La lletra clara
1 d'octubre de 2022
0 comentaris
La lletra clara. Un somriure ben gruixut. Ganes de viure. — Tot es llegeix bé, tot és entenedor i clar quan s’és optimista.
La lletra clara. Un somriure ben gruixut. Ganes de viure. — Tot es llegeix bé, tot és entenedor i clar quan s’és optimista.
Estels del matí. Horitzons que s’acaben. Estrella de mar. — Aquells estels que es desdibuixen amb la claror del nou dia, quan els horitzons de la nit -les boies, els fars, els llums dels vaixells- desapareixen per deixar via al cel de la mar coronat per ‘l’estrella maris’.
Cada pinyolet guarda una gota d’oli, deia ma iaia. — Ho deia ma iaia, però també ho he sentit a dir a la gent gran del poble.
Ara va de bo. Ara va de marmota. Ara no s’hi veu. — Un poc de tot i un xic de res.
L’ànima eterna floreix com una rosa ben arran del pou. — Lo paisatge que tenim i que tant goig fa arribarà el dia que mos sobreviurà i, així, esdevindrà etern. I florirà el record de tot el que vam ser arran del pou que van fer els nostres avantpassats.
La terra humida. Les clarors emboirades. Sembrar la llavor. — Amb la saó de la tardor arriba l’hora de la sembra.
Les argelagues. La verdor de la tardor. Los dies neixen. — La tardor mos porta tots los contrastos cromàtics que l’estiu oculta. I neixen uns nous dies.
La vida al terrat, no és matí, ni és vesprada, perquè és migdia.
Oh, sort de viure! Oh, la bellesa dels camps! La pau dels dies.
La nit fa via. De sobte, el cel es trenca. Comença a ploure.