Em diuen els meus contactes que a Itàlia estan molt contents amb el seu Tribunal Constitucional perquè acaba de dictar una sentència que farà història: per primera vegada en aquell país es reconeixen al pare i a la mare els mateixos drets a l’hora de transmetre els cognoms als seus fills.
Fins fa cinc anys a Itàlia només es transmetia un cognom: el patern. Va ser el 2017 que una sentència va permetre posar, si la parella així ho desitjava, els dos cognoms als fills donant sempre, això sí, la preferència al del pare que anava sempre davant.
Ara aquesta situació s’ha flexibilitzat notablement: els pares poden decidir si transmeten als seus fills un cognom, l’altre o tots dos. I, a més a més, en l’ordre que ells mateixos decideixin.
Ben mirat la sentència, que ja ha fet que el legislatiu comenci a redactar una nova llei que formalitzi el canvi, és un exemple de lògica, sentit comú i respecte de gènere. L’únic inconvenient que li trobo, però, és que a partir d’ara la feina dels genealogistes -els especialistes en fer arbres genealògics i a estudiar l’evolució dels llinatges- serà molt més complicada del que era fins ara.
Un altre col·lectiu que s’afegeix al dels epistològrafs -els especialistes en treure a la llum la correspondència de les persones- que amb la irrupció del correu electrònic han vist com el seu futur quedava tallat de soca-rel.
Deu ser allò del llençol i la bugada…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!