Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

17 de maig de 2022
2 comentaris

Un record permanent (una vegada més, posat al dia) sobre el Genocidi Armeni.

El mes d’abril de 2015 vaig escriure un apunt (aquest) en el que, per començar explicava això:

“Aquests dies es commemora el centenari del genocidi que va cometre l’Imperi Otomà –és a dir, aquesta Turquia que ara demana un lloc a l’Unió Europea i que encara es nega a admetre l’existència d’aquell extermini– contra el poble armeni. Es tracta, ni més ni menys, del primer crim contra la humanitat del segle XX, un fet que pocs anys després va servir de precedent a Adolf Hitler (que va dir “qui es recorda avui dels armenis?”) per posar en marxa la seva persecució contra el poble jueu.

Per raons personals que allargarien innecessàriament aquest apunt ja fa temps que m’interesso per aquest lamentable fet i he procurat aplegar material que en parli i ajudi a donar-lo a conèixer. Ja sigui des de la investigació històrica o des de la mera especulació creativa

Sense cap afany exhaustiu –ben al contrari: us agrairé molt totes les aportacions que vulgueu fer-hi– us passo la relació de material que he aplegat fins avui.”

Aquesta relació -que mai està de més de recordar- s’ha ampliat recentment amb la publicació del número monogràfic de la revista trimestral Jot Down dedicat a Armènia que incorporo a la llista.

 

Llibres i revistes

* “Quadern d’Aram”, Maria Àngels Anglada (vegeu aquí)

* “Armènia en prosa i vers”, Ossip Mandelstam (vegeu aquí)

* “Les Arméniens. Histoire d’un génocide” i “Mémorial du génocide des Arméniens”Yves Ternon (vegeu aquí)

* “El libro de los susurros”, Varujan Vosganian (vegeu aquí)

* “Els quaranta dies del Musa Dagh”, Franz Werfel (vegeu aquí)

* “La memòria del Ararat”, Xavier Moret (vegeu aquí)

* Revista trimestral “Jot Down”, número 38, març 2022. Número monogràfic dedicat a Armènia (vegeu aquí)

 

Música

* “Esprit d’Arménie”, Jordi Savall & Hespèrion XXI (vegeu aquí)

 

Pel.lícules

* “Ararat”Atom Ergoyan (vegeu aquí)

* “La masseria delle alodole”Germans Taviani (vegeu aquí)

* “Amèrica, Amèrica”Elia Kazan (vegeu aquí)

* “La promesa”, Terry George (vegeu aquí)

 

Textos diversos

* “Armènia. Cròniques d’un genocidi”, article de Laura Mirakian publicat el 23 d’abril de 2021 al diari italià La Repubblica (llegiu-lo aquí traduït al català)

* “Hi ha algú que encara se’n recordi de l’extermini armeni?”, article de Manuel Forcano publicat al número 44 de la revista L’Espill (vegeu-lo aquí) i que, de fet, és el text que acompanya el disc de Jordi Savall & Hespèrion XXI al qual m’he referit més amunt.

* “Armènia: el genocidi negat”, article de Martí Crespo publicat a Vilaweb el 2 de març de 2015 (vegeu-lo aquí)

* Paraules recents del papa Francesc sobre el genocidi armeni (vegeu-les aquí) i la resposta fulminant i desqualificadora del president turc Ergoyan (vegeu-les aquí)

* “El poble massacrat i oblidat”, article de Miquel Payeras publicat en el número 1.605 (17 de març de 2015) de la revista El Temps (llegiu-lo aquí)

* “A l’ombra de l’Ararat”, article de Josep Torroella Prats publicat en el número 664 (abril de 2015) de la revista Serra d’Or (vegeu-ne aquí el sumari)

* “Genocidi armeni”, article de Vicent Partal publicat al diari El Punt Avui el 16 d’abril de 2015 (llegiu-lo aquí)

* “Un  segle del genocidi armeni”, article de Llibert Ferri publicat al diari Ara el 12 de juliol de 2014 (vegeu-lo aquí) tot i que, per si teniu problemes d’accés, us el reprodueixo aquí sota:

“El centenari de la Gran Guerra porta a la commemoració d’altres daltabaixos col·laterals. D’aquí tres anys Europa estarà immersa en el debat sobre la Revolució Bolxevic, i d’aquí només nou mesos ressonarà l’extermini d’un milió i mig d’armenis perpetrat per l’Imperi Otomà a l’Anatòlia. La nit del 23 al 24 d’abril del 1915 centenars d’intel·lectuals, empresaris i professionals armenis eren detinguts i el règim del patit Unió i Progrés -els anomenats joves turcs – desencadenava el primer genocidi modern en el sentit d’estratègia, planificació i logística. Els armenis -la majoria cristians i occidentalistes- serien acusats de ser la Cinquena Columna dels aliats. Eren l’enemic intern a eliminar, com després ho van ser els jueus per al Tercer Reich.

Les esferes polítiques i acadèmiques d’Istanbul i d’Ankara ja han començat a parlar-ne. D’entrada, el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, ja ha fet una declaració pública de “condol” adreçada als descendents de les víctimes en què equiparava el dolor dels armenis amb el dels turcs morts a la Gran Guerra. Però tot i haver trencat un tabú, Erdogan no ha convençut els turcs partidaris de reconèixer el crim, i encara menys els armenis. Alhora, ha irritat els negacionistes i els que consideren que el procés violent iniciat pels turcs el 1915 podria haver provocat “excessos” però no pas un genocidi. Baskin Oran, un dels intel·lectuals que el 2008 va engegar la campanya de petició de perdó als armenis, no s’ha estat de dir que els laments d’Erdogan tenen més a veure amb moviments tàctics per frenar la seva fragilitat política que no pas amb la voluntat de tancar dignament la qüestió armènia. Entre altres coses perquè no és equiparable el dolor de les víctimes turques durant la guerra amb el dels armenis descendents de la massacre. Oran denuncia que el arxius són encara inaccessibles i que els que podrien aclarir més aspectes de les matances estan sota custòdia de l’estat major de l’exèrcit. Pel professor Oran, el condol d’Erdogan és “una bona iniciativa del tot insuficient”.

Molts dels armenis que el 1915 fugien de les matances i que van aconseguir travessar la frontera de l’Imperi Otomà amb el tsarista es trobarien al cap de dos anys amb la sacsejada que va empènyer Rússia cap a un procés que seria revolucionari i alliberador i que culminaria amb tirania i extermini. D’aquí tres anys els debats i les polèmiques sobre la Revolució Bolxevic hauran de cohabitar amb una guerra de xifres de víctimes llançades des de diversos angles. L’associació Memorial continuarà recordant l’estalinisme i el gulag i els milions de persones tancades i mortes als camps. Encara no hi ha xifra final, i podria oscil·lar entre els 18 milions de detinguts detectats per la historiadora nord-americana Anne Applebaum i els 800.000 morts donats per l’historiador oficial soviètic Víktor Zemskov durant la perestroika. I tampoc es podrà deixar de banda el recompte dels que van sucumbir als efectes del desmantellament de l’URSS, és a dir, la teràpia de xoc capitalista dels anys 90. Un estudi de l’ONU del 1999 assegura que 10 milions de persones, la majoria homes, haurien “desaparegut” de les estadístiques a causa de malalties, comportaments autodestructius i violència. Un estudi de la revista britànica The Lancet ho troba exagerat i diu que possiblement les víctimes van ser un milió. El 2015 i el 2017 anuncien, doncs, temps de recomptes.”

  1. Hola, crec que podries afegir aquesta película de 2016 traduïda com ‘la promesa’ dirigida per Terry George.
    Molt interessant de veure que segons Vikipèdia està doblada en català.

  2. Molt encertat el comentari de Miquel Rovira. Si t’interessa la pel·lícula “LA PROMESA” està a la teva disposició ja que la tinc a la meva “filmoteca” particular en DVD. Te la puc deixar…sempre que retorni al seu lloc de repòs….Té un estres força interessants

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!