Totxanes, totxos i maons

El Bloc de Joan Josep Isern

26 d'octubre de 2022
0 comentaris

Catorze sèniors catalans amunt i avall per la Pulla (1)

Una mattina mi son’ svegliato
O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao
Una mattina mi son’ svegliato
E ho trovato l’invasor

Un bon dia de desembre de 2019 a l’A. i a mi ens varen venir ganes de repetir, parcialment, el viatge de l’estiu de 2009 quan, aterrant a Nàpols, ens vàrem passejar per la Pulla, la Basilicata, Calàbria i la Campània. Era el nostre setè viatge a Itàlia des de l’estrena del 2007 (el vaig explicar en sis apunts que comencen amb aquest). Decidits, doncs, a tornar-hi vàrem plantejar la idea a la nostra habitual colla d’amics italianòfils i, com ja m’imaginava, la majoria s’hi va apuntar. Finalment vàrem aplegar un grup de catorze persones amb tot -avions, hotels, guia i microbús- preparat i contractat per viatjar a la Pulla entre l’11 i el 16 de maig de 2020. Un viatge que no es va poder fer per culpa del Covid i que ja donàvem per definitivament perdut.

Fins que, un dia del passat mes d’abril, algú de la colla va dir ‘d’aquella anada a la Pulla, què se n’ha fet?’ i la resposta va ser recuperar el projecte.

Finalment, dos anys i mig després, aquell grup de catorze catalans sèniors -ara dos anys i mig més sèniors que en la primavera del 2020- vàrem posar-nos en acció i entre el 17 i el 22 d’aquest octubre hem pogut fer el trajecte íntegre, tal com l’havíem planificat abans de l’esclat de la pandèmia.

I el més important de tot és que en el grup inicial -de gent entre els 70 i els 76 anys- no hi ha hagut cap deserció. Tothom ha superat els tràngols dels darrers temps amb suficiència i, per tant, hem pogut gaudir sense problemes de les meravelles poc conegudes de la Pulla -perquè us situeu: el taló de la bota italiana- i una incursió a Matera, que administrativament pertany a la Basilicata.

Un viatge que, a més a més, per a l’A. i per mi té un significat especial perquè és el que fa el número vint-i-cinc des que, com he dit més amunt, un cap de setmana de març de 2007 vàrem anar a Roma aprofitant un regal que els Reis ens varen deixar a casa dels nostres fills.

Començo, doncs, una sèrie d’apunts en els quals miraré d’explicar tot el que ha representat aquest retorn a Itàlia envoltat de gent estimada… i veterana.

(Continua aquí)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!