aquests dies he llegit ‘Amb les pedres disperses’, un llibre editat per Destino el novembre de 2003 que aplega 463 cartes creuades entre Josep Pla i Josep M. Cruzet, l’editor de la Selecta, entre els anys 1946 i 1962. És a dir, el període que abasta la primera gran editorial amb què Pla va tenir
Aquests dies llegeixo ‘Instruccions per fer-se feixista’, de l’escriptora sarda Michela Murgia (*), un llibre que va editar fa quatre anys Empúries i la lectura del qual ara més que mai té sentit. Paral·lelament a la Sala Villarroel s’està representant, fins al 13 d’agost, la versió teatral interpretada per Mercè Arànega (vegeu aquí i també
Avui un apunt breu a tall de continuació del que fa aproximadament tres setmanes vaig escriure sobre les meves relacions amb el PEN Català i altres afers d’actualitat (vegeu-lo aquí). Allí, entre altres coses, explicava que després d’unes quantes complicacions serioses el PEN afrontava un nou període a partir d’unes eleccions entre dues candidatures que
Si us hi heu fixat, aquests apunts dels últims dies en els que he parlat dels epistolaris de Josep Pla parteixen d’un fet que des de fa uns quants anys podem considerar un anacronisme, un hàbit que ha passat a la història: em refereixo a l’escriptura de cartes. Desenganyem-nos, en l’era del correu electrònic i
Fa set anys vaig escriure un apunt (aquest) que vaig titular ‘Dues tasses de Proust’ i en el qual passava revista a la situació, aleshores, de les dues traduccions al català de la ‘Recherche’ que teníem en marxa: la de Josep Maria Pinto, a Viena Edicions, i la de Valèria Gaillard a Edicions Proa i
En Jordi P., bon amic i fidel seguidor d’aquestes Totxanes em fa notar, molt encertadament, que en l’apunt de dies enrere en el qual parlava dels epistolaris de Josep Pla publicats fins ara (aquest) no feia cap esment a les cartes que al llarg de quasi mig segle va anar escrivint al seu germà Pere,
Fa uns deu anys que la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona, Edicions Destino i la Fundació Josep Pla de Palafrugell (gent bona i molt competent) es dedica a publicar material inèdit o poc conegut de Pla amb exemplar perseverança i lloable continuïtat. Parlo de memòria però juraria que el primer títol sorgit
El mes de febrer de 1982 vaig ingressar com a soci a l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i entre octubre de 2001 i abril de 2005, amb el poeta valencià Jaume Pérez-Montaner com a president, vaig ser membre de la Junta Directiva de l’entitat amb el càrrec de Tresorer. Encara en soc soci –i amb
(La sèrie comença aquí) (Vegeu aquí el capítol anterior) Bé, el cas és que el febrer de 1985 ‘Pedra de tartera’ ja és a les llibreries i de seguida fa que se’n parli llargament. Destacaré dues crítiques que encara avui, quan les he rellegides, m’han semblat vàlides i molt significatives: la de Ramon Pla i